El Racionalisme i l’arquitectura del gòtic català

L’any 1928 Josep Lluís Sert, com a president de l’Associació d’Alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura, convidà Le Corbusier a fer dues conferències a la Sala Mozart del carrer de la Canuda de Barcelona. La visita de Le Corbusier, acompanyat dels futurs arquitectes del GATCPAC, es completà amb un passeig molt instructiu per la ciutat durant el qual l’arquitecte suís expressà de manera espontània allò que pensava sobre diversos monuments de Barcelona i de Sitges, tal com ho transcriuen Màrius Gifreda i Rafel Benet en “La Publicitat” el 18 de maig de 1928 i en “La Veu de Catalunya” el 21 de maig de 1928.

En aquests articles, que no fan cap referència al contingut de les conferències, tant Gifreda com Benet glossen els comentaris que desgranà Le Corbusier al llarg del passeig. Ambdós remarquen les posicions positives expressades pel cèlebre arquitecte referents a alguns monuments del gòtic català, com ara Santa Maria del Mar, el monestir de Pedralbes, la catedral de Barcelona i la plaça del Rei, i els comentaris i les actituds de menyspreu envers determinades interpretacions del gòtic, com és el cas del pont que s’acabava d’inaugurar al carrer del Bisbe. Le Corbusier es manifestava enamorat de la simplicitat “moderna” i de l’austeritat del monestir de Pedralbes i, alhora, de la concepció de l’espai de Santa Maria del Mar. Contràriament, en passar pel pont esmentat, concentrà la seva atenció en un aparador proper de figuretes religioses. El famós arquitecte subratllà especialment la modernitat del gòtic català i rebutjà les imitacions pintoresques. El gòtic català expressava aquest “esperit de construcció i síntesi conduït per una concepció clara” que defineix el sentiment modern, tal com ho exposa en el llibre Urbanisme del 1925, obra que Josep Lluís Sert duia a la maleta en tornar del seu viatge a París el 1926.

Le Corbusier, en el seu article del 1934 Quand les cathédrales étaient blanches, que aparegué en la revista “Prélude”, tornà a insistir en aquesta coincidència de sentiments entre l’època de les catedrals i la moderna en els mateixos termes en què s’expressà en la visita a Barcelona davant del nostre gòtic: relació matemàtica i claredat de concepció, simplicitat i austeritat.

Els comentaris de Benet i Gifreda resumeixen el punt de vista dels racionalistes i del GATCPAC quant a la conservació del patrimoni monumental, que s’enuncià posteriorment en el Congrés d’Atenes del 1932: el rebuig de la reconstrucció historicista de les ciutats i els monuments a l’estil de Viollet-le-Duc, que havia estat la tònica fins aleshores, a favor d’una comprensió dels autèntics valors arquitectònics i de la preservació tan sols d’allò que és l’expressió d’una cultura anterior i que respon a un interès general.

Croquis de la muralla, la catedral i el campanar de Sant Feliu de Girona dibuixats per Le Corbusier.

© FLC 6438 / Carnet Barcelone 1931

Els dos articulistes aprofiten els comentaris de Le Corbusier per a fer-se també ressò d’una encesa polèmica encetada l’any anterior a causa del projecte de reforma de Joan Rubió i Bellver del que des d’aleshores és conegut com el Barri Gòtic. En aquest projecte, que fou encarregat per la Diputació de Barcelona i que s’anomenava Visions del Taber mons Barcinonensis, Rubió proposava una sèrie de “visions” per a la revaloració dels monuments del nucli antic de Barcelona, visions que incloïen uns acabats imaginaris de les torres de la catedral i d’alguns monuments, inspirats en el gòtic europeu, i unes perspectives que l’obligaven a introduir elements goticistes totalment inventats. El punt de vista de Rubió provocà una agra polèmica en diversos diaris de la ciutat, en què intervingueren destacades personalitats intel·lectuals de l’època.

Malgrat que la invitació feta pels futurs arquitectes catalans a Le Corbusier no té cap relació amb aquesta discussió, el contingut d’una de les conferències que pronuncià –sobre la polèmica entre historicisme i nova arquitectura causada pel resultat del concurs del Palau de les Nacions–, evidenciava especialment la posició racionalista enfront de la reconstrucció dels monuments del passat i la relació amb la nova arquitectura.

El GATCPAC també es manifestà sobre aquest debat en l’article de la revista “AC”, núm. 2, segon trimestre del 1931, en què, d’una manera molt gràfica, l’autor compara les formes primàries i la “claror mediterrània” de Santa Maria del Mar i el monestir de Pedralbes, conceptes que també inspiren l’arquitectura racionalista, amb el “tradicionalisme” de l’acabat en agulla de la façana de la catedral de Barcelona, la interpretació del nou pont del carrer del Bisbe i la “visió” del Taber mons Barcinonensis de Joan Rubió i Bellver, opcions que l’article qualifica de no adequades.

Fou així que el GATCPAC assumí i utilitzà la terminologia de Le Corbusier per a defensar-se dels qui l’acusaven de no comprendre el passat i de destruir-lo a favor de la modernitat, i per a explicar la seva actitud de respecte –un respecte que entenia més genuí– vers els monuments del passat i, sobretot, l’arquitectura gòtica.

Bibliografia consultada

Le Corbusier i Barcelona, 1988.