El frontal de Jesús i els Evangelistes

Aquest frontal és perfectament datat. Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba (o Villalba), abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV. Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic (núm. inv. 1951). Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada.

Frontal de Jesús i els Evangelistes, un encàrrec d’Arnau de Villalba, abat de Sant Joan de les Abadesses, del 1393. El teixit de fons, amb ordit i trama de seda vermella, sembla d’origen valencià, i els brodats de seda, plata i or es relacionen amb algun taller català de gran qualitat. L’estil de les figures de Crist i els sants Mateu, Marc, Lluc i Joan remet al corrent internacional.

©Museu Episcopal de Vic – J.M.Díaz

És de teixit de fons de ras de cinc, ordit i trama de seda vermella, fet en teler de llisos i pedals. Té un serrell de passamaneria de seda verda i or, fet en teler de passamaneria. Teixit i serrell foren segurament fabricats a València. La decoració és de brodats fets sobre una base de tela de lli posada en un bastidor i aplicats posteriorment sobre el teixit de ras. Els brodats són de sedes policromes a punt de matís, de figures, seda fluixa i cordonet; i de fil d’or i argent a punt matisat, tibat, cordonet, cadeneta, escacat i farcit. També té llustrins aplicats. El brodat segurament pertany a un obrador de Sant Joan de les Abadesses. A la part superior hi ha una franja amb decoració de tija horitzontal ondulada amb flors i fulles, que té tres vegades l’escut de l’abat Villalba amb la part superior de la crossa i la mitra al damunt, com a abat mitrat, és a dir, amb la mateixa categoria de bisbe, com era el de Sant Joan de les Abadesses. De la franja surt el serrell. Franja i serrell són l’equivalent dels guardapols dels retaules, adaptats a la pintura a l’agulla.

El frontal és centrat per la figura de Crist, acompanyat per dos evangelistes a cada costat. A la seva dreta té sant Mateu i sant Marc, i a l’esquerra, sant Joan Evangelista i sant Lluc. La figura de Crist és molt més gran que la dels evangelistes, tot conservant la diferència de dimensions, de tradició romànica, entre la divinitat i la resta de personatges representats. Està assegut en un tron gòtic amb alts pinacles i porta túnica i un mantell de plecs amplis a sobre. Amb la mà dreta beneeix i amb l’esquerra agafa la creu que corona l’orb que té sobre el genoll esquerre i que porta la inscripció: ASIA-EUROPA-AFRICA, cadascuna de les parts del món conegudes en aquell moment. Cada evangelista està dret sobre un sòcol, amb el cos lleugerament inclinat, i porta a les mans un filacteri en què hi ha escrit el nom que l’identifica. S’hi llegeix, d’esquerra a dreta: MATEUM, SECUNDUM MARCUM, SECUNDUM IHOANEM, SECUNDUM LUCAM. A la part baixa, entre cada parella d’evangelistes, hi ha un escut de l’abat Villalba dins d’un losange format per quatre rams amb una flor i dues fulles, que, al seu torn, és dins d’un cercle contornejat de vermell amb l’interior daurat. Petits rams, d’una flor i dues fulles, són espargits per tot el frontal.

La perfecció del brodat, que és especialment evident en les figures, sobretot en la qualitat de les carnacions, testimonien la realització en un obrador de gran renom. D’altra banda, l’excel·lència dels trets també evidencia que l’autor del cartó, pel que fa a les figures, havia de ser un pintor molt important o bé pertànyer al cercle d’un artista destacat –alguns autors han apuntat el nom de Rafael Destorrents, dins del corrent gòtic internacional.

Bibliografia consultada

Catálogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich, 1893; Schuette – Müller-Christensen, 1963b, pàg. 43 i 174-176; Martín i Ros, 2003e.