La forma del cos de la llima (Ruvettus pretiosus) respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros (pot atènyer 2 m), bon nedador i depredador. Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós. Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials.
Domènec Lloris.
La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa; la línia lateral és simple, doble o vestigial. El cap és gros i la boca, no protràctil i amb la mandíbula inferior prominent, porta dents fortes, en part caniniformes, situades a la part anterior de les mandíbules; en canvi, no hi ha dents al paladar. Les obertures branquials són grans i les membranes branquiostegals no estan soldades a l’istme. Disposen d’una aleta dorsal llarga, contínua i escotada entre la part espinosa i la segmentada. L’aleta anal és similar a la dorsal segmentada i, com aquesta, també és proveïda de pínnules independents; les pectorals són moderades i les ventrals són tan petites que poden reduïrse a una simple espina. L’aleta caudal té forma de forqueta o bé és escotada. Són peixos carnívors i oceànics, que es desplacen amb rapidesa per les mars tropicals i temperades de tot el globus, generalment a profunditats superiors als 150 m, malgrat que de nit migren vers aigües més superficials. La seva carn és comestible i algunes de les espècies són força apreciades als indrets on es pesquen abundosament, però val a dir que és una mica oliosa. Al nostre litoral només en coneixem una espècie.
La llima (Ruvettus pretiosus), que pot assolir una llargada de 2 m i un pes aproximat de 45 kg, té la pell rugosa i recoberta d’escuts dèrmics, entre els quals la línia lateral no és gaire visible. És de color bru fosc, més intens a la regió dorsal que no pas als flancs i al ventre, però els escuts dèrmics són blanquinosos i la mucosa bucal adquireix una tonalitat negrosa. La primera aleta dorsal és formada per entre 13 i 15 espines i la segona per dues espines i de 14 a 16 radis, a més de dues pínnules. Es nodreix d’una gran varietat de peixos, crustacis i cefalòpodes. La seva distribució geogràfica, com la de la majoria de representants d’aquesta família, és àmplia i circumtropical, però és especialment abundosa al golf de Guinea i a Madeira.