El mur exterior nord de la catedral de Tortosa presenta, encara avui, una inscripció, constituïda per deu línies d’escriptura cúfica simple, que fa referència a la fundació d’un taller de construccions navals en aquesta vila durant l’any 333 de l’Hègira (944-45). Aquesta inscripció està gravada en una llosa de pedra de forma rectangular amb un enquadrament en relleu. Les dimensions de la pedra commemorativa són de 0, 48 m x 0, 42 m, essent 0, 43 m x 0, 36 m les dimensions de la inscripció pròpiament dita.
“Ha ordenat la creació d’aquest edifici, destinat taller de construcció per a equipaments marítims i els vaixells, el servidor d’Al·là, ʿAbd al-Raḥmān, emir dels creients, que Al·là l’assisteixi! I la seva construcció va ésser acabada sota la direcció del seu caid i servidor ʿAbd al-Raḥmān, fill de Muḥammad, amb l’ajut d’Al·là i la seva assistència, l’any 333. Escrit per ʿAbd Allāh, fill de Kulayb”.
Làpida commemorativa de la construcció de les drassanes de Tortosa, 944-45, CSMT.
Je.C.
Aquesta llosa de pedra constitueix, certament, un dels més bells documents epigràfics que s’han conservat, no tan sols al Šarq al-Àndalus, sinó també a tot el conjunt de l’àrea musulmana de la Península. La inscripció informa que el califa omeia ʿAbd al-Raḥmān III (912-61) va crear, de bell nou (inša), a Tortosa, una drassana marítima (dār al-ṣinaʿa). Aquest taller naval tenia com a funció la construcció de vaixells i també el manteniment i la reparació de les naus de les flotes califals. En aquell moment existien a la Península Ibèrica tallers d’aquest estil, entre els quals hi havia els d’Alcacer do Sal, Silves, Algesires, Dénia (Marina Alta) i Alacant. El de Tortosa va cridar particularment l’atenció de nombrosos autors àrabs, començant pel geògraf al-Idrīsī que li va dedicar, al segle XII, un llarg passatge precisant que “De Mequinensa a Tortosa es compten dues jornades o 50 milles. Tortosa és una vila bastida al peu d’una muntanya i envoltada de fortes muralles. Hi ha basars, bells edificis, artesans i obrers. S’hi construeixen grans navilis amb la fusta que produeixen les muntanyes que l’envolten, i que estan cobertes de pins d’un gruix i d’una alçada remarcables. Aquesta fusta és emprada per als pals i les vergues dels vaixells; és de color rogenc, la seva escorça és lluent, és resinosa, duradora, i no és pas com les altres condemnada a ésser deteriorada pels insectes. Té una gran reputació. De Tortosa a la desembocadura del riu, 12 milles. De Tortosa a Tarragona, 50 milles”. Un altre geògraf, al-Ḥimyarī, agafant-ho, sens dubte, del geògraf Abū ʿUbayd al-Bākrī, precisa encara que aquest taller naval formava part del conjunt de construccions públiques dutes a terme sota el regnat d’ʿAbd al-Raḥmān III en aquesta vila. Aquestes comprenien, a més de la drassana, quatre banys i una mesquita de cinc naus construïda l’any 345 de l’Hègira, sense comptar la muralla de pedra tallada amb quatre portes. Sempre seguint aquest autor, totes aquestes construccions van ser dutes a terme sota la direcció d’un tal ʿAbd al-Raḥmān ibn al-Naẓẓām, potser el mateix personatge mencionat a la inscripció sota el nom d’ʿAbd al-Raḥmān ibn Muḥammad. Un fragment del Vè volum del Muqtabis d’Ibn Ḥayyān diu, per la seva part, que aquest ʿAbd al-Raḥmān ibn al-Naẓẓām era el governador de la vila de Tortosa i que va accedir a aquest lloc l’any 940 reemplaçant Aḥmad ibn Saʿīd ibn Mālik.