Els precedents: de l’antiquària humanística a la crítica històrica del set-cents
| 1491 | Publicació de l’obra de l’eclesiàstic i erudit Jeroni Pau (m. 1497) Barcino, descripció històrica de la ciutat amb referències a les seves antiguitats romanes. El mateix any s’edita el seu tractat De fluminibus et montibus hispaniarum libellus sobre la geografia romana peninsular |
| 1538 | Publicació del llibre de l’eclesiàstic i erudit Pere Antoni Beuter (1490/95-1554) Primera part de la història de València, que tracta de les antiguitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà, que recopila nombrosa informació sobre les antiguitats romanes del País Valencià i Catalunya i que posteriorment fou reeditat en castellà |
| 1545 | Edició pòstuma de l’obra de l’erudit i eclesiàstic Joan Margarit i de Pau (1422-84) Paralipomenon Hispaniae libri decem, primer tractat històricogeogràfic de la Hispània romana i pre-romana |
| 1547 | Publicació pòstuma de l’obra de Pere Miquel Carbonell i de Soler (1434-1517) Cròniques d’Espanya, on es recopila informació de les antiguitats romanes del Principat |
| 1572 | Edició de la traducció castellana del llibre de Lluís Pons d’Icart (1518/20-1578) Llibre de les grandeses de Tarragona, on es descriuen els monuments romans de la ciutat i es recull abundosa informació epigráfica. El mateix autor va compilar el corpus inèdit d’inscripcions romanes Èpigrammata Antiquae Urbis Tarraconensis |
| 1577 | El jurista, diplomàtic i erudit Antoni Agustí (1517-87) ocupa l’arquebisbat de Tarragona fins el 1586. Molt vinculat a l’antiquària italiana, durant la seva estada tarragonina forma una important col·lecció d’antiguitats i realitza estudis sobre numismàtica i epigrafía romana i pre-romana, agrupats dins l’obra Diálogos de medallas, inscripciones y otras antiguedades de Tarragona, publicada el 1587, traduïda a diverses llengües i reeditada repetidament fins al s. XVIII, de manera que constitueix el tractat d’antiquària catalana de major difusió internacional |
| 1593-1601 | L’historiador Joan Binimelis i Garcia (1538-1616) redacta la Història general del Regne de Mallorca, amb referències als monuments talaiòtics i romans de l’illa, que seran seguides per Joan Dameto i Cotoner (1554-1633) a la Historia general del reino baleárico (1632) |
| 1609 | Publicació de l’obra del jurista Jeroni Pujades (1568-1635) Crònica Universal del Principat de Catalunya, on es recopila nombrosa informació sobre les antiguitats romanes del Principat |
| 1610 | Edició de l’obra de l’historiador Gaspar Escolano (1560-1619) Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia (1610-11), on es recullen importants notícies sobre les antiguitats romanes del País Valencià |
| 1653 | Josep Vicent de l’Olmo i Conca (1620-96), matemàtic i poeta, publica Lithologia o explicación de las piedras y otras antigüedades halladas en las çanjas que se abrieron para los fundamentos de la capilla de nuestra Señora de los Desamparados de Valencia, primera monografia sobre restes romanes en una ciutat catalana |
| 1688 | Publicació a París de l’obra del comissionat francès a Catalunya durant la guerra dels Segadors, Pèire de Marca (1594-1662), Marca Hispánica, sive limes hispanicus, que inclou un tractat de geografia romana del Principat i recull abundoses notícies sobre les antiguitats romanes basades en els treballs inèdits de Jeroni Pujades |
| 1719 | Bernard de Montfaucon publica per primera vegada l’obra de Manuel Martí i Saragosà (1663-1737) De Theatro Saguntino Epístola, monografia sobre les ruïnes del teatre romà de Sagunt a "Antiquitatis explanata" |
| 1752 | Publicació, a Londres, de l’obra The History of the Island of Minorca del militar anglès destinat a l’illa John Armstrong (m. 1758), on per primer cop els monuments talaiòtics menorquins són considerats obra dels druides d’acord amb les tesis que atribuïen el megalitisme als celtes |
| 1762 | El jurista i catedràtic de dret de la Universitat de Cervera Josep Finestres i de Monsalvo (1688-1777) publica el primer repertori d’epigrafia romana del Principat Sylloge inscriptionum romanarum, ampliat pel seu deixeble Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols el 1769 |
| L’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona disposa que les descobertes de làpides, monedes i altres antiguitats siguin notificades a l’entitat, a fi de recopilar informació per a la història de Catalunya que projecta redactar | |
| 1769 | L’eclesiàstic i erudit Enrique Flórez de Setién i Huidobro (1702-73) publica el volum dedicat a les antiguitats de Tarragona de l’obra España Sagrada, en la qual es recullen àmplies notícies sobre els vestigis romans de la ciutat, compilades amb la col·laboració dels corresponsals locals |
| 1773 | Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya, comte de Lumiares (1748-1808), publica l’obra Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España, seguida pels estudis sobre la ceràmica sigil·lada Barros saguntinos. Disertación sobre estos monumentos antiguos, del 1779, i Lucentum, hoy ciudad de Alicante, del 1780. Pòstumament, l’any 1852, és editat el seu recull Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia. L’obra d’aquest autor constitueix el corpus d’antiquària romana més important dels Països Catalans |
| 1774 | Edició del volum referent a València de l’obra de l’erudit Antoni Ponç i Piquer (1725-92) Viaje de España o cartas en que se da noticia de las cosas más apreciables que hay en ella. Posteriorment se’n publiquen d’altres dedicats també al País Valencià i Catalunya (1775, 1785 i 1788) amb nombroses referències a les antiguitats romanes i alguns monuments medievals |
| 1780 | Redacció, per l’eclesiàstic i erudit Jaume Caresmar i Alemany (1717-1791), de la Carta... al barón de la Linde...En la qual se prueba ser Cataluña en lo antiguo más poblada, rica y abundate que hoy, no publicada fins el 1821, que utilitza alhora el registre arqueològic i les fonts literàries clàssiques per a argumentar la decadència demogràfica del Principat |
| 1794 | Mort del canonge de Tarragona Ramon Foguet i Foraster (n. 1729), que llegà al convent de franciscans d’aquesta ciutat la seva col·lecció d’antiguitats romanes i la biblioteca especialitzada, les quals, un cop obertes al públic, constituïren el primer museu d’aquesta matèria al Principat. Aquest fou destruït per l’assalt de les tropes napoleòniques el 1811. Els seus estudis sobre la ceràmica sigil·lada que restaren inèdits foren continuats pel també canonge tarragoní G.B. González de Posada (1754-1834) |
| 1795-1797 | El naturalista Antoni Josep Cabanilles i Palop (1745-1804) publica l’obra Observaciones sobre la historia natura, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, on es recull nombrosa informació sobre les antiguitats romanes i en especial l’obtinguda en les excavacions realitzades el 1792 a les restes romanes dels Banys de la Reina de Calp (Marina Baixa) |
| 1805 | L’arqueòleg francès Charles Louis François Petit-Radel (1756-1836), estudiós de l’arquitectura ciclòpia mediterrània, encarrega al naturalista Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) el dibuix de la muralla de Tarragona, la qual considera una obra pre-romana. Més tard, el 1819, l’agrònom, militar i polític rossellonès Francesc Jaubert de Paçà (1785-1856) compilarà informació sobre les antigues muralles de Sagunt per a aquest mateix autor. Els seus treballs seran editats pòstumament el 1841 |
| 1806-1820 | Publicació a París del Voyage pittoresque et historique de l’Espagne del militar i escriptor francès Alexandre de Laborde (1773-1842), que sintetitza bona part dels temes recurrents de l’antiquària romana de Catalunya i el País Valencià, alhora que prefigura aquells que foren objecte d’atenció preferent per l’arqueologia monumental romàntica |
| 1818 | Edició de l’obra de l’advocat, literat i tractadista de temes menorquins Joan Ramis i Ramis (1746-1819) Antigüedades célticas de la isla de Menorca, primer estudi i recull sistemàtic dels monuments talaiòtics, on desenvolupa la tesi cèltico-druídica de John Armstrong. En morir, el seu germà Antoni (1771-1840) continua les seves obres amb la publicació entre el 1826 i el 1838 de diferents reculls sobre epigrafía i numismàtica romana de l’illa |
L’arqueologia monumental vuitcentista
| 1835 | Arran de la primera guerra Carlina, sectors populars protagonitzen l’assalt i la crema de diversos convents. El mateix any el govern liberal espanyol dicta les lleis d’exclaustració i desamortització de les comunitats monàstiques. S’inicia el procés de destrucció o transformació de molts conjunts monàstics monumentals que provoca la reacció dels cercles intel·lectuals romàntics |
| La Junta de Comerç de Barcelona promou l’estudi i l’excavació del temple romà de la ciutat a càrrec de l’arquitecte neoclassicista Antoni Cellés i Azcona (1775-1835), que s’havia format a Roma, on havia realitzat algunes excavacions. Les seves conclusions seran contestades el 1838 pel polític i erudit Josep Marià de Cabanes i d’Escofet (1775-1842), autor de diferents estudis de numismàtica antiga | |
| 1836 | L’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona inicia la formació d’un museu amb materials procedents dels convents desamortitzats i aportacions diverses. Institucionalitzat cap al 1844, incorpora la col·lecció que formava la Comissió de Monuments i, el 1879, és integrat pel govern espanyol a la xarxa de museus estatals sota la direcció d’Antoni Elias i de Molins (1850-1909), que publicarà un catàleg el 1888 |
| 1839 | Inici de la publicació de l’obra del romàntic conservador Pau Piferrer i Fàbregas (1818-48) Recuerdos y bellezas de España, de la qual va redactar els volums dedicats a Catalunya i Mallorca, que encetaren els estudis d’arqueologia monumental medieval catalana |
| 1844 | Creació pel govern espanyol de les Comissions Provincials de Monuments amb l’objectiu de salvaguardar les restes monumentals i formar museus provincials, que sovint integraran col·leccions procedents d’entitats locals. La seva capacitat operativa serà sempre força reduïda per l’escassa dotació pressupostària i la manca de suport legislatiu. Tanmateix, la seva activitat serà determinant per a la conservació de nombrosos complexos monàstics (Poblet, Ripoll, Sant Cugat del Vallès o Santes Creus) i promourà algunes excavacions en establiments romans, com ara les primeres realitzades a Empúries entre el 1846 i el 1848 |
| Creació de la Societat Arqueològica Tarraconense, agrupació de col·leccionistes locals sota la presidència de Joan Francesc Albinyana i de Borràs, que des del 1901 publicarà un butlletí. La seva important col·lecció constituirà, cap al 1853, el Museu Arqueològic de Tarragona, que també agrupa les formades per la Comissió de Monuments i la Societat Econòmica d’Amics del País. El museu serà integrat pel govern espanyol a la xarxa de museus estatals el 1873 sota la direcció de Bonaventura Hernández i Sanahuja que, el 1891, serà succeït per Àngel del Arco, coautor del catàleg publicat el 1894 | |
| 1847 | Publicació de l’obra del científic, historiador i polític liberal Josep Antoni Llobet i Vall-llosera (1799-1861) De los pueblos que han invadido, conquistado o dominado Cataluña, primera sistematizació de la història pre-romana despullada de formulacions mítiques i on atribueix un origen basc als ibers, considerats la primitiva població local. L’estudi, de notable influència, encara ignora el registre arqueològic protohistòric |
| 1849 | Joan Francesc Albinyana i Andreu de Bofarull i de Brocà publiquen conjuntament l’obra Tarragona monumental... Primera parte que comprende a Tarragona celta y romana, la primera monografia pròpiament arqueològica d’una ciutat romana de Catalunya amb incorporació de notícies sobre restes pre-romanes i atribuïdes als celtes |
| 1850 | Presumpta descoberta d’un fals sarcòfag egipci a Tarragona, que genera una gran polèmica sobre la seva autenticitat, amb la participació d’arqueòlegs de diverses nacionalitats i amb la creació d’una comissió acadèmica a fi de verificar la troballa |
| 1853 | Bonaventura Hernández i Sanahuja (1810-91) és nomenat inspector d’antiguitats de Catalunya i el País Valencià. Col·leccionista i arqueòleg, desplegarà una gran activitat durant la segona meitat del segle XIX a Tarragona, amb nombroses excavacions, a més d’encarregar-se del control arqueològic de les obres del port i de la nova urbanització de la ciutat. El seus treballs permeten recopilar molta informació sobre la ciutat romana i els seus precedents. La seva producció és molt extensa i el 1855 enceta l’aplicació dels principis de l’estratigrafia geològica a l’arqueologia |
| 1860 | Publicació pel clergue Pere Màrtir Pujalt del manual Arqueologia sagrada, seguida, el 1867, per la de Nociones de arqueología cristiana del crític i historiador de l’art Josep de Manjarrés i de Bofarull (1816-80), que esdevenen les primers obres d’un important subgènere de l’arqueologia monumental dedicat exclusivament a l’art religiós i al seu ensenyament en els seminaris, instituït cap a mitjan segle XIX |
| 1869 | Publicació a Berlín del segon volum del Corpus Inscriptionum latinarum, dedicat a Hispània, compilat per l’arqueòleg i epigrafista alemany Emil Hübner (1834-1901) amb la participació de nombrosos corresponsals catalans. El 1892 s’editarà un suplement d’aquesta obra |
L’arqueologia prehistòrica i les ciències naturals
| 1871 | El farmacèutic i naturalista Pere Alsius i Torrent (1839-1915) dóna notícia de la bora gran d’en Carreres, a Serinyà, el primer establiment paleolític conegut a Catalunya, estudiat el 1882 per l’enginyer de mines i prehistoriador francès Édouard Harle. Els seus estudis històrics i naturalístics de la regió de Banyoles recopilen nombrosa informació sobre la prehistòria local, publicada en diversos articles |
| Creació de la Societat Arqueològica Valenciana dins de la Societat d’Amics del País, que destacarà per les seves activitats en el camp dels estudis prehistòrics impulsats per Josep Vilanova i Piera. Entre el 1872 i el 1881 publicarà les memòries de les seves activitats, dins de les quals es donen a conèixer les primeres excavacions d’establiments prehistòrics excavats al País Valencià. Desapareixerà cap al 1885 | |
| 1872 | Publicació del primer tractat de prehistòria a l’Estat espanyol del geòleg, naturalista i prehistoriador valencià Joan Vilanova i Piera (1821-93), Origen, naturaleza y antigüedad del hombre. Adscrit al Museu d’Història Natural de Madrid i catedràtic de geologia i paleontologia de la universitat madrilenya des del 1852, és un dels introductors i primers sistematizadors de la prehistòria peninsular, molt vinculat als avenços d’aquesta disciplina per la seva participació des del 1867 en les reunions dels congressos internacionals d’antropologia i arqueologia prehistòriques. Autor de diversos estudis sobre la prehistòria del País Valencià, on realitzarà algunes excavacions amb el seu germà Josep. En col·laboració amb Juan de Dios de la Rada y Delgado escriurà l’obra Geología y protohistoría ibéricas, editada el 1893 |
| L’advocat Joaquim Manuel de Moner i de Sisear (m. 1907), tractadista de temes ribagorçans, edita la monografia Dos monumentos druidicos sitos en el distrito municipal de Senterada, primer estudi sobre monuments megalítics del Principat encara basat en les tesis celtistes, totalment desfasades en aquest període | |
| 1877 | Creació de l’Associació Artística Arqueològica de Barcelona, que lliga els estudis arqueològics i monumentals amb la recerca de nous llenguatges per part dels moviments artístics de la fi de segle, i també amb els intents de renovació de les indústries artístiques. Presidida per l’historiador de l’art i dibuixant Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903), des del 1891 l’associació publicarà un butlletí que el 1896 es transformarà en revista |
| 1878 | Mort de Francesc Martorell i Penya (n. 1822), corredor de canvis i comerciant interessat en l’arqueologia prehistòrica i les ciències naturals, que va cedir al municipi barceloní la seva col·lecció i biblioteca per tal de constituir un museu públic i instituir un premi internacional dedicat a treballs de tema arqueològic. El Museu Martorell és inaugurat el 1882 i la concessió del premi s’inicià el 1887. L’any 1879 són publicats per Salvador Sanpere i Miquel els seus estudis sobre l’arquitectura protohistòrica de Catalunya, Balears i Sardenya amb el títol Apuntes arqueológicos de D. Francisco Martorell y Peña |
| 1879 | Publicació de l’obra de l’historiador, numismata i arqueològ Joaquim Botet i Sisó (1846-1917) Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion |
| 1880 | Creació a Palma de Mallorca de la Societat Arqueològica Lul·liana per iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló (1843-1924), i sota el patrocini episcopal, amb l’objectiu de recuperar el patrimoni eclesiàstic. La seva col·lecció serà la base, entre el 1916 i el 1930, de Tactual Museu Diocesà. Des del 1885 publica un butlletí |
| Descoberta de les restes del temple romà de Vic i constitució de la Societat Arqueològica vigatana amb la finalitat d’aquírir el solar on s’ha trobat el temple i finançar-ne la restauració | |
| 1882 | Aparició de l’obra del polític i historiador Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) Contribución al estudio de los monumentos megalíticos ibéricos, primera anàlisi de conjunt del megalitisme a Catalunya, el qual atribueix a una primitiva població ibero-basca. Les seves tesis seran parcialment seguides en els estudis sobre l’iberisme de l’advocat, historiador i polític Francesc Carreras i Candi (1862-1937) |
| 1887 | Concessió del premi Martorell d’arqueologia de l’ajuntament de Barcelona a l’obra dels enginyers de mines belgues Henri i Luis Siret Les premières âges du métal dans le Sud-Est de l’Espagne, publicada en versió espanyola a Barcelona el 1890. Accèssit per al llibre d’Emil Hübner La arqueología de España, editat a Barcelona el 1888 |
| 1888 | L’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa organitza la Secció Arqueològica de l’Exposició Universal de Barcelona. Part de les col·leccions agrupades en aquesta exposició seran l’origen del Museu Municipal de Belles Arts, instituït el 1891, i que incorporarà els fons arqueològics del Museu Martorell, segregats de les col·leccions naturalístiques |
| A Maó, es funda la "Revista de Menorca", publicació que ha recollit bona part de la bibliografia arqueològica menorquina. Destaca l’etapa dirigida per l’historiador Francesc Hernández i Sanz, del 1898 a 1934, tractadista de temes d’arqueologia romana i pre-romana. Des del 1906 és l’òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, institució que ha agrupat els estudiosos de l’arqueologia menorquina | |
| 1891 | Inauguració del Museu Arqueològico-Artístic Episcopal de Vic, constituït per iniciativa del bisbe Josep Morgades i Gili, del qual es publica un primer catàleg el 1893. Aquest museu s’integra en el programa neocatòlic de la fi de segle destinat a recuperar el protagonisme cultural de l’Església i protegir-ne el patrimoni antic mitjançant l’anomenada arqueologia sagrada o cristiana. A Catalunya se’n seguirà la formació dels museus diocesans de Lleida (c. 1893), Solsona (1896), Tarragona (1914) i Barcelona (1916) |
| 1892 | Accèssit del premi Martorell d’arqueologia de l’ajuntament de Barcelona a l’obra de Luis Siret L’Espagne prehistorique, editada a Brussel·les el 1893 |
| 1893 | Edició, a Tolosa, de l’obra del prehistoriador francès Emile Cartailhac Monuments primitifs des Îles Baleares |
| 1897 | Troballa per atzar del bust femení conegut com la Dama d’Elx als terrenys de l’Alcúdia d’Elx (Baix Vinalopó). Peça capital de l’escultura ibèrica, adquirida immediatament pel Museu del Louvre a través de l’arqueòleg francès Pierre Paris. En poder del govern espanyol el 1941, pel bescanvi de diferents peces i dipositada primer al Museo del Prado de Madrid, des del 1971 és al Museo Arqueológico de la mateixa ciutat. La seva descoberta potencia molt notablement els estudis sobre la cultura ibèrica, alhora que encetava una forta polèmica sobre la filiació de les seves influències entre els difusionistes i els indigenistes |
| 1902 | Concessió del premi Martorell d’arqueologia de l’ajuntament de Barcelona a l’obra de Pierre Paris Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive, publicada a París el 1903, i que constitueix el primer estudi de conjunt sobre la cultura ibèrica. Acèssit al llibre del clergue, arqueòleg i historiador de l’art Josep Gudiol i Cunill (1872-1931) Nocions d’arqueologia sagrada catalana, editada a Vic el 1908 i objecte d’una segona edició revisada i ampliada entre el 1931 i el 1933 |
| 1903 | Inici dels treballs d’excavació a la necròpoli púnica del Puig dels Molins a la ciutat d’Eivissa per la Societat Arqueològica Ebusitana. Intervenció de Carles Roman i Ferrer, Joan Roman i Calvet, Eduard Pérez i Cabrero, Antoni Vives i Escudero. Arran de la cessió del fons d’aquesta societat a l’Estat espanyol, el 1907, és creat el Museu Arqueològic d’Eivissa |
| 1904 | Joan Cabré i Aguiló (1882-1947) inicia les excavacions al poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (Matarranya). És vinculat al cercle d’estudiosos que publica el "Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón", entre el 1907 i el 1908. Poc temps després, entre el 1903 i el 1905, descobreix les pintures rupestres del barranc de Calapatar a Cretes (Matarranya). De la seva extensa producció destaquen l’estudi El arte rupestre en España, del 1915, i Tobra Cerámica de Azaila, del 1944. Les excavacions del poblat de Calaceit continuaran més tard a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Pere Bosch i Gimpera, entre el 1915 i el 1920 |
| 1905 | L’industrial Amador Romaní i Guerra (1873-1930) inicia la prospecció dels cingles del Capelló (Capellades, Anoia), on descobreix el jaciment paleolític anomenat posteriorment abric Romaní, que excavarà el 1909 sota la direcció del geòleg Norbert Font i Sagué i en els anys 1910-1911 a les ordres de Lluís Marià Vidal i Carreras, amb el patrocini de l’Institut d’Estudis Catalans |
L’arqueologia noucentista
| 1907 | Creació de l’Institut d’Estudis Catalans, la secció històrico-arqueològica del qual encetà una àmplia labor d’exploració arqueològica a Catalunya |
| Reorganització de la Junta de Museus de Barcelona, que aquest mateix any adquireix part dels terrenys d’Empúries, on el 1908 s’inicien les excavacions sistemàtiques dirigides per Josep Puig i Cadafalch, sota la responsabilitat de l’arqueòleg Emili Gandia (1866-1937), que continuen fins el 1936. El 1909 hi té lloc la troballa de l’escultura d’Asclepi i del cap d’Àrtemis, d’una gran repercussió popular i que esdevenen figures emblemàtiques del moviment noucentista | |
| 1908 | Descoberta i publicació per l’excursionista Ceferí Rocafort (1872-1917) de les pintures de l’abric de Cogul (Cogul, Garrigues), estudiades immediatament per Lluís Marià Vidal, geòleg i prehistoriador molt vinculat a l’excursionisme catalanista, que havia explorat nombroses coves i megàlits del Pirineu occidental durant el decenni del 1890. Aquestes pintures, juntament amb les de Cretes, són estudiades i publicades per Joan Cabré i el prehistoriador francès Henri Breuil el 1909. Inici del debat sobre la cronologia paleolítica o posterior de l’art rupestre llevantí |
| 1909 | L’arqueòleg, historiador i eclesiàstic Joan Serra i Vilaró (1879-1969) és nomenat director del Museu Diocesà de Solsona, des d’on entre el 1915 i el 1925 es dedicarà a prospectar i excavar un gran nombre de jaciments prehistòrics, ibèrics i romans de la Catalunya central, que donarà a conèixer en nombroses publicacions monogràfiques i estudis generals com ara El vas campaniforme a Catalunya, De metal·lúrgia prehistòrica a Catalunya, ambdós del 1924, o Civilització megalítica a Catalunya, del 1927 |
| Inici de la publicació de l’obra de l’arquitecte, arqueòleg i polític Josep Puig i Cadafalch (1867-1957) L’arquitectura romànica a Catalunya, conclosa el 1918. El primer volum dedicat a l’arquitectura romana serà objecte d’una segona edició, ampliada, el 1934 | |
| 1911 | El govern espanyol promulga la llei sobre excavacions arqueològiques, que desenvolupa amb un reglament l’any següent, i la creació de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades. Primera legislació sobre la realització d’excavacions, incorporada a la llei del patrimoni històrico-artístic del 1933 |
| 1915 | Creació del Servei d’Investigacions Arqueològiques adscrit a l’Institut d’Estudis Catalans, que fins el 1939 desenvoluparà una extensa labor de recerca arqueològica als Països Catalans, donada a conèixer en bona part a 1"’Anuari" editat per l’Institut. La direcció d’aquest servei és encarregada a Pere Bosch i Gimpera (1891-1974). Al seu entorn es constitueix el nucli denominat Escola de Barcelona, des del qual s’estableixen les bases per a la sistematització cronològico-cultural de la prehistòria de Catalunya i també de la Península Ibèrica. La seva labor presta especial atenció a la definició ètnica i cultural dels pobles en el període comprès entre el Neolític i la romanització. Els seus objectius historiogràfics entronquen amb el programa político-cultural catalanista i constitueixen una rèplica al discurs nacionalista espanyol en reconèixer la diversitat cultural en la prehistòria peninsular. De l’extensa obra de Bosch i Gimpera destaquen Prehistòria catalana, del 1919, La arqueología pre-romana hispánica, del 1920, Etnologia de la Península Ibèria, del 1932, o El poblamiento antiguo y la formación de los pueblos de España, del 1944 |
| Creació del Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona dependent de la Junta de Museus municipal i que integra els fons de l’antic Museu de Belles Arts | |
| Publicació de l’estudi d’Eduardo Hernández Pacheco i Hugo Obermaier sobre la mandíbula de Banyoles, d’àmplia difusió internacional. Simultàniament apareix un treball pòstum sobre aquest tema de Pere Alsius i Torrent, que l’havia descobert el 1887. Posteriorment ha estat objecte de nombrosos estudis sense assolir un consens respecte a la seva adscripció filogenètica ni cronològica | |
| El govern espanyol crea la Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas adscrita a la Junta para la Ampliación de Estudios | |
| 1916 | Pere Bosch i Gimpera obté la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Barcelona, des d’on desplega una àmplia labor docent arran de la creació el curs 1917-18 del seminari de prehistòria, en el qual es formaran la majoria d’arqueòlegs membres de l’Escola de Barcelona |
| 1918 | Inici de les excavacions al poblat talaiòtic mallorquí de Capocorb Vell (Llucmajor, Mallorca Occidental) per Josep Colominas i Roca (1884-1959), arqueòleg membre de l’Escola de Barcelona i del Servei d’Investigacions Arqueològiques que excavà i estudià nombroses estacions prehistòriques i protohistòriques d’Eivissa, Mallorca, País Valencià i del Principat. El 1925 publica Prehistòria de Montserrat, on dóna a conèixer la ceràmica neolítica de decoració cardial |
| El prehistoriador Eduardo Hernández Pacheco publica el treball sobre les pintures rupestres descobertes a Morella la Vella (Morella, Ports). L’any següent Hugo Obermaier i P. Wernert donen a conèixer el conjunt pictòric del barranc de la Valltorta (Tírig, Alt Maestrat), estudiat vers el 1917 per Agustí Duran i Sanpere i Maties Pallarès i Gil (m. 1925), ambdós col·laboradors de l’Institut d’Estudis Catalans | |
| 1919 | El naturalista i prehistoriador Manuel Cazurro i Ruiz (1865-1935) publica El Cuaternario y las estaciones de época Paleolítica en Cataluña |
| 1923 | Formació de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria, amb caràcter interdisciplinari, per les facultats de filosofia i lletres i de ciències de la Universitat de Barcelona, sota la presidència de Telesforo de Aranzadi i Unamuno. Publicarà un butlletí entre el 1923 i el 1926 |
| Descoberta, a Tarragona, d’una gran necròpoli suburbana d’època paleocristiana, i inici de la seva excavació, que des del 1926 dirigirà l’arqueòleg Joan Serra i Vilaró. Els treballs finalitzaran el 1933 i part dels restes exhumades s’acondiciaran al mateix indret de la troballa, on també es construirà el Museu Monogràfic, inaugurat el 1930 i vinculat el 1941 al museu arqueològic local. Entre l’activitat arqueològica de Joan Serra i Vilaró a Tarragona destaca també l’excavació del fòrum municipal, entre el 1928 i el 1929, i l’estudi de la muralla, que va determinar la seva definitiva adscripció a època romana, el 1949, després d’un ampli debat encetat al final del segle XVIII sobre el seu suposat caràcter pre-romà, cèltic, ibèric o etrusc | |
| Amb el cop d’estat del general Primo de Rivera, pràcticament se suspenen les activitats de l’Institut d’Estudis Catalans, del Servei d’Investigacions Arqueològiques i de les excavacions d’Empúries, que no es podran reprendre amb normalitat fins a la caiguda de la dictadura el 1930 | |
| 1927 | El prehistoriador Lluís Pericot i Garcia (1899-1978) esdevé catedràtic de la Universitat de València. Format a la Universitat de Barcelona i membre de l’Escola de Barcelona, publica la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Al País Valencià forma un important nucli d’arqueòlegs (Domènec Fletcher i Valls, Francesc Jordà i Cerdà, Julià San Valero i Aparici) i intervé en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica. Destaquen les seves excavacions de la Bastida de Moixent (Moixent, Costera) i de la cova del Parpalló (Gandia, Safor), establiment del Paleolític superior que publicarà el 1942. Professor des del 1933 de la Universitat de Barcelona, es dedicarà fonamentalment a l’estudi del Paleolític peninsular i africà |
| La diputació provincial valenciana crea el Servei d’Investigació Prehistòrica sota la direcció d’Isidre Ballester i Tormo (1876-1950), advocat i arqueòleg especialitzat en l’estudi de la prehistòria i l’època ibèrica. Des del 1928 publicarà la revista "Archivo de Prehistoria Levantina". Les col·leccions formades arran de les excavacions del servei han estat l’origen del Museu de Prehistòria de València. L’any 1937 el servei i el museu seran adscrits a la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians, dissolt el 1939 arran de la victòria franquista, alhora que s’inicia l’edició de la "Sèrie Treballs Solts", espanyolitzada posteriorment amb el títol "Serie Trabajos Varios" | |
| 1929 | Celebració, dins dels actes organitzats amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, del IV Congrés Internacional d’Arqueologia, de molt poca repercussió en el panorama arqueològic català |
| 1931 | Inici de la recerca arqueològica urbana a Barcelona amb l’excavació de la plaça del Rei, a càrrec de l’arqueòleg i historiador Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), format a la Universitat de Barcelona, col·laborador del Servei d’Investigacions Arqueològiques i membre de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Creador i director del Museu d’Història de la Ciutat el 1943, des d’on desenvoluparà una important tasca d’excavació i estudi de la ciutat romana |
| 1932-1938 | Publicació per la universitat de Cambrigde de l’obra Cambridge Exvations in Minorica, resultat de les excavacions realitzades en establiments talaiòtics de l’illa per aquesta institució, sota la direcció de l’arqueòloga britànica Margaret Alice Murray (1863-1963) |
| 1933 | El govern de la República espanyola promulga la llei de patrimoni històrico-artístic que incorpora la legislació precedent sobre excavacions arqueològiques i transforma la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades en Junta Superior del Tesoro Artístico |
| Traspàs de competències del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts al govern de Catalunya, que inclou el Servei de Belles Arts i la Conservació de Monuments | |
| 1934 | El Govern de Catalunya promulga la llei del patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya, que comporta la creació de la secció d’excavacions arqueològiques, però que restarà sense efecte a causa de la suspensió de l’estatut d’autonomia després dels fets del Sis d’Octubre |
| 1935 | Inauguració del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona sota la direcció de Pere Bosch i Gimpera i amb Josep Colominas i Roca, Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Albert del Castillo i Yurrita com a conservadors. Els seus fons agrupen els de la Junta de Museus barcelonina i el del dissolt Museu Arqueològic Provincial, a més de vincular-hi les excavacions d’Empúries |
| Reunió de la Conferència de Barcelona de la Comissió Internacional de la Prehistòria Mediterrània, creada en el Primer Congrés Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques de Londres el 1932 | |
| 1936 | Arran de la victòria electoral del Front d’Esquerres i del restabliment de l’estatut d’autonomia, s’inicia el desenvolupament de la llei de patrimoni de Catalunya i es crea la secció d’excavacions, vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans i dirigida per Pere Bosch i Gimpera |
| Revolta militar contra la República espanyola. Als territoris sota control republicà es produeix la crema de temples i establiments religiosos catòlics. Entre les mesures de protecció del patrimoni històric empreses pel govern de Catalunya, aquest es fa càrrec dels museus, les col·leccions particulars, les ruïnes, els monuments arqueològics i les zones d’excavació, que esdevenen patrimoni públic. Creació de la Comissaria General dels Museus Arqueològics de Catalunya | |
| L’arqueòleg Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975) publica l’obra La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions | |
| 1937 | Unificació dels diferents organismes arqueològics del Principat amb la creació del Servei d’Excavacions i Arqueologia i Museus d’Arqueologia de Catalunya |
L’arqueologia sota el franquisme
| 1939 | Arran de la victòria militar de les forces franquistes, l’organització de l’arqueologia a Catalunya és parcialment anul·lada, amb la pràctica dissolució de l’Institut d’Estudis Catalans. Pere Bosch i Gimpera s’exilia primer a la Gran Bretanya i a partir de l’any 1941 a Mèxic. Les autoritats del nou règim nomenen director del Museu d’Arqueologia de Catalunya —des d’ara Museu Arqueològic de Barcelona— Martín Almagro Basch (1911-84), el qual assumeix la direcció de les excavacions d’Empúries i part de la infrastructura del Servei d’Excavacions i Arqueologia del govern de la Generalitat, sota el control de la diputació provincial de Barcelona. Suspensió de la publicació de 1"’Anuari" de l’Institut d’Estudis Catalans, que és substituït per la revista "Ampurias" del museu arqueològic barceloní |
| Creació pel règim franquista de la Comisaría Nacional de Excavaciones Arqueológicas, organitzada provincialment, sota la direcció de l’arqueòleg Julio Martínez Santaolalla. A Catalunya integra part del personal i els col·laboradors del desaparegut Servei d’Excavacions i Arqueologia de la Generalitat | |
| 1945 | Edició del volum dedicat a la província de Barcelona de la Carta arqueológica de España, redactat conjuntament per Martín Almagro, Josep Colominas i Josep de C. Serra i Ràfols |
| 1946 | L’arqueòleg Josep de C. Serra i Ràfols (1902-1971) és nomenat comissari local de Barcelona i cap d’excavacions de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas, des d’on realitza una àmplia labor d’excavació i estudi de nombrosos jaciments prehistòrics, protohistòrics i romans en col·laboració amb diferents grups d’estudiosos locals. Format a la Universitat de Barcelona, havia estat col·laborador del Servei d’Investigacions Arqueològiques i conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya que va ser represaliat el 1939. Autor del primer volum de l’obra Forma Conventus Tarraconensis, el 1928, i de la síntesi El poblament prehistòric de Catalunya, del 1930. Des del 1958 dirigirà l’excavació de la muralla romana de Barcelona |
| Celebració a València del primer Congreso de Arqueología del Levante | |
| 1947 | Amb motiu de la troballa de la necròpoli de la Boatella, a la ciutat de València, es crea el Servei d’Investigació Arqueològica Municipal |
| A les excavacions d’Empúries, represes el 1940 per Martín Almagro amb la col·laboració militar i la participació d’escamots de presoners republicans, s’enceta la celebració dels Cursos Internacionals de Prehistòria i Arqueologia destinats a la formació d’estudiants universitaris i de notable repercussió. La presència de l’arqueòleg italià Nino Lamboglia, de l’Istituto Internazionale di Studi Liguri, és determinant per a la introducció al país de rudimentàries nocions d’estratigrafia arqueològica i també de l’atenció envers la ceràmica romana | |
| Inici de les excavacions sistemàtiques a l’establiment ibèric d’Ullastret (Baix Empordà) a càrrec de l’arqueòleg Miquel Oliva i Prat (1922-74). Vinculat al Museu Arqueològic Provincial de Girona des del 1943, havia estudiat a les universitats de Saragossa i Barcelona. Serà director del museu arqueològic gironí i del d’Ullastret a partir del 1961, professor de la Universitat de Barcelona des del 1966 i del Col·legi Universitari de Girona a partir del 1972. Realitzarà una àmplia tasca d’excavacions i recerques a la regió de Girona i l’Empordà, com també de restauració de monuments | |
| 1949 | Creació per la diputació d’Alacant del Museu Arqueològic provincial. El 1965 en serà nomenat director Enric Antoni Llobregat i Conesa (n. 1941), format a la universitat valenciana i especialitzat en l’estudi de la protohistòria i la romanització al País Valencià |
| 1950 | L’arqueòleg Domènec Fletcher i Valls (n. 1912) és nomenat director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació valenciana i vinculat al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, càrrec que ocuparà fins el 1982. Col·laborador del servei des del 1931, va dirigir nombroses excavacions al País Valencià i va realitzar estudis especialment centrats en la cultura ibèrica, concretament al poblat de Sant Miquel de Llíria |
| 1951 | Descoberta de la basílica cristiana de s’Arenal de son Bou (Alaior, Menorca), excavada entre el 1951 i el 1952 sota el patrocini del bisbe de Menorca Bartomeu Pasqual i Masroig |
| 1953 | Formació a Barcelona del Centre de Recuperacions i Investigacions Submarines, club esportiu des d’on es desenvolupen les primeres recerques arqueològiques subaquàtiques, que portaran a la celebració a la mateixa ciutat del tercer Congrés Internacional d’Arqueologia Submarina el 1961 |
| 1956 | L’arqueòleg i historiador Miquel Tarradell i Mateu (1920-95) obté la càtedra d’arqueologia de la Universitat de València. Format a la Universitat de Barcelona, havia estat nomenat director del servei d’arqueologia del protectorat espanyol del Marroc el 1948. Des de la universitat valenciana va formar un equip d’investigació que desplegà àmplies recerques sobre els períodes prehistòric i protohistòric, alhora que impulsava les activitats culturals catalanes al País Valencià. En col·laboració amb la Fundació William L. Bryant realitzarà excavacions a la ciutat romana de Pol·lència, a Alcúdia (Mallorca). També realitzarà estudis sobre l’Eivissa cartaginesa en col·laboració amb Matilde Font. El 1970 serà nomenat catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona i a partir del 1979 dirigirà la revista "Fonaments" d’arqueologia i prehistòria dels Països Catalans. El 1977 li serà concedit el premi d’Honor de les Lletres Catalanes |
| 1959 | El prehistoriador i arqueòleg Joan Maluquer de Motes (1915-88) esdevé catedràtic de la Universitat de Barcelona. Format en aquest centre i col·laborador del museu arqueològic barceloní, havia estat catedràtic de la Universitat de Salamanca entre el 1949 i el 1959. A Barcelona organitzarà l’Institut d’Arqueologia dependent de la Universitat, alhora que fundarà i dirigirà la revista "Pyrenae", iniciada el 1965. Autor d’una àmplia bibliografia sobre temes de prehistòria catalana i hispànica, sobretot centrada en les cultures compreses entre el període neolític i l’època ibèrica. Destaquen les seves excavacions a l’establiment ibèric del Molí de l’Espígol de Tornabous (Urgell) i al palau-santuari del segle VI aC de Zalamea de la Serena (Badajoz) |
| El professor d’història medieval de la Universitat de Barcelona Albert del Castillo (1899-1976) inicia les seves activitats en el camp de l’arqueologia medieval amb l’excavació dels forns de ceràmica de Casampons a Berga. Membre de l’Escola de Barcelona, havia dedicat la seva tesi doctoral a la cultura del vas campaniforme, publicada el 1928. Entre el 1960 i el 1975 realitzarà nombroses excavacions en establiments d’època feudal de Catalunya, Aragó, Castella i Navarra. Al seu entorn es formarà el primer cercle d’investigadors en arqueologia medieval catalana, dintre del qual destaca la tasca realitzada per Manuel Riu i Riu (n. 1929) | |
| L’Institut Arqueològic Alemany adquireix els terrenys de la vil·la i el mausoleu romà de Centcelles (Constantí, Tarragonès), on realitza treballs d’excavació, estudi i retauració dirigides per Helmut Schlunk. El 1983 l’Institut cedirà el conjunt al govern espanyol, que posteriorment serà traspassat a la Generalitat de Catalunya | |
| Restauració de la naveta des Tudons (Ciutadella, Menorca) a càrrec dels arqueòlegs Lluís Pericot i Maria Lluïsa Serra i Balabre (1911-67), directora de la casa de cultura de Maó i del museu provincial, estudiosa del talaiotisme que va donar a conèixer les basíliques cristianes del Fornàs de Torelló (Maó, Menorca), Fornells (es Mercadal, Menorca) i l’Illa d’en Colom | |
| 1961 | El prehistoriador i arqueòleg Eduard Ripoll i Perelló (n. 1923) és nomenat director del Museu Arqueològic de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, càrrecs que ocuparà fins el 1981. Format a la Universitat de Barcelona i a l’Institut de Paléontologie Humaine de París, des del 1947 havia col·laborat amb el museu arqueològic barceloní. Especialitzat en les cultures paleolítiques i la pintura rupestre, en serà autor d’una amplia bibliografia. Dirigirà excavacions a l’abric Romaní i a la cova de l’Arbreda de Serinyà. Amb Henry de Lumley redactarà la síntesi El paleolítico medio en Cataluña, 1964-65 |
| Creació a Palma de Mallorca del Museu de Mallorca, amb els fons del Museu Provincial de Belles Arts i la Societat Arqueològica Lul·liana. Sota la direcció de l’arqueòleg Guillem Rosselló i Bordoy (n. 1932), ha desenvolupat àmplies recerques arqueològiques amb especial atenció als períodes talaiòtic i andalusí de les Balears | |
| Celebració a Barcelona del vuitè Congreso Nacional de Arqueologia | |
| 1962 | Miquel Tarradell publica l’obra Les arrels de Catalunya, la primera síntesi d’arqueologia prehistòrica del Principat des de la instauració de la dictadura franquista |
| Celebració a Barcelona del segon Symposium de Prehistòria Peninsular, que tracta dels problemes de la prehistòria i l’arqueologia catalanes, organitzat per l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona | |
| 1964 | Com a resultat dels treballs de l’arqueòleg Joan Abelanet de prospecció a les terrasses fluvials del Rosselló, el prehistoriador francès Henry de Lumley inicia l’excavació del jaciment peleolític del cau de l’Aragó a Talteüll (Rosselló), on es descobriran fòssils humans de l’Homo erectus, entre els quals destaca el crani de l’anomenat Home de l’Aragó, trobat el 1971 |
| 1967 | Celebració a Maó del desè Congreso Nacional de Arqueologia |
| 1969 | Celebració a Barcelona del vuitè Congrés Internacional d’Arqueologia Cristiana |
| 1970 | L’arqueòleg Pere de Palol i Salellas (n. 1922) obté la càtedra d’arqueologia paleocristiana de la Universitat de Barcelona. Format en aquesta institució, havia estat catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Valladolid des del 1958. Després de l’excavació de la necròpoli hallstàttica d’Agullana (Alt Empordà), s’especialitzarà en l’arqueologia de l’antiguitat tardana i realitzarà excavacions al Puig Rom de Roses, la ciutat romana de Clunia (Burgos), el Bovalar de Seròs i les basíliques cristianes de Menorca |
| L’Institut de Prehistòria i Arqueologia del Museu Arqueològic de Barcelona inicia la publicació del butlletí "Información Arqueológica". En aquest institut, organitzador dels simposis internacionals sobre art rupestre el 1966, les colonitzacions el 1971 i els orígens del món ibèric el 1977, s’hi incorporaran, en el decenni del 1970 els arqueòlegs Ricard Batista i Noguera, Francesc Martí i Enric Sanmartí i Grego, que realitzen una vasta tasca d’excavació i estudi de jaciments catalans | |
| 1972 | Creació de l’Associació Arqueològica de Girona, que inicia les prospeccions al Puig d’en Roca de Girona amb la localització per primer cop a Catalunya d’indústria lítica del Paleolític inferior, seguida pels treballs efectuats el 1974 al cau del Duc de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) |
| 1974 | Els investigadors francesos André Bazzana i Pierre Guichard, vinculats a la Casa de Velázquez de Madrid i al Centre National de la Recherche Scientifique, presenten els primers treballs resultat de les recerques arqueològiques empreses al País Valencià sobre el poblament rural andalusí |
| Celebració del primer Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà | |
| 1978 | Reunió al Museu Municipal de Badalona de la primera Assemblea d’Arqueologia de Catalunya, amb l’objectiu de prefigurar l’organisme encarregat de la recerca arqueològica al Principat, amb la intervenció dels diferents sectors integrats en la pràctica arqueològica |
| 1979 | Les conferències d’Andrea Carandini al Museu Arqueològic i a la Universitat Autònoma de Barcelona, com també la direcció per part d’un equip catalano-britànic de l’excavació de la vil·la romana de Vilauba (Camós, Gironès), inicien la difusió a Catalunya del sistema de registre estratigràfic conegut per Harris Matrix |
| 1980 | Creació del servei d’arqueologia del govern de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, amb l’aprovació dels estatuts d’autonomia del País Valencià el 1982 i les illes Balears el 1983, ambdós governs també assumiran les competències en arqueologia |