El tallahams (Pomatomus saltator) és un peix de dimensions considerables, pelàgic i depredador, proveït d’una gran mandíbula i de dents grosses i tallants.
Domènec Lloris.
Família pròxima a la dels caràngids, reuneix peixos que tenen en comú el fet de presentar un premaxil·lar protràctil i una sola espina a l’opercle; a més, tenen la boca gran i proveïda de dents fortes i agudes a totes dues mandíbules, al vòmer i als palatins i presenten dues aletes dorsals separades per una petita membrana i una aleta anal precedida per dues espines petites. El cos és cobert de petites escates cicloides. Inclou una sola espècie, de distribució força cosmopolita, el tallahams.
El tallahams (Pomatomus saltator) té un cos oblong i comprimit, amb el peduncle caudal alt; unes escates petites i lleugerament ctenoides el revesteixen tot ell, fins i tot la base de les aletes i la gola. El seu cap és oval, amb uns ulls petits i una boca gran i de mandíbula prominent i un premaxil·lar protràctil. Ambdues mandíbules tenen dents tallants en forma de serra (15 o 16 a la superior i de 18 a 20 a la inferior); les dents palatines i vomerianes, són menudes. La primera de les dues aletes dorsals, constituïda per radis espinosos, es pot replegar en un solc de la pell; la segona, feta gairebé tota amb radis tous, presenta una membrana molt resistent. L’aleta anal s’oposa a la segona dorsal, a la qual s’assembla molt; la caudal és bilobada, les pectorals petites i les ventrals d’inserció toràcica (D1 VII-VIII, D2 I+23-28, A II+23-27, P 16-18 i V I+5). Té de 95 a 106 escates a la línia lateral. El dors i les aletes adopten una coloració blava verdosa, que es torna argentina cap al ventre; hi ha una taca negra a la base de l’aleta pectoral. Pot arribar a fer 1 m de llarg i pesar 10 kg, però generalment no passa dels 50 o 60 cm. Pelàgic i de costums gregaris, el tallahams és un gran depredador d’altres peixos gregaris (sardines, seitons i sards, entre altres). Caça en grups que neden ràpidament prop de la costa, i fins i tot ataca i fereix preses més grosses que ell; també ingereix crustacis, pops i calamars. De vegades fa incursions als estuaris i a les desembocadures dels rius: al delta de l’Ebre s’infiltra a les llacunes, trenca les xarxes que hi ha parades per a haver-ne els peixos i se’n torna a mar. També fa migracions estacionals cercant aigües més càlides, cosa que fa que se’l vegi més a prop del litoral a l’estiu i mar endins a l’hivern. A la Mediterrània es reprodueix a la primavera i l’estiu, però ho fa més tard que no en mars més fredes. Els ous són pelàgics, demersals i esfèrics. Els joves fan grups d’individus de la mateixa mida per evitar el canibalisme i es van individualitzant a mesura que es fan grans; aquests grups es mouen a poca fondària. Té una distribució cosmopolita: viu a totes les mars, temperades i tropicals, del planeta. Colonitza tota la Mediterrània, la mar Negra i la d’Azov. Es pesca amb curricà i fluixa amb cameta d’acer; sovint trenca el fil i els hams amb les dents.