i arquitectura | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

arquitectura

Mostrant 1391 - 1400 de 2090

martyrium

Edifici cultual bastit damunt el lloc on s’esdevingué un fet especial, particularment la mort d’algun personatge (lloc on morí o on és enterrat un màrtir i, sobretot, els llocs que recorden fets de Crist, especialment el Sant Sepulcre).

Sobre una planta central, el martyrium podia tenir forma circular (Sant Sepulcre), poligonal (capella de l’Ascenció) o de creu (Qal’at Se'mǎn, prop d’Alep). El martyrium (originàriament no destinat a la celebració eucarística) influí en el tipus d’església bizantina, diferent de la basílica.

Massimiliano Fuksas

Arquitecte italià.
Roma, 1944

Col·labora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi. La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers. Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia (1985-92), al·legoria del viatge en tren; el projecte de torre a Herouville (1987), que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi; la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes (1987-91) i la reestructuració d’una illa d’edificis en una zona degradada de París, que equipà amb aparcaments i noves dotacions residencials, comercials i esportives (1987-94). Recentment ha construït una residència d’estudiants a Herouville (1993-95) i el Centre d’Art de la Universitat Michel de Montaigne, a Bordeus (1994-95).

mastaba

Antic tipus de tomba egípcia.

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII. És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal, o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte. Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats. En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de maó o pedra calcària basta recoberta de pedra calcària fina fins a la V i de pedra en la V i VI— hi havia originalment només una cambra de les ofrenes o capella. A partir de la dinastia IV, hom hi obrí una nova sala, anomenada serdab, on era dipositada l’estàtua del difunt. Durant les dinasties V i VI augmentà considerablement el nombre de cambres (hi ha mastabes, com la de Mereruka, que en té 32). La seva decoració, en relleu pintat i molt important des del punt de vista artístic, històric i de la vida quotidiana, no començà fins a la dinastia IV i s’estengué després progressivament des de la capella a les restants cambres de la superestructura. Bé que les mastabes principals radiquen al Baix Egipte o Delta (Gizeh, Ṣaqqāra, Maydūm, Dahšūr, etc.), a l’Alt Egipte, la terra per excel·lència de l’hipogeu, n'hi ha també algunes (Dandara, Edfu, etc.). Destaquen especialment les de Ti i Ptaḥḥetep de la dinastia V, que contenen obres mestres de l’art del relleu, i les de Kagemni i Mereruka (960 m2 de superfície), de la dinastia VI, totes elles a Sakkara.

Mateus Fernandes

Arquitecte portuguès.
?, ? — Batalha, 1515

Des del 1490 fins a la seva mort treballà al monestir de Batalha, on construí la gran portalada d’accés a la rotonda de les anomenades Capelas imperfeitas (1509), una de les millors obres de l’arquitectura manuelina.

matroneu

Galeria o tribuna interna que, en diverses basíliques dels s. V i VI, s’obre al llarg dels murs de la nau central, sobre les naus laterals.

El nom ve del costum de considerar-lo reservat a les dones. N'hi ha també en altres esglésies i en altres èpoques.

Matteo Civitali

Escultor i arquitecte italià, exponent de l’escola florentina a Lucca.
Lucca, 1436 — Lucca, 1501

Entre les seves obres cal assenyalar diverses escultures, a la seu de Gènova, així com tombes (Pietro da Noceto, ~1472) i el templet del Volto Santo, a la seu de Lucca.

Matthäus Daniel Pöppelmann

Arquitecte barroc alemany.
Herford, 3 de maig de 1662 — Dresden, 17 de gener de 1736

Anà a Viena, a Roma i a Nàpols (1710). Protegit per l’elector August II, des del 1705 treballà en les construccions de la cort de Dresden, entre les quals es destaquen el projecte per a l’ampliació del castell (1705) i sobretot el Zwinger (1711-22), ampli recinte de galeries i pavellons destinat a les festes de la cort, d’una riquesa decorativa de gust rococó. Treballà també en la residència d’estiu de Pillnitz.

Matthew Nowicki

Arquitecte polonès naturalitzat nord-americà que reaccionà, amb un manifest, contra el funcionalisme tot impulsant el nou formulisme en dir ‘‘la funció s’ha de subordinar a la forma’’.
? Silèsia, 1910 — ?, Índia, 1950

Aprofundí l’estudi de les cobertes suspeses i projectà el Pavelló Stock de la Fira de Raleigh —construït després de la seva mort—, una de les obres més importants de l’arquitectura de postguerra en el seu gènere. Fou designat arquitecte en cap de la construcció de Chandigarh; fou reemplaçat en morir, en un accident d’aviació, per Le Corbusier.

Matthijs van Layens

Arquitecte flamenc.
?, ? — Lovaina, 1483

Des del 1445 fou arquitecte de la ciutat de Lovaina. Continuà la construcció de l’església de Sant Pere i projectà i dirigí la construcció de la Casa de la Ciutat (1447-63), obra mestra del gòtic flamíger.

Matyáš Rejsek

Escultor, arquitecte i decorador txec.
?, 1445 — ?, 1506

Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia. Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta (1499), continuant la tradició de la família Parler. Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga (1477).

Llegir més...