arquitectura
Mostrant 1301 - 1310 de 2091
Lluís Ferreres i Soler
- Arquitectura
Arquitecte, un dels més destacats de la seva època al País Valencià.
Xàtiva, Costera, 1852 — València, 1926
Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón (director de l’escola d’arquitectura), que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València (1902), la seva millor obra. Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable (Hotel Reina Victòria).
Lluís Gallifa i Grenzner
- Arquitectura
Arquitecte.
Mataró, Maresme, 1889 — Mataró, Maresme, 1963
Estudià arquitectura a Barcelona i es titulà el 1915. Fou arquitecte municipal de la Roca (1916), Argentona (1916), Mataró (1918) i Vilassar de Dalt (1919). És autor, a Mataró, del mercat de la plaça de Cuba, del Velòdrom i de l’antic teatre Bosque (després teatre Monumental). Féu també diverses obres per a la Caixa d’Estalvis de Mataró i nombrosos xalets a la comarca del Maresme. Fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i cap dels bombers d’aquesta ciutat (1917-59).
Lluís Maria Aragó i Cabañas
- Arquitectura
- Pintura
Pintor i arquitecte.
Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 — Barcelona, 1994
Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric. Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri. Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample: Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928. És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).
Lluís Muncunill i Parellada
- Arquitectura
Arquitecte.
Fals, Bages, 1868 — Terrassa, Vallès Occidental, 1931
Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió. Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic (Casa de la Ciutat, 1900-03) o romànic (Escola Industrial, 1901). El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner (casa Baltasar Gorina, 1902), que alternà amb obres d’influència floralista (casa Barata, 1905).
Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc el·líptic, allunyat de tota referència decorativa (masia Freixa, 1907-10). Per la seva tardana incorporació al moviment —malgrat que era de la mateixa promoció que Puig i Cadafalch i Jeroni F. Granell— cal incloure'l dins la segona generació modernista. Destacà també com a projectista de quadres industrials, on combinà intel·ligents solucions constructives, com l’antiga volta de revoltó, amb un clar sentit de l’estètica (fàbrica Aymerich, Amat i Jover, 1908). Els darrers anys retornà als estils d’inspiració clàssica.
Lluís Nadal i Oller
- Arquitectura
Arquitecte.
Cassà de la Selva, Gironès, 1929
La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta. Les seves obres més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant (1968) i de les Tres Torres (1974), a Barcelona, i els de Premià de Mar (1974), els habitatges unifamiliars a Queralbs (1969) i a Alella (1980), la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles (1982), l’escola de Batxillerat a Manlleu (1982), l’estació d’autobusos de Tarragona (1989), l’Escola d’Arquitectura del Vallès (1991) i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona (1995).
Lluís Planas i Calvet
- Arquitectura
Arquitecte.
Barcelona, Barcelonès, 1879 — Barcelona, Barcelonès, 1954
Titulat el 1906. Treballà uns quants anys al despatx de Puig i Cadafalch. En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria (1908) i la casa Pujadas (1909), a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park. El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona. Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls —la primera de Catalunya, 1918—, Olot, Sallent, Canet de Mar, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra.
lluneta
luneta (es), lunette (en)
- Arquitectura
- Construcció i obres públiques
Volta en forma de mitja lluna formada per un arc vertical i la seva intersecció amb una volta de canó, en practicar-hi una obertura per a fer claror.
lluneta
- Arquitectura
- Construcció i obres públiques
Obertura quadrilàtera en una volta o arc.
lòbul
- Arquitectura
Petit arc circular usat en l’arquitectura i la decoració aràbiga, romànica i gòtica.
Lorenzo Maitani
- Arquitectura
- Escultura
Arquitecte i escultor sienès.
Siena, aprox. 1275 — Orvieto, 1330
Treballà en la construcció de la catedral de Siena. El 1310 fou designat mestre d’obres de la catedral d’Orvieto, la seva obra cabdal, que deixà inacabada.