Els llits

Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament. D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia. No se’n conserva cap exemplar i a la pintura apareixen representats completament coberts, amagant del tot o parcialment l’estructura del moble, la qual cosa dificulta el coneixement dels sistemes constructius i la possible atribució de tipologies. Les notícies sobre aquest tipus de mobiliari són abundoses en els inventaris. Els llits podien ser pintats, com el “lectum pictum” que s’esmenta en un inventari del 1149 (Rodríguez, 1990, pàg. 28), amb la fusta blanca, o bé daurats, com el que posseïa Estefania de Carròs en morir, el 1511, descrit com “un llit encaixat tot daurat amb quatre pilars daurats per tenir guarniment” (Vinyoles, 2006, pàg. 31). A banda del mot “llit”, aquests mobles s’esmenten en els inventaris sota la denominació de “colga”, com en el cas de l’inventari dels béns d’Arnau Pintor, el 1403, on es diu: “en la cambra, una colga”. Ja des del segle XIV apareixen envoltats de cortinatges, situats als costats, que separen el llit de la resta de l’estança, en la majoria dels casos amb cobricel pla amb galeria, que a partir del darrer terç del segle XV pot adquirir forma de tenda de campanya. Els llits podien tenir diversos sistemes de suport del matalàs, com ara posts o bé un suport constituït per una sèrie de cordes trenades formant una retícula. En l’inventari de Nicolau de Bruguera del 1447 apareix “un lit de sis posts d’àlber”, que disposava de cortines i cobricel amb el seu bastiment, segurament format per una estructura de muntants i travessers que sostenien el conjunt, “un llit de V posts de pi” i “un lit de IIII posts”. Els llits de cordes són esmentats com a llits de sogues, com en un inventari del 1402 de l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt (“un llit de sogues ab sa màrfega”, DCVB). Ja s’ha esmentat la importància del treball del torn, tècnica amb la qual es treballaven els elements que conformaven els llits, que possiblement eren construïts amb el sistema de muntants i travessers amb encaixos a trau i metxa, com el que es representa a l’antependi procedent de Sant Martí de Puigbò, del primer quart del XII (MEV, núm. inv. 9), i devien anar travats amb clavilles per tal d’assegurar-los. Són aquells que els inventaris anomenen “llits de capitells”, és a dir, llits amb els muntants acabats amb capitells o elements de tornejat, com l’exemplar pintat al retaule de Santa Llúcia de Tamarit de Llitera, atribuït a Jaume Ferrer I, del segon quart del segle XV. Els llits exempts són habituals durant tot el segle XIV i fins al final de la segona dècada del segle XV. Són representats amb cofres als laterals i completament coberts amb les vestidures del parament, la qual cosa fa difícil establir-ne l’estructura, que possiblement era bastida amb el sistema i els encaixos similars al cas de Puigbò. La cronologia d’aquest tipus de llit coincideix amb la dels cofres i apareixen en les representacions iconogràfiques. A partir del segle XV els llits són encaixats, és a dir, constituïts per “bancs” similars a les caixes que envoltaven el moble i podien formar part de l’estructura. Les primeres referències d’aquesta tipologia corresponen al darrer terç del segle XIV, malgrat que la majoria d’aquestes, a més de les representacions pictòriques, corresponen a la centúria següent. El 1370 apareix la primera representació d’un llit encaixat al retaule de l’església de Santa Maria de Rubió i la primera notícia és de cinc anys després: “un lit encaxat, moresch, pintat, ab cinch posts” (Piera – Mestres, 1999, pàg. 291). En són habituals les notícies durant tot el quatre-cents, com en l’inventari d’Antoni Canals del 1460, que tenia “un lit plen de palles ab nou posts e sos banchs”, i en total al mas hi havia set llits encaixats. Sembla que aquests elements podien ser movibles. La cronologia d’aquests llits es correspon, a grans trets, amb la de les caixes, amb les quals comparteixen solucions, i cal relacionar-los per sistema constructiu i decoratiu. Al retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de Badalona (MNAC, núm. inv. 15824), de la primera meitat del segle XV, es pot apreciar l’estructura dels llits encaixats, formats per una llarga caixa llisa i sòcol baix, que ocupa cadascun dels costats, amb dues tapes a la part superior amb panys exteriors clavats. Cal remarcar el detallisme amb el qual el pintor ha reflectit els encaixos de les tapes i els panys, com també el monjo central, que aquí sembla clavat.

A banda dels repertoris decoratius explicats en l’apartat de les caixes, apareixen altres solucions. S’esmenten llits amb decoració de motlluratge a partir de la segona meitat del segle, com ara el llit “encaxat de fusta d’àlber bocellat de fora ab dos calaxos del dit lit ab sengles anells per tirar dels dits calaxos ab lurs tancadures e claus” (Rodríguez, 1990, pàg. 52), del final del XV. Es té constància, també, de llits encaixats amb la capçalera decorada amb treball de motlluratge, com el “llit encaxetat ab lo capçal bocellat”, del 1498 (Arxiu de la Cúria Fumada, Vic, citat al DCVB), i llits amb la capçalera amb treball de talla calada, com el que apareix al retaule del Conestable encarregat a Jaume Huguet el 1464. Coexistint amb els llits encaixats hi havia també llits disposats sobre estructures amb peus o sense, com els representats a l’escena de l’Anunciació d’un pinacle de retaule atribuït a Jaume Ferrer I, del primer terç del segle XV; al retaule dedicat a sant Joan Baptista procedent de l’església de Cabrera de Mar (MDB, núm. inv. 24), pintat entre el 1420 i el 1430, i al retaule dedicat a santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona, de vers els anys 1454-58. Aquests llits són, possiblement, els que s’esmenten en els inventaris com “VI posts de llit e sos peus” (Mainar, 1989, pàg. 19); el que apareix en l’inventari d’Antoni Amat el 1446 com “un llit de cinc posts e dos petges d’àlber”, que tenia un “bastiment de fust” per tal de penjar les teles del parament, és a dir, les cortines i cobricel; o el moble de l’inventari del castell de Tous del 1372: “lit de posts qui són V ab sos peus” (Rodríguez, 1990, pàg. 51). Al retaule dedicat a la Mare de Déu de l’altar major de l’església del monestir de Sant Esteve de Banyoles, pintat per Joan Antigó entre el 1437 i el 1439, hi ha un llit d’aquestes característiques. Es tracta d’una estructura de fusta en blanc, formada per posts clavades sobre les quals apareix el matalàs ricament cobert. L’estructura està formada per quatre laterals obrats d’una sola post i tallats a la part baixa formant un petge a cada extrem, amb un taulell a la part superior fixat també amb claus prop del cantell motllurat. Les quatre parts que formen el llit estan unides en biaix i clavades.

Bibliografia consultada

Mainar, 1976; Aguiló, 1987; Mainar, 1989; Rodríguez, 1990; Barrachina, 1994a; Massot, 1995; Piera – Mestres, 1999; Vinyoles, 2006; Pascual, 2006d.