Una de les imatges més característiques del coral·ligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes (Chromis chromis) peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves.
Jean-Georges Harmelin
Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls coral·lins, que solen formar moles. Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o incisives. Les escates que revesteixen el cos són ctenoides i les aletes dorsal i anal tenen una porció sostinguda per radis espinosos i una altra de radis segmentats. A la Mediterrània només n’hi tenim una espècie.
La castanyoleta o estudiant (Chromis chromis) és una espècie molt comuna i que es deixa veure fàcilment. De cos alt i menut (12 cm), té al cap uns ulls grossos i una boca molt protràctil; l’aleta caudal és forcada i amb els extrems acabats en punta. La coloració dels adults és negra o bruna negrosa, amb l’extrem de l’aleta caudal transparent; en canvi, els joves ofereixen un color blau anyil brillant. Les escates, que són grans, s’estenen pel cap, i la línia lateral, dividida en dues parts, en conté entre 28 i 30. El nombre de radis de les aletes és D XIII-XIV+8-11, A II+8-12. Es nodreix a base de preses planctòniques o bentòniques. Habitant de la zona litoral, s’estima més les àrees rocoses, on se’l veu en petits grups que neden entre dues aigües o prop de les roques. Es reprodueix a l’estiu. Els mascles mostren un comportament territorial i preparen un niu entre les roques per tal que la femella hi fresi; després vigilen els ous fins a la desclosa.