Triquiúrids de la mar catalana: 1 sabre cuafí (Trichiurus lepturus), i 2 sabre ver (T. caudatus). Tots dos són hàbils depredadors i viuen en aigües profundes, si bé no són gaire abundants.
Juan A. Moreno i Román Montull.
Els peixos d’aquesta família tenen el cos extremament allargat i molt comprimit, amb aspecte de cinta, sense escates i amb la línia lateral simple. El cap és llarg i acabat en un rostre més o menys punxegut, una boca gran i no protràctil però amb una mandíbula inferior molt prominent i generalment dotada d’un apèndix dèrmic a l’extrem anterior de cada maxil·lar. Les dents són fortes i còniques, tot i que les anteriors poden ésser relativament hipertrofiades; segons els casos, també hi pot haver dents al paladar. Les obertures branquials són àmplies i contínues a través de l’istme i per això les membranes branquiostegals no s’hi solden. L’aleta dorsal, única i molt llarga, s’origina prop de l’ull; té una petita part anterior espinosa i una part posterior formada per radis segmentats, ambdues separades o no per una escotadura. L’aleta anal també és baixa i pot tenir una llargada aproximada a la de la part segmentada de la dorsal o bé pot ésser reduïda o formada per petites espinulacions. Les aletes pectorals són curtes i d’inserció força baixa; les ventrals, en cas que n’hi hagi, són rudimentàries i de posició toràcica. La caudal és petita i bifurcada, però també pot no ésser-hi, i llavors el peduncle caudal ofereix un aspecte afuat, acabat en punta. Molt voraços i depredadors d’altres peixos, crustacis i cefalòpodes, generalment ocupen les zones profundes de la plataforma continental i del talús, malgrat que hom pot capturar-ne en aigües més somes, com ara els del gènere Trichiurus. A escala mundial es distribueixen per les aigües tropicals i temperades de l’Atlàntic, el Pacífic i l’Índic. Es pesquen amb palangres o bé amb arts de ròssec bentònics o semipelàgics, perquè encara que no són gaire abundants, tenen la carn bona i saborosa. Al litoral català se n’han registrat dues espècies, de dos gèneres diferents.
El sabre cuafí (Trichiurus lepturus) mostra el cos allargat i proveït d’aletes dorsal i anal llargues (D III+134-139, A II+105-108, P 12), però sense caudal ni pelvianes; té la línia lateral que baixa des de la part superior de l’opercle a la zona ventral. Es reprodueix els mesos de juliol i agost.
El sabre ver (Lepidopus caudatus), té totes les aletes ben desenvolupades, excepte les ventrals, que són reduïdes (D IX+90-107, A II+60-65, P 12 i V I). Aquesta espècie fresa al llarg de l’any, sobretot a la tardor; les larves acabades de sortir de l’ou mostren una petita gibositat dorsal que després esdevé un llarg flagel. Tots dos sabres són d’hàbits bentopelàgics i prefereixen els fons fangosos compresos entre els 100 i els 400 m de profunditat. Es distribueixen per la Mediterrània i per l’Atlàntic oriental (des del S de Noruega fins a les costes sud-africanes, incloses les Canàries).