Aquest tipus de construcció sovinteja en els temples egipcis (Karnak, Luxor, etc.), en els palaus perses (apadana) i també en l’arquitectura grega.

Té una porta central (anomenada reial i que té, a més, una cortina) i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució. És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 (iconoclàstia). Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov.

En sentit estricte, la paraula significa ‘local escalfat’, derivat de la paraula russa istobka, que apareix ja a les cròniques del s X i que significa ‘escalfar’.

Generalment consistia en un sacrarium o en un petit edicle decorat (com mostren els que han estat conservats a Pompeia o a Òstia).