El peix llima (Tetragonurus cuvieri) té les escates fortament carenades, i això li dóna un tacte raspós molt característic. En l’etapa juvenil mostra el mateix comportament que els trotllos: s’associa amb objectes flotants, especialment meduses i salpes. L’adult, d’uns 30 cm de llargària, és bon nedador i s’alimenta d’invertebrats pelàgics.
Domènec Lloris.
La família dels tetragonúrids reuneix únicament dues espècies d’un mateix gènere de peixos que hom coneix comunament amb el nom de peixos llima per causa del tacte que els donen les escates, fortament carenades. Tenen el cos allargat i més aviat poc comprimit, amb un peduncle caudal molt llarg i gruixut i proveït d’un parell de quilles a la base de l’extrem distal. Les escates, gruixudes i ctenoides, són força adherents i es disposen en sèries obliqües ben marcades i la línia lateral és lleugerament arquejada vers la part anterior. La boca, tot i no ésser protràctil, és bastant gran, especialment quan està distesa i porta unes dents petites i agudes. Els tetragonúrids tenen dues aletes dorsals, de les quals la primera s’origina prop de la vertical que passa per l’extrem de l’aleta pectoral, i la segona té una base curta; tenen, respectivament, de 10 a 21 espines curtes, que es poden replegar en un solc, i de 10 a 17 radis segmentats. L’aleta anal és única, s’assembla força a la segona dorsal i s’hi oposa; la caudal és bifurcada. La coloració dels adults és uniformement bruna i la dels joves pren una tonalitat grisosa. Són peixos d’hàbits oceànics, epipelàgics o bé mesopelàgics, i els joves s’associen als tunicats Salpa, Pyrosoma, etc. La seva nutrició es fonamenta en invertebrats pelàgics de cos tou. Algunes referències fan al·lusió al consum de la seva carn; tanmateix, n’hi ha d’altres que assenyalen la seva possible toxicitat, i en cap cas es considera que tinguin un valor comercial, sobretot a causa de la poca freqüència de les captures.
Tetragonurus cuvieri, l’únic peix llima de les nostres aigües, és una espècie de distribució geogràfica àmplia que, a més de presentar-se a la Mediterrània occidental, també ha estat registrada a l’Atlàntic oriental i al Pacífic. Es caracteritza pel fet de tenir una mandíbula inferior forta, que s’insereix al maxil·lar superior quan tanca la boca. La primera aleta dorsal porta de 15 a 21 espines i la segona en porta una i d’11 a 17 radis; l’aleta anal és formada per una espina i de 10 a 15 radis tous. La mida màxima que assoleix el peix llima no excedeix els 35 cm de llargada. S’alimenta de tot un seguit d’organismes pelàgics, com ara meduses, ctenòfors, tunicats (Salpa) i altres animals planctònics. La reproducció té lloc a la primavera i l’estiu.