Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat. Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443. L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní. La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant.
Prisma
Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva al tresor de la capella del mateix nom del palau o casa de la Generalitat a Barcelona. El formen la capa (núm. inv. T 19074), dues dalmàtiques (núm. inv. T 19073), una casulla (núm. inv. T 19075), dos collarins, dues estoles i tres maniples. La capa pluvial fa 125 cm per 70 cm; les dalmàtiques, 125 cm per 95 cm, i la casulla, 140 cm per 82 cm. Són peces de vellut llavorat amb or i amb brodats de seda matisada i ors i argents sobre lli i sedes policromes a punt de matís en les carnacions.
El teixit de totes les peces és un vellut vermell venecià llavorat amb or, que, segons els inventaris de la Generalitat, va ser comprat el 1443 al mercader florentí resident a Barcelona Vani Ruccellai o Rossillay. En concret, es van comprar “catorze canes de vellut vellutat carmesí brocat d’or”, per 462 lliures, i “una peça de ras de color vert” per al folre, per 52 lliures (“22 canes, 5 palms”). El teixit és un vellut tallat d’un sol cos llavorat, amb trames decoratives de fil d’or. L’ordit de fons i el de pèl són de seda vermella i les trames són de seda i de fil d’or anellat i en allucciolato, és a dir, fent petits punts anellats en el pèl del vellut. Va ser fet en teler velluter de llaços o a l’estirada. La seva decoració és de magranes grans que surten d’una tija corbada, característica dels velluts gòtics. La part baixa de les mànigues de les dalmàtiques és de vellut tallat llis d’un sol cos, amb ordit de fons i pèl de seda verda i trama de seda del mateix color, fet en teler velluter de llisos i pedals. Les dalmàtiques tenen cordons de passamaneria de seda groga i fil d’or, acabats amb borles de passamaneria de seda vermella i fil d’or.
Alguns autors atribueixen els brodats a Antoni Sadurní, brodador prestigiós i, des del 1458, brodador oficial de la Generalitat, o al seu taller. Al mateix autor s’atribueix el frontal de Sant Jordi que presidia l’altar de la capella.
Els brodats representen escenes diverses de la vida de sant Jordi, el seu judici, martiri i decapitació. A l’escapulari o fresadura de la casulla formen capelles o compartiments rectangulars verticals, separats per l’escut de la Diputació del General, la creu vermella de sant Jordi. També hi ha brodats al rectangle horitzontal decoratiu dels faldons de les dalmàtiques. Al capelló i a l’escapulari o fresadura de la capa pluvial hi ha sis capelles en forma de rectangle vertical, on les escenes són sota un arc de mig punt renaixentista decorat, a la part superior, amb grotescs i la creu de Sant Jordi. La traveta de la tanca té brodat el mateix escut. Els brodats són fets amb la tècnica de l’or matisat amb sedes policromes per al fons i les vestidures de les figures, i de seda matisada, per a les carnacions.
Els brodats de la capa pluvial són estilísticament renaixentistes, fets segurament al començament del 1500. Els collarins i el baix de les mànigues de les dalmàtiques presenten brodats aplicats amb seda, or i argent amb decoracions a la romana, és a dir, amb grotescs, i amb l’escut citat al centre.
Bibliografia consultada
Puig i Cadafalch – Miret i Sans, 1911; Folch i Torres, 1930b, pàg. 105 i 107, i 1931; Villanueva, 1935, pàg. 142-143, làm. XVII; Gudiol i Ricart, 1946, pàg. 82-83; Ainaud, Gudiol, Verrié, 1947, vol. I, pàg. 276, i vol. II, fig. 1160-1167; Rubio Cambronero, 1950; Schuette – Müller-Christensen, 1963a; Gudiol i Ricart, 1974, pàg. 309; Alcolea i Gil, 1975, pàg. 387-388; Ainaud, 1988; Martín i Ros – Torrella Niubó, 1989a; Tresors del Palau de la Generalitat de Catalunya, 2000.