La difusió de les vinyes

“En el nom de Déu. Jo Mir, que anomenen d’altre nom Llobet, a tu Aurundina i als teus fills, aquests són Unigil, Venrell, Guistrimir i Mascarell. És manifest que vaig concedir a tu Aurundina, dona, i al teu marit difunt, Guifré, el pare d’aquests teus fills susdits, dues terres meves pròpies per a complantar per precària, les quals tinc al comtat de Barcelona, al Maresme, a la vila de Premià i al seu terme, perquè les plantessis i féssiu créixer les vinyes, tal com ho heu fet, i perquè us faci d’això una carta legítima de tota aquella meitat, per la vostra labor i plantació, tal com ho faig. I en virtut del vostre dret us lliuro aquella meitat per a la vostra labor i plantació que hi heu fet i acomplert, i és manifest. I la una vinya que us dono com a vostra limita pel nord amb la vinya de mi el donador i de vosaltres receptors, i té setanta-dos destres, d’orient limita amb la terra de Búlgara i els seus hereus, i té sis destres i mig, de migdia limita amb la vinya de mi el donador, i té setanta-dos destres, i d’occident limita amb el torrent que porta aigua quan plou, i té deu destres. I en la part mitjana té aquesta vinya nou destres d’amplada. I, en altre lloc, us dono una altra peça de vinya, que limita pel nord amb la vinya de vosaltres receptors, i té vint-i-tres destres, d’orient en la terra de Búlgara i dels seus hereus, i té dotze destres, de migdia limita amb la vostra vinya ja esmentada, i té vint-i-tres destres, i d’occident limita amb la vinya de nosaltres donadors, i té dotze destres. I allí mateix, en un altre lloc, us dono una altra vinya en la vostra divisió que limita pel nord amb la vinya de mi donador, i té quaranta-un destres, i d’orient limita amb la terra de vosaltres els receptors, i té set destres, i de migdia limita amb la vinya de vosaltres receptors i de mi el donador, i té quaranta-un destres, i d’occident amb el torrent que allí discorre en temps de pluja, i té set destres. I en altre lloc, us dono a vosaltres una feixa de vinya, que limita pel nord amb la vinya de mi el donador, i té cinc destres i mig, i d’orient limita amb la vinya del veguer Amat, i té quaranta-nou destres, i de migdia limita amb l’arena del mar, i té sis destres i mig, i d’occident limita amb la vinya de mi donador, i té quaranta-nou destres. Tot allò que s’inclou en aquests límits susdits i tot allò que aquests destres delimiten, així dono aquestes vinyes a tu Aurundina, dona, una meitat, i als fills teus susdits l’altra meitat, i a la vostra potestat ho lliuro, amb la condició que no és lícit a vosaltres ni permutar ni alienar ni a vosaltres ni a la vostra posteritat si no és a mi o als meus hereus. I si jo o la meva posteritat no ho volguéssim comprar, per un preu just, establert per homes bons, us serà lícit vendre, i fer-hi tot el que vulgueu amb lliure i plena potestat en el nom de Déu, amb els accessos i les sortides.”

La venda de vinyes i de parcel·les de conreu els anys 951-1050.

Aquest document, datat el 28 de gener de l’any 975, relata la divisió d’unes vinyes que Mir Llobet havia cedit anteriorment al matrimoni format per Guifré i Aurundina, uns pagesos de Premià (Maresme). Efectivament, s’han conservat uns contractes (precariae) datats respectivament el 19 de febrer de l’any 962 i el 24 de febrer de l’any 964. Per aquests contractes, el matrimoni esmentat havia rebut de Mir Llobet una sèrie de terres “ad vinea complantandum per precaria ad partes” (per a complantar per precària i parts). El termini per a plantar les vinyes (advineare) s’havia fixat en un dels contractes en vuit anys, i en l’altre en cinc anys. Els pagesos s’havien compromès a cultivar adequadament les terres. Dels fruits que produirien els ceps, se n’havia atribuït la meitat per a cadascuna de les parts, excepte la collita d’un any, que se la quedarien sencera Guifré i Aurundina. Finalitzat el termini per a plantar els ceps, els conreadors havien de sotmetre’s al dictamen de bons homes, els quals decidirien si la vinya havia estat ben portada, com corresponia a una bona vinea. Si no acomplien amb aquesta exigència haurien de pagar una pena de deu sous. Una vegada verificada la bona explotació de les vinyes el propietari faria una carta legitima a favor dels receptors. Per aquesta es dividirien les terres en dues parts iguals, una de les quals passaria al propietari i l’altra als conreadors. Si el propietari no feia la carta estava obligat a pagar una pena de deu sous.

Tot i que amb bastants anys de retard, la concessió feta per Mir Llobet l’any 975 representava precisament la cessió escrita de la meitat de les vinyes plantades per Guifré i Aurundina als anys precedents. Com que Guifré ja havia mort, la cessió es feia a favor de la seva vídua i els seus fills. Aquella rebria una meitat i la part corresponent al seu dot matrimonial (la dècima). Els tres fills esmentats rebrien l’altra meitat. Aquest tipus de contracte agrari, conegut com a contracte de complant (complantatio), ben documentat a Catalunya, va tenir un important significat social: va donar als camperols la possibilitat d’adquirir propietats a canvi d’un esforç en treball durant un temps limitat. En aquest sentit, va permetre regenerar el petit alou i sostenir un estrat de pagesos propietaris. Tanmateix, el contracte de complant va tenir també un significat econòmic, en el sentit que va contribuir a una important multiplicació de les parcel·les de vinyes.

Efectivament, la difusió del contracte de complant va estar sempre estretament vinculat a la importància cada vegada més gran del paper de la viticultura en l’economia rural catalana dels segles X i XI. En el context d’una demanda vitivinícola creixent, el contracte de complant va donar als senyors la possibilitat d’estendre’n la producció. L’esforç per a incrementar aquesta producció vitivinícola no es limità tan sols als senyors: també els camperols hi participaren. D’aquesta manera una proporció cada vegada major del conjunt de terres de conreu d’un territori va ser reservada a les vinyes (vineas, maliolas, trileas). De vegades es pot observar una concentració de la producció vitivinícola a l’entorn dels importants centres de consum: els monestirs benedictins i les ciutats. S’explica així perquè els contractes de complant es referien sobretot a terres localitzades entorn d’una ciutat com Barcelona. És aquí on s’observa durant els segles X i XI un desenvolupament de la vinya suburbana a les terres de Sarrià, Pedralbes, Horta... Malgrat tot, aquest fet no ha de fer oblidar la notable difusió de la viticultura en altres zones del comtat, com el Vallès, el Maresme o el Penedès. A tot arreu, finalment, aquest desenvolupament del conreu vitivinícola va ser un fenomen paral·lel a l’aplicació de tècniques de conreu específiques (aterrassament), i a la millora de tota la infrastructura destinada a fer possible la conservació (vascula vinearia), l’emmagatzematge (cellarios) i l’elaboració del vi (torculados).