i història eclesiàstica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

història eclesiàstica

Mostrant 711 - 720 de 2634

espiritual

fraticel, zelant
Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.

Sorgida al voltant de Peìre Olieu, Ubertino da Casale, Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa. El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins, dissolta molt aviat per Bonifaci VIII. Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes (de Gioacchino da Fiore), i foren condemnats per Roma el 1317. Resistiren molt a la província d’Ancona. Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals en 1307-11. Al Principat i a Mallorca tingueren alguns adeptes, com Arnau Oliver (1321-31) i Bernat Fuster, empresonat a Mallorca i a Avinyó (1321-31), i sembla que foren també simpatitzants Ponç Carbonell (1314), guardià de Barcelona, i Pere Arnau, lector a la ciutat de Mallorca. Els ajudà Felip de Mallorca, que amb la seva germana Sança i el marit d’aquesta, Robert de Nàpols, tenien una clara antipatia envers Joan XXII. Arnau Muntaner fundà encara una secta d’espirituals a Puigcerdà, entre el 1352 i el 1370, i una altra Felip de Berbegal (1425-34). D’altres visionaris catalans, com Joan de Rocatallada, l’infant Pere d’Aragó i Eiximenis, no poden ésser afiliats a aquest corrent.

Estanislau de Cracòvia

Bisbe de Cracòvia.
?, aprox. 1030 — Cracòvia, 1079

Fou assassinat per ordre de Boleslau II de Polònia, el qual havia excomunicat. Fou canonitzat el 1253. La seva festa se celebra l’11 d’abril.

sant

Estanislau de Kostka

Jesuïta polonès.
Rostków, Prasnysz, 1550 — Roma, 1568

De família noble, estudià a Viena i a Roma, on entrà (1567) a la Companyia de Jesús, sota el guiatge de sant Francesc de Borja, però morí pocs mesos després. Fou canonitzat el 1726. La seva festa se celebra el 13 de novembre.

sant

Esteve

Diaca i protomàrtir cristià.
Jerusalem, segle I — Jerusalem, segle I

Víctima de l’enveja dels jueus hel·lenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí. El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent. La seva festa se celebra el 26 de desembre, dia festiu als Països Catalans, com a d’altres llocs d’Europa, com a segon dia de Nadal. A més, la descoberta de les despulles del sant es commemora el 3 d’agost, amb la festa de la Invenció del cos de sant Esteve. És patró de moltes poblacions catalanes, així com de la confraria dels freners de Barcelona (esteve). En art, hom el representa jove, imberbe i vestit amb la dalmàtica. Són freqüents les escenes de la seva vida: ordenació (Fra Angelico, Musei Vaticani), discussió amb els rabins (Pere Serra, retaule de l’Esperit Sant, a Manresa), lapidació (pintures murals de Sant Joan de Boí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona; Francesc Tremulles, capella de Sant Esteve, catedral de Barcelona) i enterrament (Joan de Joanes, Museo del Prado).

sant

Esteve

Bisbe de Croia (Albània).
Albània?, segle XV — Albània?, segle XV

El 1451 anà a Gaeta amb el dominicà Nicola de Berguzzi i hi signà un tractat de vassallatge en nom del capitost albanès Skanderbeg, que es posà sota la protecció d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.

Esteve d’Olot

Sobrenom d’l’apòstol de l’Empordà
Religiós caputxí conegut per l’apòstol de l’Empordà .
Olot, Garrotxa, 1774 — Vic, Osona, 1828

El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala. Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència (transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat), el qual dotà de les constitucions ( Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen ) (1827) i orientà (1828) cap a l’educació dels infants.

Esteve Esmir

Eclesiàstic.
Graus, Ribagorça, segle XVI — Osca, 1654

Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la Universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria (1639-41) i d’Osca (1641-54). Publicà escrits jurídics.

Esteve I

Papa (254-257).
Roma, ? — Roma, 257

S'enfrontà amb Cebrià en la qüestió del costum de tornar a batejar els heretges i en la dels cristians renegats (lapsi). La seva festa se celebra el 2 d’agost.

sant

Esteve IV

SinònimEsteve III
Papa (768-772).
Sicília, aprox. 720 — Roma, 24 de gener de 772

Decretà, en un sínode romà (769), que l’elecció papal fos feta per la clerecia romana i que els laics en fossin exclosos com a candidats. Declarà nul el concili iconoclasta de Constantinoble (754).

Esteve Pinell

Eclesiàstic.
Catalunya, segle XVIII — Catalunya, segle XVIII

Era capellà de la casa missió de Barcelona. Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d’esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi.

Llegir més...