Els istiofòrids són peixos grossos (poden sobrepassar els 3 m), que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre. La pell ostenta una brillantor metàl·lica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes. De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell; en canvi la línia lateral és força aparent (fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira). La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules; la superior és la que es prolonga en un rostre llarg de secció circular. Les obertures branquials són àmplies i les membranes branquiostegals es troben separades de l’istme. Disposen de dues aletes dorsals, la primera força més gran que la segona; també tenen dues aletes anals, la segona igualment més petita i semblant, quant a la forma i la mida, a la segona dorsal, i tant la primera aleta dorsal com la primera anal poden replegarse cap enrere en sengles solcs. Les aletes pectorals són falciformes i les ventrals, formades per dos o tres radis units a una espina, es poden replegar igualment en un solc. L’aleta caudal, gran i en forma de forqueta, té un parell de quilles a cada costat de la seva base. La bufeta natatòria és gran i consta de nombrosos diverticles com la porció intestinal del tub digestiu, en aquest cas curta i recta. Espècies pròpies de les mars càlides, se’n pesquen ocasionalment quan cauen a les trampes destinades a d’altres peixos (almadraves) o bé quan queden atrapades per algun ham. La seva carn és extremament apreciada, no solament per la seva qualitat sinó també per l’escassesa d’individus a les nostres costes, on solament s’ha citat una espècie, el marlí.
Xífids i istiofòrids de la nostra mar: 1 peix espasa (Xiphias gladius), i 2 marlí (Tetrapturus belone). La combinació de colors foscos al dors i blanquinosos o argentins als costats i a baix és la pròpia dels peixos pelàgics, com ho és també el disseny hidrodinàmic de les aletes.
Juan A. Moreno.
Els caràcters diferencials del marlí (Tetrapturus belone) es fonamenten en l’alçada de la part anterior de la primera aleta dorsal, que és lleugerament superior o gairebé igual a l’alçada del cos, i en el fet que la posició de l’anus s’allunya relativament de l’origen de l’aleta anal i se situa a una distància superior, o si més no igual, a l’alçada d’aquesta aleta. És un peix molt gros, generalment d’uns 2 m de llargària, tot i que alguns exemplars arriben fins a 4,5 m. El perfil cefàlic és sensiblement rectilini des de l’inici del rostre fins a l’origen de la primera dorsal. Aquesta primera aleta dorsal és armada de 39 a 46 espines i la segona de 5 a 7 radis, la primera aleta anal té entre 11 i 15 espines i la segona, de 6 a 7 radis. Les aletes pectorals són curtes. La coloració del dors és blava negrosa i la del ventre, argentina, en els individus joves ocasionalment és ornada amb petites bandes verticals als flancs. S’alimenta d’una gran varietat de peixos pelàgics, crustacis i cefalòpedes.