Les aranyes s’enterren en els fons sorrencs litorals, algunes en la plataforma litoral, com l’aranya fragata (Trachinus araneus), que es reconeix fàcilment per la filera de taquetes negres que té als flancs. El verí que injecten per mitjà dels radis de l’aleta dorsal i de l’espina de l’opercle les defensa dels seus depredadors.
Juan C. Calvín.
Aquesta família comprèn les denominades aranyes de mar, que són peixos de cos allargat i comprimit lateralment, revestit d’escates petites i cicloides. Tenen una boca gran, obliqua, protràctil i constituïda per una mandíbula prominent amb dents menudes i molt agudes. El musell és curt i els ulls ocupen una posició força dorsal, a penes separats entre ells per un espai còncau. L’opercle és dotat d’una espina molt forta. De les dues aletes dorsals, la primera és curta i constituïda per espines; la segona, formada per radis lliures, és llarga i es contraposa a l’anal. Els radis inferiors de l’aleta pectoral poden estar dividits. D’altra banda, aquests peixos tenen una membrana branquiostegal lliure que és formada per sis radis, i estan mancats de bufeta natatòria. Són carnívors i depredadors actius d’altres peixos i de crustacis, principalment. S’amaguen al fons per llançar-se de cop sobre les preses i tornar-se a amagar novament. Les aranyes de mar són especialment conegudes per la verinor de les seves punxades. Això és perquè l’espina opercular i les espines dorsals consten d’un teixit glandular que produeix un verí d’efectes neurotòxics i hematòxics. En les persones, la punxada produeix un dolor intens, però els efectes del verí depenen bàsicament de l’estat fisiològic de l’individu afectat; pot produir febre, vòmits, un descens del ritme cardíac i fins dificultats respiratòries, però molt rarament la mort. L’espina opercular és una protecció del peix contra els seus depredadors i per això la clava quan hom intenta agafar-lo. Totes les espècies d’aquesta família són marines i de costums bentònics.
Tan freqüent com l’anterior, l’aranyó (Trachinus vipera) té franges obliqües de colors foscos als costats del cos. S’enterra en el fons de la manera característica en totes les aranyes, deixant sobresortir només els ulls i la boca.
Pere López Alegret.
Viuen als fons de sorra i de macolí, on es colguen i només exhibeixen part del cap, dels ulls i de la primera aleta dorsal amb les espines erectes. Colonitzen l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània, on conviuen quatre espècies de dos gèneres diferents: el gènere Trachinus, amb tres espècies, que es caracteritza per tenir dues espines orbitals; i el gènere Echiichthys, sense espines orbitals, representat per una sola espècie.
L’anomenada aranya blanca (Trachinus draco) fa de 30 a 40 cm de llargada i, en realitat, és d’un color bru verdós al dors i blanc groguenc als flancs, que es troben recorreguts per taquetes i línies obliqües blaves, grogues i brunes; gairebé tota la primera aleta dorsal és negra i només ocasionalment hi ha una taca blava o negra sobre l’aleta pectoral. La fórmula de les aletes és D1 V-VII, D2 28-33, A II+28-34 i V I+5, i té unes 80 escates a la línia lateral. Viu des de la zona litoral fins als 100 m de profunditat, sobre fons de sorra. S’alimenta de diferents tipus d’invertebrats bentònics, més que res, crustacis i mol·luscs. Es reprodueix a la primavera i l’estiu. Es troba a les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra, i a l’Atlàntic, des de Noruega fins al Marroc.
L’aranya fragata (Trachinus araneus) de dimensions similars a l’anterior (fa uns 40 cm de màxima llargada), és de coloració bruna groguenca amb la part superior pigallada de negre, i té de 6 a 10 taques brunes negroses, ben definides, als flancs, just per sota la línia lateral; l’aleta caudal és orlada de negre i a la primera aleta dorsal hi ha una taca fosca. L’obertura bucal és gairebé vertical. La fórmula de les aletes és D1 VII, D2 26-29, A II+29-31 i V I+5, i a la línia lateral té de 75 a 80 escates. Viu a la Mediterrània, l’Adriàtica, i l’Atlàntic (des de Portugal fins a Angola), en fons de sorra i a poca fondària.
L’aranya cap-negra (Trachinus radiatus) es distingeix de les altres per unes plaques rugoses que presenta a la part posterior del cap, perquè té la boca obliqua (l’aranya fragata la té gairebé vertical) i pel color del cos: bru clar, amb tres sèries longitudinals de taques en forma d’anells als flancs, la part superior del cap amb taques brunes negroses i la inferior blanca blavosa; l’aleta dorsal anterior presenta una taca fosca, mentre que la segona dorsal és blavosa i amb diverses taques. La fórmula de les aletes és D1 VII, D2 24-27, A II+26-29 i VI+5. A la línia lateral hi ha 69 o 70 escates, aproximadament. Fa entre 30 i 40 cm de llargària. Colonitza la Mediterrània, l’Adriàtica i l’Atlàntic, des del Marroc fins a Angola. És l’espècie que viu a més fondària i més allunyada de la costa al llarg de l’any.
L’aranyó (Echiichthys vipera), antigament considerada també del gènere Trachinus, és de color gris o bru groguenc al dors i blanquinós al ventre, però presenta nombroses taquetes de color marró fosc als flancs, arrenglerades en fileres obliqües; té la primera aleta dorsal totalment negra, com el marge de la caudal. Fa uns 14 cm de llargada màxima i a les aletes, hi té els radis: D1 V-VII, D2 21-24 i A I+24-26. La línia lateral és revestida per 60 escates, aproximadament. S’alimenta de petits invertebrats bentònics, com ara poliquets, crustacis i mol·luscs. Es reprodueix a la primavera i els ous són pelàgics. Es tracta d’una espècie pròpia de la Mediterrània i l’Adriàtica, que també viu a l’Atlàntic, d’Irlanda a les illes Canàries. S’acosta a les nostres platges durant l’estiu (d’ací el nom d’aranya de sorra amb què també és coneguda) i això fa que en el seu encontre amb els banyistes pugui provocar petits accidents.