La guerra de les ones

Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle. Ja els havia passat a l’octubre del 34. Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut: els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” (Anna Murià), esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes… i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada. La “sort”, però, no arribà: el president es rendí per ràdio a l’exèrcit.

Al juliol del 1936 fou tota una altra...