Descripció de les Illes Orientals

Els següents passatges de dos geògrafs àrabs ofereixen una descripció de les Illes Orientals de l’Àndalus. El primer autor, l’oriental Ibn Hawqal, que va visitar personalment l’Àndalus, bé que no va ser a les Balears, és autor del Kitāb ṣūrat al-arḍ (Descripció de la terra). Aquesta obra, escrita entre el 950 i el 970, és una de les grans obres de la geografia àrab clàssica. En el passatge que s’adjunta, l’autor es refereix al regne del califa ‘Abd al-Raḥmān III, mort el 961. Insisteix en la importància de la ramaderia, aspecte que també es repeteix en altres textos.

“La gent va al mercat amb cavalcadures àgils. No coneixen la fatiga perquè no van a peu, si s’exceptua aquells que exerceixen els oficis més baixos. Les mules robustes són l’especialitat del país: se’n vanaglorien i en presumeixen. La cria de muls no té semblant en cap altre lloc, ni tan sols als països reputats com a centres de cria de muls: Armènia, Hrrān, Bāb al-Abwāb, Tiflis, Širwan. Llurs animals són grassos, ben formats i de raça: la major part d’aquests animals, de bella aparença i gran estatura, venuts a preus molt alts, són originaris de Mallorca, territori d"Abd al-Raḥmān ibn Muḥammad, habitat per musulmans. Aquesta illa, allunyada de la costa, es troba situada davant del país dels francs. És una illa molt pròspera i plena d’arbres fruiters. S’hi pot adquirir bestiar a baix preu gràcies al gran nombre de pastures que té. La cria de bestiar hi és estesa: les epidèmies són inexistents i la mortalitat per malaltia és molt inusual. No hi ha perill d’infecció ni bèsties salvatges, terror dels ramats. Jo he vist diverses mules provinents d’aquesta illa que han estat venudes per 500 dinars. Els prínceps del país hi envien vaixells per a procurar-se mules que troben —per això les prefereixen— fàcils de muntar. Els animals que assoleixen un preu de 100 o 200 dinars són massa nombrosos perquè puguin ser comptats. I no és només perquè superen les bones mules amb un pas elegant i un trot ràpid, sinó també perquè afegeixen a tot això una gran estatura, una bella presència, augmentada per pelatges de colors variats, un pèl lluent i brillant, i també perquè gaudeixen de bona salut i es mostren resistents a la fatiga i a les marxes forçades”.

El segon geògraf és andalusí, al-Zuhrī, potser originari del sud-est de l’Àndalus (a la regió d’Almeria?), que va escriure la seva descripció geogràfica (Kitāb al-ğa’rafiyya) durant el tercer quart del segle XII. Miquel Barceló ha fet un comentari profund d’aquest text en Alguns problemes d’història agrària mallorquina suggerits pel text d’al-Zuhrī (1975) i en Sobre Mayūrqa (1984). Aquest autor insisteix particularment en l’interès de la menció dels conreus de cotó, la difusió dels quals hauria estat bastant ràpida des de començament del segle X, moment en què l’Illa fou conquerida pels musulmans de l’Àndalus.

“La llargària de l’illa de Yābisa (Eivissa) és de deu parasangues i la seva amplària és de vuit. Se n’exporta sal i fusta d’obra vers Ifrīqiya... Els arbres fruiters hi són nombrosos i els cereals hi creixen bé; però els ovins no hi poden parir. Només el bestiar cabrum hi prolifera. Els ramats són importants. (Encara) s’exporten panses, ametlles i figues cap a Mallorca. (En canvi) no es troben olives i els insulars no les coneixerien si no fos perquè les importen de l’Àndalus.

Més a l’est d’aquesta illa es troba la de Mayūrqa. La seva llargària és de 27 parasangues i l’amplària és de 25. Al centre hi ha una muntanya d’on baixa un riu que divideix l’Illa i irriga el conjunt de les terres. L’excedent de les aigües travessa la ciutat de Mallorca. En aquesta ciutat hi ha construccions meravelloses. Des d’una distància de dos dies al mar, es pot veure la seva gran plaça forta.

Dins de l’Illa hi ha una gran fortalesa construïda en un lloc desèrtic. Les fortificacions en són famoses i és coneguda amb el nom d’Alaró. Els mallorquins expliquen que quan l’Illa fou conquerida sota el regne de Muḥammad ibn al-Amīr, el cinquè de la dinastia omeia, els cristians, després d’aquesta conquesta, van resistir dins la fortalesa 8 anys i 5 mesos. No va ser arrabassada per la força sinó assetjada fins que els seus defensors van acabar totes les reserves. Llavors es van rendir. Aquesta fortalesa va ser construïda amb carreus durs, al peu d’una font amb un cabal d’aigua important.

En aquesta illa hi ha molts cereals i fruites. Però els seus habitants no tenen més olives que les que importen. De figues, en tenen una mica. Sembren el cotó i el lli. Coneixen la seda i el seu fruit (sic) gràcies a les importacions que en fan de l’Àndalus i de Síria. La major part del seu bestiar el formen ovins i alguns cabrums. Tenen molts bòvids, cavalls i muls. No s’ha trobat mai llops en aquesta illa, per tant els ovins poden pasturar sense necessitat de ser vigilats. S’hi troben algunes guineus, llebres i alguns conills gibelins, però no hi ha cèrvids.

(L’Illa) domina la mar des de tots els punts: no es troba lloc des d’on es pugui pujar o baixar i, amb tot, les naus i les barques entren pels seus ports. L’Illa té cinc ports. Certament, Déu totpoderós l’ha creada sobresortint de la terra i així han sorgit els ports. Sense aquests no s’hi podria entrar. És una illa on l’aire i l’aigua són agradables. Els seus habitants són correctes i conscienciosos; entre ells n’hi ha de dòcils i de valents. Són homes de bona conducta i bells.

A continuació d’aquesta illa es troba la de Minūrqa. És petita. Les seves collites són nombroses i abundants. No hi ha millor carn bovina que la d’aquesta regió. Es pot cuinar perfectament amb el seu propi greix, que esdevé oli. Els ovins són poc nombrosos. Se n’exporta una planta coneguda sota el nom de hallalat. Amb ella es fan operacions màgiques com les que es fan amb pedres, tal com hem dit en parlar del Sàhara.

Aquestes tres illes pertanyen a l’Àndalus, els seus habitants tenen el mateix caràcter i el mateix temperament. S’hi troba aquesta espècie coneguda amb el nom de conill gibelí que no es troba més que a Andalusia. La mar s’eixampla i des del país dels francs a Ifrīqiya hi ha 500 parasangues”.