Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm. inv. 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència. Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada. Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357.
Frontal de la Passió de la Seu de Manresa. El 1357 el jurista Ramon Saera donà aquest importantíssim llenç pintat i brodat al temple on encara es conserva. És un exemple magnífic de la influència florentina en les arts catalanes d’aquesta època, ja que va ser manufacturat per Geri Lapi a Florència, segons consta en una inscripció a la part inferior de l’escena de la Crucifixió: “Geri Lapi rachamatore me fecit in Florentia”.
©R.Manent
La base del frontal és de tela de lli de lligament plana. És una peça brodada en gran part i en part pintada. Les carnacions, els cabells, part de les arquitectures i elements de la indumentària d’alguns personatges són pintats sobre la tela directament amb tintes de color siena. El brodat és de sedes policromes, or i argent. Aquests fils de metall són treballats amb tècnica d’or tibat i d’or escacat en forma de losanges i a voltes amb farcit interior del mateix brodat. El fons és brodat amb or. Les sedes són treballades a punt de figures, amb puntades molt petites, cosa que dona un efecte de miniatura a les diferents escenes, fins i tot a la central, més gran. Es tracta, doncs, d’una pintura a l’agulla i un dibuix sobre tela alhora.
El frontal es compon d’una part central amb una sola escena, la Crucifixió, i de dues parts laterals dividides cadascuna en nou registres, disposats de tres en tres en tres rengles. Els del costat esquerre són, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: les esposalles de la Mare de Déu, l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Reis, la fugida a Egipte, la presentació al Temple, Jesús entre els doctors i l’expulsió dels mercaders del Temple. Al costat dret, els registres representen les escenes següents: entrada de Jesús a Jerusalem, la Santa Cena, l’oració a l’Hort, el bes de Judes, Jesús davant Caifàs, la flagel·lació, el camí del Calvari, la resurrecció i la davallada als inferns.
La peça té detalls de gran perfecció, com els cossos de Jesús i els dos lladres a la Crucifixió i alguns dels caps dels personatges secundaris d’aquesta escena.
Es coneix el nom del brodador o cap del taller de brodat on es va fer gràcies a una inscripció brodada en or que ocupa tot el baix de l’escena central i que diu: “Geri Lapi rachamatore me fecit in Florentia” (‘Geri Lapi o de Lapo, brodador, em va fer a Florència’). Es desconeix, però, l’autor del cartó que va servir per a fer el brodat i el pintor que va dibuixar les parts no brodades, que són de gran interès. Estilísticament és una obra totalment inserida en els corrents pictòrics del primer tres-cents florentí. És l’única peça que es coneix de Geri Lapi i un exponent molt important de l’opus florentinum, és a dir, del brodat florentí trescentista, que ha deixat peces de gran valor artístic, de les quals es coneix el nom dels brodadors.
El 1911 Joaquim Sarret i Arbós publicà part del testament de l’home de lleis manresà Ramon Saera, del 24 de novembre de 1357, en el qual donava a la canònica de la Seu de Manresa “quodam frontale sutum de serico cum imaginibus” i altres ornaments litúrgics. L’escut del donant apareix brodat en el frontal, en tres escuts dels soldats de les escenes del bes de Judes i Jesús davant Caifàs. D’altra banda, a l’escena de la Crucifixió, als peus de la creu de Crist, hi ha dos personatges masculins de mida desproporcionadament petita si es comparen amb la resta de personatges de l’escena. Alguns autors hi han vist el donant i el brodador, però potser és més probable que es tracti del donant i algun familiar.
Alguns autors (Sanpere i Miquel, 1906; Street, 1926) van donar una atribució quatrecentista al frontal. Però després de la publicació del testament de Ramon Saera, no hi ha dubte que és una peça de la primera meitat del segle XIV. Apareix esmentat en un inventari de la Seu establert pels clergues Salomó i Oliva el 6 de maig de 1379 i també en l’inventari de la sagristia del 1452. El 1882 anà a l’Exposició Universal de Barcelona però no retornà a Manresa perquè va passar a formar part del Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 2050. Retornà a Manresa el 1901, en ocasió de l’Exposició General Manresana. Durant la Guerra Civil Espanyola fou guardat pel Comitè de Defensa del Patrimoni Artístic a la Cova de Manresa, i el 1938 el traslladaren a Darnius.
El frontal ha sofert algunes restauracions, que han alterat la bellesa i el detallisme del brodat original. El 1992 se li va fer un tractament de conservació i neteja al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, a càrrec de Mechthild Flury-Lemberg, directora del taller de restauració de l’Abegg-Stiftung Riggisberg.
Bibliografia consultada
Álbum de la Sección Arqueológica, 1888, pàg. 71; Miquel i Badia, 1888; Torres Argullol, 1899, pàg. 89-90; Collell, 1891, pàg. VIII; Catálogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich, 1893, pàg. 236-237; Sanpere i Miquel, 1906, pàg. 40-45; Sarret, 1911; Street, 1926, pàg. 364-365; El arte en España, 1929, pàg. 254; Frontal brodat florentí, 1929; Gudiol i Ricart, 1954, pàg. 64-66; Verrié, 1957, pàg. 422; Santangelo, 1959, pàg. 19-20; Alcolea i Gil, 1975, pàg. 387; Gasol, 1978, pàg. 279-288; Dalmases – José-Pitarch, 1984, pàg. 172; Torrella, 1989; Martín i Ros, 1992b.