La cartografia de la vegetació a Catalunya

Fragment del Mapa de vegetació de Catalunya a escala 1:50.000, 219-Maçanet de Cabrenys i 257-Olot, en què es poden observar els tres nivells d’interpretació de la llegenda: Fisiognomia; es mostra la vegetació pel seu aspecte i s’identifica mitjançant símbols i trames: les masses forestals importants són representades per símbols corresponents a l’arbre o arbres dominants. Vegetació actual És representada per polígons contigus i de límits definits, identificats mitjançant números començant per l’1. Vegetació potencial; és representada per diferents colors de fons: la lectura d’aquestes unitats potencials permet fer-se una idea de quin seria el paisatge vegetal si l’espècie humana (i els esdeveniments catastròfics naturals) no hi intervingués.

A Catalunya, els darrers decennis s’ha anat construint un esquema tipològic sòlid, basat en més de 20.000 inventaris de vegetació presos en tots els hàbitats del país i que ha servit per a reconèixer la presència de poc més de 600 associacions vegetals. Aquesta tipificació permet identificar una determinada comunitat vegetal sobre el terreny, i això ha fet possible abordar projectes de cartografia de la vegetació i dels hàbitats amb prou garanties. La cartografia de la vegetació dóna informació sobre el paisatge vegetal i la localització i l’extensió de les diferents entitats que s’hi reconeixen; per tant, és una eina important perquè genera nou coneixement i permet gestionar més bé el territori.

En ple desenvolupament digital i amb un ús cada vegada més estès dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), la cartografia de la vegetació ha fet un avenç molt considerable els darrers vint-i-cinc anys, fins al punt de poder disposar actualment de molts productes que estan a l’abast de tothom i que altres països del nostre voltant encara no tenen.

Una comparació amb el que deia Masalles el 1985 en un article titulat "La cartografia botànica a Catalunya" així ho demostra. D’uns productes editats en paper, amb un cost d’edició molt superior al que representava el seu aixecament i impossibles d’actualitzar, s’ha passat a uns altres productes digitals que, sovint, no cal ni imprimir i que permeten fer cerques temàtiques per localització i per atributs. Aquests nous productes són una capa més d’un Sistema d’Informació Geogràfica més general que permet comparar-los amb qualsevol altre mapa temàtic del mateix territori i extreure, d’aquesta manera, nova informació ambiental que abans no es tenia.

Manual d’interpretació de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya, escala 1:50.000, publicat el 2006 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de Josep Vigo, Jordi Carreras i Albert Ferré. En aquest manual es fa una descripció detallada de les prop de 270 unitats que integren la seva llegenda, la qual es basa en el CORINE Biotopes Manual, creat per la Unió Europea.

Si ens centrem en la cartografia de la vegetació en sentit estricte, és a dir, aquella cartografia que representa d’una manera o altra les comunitats vegetals o les diferents agrupacions o complexos de comunitats vegetals (o hàbitats), cal dir que un dels trets més importants aconseguits en la millora de la metodologia dels aixecaments cartogràfics és l’augment de precisió de la georeferenciació dels elements cartografiats, gràcies a l’ús d’imatges aèries rectificades. S’ha passat d’una interpretació del paisatge vegetal feta sobre fotografia aèria no rectificada i traspassada sobre fons topogràfics, sovint de no gaire qualitat o gens actualitzats, a una interpretació que es fa dibuixant directament davant de la pantalla, sobre ortoimatges en color o en infraroig color, a escales d’entre 1:25.000 i 1:5.000, perfectament ajustades a un cartografia topogràfica actualitzada i a altres cartografies complementàries, com ara els mapes geològics. I a més, és previst que aquestes ortoimatges s’actualitzin cada any. Uns mapes que abans eren bàsicament qualitatius, en els quals els límits entre les unitats eren sovint imprecisos i poc exactes, han donat pas a uns altres en què la precisió amb relació als límits dels elements representats ha augmentat considerablement. La possibilitat de dibuixar les taques de vegetació directament sobre la pantalla veient de fons una imatge en color o en infraroig permet destriar unitats amb una exactitud fins ara no aconseguida. Per posar un exemple, si es consideren les zones rocoses d’alta muntanya, les ortoimatges permeten delimitar i separar perfectament la vegetació de les fissures de les roques de la vegetació de les tarteres circumdants; sense ortoimatges, això és impensable en la majoria dels casos.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya ha tingut un paper primordial en l’elaboració d’aquests productes que han revolucionat la generació de cartografia temàtica.

Una part de la cartografia de la vegetació creada de nou els darrers anys ha consistit en aixecaments de territoris concrets –en molts casos, lligats a tesis doctorals– que han anat cobrint l’estudi florístic i fitocenològic de petites parts del territori, a diferents escales i amb llegendes pròpies basades en les unitats fitocenològiques, com ara l’Alta Garrotxa (X. Viñas), la serra de Moixeró-Tosa d’Alp (I. Soriano), el massís del Port (J.M. Álvarez de la Campa), el territori comprès en el Segre i el Port del Comte i la vall d’Alinyà (J. Devis), la vall de Barravés (J. Carreras i altres), els aiguamolls de l’Empordà (J. Gesti), entre molts d’altres. També s’ha progressat en l’elaboració de sèries de mapes que cobreixen tot el territori català, fet que representa una novetat important.

Coberta de la Memòria del Mapa de la vegetació potencial de Catalunya a escala 1:250.000, publicat per l’IEC el 2004, de la qual són autors Oriol de Bolòs, Josep Vigo i Jordi Carreras. Hi són representats els principals tipus de vegetació potencial natural, és a dir, la que es trobaria en equilibri amb les condicions ambientals ara existents, pràcticament inamovibles a escala humana.

Un d’aquests productes és la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, a escala 1:50.000 (CHC50). Els hàbitats CORINE són definits a partir de l’estructura i la composició de les comunitats d’éssers vius que els configuren. A la pràctica, la major part es defineixen mitjançant la vegetació que els caracteritza. D’aquí que la cartografia dels hàbitats CORINE sigui perfectament assimilable a la cartografia de la vegetació. Amb relació a aquest projecte, la Generalitat de Catalunya ha publicat el Manual d’interpretació de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, on es recullen les prop de 270 unitats de la llegenda. Per a cadascuna, se’n detallen l’aspecte, l’ecologia, la flora principal, la distribució, la gestió i els problemes de conservació, els hàbitats CORINE elementals que comprenen, els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) a què corresponen i la superfície cartografiada a Catalunya de cadascun d’aquests hàbitats. La CHC50 és construïda sobre la interpretació de les ortoimatges en infraroig color a escala 1:25.000 preses en vols realitzats en 1996-97 i amb treball de camp intensiu per a fer comprovacions i rectificacions del que s’havia fotointerpretat. S’estructura geomètricament en polígons, però cada polígon pot incloure fins a 3 unitats de la llegenda (hàbitats) i una estimació de recobriment en el polígon, que permet fer càlculs de recobriment dels hàbitats. L’any 2003 es va concloure la primera versió d’aquest mapa, la memòria del qual és consultable al portal d’internet de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, i per al 2011 s’espera tenir enllestida la segona versió, la qual representarà una millora notable pel que fa a la planimetria. En aquesta versió també es reduirà una mica l’àrea mínima a representar (de 2,25 ha a 2 ha) i s’incrementaran les unitats de la llegenda (unes 24), fruit de poder disposar dels nous productes digitals esmentats més amunt i de poder tenir ja una primera versió que informa sobre la distribució de totes les unitats de la llegenda.

Tot i que encara no està acabat, cal esmentar també el Mapa de vegetació de Catalunya, amb llegenda pròpia de base fitocenològica, fet també a escala 1:50.000, d’elaboració molt més analítica que la CHC50 i amb tres nivells superposats d’informació que reflecteixen la vegetació actual descrita a partir de les associacions vegetals i dels complexos d’associacions reconeguts al territori, la vegetació potencial interpretada a partir de la vegetació actual i del coneixement dels paràmetres físics que es donen al territori i un mapa fisiognòmic que inclou les principals espècies forestals del país, així com les formacions principals (matollars, prats, àrees conreades, etc.). Aquesta sèrie consta actualment d’uns 65 fulls fets, i és previst que s’acabi el 2014. D’aquests fulls, 30 ja es poden descarregar en format digital al web del Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (GEOVEG); la resta estaran disponibles properament. L’IEC i l’ICC han publicat en paper els mapes del territori pirinenc.

El 2007 es va iniciar la cartografia dels Hàbitats CORINE dels Parcs Naturals, a escala 1:10.000. Es tracta d’una cartografia de molt detall, que s’estructura en dues capes, una de polígons amb una àrea mínima de 0,2 ha i una altra de punts, sense àrea mínima, per poder representar qualsevol hàbitat interessant des del punt de vista de la diversitat o de la conservació, per petit que sigui, i fer una estimació de la superfície. En aquest cas cada element geomètric (polígon, punt) duu només un sol hàbitat i, pel que fa als punts, una estimació de la superfície que ocupa l’hàbitat. Es tracta d’una eina pensada per a la gestió dels parcs naturals que recull tots els hàbitats presents en el parc i que permetrà de modelitzar-ne l’evolució. Actualment s’està treballant en diversos parcs alhora, tant gestionats per la Generalitat de Catalunya com per la Diputació de Barcelona: Cadí-Moixeró (amb la meitat de la superfície cartografiada el 2010), el Cap de Creus i el Montsant (acabats per al 2011), la Serralada de Marina (acabat per al 2010) i els Ports.

D’un caràcter diferent dels esmentats fins ara, el Mapa de la vegetació potencial de Catalunya, a escala 1:250.000, publicat pel l’IEC, és un intent de precisar més l’esquema de la distribució general de les comunitats considerades potencials del país. Anteriorment, Bolòs, Folch i Rivas Martínez havien publicat esquemes d’aquest tipus a escales menys detallades. Basant-se en tota la informació continguda en els fulls dels mapes de vegetació de Catalunya ja aixecats, en aquells altres mapes que duien informació sobre vegetació potencial de territoris concrets i en dades cartogràfiques recopilades durant molts anys per Bolòs, aquest mapa representa una síntesi del coneixement que es té del territori a aquesta escala. No cal dir que els propers anys segur que apareixeran noves versions a escales cada vegada més detallades.