Luvar (Luvarus imperialis), en dos estadis juvenils successius (1a i 1b), i en estat adult (1c), que pot fer fins a 2 m de llargària. Durant molt de temps hom va creure que els estadis juvenils pertanyien a altres espècies, dels gèneres Astrodermella (1a) i Luvarella (1b). Noteu la falta de pínnules al final de l’aleta caudal. Al mercat, un cop trossejat, hom el confon sovint amb el peix espasa.
Domènec Lloris.
Els luvàrids són peixos de cos oblong, més aviat alt i comprimit, amb el perfil del cap arrodonit i amb una quilla a cada costat del peduncle caudal. Tenen la boca petita, terminal i allunyada dels ulls, els quals es troben més distants del perfil dorsal que del ventral; les membranes branquiostegals estan àmpliament soldades a l’istme. Només disposen d’una aleta dorsal, que s’assembla, quant a la forma i l’extensió, a l’anal, perquè ambdues són sostingudes per radis espinosos i flexibles; en els exemplars joves són notablement altes, sobretot la dorsal, que s’origina a la regió nucal, mentre que l’anal ho fa prop de la vertical que passa per l’axil·la de les aletes pectorals. En canvi, en els adults aquestes aletes no són gens altes i són relegades a la regió caudal. No tenen pínnules i l’aleta caudal té forma de forqueta.
Comprenen una sola espècie, el luvar (Luvarus imperialis), que pot arribar a fer 2 m de llarg i a pesar uns 100 kg. L’aleta dorsal dels adults té de 12 a 14 radis i la dels joves de 22 a 24, l’anal en té de 13 a 14 en els adults i de 15 a 18 en els exemplars joves. La coloració del dors és blava, més argentada i amb reflexos rosacis a la regió dels flancs i del ventre, mentre que la part superior del cap, les aletes pectorals, l’aleta anal i la caudal, són rosades; l’aleta dorsal també és rosada pel davant, però esdevé negrosa cap enrere. És un peix d’hàbits epipelàgics que no s’endinsa més enllà dels 300 m de fondària. La seva alimentació és planctònica i, a aquests efectes, disposa d’un tub digestiu prim i llarg, típicament característic dels peixos herbívors. Això no exclou que també es nodreixi de salpes (Salpa), la massa principal de les quals és constituïda en un 65% per tunicina, que és una substància semblant a la cel·lulosa. El luvar és pescat accidentalment quan es queda encallat amb la marea baixa, després d’ésser arrossegat per algun tipus de corrent marí.