Una nova generació d’artistes gironins

Taula de la presentació al Temple, del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Aquesta obra, de Joan Antigó, és testimoni de la producció d’un dels tallers més importants del Principat. S’inspira en la mateix escena de Les très belles heures de Jean de Berry (BRB).

BG – G.Serra

La desaparició de Francesc Borrassà cap al 1425 motivà l’inici de l’activitat de diversos artistes, el primer dels quals fou el seu fill Jaume Borrassà. Emparentat també amb la família dels Borrassà, excel·lí en aquell moment Joan Antigó, autor del retaule de la Mare de Déu de l’Escala del monestir de Sant Esteve de Banyoles i que, conjuntament amb el seu cunyat Honorat Borrassà, un altre fill de Francesc Borrassà, dugué a terme el retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries. Les tipologies figuratives d’Antigó palesen la incidència de la pintura de Bernat Martorell, pintor que entre el 1437 i el 1442 executà el magnífic retaule de Púbol, obra que es custodia al Museu d’Art de Girona.

Després de la mort de Joan Antigó i Honorat Borrassà, el 1450 i el 1457 respectivament, torna a sortir documentat Ramon Solà I contractant diferents obres, la qual cosa, juntament amb la relació que aquest pintor mantingué amb Antigó i Borrassà, prova que formà part de l’obrador d’ambdós artistes fins poc abans del traspàs d’Honorat, moment en què instal·là el seu propi taller. Ramon Solà I amb el seu fill Ramon Solà II, inicialment, i amb el seu gendre Miquel Rovira, posteriorment, esdevingueren els pintors més reclamats de l’àmbit gironí fins el 1462, data de la mort de Ramon Solà I. Més tard, sembla que Miquel Rovira es féu càrrec del taller de Ramon Solà I, atès que Bernat Vicenç, nebot de Joan Antigó, i els fills de Ramon Solà I, Ramon i Esteve Solà, són documentats a Barcelona relacionats amb l’obrador de Jaume Huguet fins a l’inici de la dècada dels setanta.

Un altre artista prou interessant i que apareix documentat a Girona al voltant de l’any de la mort d’Honorat Borrassà és Guillem Martí (1458), pintor que abans havia treballat a Mallorca i Barcelona i que després de passar per Girona anà a Perpinyà, on consta que estigué actiu entre el 1463 i el 1470 (vegeu el capítol “Barcelona entre l’internacional i les primeres influències flamenques”, en aquest mateix volum).

Jaume Borrassà

Nascut el 1408, Jaume Borrassà era fill de Francesc Borrassà i de la seva esposa Caterina. Orfe de mare, Jaume es va haver de criar amb la segona esposa de Francesc Borrassà, Margarida, la qual aportà al matrimoni una filla, Caterina, fruit del seu anterior enllaç amb el paraire Guillem Onyar. Caterina Onyar, també nascuda el 1408, i Jaume Borrassà signaren capítols matrimonials el 1428, moment en què es pactà el cobrament del dot de Caterina i l’herència que deixà Francesc Borrassà al seu fill Jaume. Mitjançant aquest matrimoni, la jove parella va poder reunir una petita fortuna, ja que el dot de Caterina va ser de 3 000 sous, mentre que l’herència de Jaume es valorà en 2 000 sous. A més, Margarida, vídua del pintor Guillem Borrassà II, donà al seu nét Jaume unes possessions en usdefruit que tenia a Mercadal. Fa de testimoni en aquests capítols matrimonials l’argenter Narcís Estrader, artista per al qual Guillem Borrassà III havia dissenyat dos caps que Estrader féu en plata per a l’església del monestir de Sant Pere de Besalú (1418).

Jaume Borrassà, juntament amb Joan Antigó, tots dos gairebé de la mateixa edat, es degueren formar al taller de Francesc Borrassà fins a la mort d’aquest, taller en què també es devia formar Pere Borrassà, l’altre fill baró de Francesc i Caterina. Orfe de pare a setze o disset anys, les dades documentals que fan referència a Jaume el presenten com un artista força ben dotat, atès que li encarregaren d’enllestir algunes de les comandes que el seu pare no va poder dur a terme a causa de la seva mort. Els problemes de la nissaga dels Borrassà foren especialment greus perquè el traspàs de Francesc Borrassà gairebé fou simultani al de Lluís Borrassà, coincidència que encara va fer molt més difícil poder donar continuïtat als tallers de Girona i Barcelona. És probable que sigui en aquest context que calgui situar la presència de Jaume Borrassà a la Ciutat Comtal el 1427, tot donant suport al manteniment del taller de Lluís Borrassà, moment en què l’artista atorgà poders als seus oncles Joan Borrassà, beneficiat de la seu gironina, Pere Borrassà, notari de Barcelona, i Asbert Borrassà.

El període comprès entre el 1425 i el 1430 esdevé força singular a Barcelona, perquè un bon nombre d’antics membres del taller de Lluís Borrassà apareixen contractant en solitari. És el moment en què es produeix l’eclosió de Bernat Martorell, l’arribada de Mateu Ortoneda des de Tarragona i la de Jaume Borrassà des de Girona, i en què es pinten obres com el retaule de Sant Joan Baptista de Cabrera de Mar (MDB) i poc després el retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, conservat en col·leccions privades. Rere aquestes obres s’amaguen alguns dels esquemes pictòrics que poden tenir a veure amb la pintura de Jaume Borrassà, però, a causa de la seva curta trajectòria artística, ja que morí el 1431, no es pot anar gaire més lluny. A Girona, Jaume Borrassà reprengué la continuació dels retaules de la capella del castell de Vilademany i probablement del de Santa Caterina de la catedral de Girona, valorat en 55 lliures, però el fet d’intervenir alhora en els tallers de Girona i Barcelona endarrerí aquestes obres i, després de la seva mort, les va haver d’acabar i instal·lar Joan Antigó (1432), un dels millors artistes de l’art gòtic català juntament amb Honorat Borrassà.

Bibliografia consultada

Madurell, 1949-52, vol. VII i VIII; Freixas, 1983; Clara, 1987; Ruiz, 1997a, pàg. 71.