Retrat d’A. Hillgarth, s.d.
Col·l. part. / G.S.
Alan Hugh Hillgarth (Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978) és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intel·ligència de la flota britànica a Àsia (en plena Segona Guerra Mundial) i, al cap d’un any, cap de la intel·ligència naval britànica a l’Orient. Abans havia estat oficial de la marina de guerra, però se’n retirà el 1927, amb el grau de capità de corbeta. Aviat es casà amb una filla del baró Burghclere i es va retirar a fer vida tranquil·la a Mallorca, on comprà una masia a no gaires quilòmetres de Palma, amb una casa magnífica, i on es dedicà a fer de senyor pagès i a escriure novel·les d’aventures. El 1932 fou nomenat vicecònsol honorari (és a dir, sense sou) del seu país a Palma, una activitat més aviat rutinària i sense gaires problemes. A l’estiu del 1936, però, l’aixecament civicomilitar que havia d’acabar amb l’ensorrada del règim republicà iniciat el 14 d’abril de 1931 va canviar radicalment les coses. Hillgarth s’hagué de preocupar pels nombrosos súbdits britànics que havien quedat atrapats per la guerra a les illes Balears i ben aviat es convertí en una peça clau dels interessos britànics a l’Espanya franquista, tant perquè era l’únic representant britànic que havia romàs a la zona revoltada com perquè tenia una simpatia no gens dissimulada pel bàndol de Franco i féu mans i mànigues per obtenir un modus vivendi entre el govern britànic i les noves autoritats rebels. De tota manera, serví fidelment els interessos del seu país i seguí amb preocupació l’arribada a Mallorca dels “consellers” italians, provocada per la invasió del capità Bayo a l’agost del 1936. El més conegut d’aquests “consellers” fou Arconovaldo Bonacorsi, squadrista bolonyès enviat per Mussolini i per Ciano per controlar Mallorca i per “feixisitzar-la” tant com fos possible, que es feu famós amb el nom de guerra de conde Rossi, tot i que darrere d’ell hi havia un cervell gris molt més temible, el capità del creuer “Malocello”, Cario Margottini.
Portada de “La Vanguardia” amb la notícia del desembarcament republicà a Mallorca, Barcelona, 23-8-1936.
BBM / J.G.
La presència dels italians a Mallorca, decisiva per a forçar el reembarcament de l’expedició d’Alberto Bayo al començament del mes de setembre de 1936, s’allargà durant tota la Guerra Civil i l’illa fou convertida en una base aèria important —on s’acumularen aparells i aviadors italians que bombardejaren el territori republicà amb constància, bé que no sempre amb una gran precisió, a diferència dels seus col·legues alemanys, també presents a Pollença a partir d’un cert moment— i més endavant en una base naval on s’acumulà tota la flota de Franco, que mirà de bloquejar els ports republicans i de dificultar-hi l’arribada de vaixells amb armes o amb proveïments diversos.
Hillgarth veié amb preocupació l’augment de la influència italiana a les Balears, que contrastava amb la minva de popularitat dels anglesos, considerats enemics del nou règim, i informà amb puntualitat els seus superiors del Foreign Office de la situació a Mallorca i algun cop a Menorca i a Eivissa. Els vint-i-nou memoràndums que els adreçà entre l’agost del 1936 i el juny del 1939 —acompanyats d’una considerable documentació complementària, tot plegat conservat al Public Record Office de Kew— constitueixen un conjunt impressionant d’informació, aconseguida amb un treball ocult i constant, que li valgué felicitacions i honors: el 1937, efectivament, Hillgarth fou ascendit a cònsol i nomenat Officer of the Order of the British Empire.
Els serveis d’informació italians a Mallorca s’adonaren de la labor que hi duien a terme els agents britànics, emparats i dirigits pel cònsol Hillgarth. En un informe datat a Roma el 29 de juny de 1937, per exemple, s’assenyalava que diversos “elements espanyols” tenien cura de seguir els diferents aspectes de l’activitat italiana a l’illa, especialment de l’aviació i dels aviadors, de la marina, de les relacions amb les autoritats locals i dels contactes amb els falangistes i els requetès. És ben cert que els memoràndums de Hillgarth, enviats a Londres per un mitjà segur —a través dels vaixells de guerra britànics que hi havia constantment al port de Palma—, s’ocupaven amb tot detall d’aquestes qüestions i analitzaven constantment, amb agudesa i amb coneixement de causa, la situació politicomilitar de l’illa, des dels moments angoixosos de l’expedició de Bayo —tot i que Hillgarth ja va pronosticar de bon començament que les bigarrades milícies de Barcelona no tenien cap possibilitat d’obtenir una victòria— fins al final agredolç de la guerra, passant pels mesos del predomini dels italians —Hillgarth va arribar a parlar de la possibilitat d’un cop de mà italià per a apoderar-se de les Illes, sobretot en cas que els republicans guanyessin a la Península— i pels anys en què a Mallorca coexistien aviadors italians, alemanys i espanyols —sota el comandament teòric de Ramón Franco—.
Hillgarth no va oblidar tampoc la vida quotidiana dels mallorquins, sotmesos a privacions de tota mena i, en una bona majoria, no gens contents d’una guerra que no els havia de dur cap profit, i va descriure amb vivacitat les noves autoritats civils i militars, sovint enfrontades i no sempre a l’altura de la situació. Les seves bones relacions amb tothom li permeteren de conèixer un gran nombre de secrets i de xafarderies, mai no explicats per la premsa local, sotmesa, lògicament, a censura i a autocensura, cosa que donà un especial valor als seus memoràndums, entre els quals destaca el que va dedicar l’11 de juliol de 1937 a la repressió, que sense proposar-s’ho dóna tota la raó als al·legats que ben aviat havia de fer públics Georges Bernanos a Les grands cimetières sous la lune (1938).
No tota l’activitat de Hillgarth s’inclou en els seus vint-i-nou memoràndums. Cal tenir ben present la resta de la documentació conservada, que permet de constatar la seva profunda labor humanitària mirant de salvar vides humanes i d’endolcir la condició de vida dels perseguits i els empresonats. Tenen un interès especial els seus esforços per a aconseguir l’intercanvi de presoners entre les dues zones, que el dugueren a fer viatges a Menorca, a Barcelona i a València, i la seva intervenció decisiva en la capitulació de Menorca al gener del 1939.
Hillgarth guardà tota la vida una profunda reserva sobre les seves activitats i només l’obertura dels arxius britànics ha permès de veure fins a quin punt la seva influència va pesar en les decisions del govern anglès i de conèixer tota l’amplitud de la seva tasca política i humanitària. D'altra banda, els seus memoràndums ofereixen, sense proposar-s’ho, un gran fresc de la Mallorca dels anys bèl·lics, aïllada en tots els aspectes i situada al cor de la política mediterrània d’italians, francesos i anglesos.