Un historiador àrab originari de Šarq al-Andalus

Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI.

ESMB / J.L.V.

Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira (1059-60), i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 (final d’agost, començament de setembre del 1126), bé al ğumada I de l’any 525 (abril del 1131), a l’edat de 75 anys. Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa. Va complir el pelegrinatge el 476 (1083-84), i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem. A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a Alexandria, on va ensenyar dret i el ḥadīt, la història dels fets de Mahoma. Asceta i devot, va tenir molts deixebles cèlebres, entre els quals hi havia el futur mahdī Muḥammad ibn Tūmar, el fundador de la secta almohade. Els seus biògrafs li atribueixen dotze obres, de les quals només es coneixen tres: dues de caràcter moral i religiós (Taḥrīm al-Istimnaʿ i un compendi al-Kašf wa al bayān ʿan tafsīr al-Qur’ān d’al-Nīsābūrī), i la que li dóna un interès històric, el Sirāğ al-mulūk, tractat de política i d’administració que conté un gran mombre d’anècdotes repartides en 64 capítols. L’obra va ser acabada a al-Fusṭāṭ (Egipte), el 14 de rağab de 516 (19 de setembre de 1122).

Entre aquestes anècdotes, n’hi ha una que proporciona una descripció rica en detalls sobre els procediments de combat a l’Àndalus: “Heus aquí la tàctica de batalla que nosaltres emprem al nostre país, la qual es revela com la més eficaç en els nostres encontres amb els enemics. Els infants amb els seus escuts, les seves llances i les seves javelines de ferros esmolats penetrants, es col·loquen en rengleres: les llances reposen obliquament sobre les seves espatlles, amb la part baixa tocant la terra, la punta en direcció a l’enemic; cadascú té el genoll esquerre a terra i aguanta enlaire l’escut. Darrere aquests infants, hi ha els arquers d’elit, els quals poden, amb les seves fletxes, traspassar les cotes de malla; darrere aquests arquers se situa la cavalleria. Quan els cristians carreguen contra els musulmans, els infants aguanten en posició, genoll en terra; quan l’enemic ha arribat a una distància curta, els arquers li dirigeixen una ràfega de fletxes, mentre els infants llancen les javelines i els reben amb la punta de les llances. Després, infants i arquers obren les línies a dreta i esquerra i, per l’espai lliure, la cavalleria arremet contra l’enemic i li infligeix allò que Al·là vol”.

Una altra anècnota que al-Ṭurṭūšī tenia del seu mestre, el cadi Abū al-Walīd al-Bāğī, es refereix als combats singulars que es disputaven entre els campions enemics davant les tropes adverses arrenglerades en ordre de batalla: “En el decurs d’una de les expedicions, Almansor ibn Abī ʿĀmir es va situar sobre un tossal elevat i es va posar a avaluar les tropes musulmanes les quals, al seu davant, darrere seu, a la dreta i a l’esquerra omplien plana i muntanya. Es va girar cap a l’oficial de l’exèrcit de grau més elevat, un personatge de nom Ibn al-Muǧāhir, i li digué: “Visir, com trobes les tropes? —Jo trobo, respongué Ibn al-Muṣḥafī, que constitueixen una massa nombrosa, un exèrcit considerable”. “Llavors, va dir Almansor, no és impossible que en aquest exèrcit hi hagi mil combatents valents i aguerrits!” Ibn al-Muṣḥafī guardà silenci. “Tu calles!, li va dir Almansor. És que no hi ha mil veritables combatents entre aquestes tropes? —No.” Estupefacte, Almansor s’acostà al general: “N’hi ha 500? preguntà. —No. —N’hi ha 50? —No.” Llavors Almansor va insultar l’oficial, li féu sentir durament el seu menyspreu i ordenà que se l’enduguessin sense cap mirament. “Quan la columna va arribar a territori infidel, els cristians es reagruparen i els dos exèrcits enemics s’alinearen l’un davant de l’altre en ordre de batalla. Un renegat, armat de cap a peus, va sortir de les files cristianes i anava a la càrrega i tornava tot cridant: “Algú vindrà a enfrontar-se amb mi en un combat singular?” Un musulmà es dirigí cap a ell i, després d’un moment de lluita, fou mort pel renegat, la qual cosa va fer cridar de joia els infidels i va omplir de neguit els cors dels musulmans. Després, el renegat, anant i tornant amb jactància entre les dues primeres files, va tornar a llançar el seu desafiament: “Dos contra un?” Un musulmà va sortir de les files; van combatre un moment i el renegat el va matar; després, anant i tornant va tornar a llançar la seva crida: “Tres contra un?” Un tercer musulmà va sortir i va patir la mateixa desgràcia. Els infidels cridaven i els musulmans estaven profundament humiliats: va faltar poc perquè allò no es tornés una derrota. Algú va dir a Almansor: “Només Ibn al-Muṣḥafï ens pot treure d’aquest perill!”. Ell el va enviar a buscar i li va dir: “Has vist el que ha fet avui aquest gos de renegat? —Sens dubte, amb els meus propis ulls! —Llavors, què hem de fer? —Què és el que vols? —Que els musulmans acabin amb el mal que ell els causa! —Bé! Així serà si Al·là ho vol!”. “Ibn al Muṣḥafī es dirigí cap a un grup de gent que coneixia, es trobà cara a cara amb un home de les Marques: aquest muntava una euga escanyolida amb les anques sortides; davant d’ell sostenia un bot ple d’aigua; no hi havia res en l’home ni en el seu equipatge que estigués fet per ser afalagat. “Has vist avui la feina d’aquest renegat?” li va dir ibn al-Muṣḥafī. “—És clar que sí”, va dir l’altre, i després va afegir: “I què és el que vols? —Vull el seu cap ara mateix!” “—Molt bé!” va dir l’home, que va anar a portar el bot al seu campament, es va vestir per al combat i va anar a desafiar el renegat. Es van llançar l’un contra l’altre i, al cap d’un instant, es va veure com, del núvol de pols que havien aixecat, en sortia el musulmà que tornava al galop amb el cap del renegat a la mà, i el va tirar als peus d’Almansor. Ibn al-Muṣḥafī va dir llavors a aquest últim: “Són soldats d’aquest valor que jo et deia que al teu exèrcit no n’hi havia ni mil, ni 500, ni 100, ni 50, ni 20, ni 10...! “Almansor va tornar el seu grau a l’oficial i el va cobrir d’honors”.