En els últims anys la denominada història del temps present ha anat guanyant acceptació entre la historiografía contemporània a mesura que eren vençudes les resistències, i fins i tot els prejudicis, d’aquells que consideraven indispensable per a assegurar la rigorositat i l’objetivitat de l’historiador una notable distància temporal entre aquest i el seu objecte d’estudi. Per contra, s’ha anat afirmant la necessitat d’explicar i interpretar els fenòmens històrics més recents per tal d’assolir el gran objectiu de comprendre el món. Tanmateix, no hi ha dubte que la història dels temps més propers planteja algunes dificultats importants. D’una banda, els historiadors tenen al seu abast grans masses d’informació —tant escrita com visual i oral—, però moltes vegades la documentació no ha estat encara ordenada i sistematitzada; a més, no és possible accedir, per la proximitat temporal, a determinats fons documentals especialment protegits. D’altra banda, el nombre d’investigacions és inevitablement limitat, fins i tot hi ha grans buits, la qual cosa es fa necessàriament palesa en les obres de caràcter general i divulgatiu.
Aquest volum pateix d’algunes de les dificultats que planteja la història del temps present però, al mateix temps, gaudeix d’un rellevant caràcter multidisciplinar, ja que juntament amb historiadors hi han col·laborat especialistes d’altres ciències socials: demògrafs, geògrafs, sociòlegs, politicòlegs, economistes i comunicòlegs. L’elevada multidisciplinarietat del volum es tradueix en una notable heterogeneïtat en els plantejaments, en les metodologies i, fins i tot, en els estils narratius, fet que hom desitjaria que el lector valorés tot considerant l’enriquiment que comporta aquesta diversitat.
El volum està estructurat en tres parts. En la primera, “Creixement econòmic, canvis socials”, s’analitzen acuradament les importants transformacions estructurals (demogràfiques, de població, econòmiques i socials) que van produir-se als Països Catalans en aquests decisius vint anys compresos entre el 1960 i el 1980. En la segona part, titulada “Tensions socials, crisi política”, l’atenció se centra en l’evolució del règim franquista des dels triomfals veinticinco años de paz fins a la desaparició física del dictador i, sobretot, en les dinàmiques generades per unes societats immerses en un procés de profundes transformaciones, que es van traduir en la reaparició i l’extensió d’una apreciable conflictivitat social, en el creixement de l’antifranquisme i en la revitalització de la cultura catalana, però també en l’aparició de significatius canvis en els valors, els costums i les relacions intergeneracionals. La tercera part, “Un canvi polític en temps de crisi econòmica”, s’ocupa finalment dels anys de la transició del règim franquista a la democràcia parlamentària, i estudia tant els aspectes polítics del procés com la configuració del règim democràtic i la recuperació i la creació d’institucions d’autogovern a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, a més de les conseqüències de la crisi econòmica internacional que va afectar més greument Espanya i els Països Catalans que no pas la majoria de societats occidentals.