i arquitectura | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

arquitectura

Mostrant 1311 - 1320 de 2090

Lorenzo Vázquez

Arquitecte castellà.
Castella, segle XV — Castella, segle XVI

Introductor del primer Renaixement italià a Castella, entre les seves obres cal destacar la façana del Colegio Mayor de Santa Cruz, a Valladolid (1491), el palau Medinaceli de Cogolludo (1492-95), el palau Mendoza de Guadalajara (~1507) i el convent de San Antonio de Mondéjar (~1509). És discutida la seva possible intervenció en la construcció del castell de Calahorra (1509-12).

Louis Henry Sullivan

Arquitecte nord-americà.
Boston, 3 de setembre de 1856 — Chicago, 14 d’abril de 1924

Inicià els estudis a Massachusetts (1873), treballà a Filadèlfia amb l’arquitecte Frank Furnes i assistí uns quants mesos a l’École des Beaux Arts de París (1874), on fou influït per l’estil de Léon Vandoyer, cosa que es reflectí en l’ornamentació de la majoria dels seus edificis. Professionalment començà a treballar a Boston, i després a Chicago, a l’oficina de Dankar Adler, amb qui s’associà. Si la primera obra conjunta Adler-Sullivan —el Rothschild Building (1881)— fou construïda seguint les normes clàssiques, aviat passaren a investigar les possibilitats que oferien les estructures metàl·liques i la configuració que hom pot donar als grans edificis comercials, que esdevingueren, més tard, gratacels —com el Wainwright Building, a Saint Louis (1891), i el Carson Pirie Scott Department Store, a Chicago (1899-1904)—. Malgrat aquest interès per l’estructura, els elements decoratius pseudomodernistes que utilitzà Sullivan amb un gran sentit de la composició final són el que configura més fortament la seva producció. Entre els molts assaigs que escriví, on exposà les seves teories, cal destacar The Autobiography of an Idea (1924). L’obra de Sullivan és la més característica de l’anomenada escola de Chicago.

Louis Isadore Kahn

Arquitecte i urbanista estonià, naturalitzat nord-americà.
Saarema, Estònia, 1901 — Nova York, 1974

Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924. Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale (1947-57) i a la de Pennsilvània (d’ençà del 1957). Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància: el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven (1951-53) i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia (1957-61). Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA (diverses fàbriques Olivetti; la seu del National Bank a Detroit; etc), sinó també a l’estranger, on pogué desenvolupar les seves concepcions sobre planificació urbanística. Cal esmentar l’institut d’Almadābād, a l’Índia (1963); diversos edificis per a la Universitat de Tel-Aviv (1968); l’ordenació del complex governamental a Dacca, Bangla Desh (1962-73) i, en col·laboració amb K.Tange, el projecte del centre comercial d’Abbasābād, a Teheran (1974). És considerat un dels grans mestres de l’arquitectura contemporània. Les seves construccions es caracteritzen per una ordenació molt clara de les formes i els volums —tractà sempre de reduir-los a la màxima simplicitat—, i la presència d’una reminiscència historicista d’evocació d’espais clàssics o medievals. Refusà la utilització del vidre i de l’acer i en canvi adoptà preferentment el formigó i l’obra vista, per la qual cosa ha estat adscrit al brutalisme heretat de Le Corbusier, que ell contribuí a imposar en l’arquitectura americana.

Louis Le Vau

Arquitecte francès.
París, 1612 — París, 1670

Primer arquitecte del rei (1654), treballà al Louvre i a les Tulleries des de l’any 1655. Féu també el castell de Vaux-le-Vicomte (1655-61) i el Collège des Quatre-Nations (1661-62). A partir del 1661 treballà constantment a Versalles. En el seu estil tractà d’unir el classicisme tradicional francès amb el barroc italià.

Lucas Antonio Ferro Caaveiro

Arquitecte gallec.
Pontedeume, la Corunya, 1699 — Santiago de Compostel·la, 1770

Deixeble de Casas Nóvoa, el succeí com a mestre d’obres de la catedral de Santiago de Compostel·la (1749), on treballà en el projecte de les plantes de la sala i avantsala capitulars (1752), en la cobertura de l’arxiu i el tresor (1755) i en la façana septentrional o de l’Azabachería.

Lucas Faydherbe

Arquitecte i escultor flamenc.
Malines, 1617 — Malines, 1697

Com a arquitecte edificà a Malines les esglésies d’Onze Lieve Vrouw van Hanswijk (1633-81) i del col·legi dels jesuïtes. Com a escultor féu l’altar major de la catedral de Sint Rombout de Malines, amb el sepulcre de l’arquebisbe A.Creusen. També esculpí obres de vori (bacanals, jocs de nens).

Luciano Laurana

Arquitecte italià.
Zara, Dalmàcia, 1420 — Pesaro, 1479

Documentat a la cort de Màntua des del 1460 i a la d’Urbino des del 1466, on Frederic de Montefeltro li encarregà l’edificació de nous cossos del palau ducal. L.Venturi li atribueix la construcció de l’arc del Castell Nou de Nàpols. Transformà la fortalesa de Pesaro. Hom el considera creador i precursor de l’alt Renaixement arquitectònic.

Lúcio Costa

Arquitecte brasiler.
Toló, 27 de febrer de 1902 — Rio de Janeiro, 13 de juny de 1998

Estudià a França i al Brasil. El 1930, després de la revolució de Getúlio Vargas, fou nomenat director de l’escola de belles arts de Rio de Janeiro i projectà una renovació completa de l’ensenyament tradicional. D’entre les seves obres cal esmentar l’edifici del ministeri de l’educació i la salut (1943), en col·laboració amb Niemeyer, Reidy, Vasconcellos i Le Corbusier, el pavelló del Brasil a la ciutat universitària de París i el projecte de Brasília.

Ludovico Cardi

Nom amb el qual també fou conegutIl Cigoli
Pintor, escultor i arquitecte manierista italià, dit Il Cigoli.
Cigoli, Toscana, 21 de setembre de 1559 — Roma, 8 de juny de 1613

La seva pintura, influïda per Barocci i Correggio, és de temàtica bàsicament religiosa (Deposició de la Creu, 1597, Galleria Pitti, Florència).

Ludovico Visconti

Arquitecte italià que desenvolupà la seva activitat a França.
Roma, 1791 — París, 1853

Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París. Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids (1842), intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel.

Llegir més...