Operació Nikolai: l’assassinat d’Andreu Nin

Andreu Nin i el POUM eren incòmodes. Ho eren davant de Stalin i, per extensió, de tota l’obediència del comunisme internacional. La posició revolucionària dels poumistes des del començament de la Guerra, les campanyes de denúncia de “La Batalla” contra les purgues estalinistes de la vella guàrdia bolxevic, a l’URSS, i contra els interessos que s’amagaven darrere de l’anomenat “ajut” soviètic a la República, feien del Partit Obrer d’Unificació Marxista i del seu líder enemics a batre.

La lluita per l’hegemonia durant les jornades del maig del 1937 entre la CNT i el PSUC va ser l’excusa i el detonant per a traslladar a Barcelona els processos que es produïen a Moscou.

La Barcelona revoltada del 1937 tenia, entre d’altres, un observador privilegiat: l’hongarès Ernst Moritsovitx Gere, també conegut per Ernst Singer i Erno Gerö, amb passaport espanyol a nom de Pedro Rodríguez Sanz. Pedro —sobrenom que utilitzava per a comunicar-se amb Moscou— era delegat de la Internacional Comunista a Espanya i un dels organitzadors i consellers del PSUC. El seu currículum, localitzat a l’arxiu de la Internacional Comunista (Centre Rus per a l’Estudi dels documents de la Història Moderna, a Moscou), reflecteix una brillant i activa carrera des dels 19 anys a favor de la més pura ortodòxia comunista. De família benestant, va estudiar dos cursos de medicina a la Universitat de Budapest, on esdevingué un dirigent de les Joventuts Comunistes i de la revolució hongaresa del 1919. Va ser empresonat, quan s’instaurà a Hongria la dictadura de l’almirall Horthy, i condemnat a 14 anys de treballs forçats. La Unió Soviètica va aconseguir alliberar-lo, al final del 1924, gràcies a un intercanvi de presoners. A partir d’aquest moment, Ernst Gere va ser una peça clau del Komintern a França, Dinamarca, Suècia i Espanya. Sempre fidel als dictats de Moscou. I Pedro va crear les condicions idònies per a l’ofensiva estalinista contra el POUM. El 22 de maig de 1937 envià a Moscou un informe de deu pàgines, manuscrit i en francès, denunciant els responsables del que anomenà “l’alçament contrarevolucionari” i insinuant les mesures que calia prendre per eliminar-los:

“Els trotskistes han tingut un paper decisiu en el cop, no des del punt de vista quantitatiu de la seva aportació en homes i en armament (tot i que estaven ben armats), sinó com a instigadors i com a proveïdors de la ‘plataforma’ del cop. La plataforma donada pels trotskistes era ‘la revolució és en perill (...)’ Els trotskistes del POUM continuen existint com a organització legal (i a la vegada realitzen una tasca clandestina) i, fins ara, malgrat tots els esforços del partit, ni el govern de Catalunya ni el de València no han pres cap mesura seriosa contra el POUM. Tanmateix és la primera vegada que el paper d’agents del feixisme que tenen els trotskistes s’ha vist clar per part de les grans masses de diferents tendències. Amb tot, penso que ara reeixirem a obtenir mesures serioses i eliminar així en gran part una de les més grans dificultats en l’organització de la guerra i en la via d’unitat d’acció amb la CNT” (CREDHM, fons 495, secció 10-a, lligall 222).

Els “trotskistes” del POUM, segons Pedro, són els instigadors, els ideòlegs de la crisi de maig i agents feixistes. En definitiva, un perill que cal eliminar davant la manca de reacció per part de la Generalitat i el govern de la República.

Mentre el delegat de la Internacional Comunista creava el corpus propagandístic de la conspiració amb la complicitat del PSUC i del PCE —mai més el POUM no va poder treure’s de sobre el qualificatiu de trotskista, tot i no ser-ho— l’agent del NKVD desplaçat a Espanya, Alexander Orlov, s’encarregà de fabricar el modus operandi. És a l’arxiu del Servei de Reconeixement Extern de la Federació Russa, que aplega tota la documentació històrica de les activitats dels GPU, NKVD i KGB i els seus agents, on es troben les proves del complot organitzat contra el POUM.

Leva Lazàrevitx Feldvin —més conegut pel sobrenom de general Alexander Orlov, àlies Xvied— envià 24 hores després de l’informe de Pedro una carta a la seu del NKVD, a Moscou, on detallava amb precisió la manera d’involucrar el POUM i els seus dirigents en la xarxa d’espionatge falangista desmantellada pels serveis secrets de la República:

“Tenint en compte que aquest cas (Falange Española) en què la majoria dels implicats ha confessat, ha causat una seriosa impressió en els cercles militars i governamentals, i que el cas està ben documentat i argumentat gràcies a la total confessió del acusats, he decidit utilitzar la importància i la indiscutibilitat del cas per a implicar la direcció del POUM (...) Hem redactat el document annex que revela la col·laboració de la direcció del POUM amb l’organització Falange Española i, a través d’ella, amb Franco i amb Alemanya. Xifrarem el contingut d’aquest document amb el codi secret de Franco que tenim a la nostra disposició i l’escriurem (amb tinta simpàtica) al darrere del plànol de situació dels nostres punts de foc a la Casa de Campo, interceptat a l’organització. (...) Començarem a investigar conjuntament amb els espanyols si els documents contenen escriptura secreta. Un espanyol, del cap del Departament de Contraespionatge, sortirà immediatament cap a València, al departament de descodificació del Ministeri de la Guerra per desxifrar la carta. Segons la nostra informació, el departament de descodificació disposa del codi secret de Franco. De totes maneres, si per alguna raó el departament no pogués desxifrar la carta, nosaltres ‘perdrem un parell de dies’ i la desxifrarem. Esperem grans resultats de l’operació. Després del paper que va tenir el POUM en la rebel·lió a Barcelona, posar en evidència el contacte directe d’un dels seus dirigents amb Franco hauria d’impulsar el govern a adoptar una sèrie de mesures administratives contra els trotskistes espanyols i desacreditar totalment el POUM com una organització espia alemanya-franquista.” (SRER, 17679, vol. 1).

És obvi que Orlov —principal conseller del govern republicà en matèria d’espionatge i contraespionatge— no confiava gaire en l’agudesa i l’eficiència del seus homòlegs espanyols. La prova falsa, que Orlov deia acompanyar amb la seva carta, no es trobava, però, al dossier de Xvied de l’arxiu del NKVD. Si a Moscou no n’hi havia indicis, l’única possibilitat era localitzar-lo entre la voluminosa documentació de la instrucció sumarial del “cas Falange” o bé de Tassumpte POUM”, és a dir, a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid. I allà hi era.

El text, encapçalat per “Al Generalísimo personalmente comunico” en la seva part xifrada diu:

“En cumplimiento de su orden fui yo mismo a Barcelona para entrevistarme con el miembro directivo del POUM, ‘N’.

“(...) Él me ha prometido enviar a Madrid nueva gente para activar los trabajos del POUM. Con estos refuerzos, el POUM llegará a ser un firme y eficaz apoyo de nuestro movimiento” (AHN, Causa General, Caixa 1741, Exp. 20 i Caixa 1539, Exp. 1).

És significatiu constatar que una còpia del text xifrat es va localitzar entre la documentació sumarial del cas Falange, mentre que la versió descodificada figura en l’expedient del sumari instruït contra el POUM.

El falangista Javier Fernández Golfín va confessar ser l’autor del mapa mil·limetrat al dors del qual Orlov va fer escriure el missatge fals, però sempre va negar que conegués l’existència del text amb tinta simpàtica. I deia la veritat. Malgrat “l’èmfasi” que els policies de la Brigada Especial de Madrid van posar durant els interrogatoris per fer confessar Golfín, aquest, en canvi, a més de desmentir-ho, va assenyalar un tal Alberto Castilla: “porque era el único que conocía el lenguaje cifrado y en clave confeccionado con tres libros. Los libros indicaban las páginas, linias y palabras de estos libros” (AHN, Causa General 1539, Exp. 1).

El que desconeixia Golfín era que Castilla era un confident de la policia infiltrat a les files de Falange (un informe de la direcció general de Seguretat del juliol del 1937 l’identifica com a “col·laborador confident”) i que els “funcionaris” que l’interrogaven —entre els quals hi havia Fernando Valentí, que firmava la declaració de J.F.Golfín— eren membres d’un cos d’elit, la Brigada Especial, de la Comissaria General d’Investigació i Vigilància de Madrid, creat amb l’objectiu de desarticular el POUM. Aquesta brigada depenia directament del director general de Seguretat, el comunista Antonio Ortega.

Només tres setmanes van fer falta per a materialitzar la conxorxa: Pedro va crear la coartada política per a eliminar Nin i el POUM, Orlov va dissenyar el complot, Castilla era el peó que va transcriure la nota amb tinta simpàtica, i Antonio Ortega, amb l’evidència de les proves falsificades, donà l’ordre de detenir els poumistes. L’engranatge es posà en marxa i el 16 de juny de 1937 Andreu Nin era detingut a la Rambla de Barcelona per membres de la Brigada Especial de Madrid. El comitè executiu del POUM fou empresonat, el partit desarticulat i els diaris clausurats.

Molts anys més tard, Javier Jiménez Martí, un antic policia de la Brigada Especial, va afirmar que tres homes van ser els encarregats de traslladar Nin a Madrid: els comissaris Fernando Valentí, Jacinto Rosell i un agent soviètic, un home d’Orlov que supervisà l’operació: Juzik, conegut també per José Escoy.

Amb el màxim de secret, Nin va ingressar a la presó cel·lular d’Alcalá de Henares, però la seva estada no hi quedà registrada. A l’Archivo Histórico Nacional, a Madrid, es conserven les quatre declaracions que Nin va fer i que corresponen als dies 18,19 i 21 de juny. Nin qualificà la seva detenció com un complot del Partit Comunista i negà reiteradament els càrrecs d’espionatge a favor de Franco.

El muntatge paralegal ideat per Orlov no donà els resultats esperats i es produí un canvi d’estratègia. El dia 24 de juliol de l’any 1937, Orlov envià una carta a la Lubianka en la qual explicà el segrest del líder poumista de la presó d’Alcalá de Henares i identificà els responsables:

“Sobre els implicats en el cas Nikolai, els principals són: 1.L.2.A.F. I.M. era el còmplice més indirecte. Quan ell va portar el menjar a l’àrea de detinguts i li van obrir les portes, la nostra gent va entrar al pati. Poltavsky havia d’haver-los informat des de París sobre la sortida cap a vostès de l’últim participant de l’operació: Juzik. El principal document xifrat conegut per vostès és escrit per ell. Ell em servia d’intèrpret en aquest cas. Va estar-se amb mi al cotxe, a la vora de l’establiment d’on es van emportar l’objecte.” (SRER, 32476, vol. 1).

El críptic document que es conserva al dossier de Xvied batejava per primera vegada l’operació de segrest d’Andreu Nin amb el nom “cas Nikolai”. A part d’explicar el modus operandi, Orlov identificava els tres còmplices espanyols (els responsables de l’arxiu històric del NKVD van emmascarar el nom complet deixant només les inicials) i els dos agents soviètics que supervisaven l’operació des del cotxe: el mateix Orlov i Juzik.

Orlov atribuí a Juzik —José Escoy, segons Jiménez— la redacció del text amb tinta simpàtica, per tant, Castilla només va fer la transcripció al dors del mapa. Però el text diu quan va ser assassinat Nin. Cal només relacionar-lo amb la “llista incompleta de fets i qüestions” —que Orlov envià a Iejov, màxim responsable dels serveis de seguretat i espionatge de l’URSS, a l’estiu del 1938 des dels Estats Units—. El text íntegre d’aquest document és un element clau per a conèixer fins a 45 casos en els quals va participar Orlov, a sou dels serveis secrets soviètics, a tot Europa.

El 9 de juliol de 1938 —ho explica Orlov en el pròleg de la llista— va rebre un telegrama de Moscou ordenant la seva presència immediata a París. Orlov sospità el que passava:

“No tenia cap sentit operatiu i vaig llegir ben clar que s’estava preparant una trampa per agafar-me, quan jo sóc innocent. La purga de l’aparell que s’està fent també em vol sacrificar. Per això sabia que el meu destí està fixat i que m’espera la mort. Tot això malgrat haver arriscat la meva vida pel partit i la causa.” (SRER, 76659, vol. 2).

Orlov, després de travessar amb la seva dona i la seva filla França, l’Atlàntic i Canadà, en una fugida pròpia d’un espia de la seva categoria, s’instal·là als Estats Units d’incògnit sota el nom de William Goldin, de professió venedor. Però Orlov temia per la resta de la família que continuava a la Unió Soviètica. Fou aleshores que s’adreçà a Iejov i amenaçà de fer públiques totes les activitats criminals que en nom de Stalin i l’URSS havien dut a terme.

Dedica una menció especial a l’"operació Nikolai”, missió en la qual afirma que havia estat en perill de perdre la vida. La primera referència que fa al cas diu textualment: “Epopeia cas Nikolai i les persones vinculades: Tinc l’esborrany del telegrama xifrat, escrit per Juzik”. I la segona: “Tinc les fotografies i els cognoms autèntics dels participants en el cas Nikolai”.

El críptic telegrama que ara se sap que va escriure Juzik, probablement des de París, diu: “N. d’Alcalá de Henares en direcció a Perales de Tajuña, a mig camí, a uns cent metres de la carretera, al camp. Born, Xvied, Juzik, dos espanyols. El xofer de Pierre és Víctor”. (SRER, 32476, vol. I). És la confirmació que tanca amb “èxit” la missió d’eliminar Andreu Nin i de desarticular tot el POUM.

Si hom intenta desxifrar el text obté que: “N” és Nikolai-Nin, i la carretera que va d’Alcalà de Henares a Perales de Tajuña, prop de Madrid, el punt on van assassinar el líder poumista. L’arxiu del NKVD es va negar a facilitar més dades sobre la identitat real dels autors. En coneixem els sobrenoms: Bom, Xvied i Juzik (tots tres eren agents dels serveis secrets soviètics). Darrere de Xvied s’amagava Alexander Orlov i darrere de Juzik, José Escoy, l’intèrpret d’Orlov i autor del text que implica el POUM amb la Falange. Com a còmplices, el telegrama cita dos espanyols, els membres de la Brigada Especial L i A.F. — Pierre, és a dir, Pedro, i el seu xofer, Víctor—.

Però, quan van executar Nin? La incògnita es resol si es relaciona aquest telegrama amb la carta d’Orlov del 24 de juliol de 1937 on explica el segrest de Nin de la presó d’Alcalà de Henares. Allí Orlov precisa que Juzik és l’últim participant de l’operació i que ja ha abandonat Espanya. Per tant, com que Juzik va ser present durant l’execució de Nin, aquest va ser eliminat entre el 21 de juny, data de la seva última declaració oficial, i el 24, quan Orlov comunicà al NKVD el segrest.

Conspiració, segrest i assassinat. En definitiva, un mirall de les purgues estalinistes traslladades de Moscou a Barcelona i a Madrid, amb la complicitat del PSUC i del PCE, de la policia republicana i de l’actitud de “rentar-se’n les mans” del govern de la República.