i indústria tèxtil | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

indústria tèxtil

Mostrant 1 - 10 de 2129

a contrafil

En direcció contrària a la dels fils, les venes o les fibres d’una matèria.

a l’ample

Locució emprada en les operacions de descruat, blanqueig, tints, aprests i acabats, per a indicar que la tela és tractada completament desplegada i plana.

abacà

Fibra tèxtil blanquinosa, anomenada també cànem de Manila, extreta de les beines foliars de la planta del mateix nom.

Lleugera, elàstica i resistent, és utilitzada principalment en la fabricació de cordes i cables, sobretot els d’ús marítim pel fet d’ésser menys alterable per la humitat que el cànem.

abacà

Teixit groller fabricat amb la fibra del mateix nom, lligat de plana.

El més bast és usat per a embalatge, i el més fi, en confecció (patrons de sastreria i modisteria, etc.).

abaixadura

Borra provinent de l’abaixament dels draps, tonedís.

abaixar

Tallar i igualar el pèl (d’un drap).

absorbència

Capacitat d’una matèria tèxtil en forma de floca, de filat o de teixit per a absorbir una matèria de tractament, tal com un tint.

acabament

Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.

Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils. El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir. Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre i a tipus, es poden classificar de la manera següent: acabaments per a depurar i eliminar impureses i defectes : l' escutiament per a treure els fils solts, nusos i altres defectes; el batut i el raspallament per a fer desprendre la pols i la borra; la crema per a socarrimar el borrim; la tosa per a eliminar borrim, caps de fil, nusos; acabaments per a aixecar o modificar el pèl : el cardatge per a produir pèl a la superfície; el ratinatge per a aglomerar i arrissar el pèl; el tondosatge per a tallar-lo a una altura regular; els acabaments de panes, velluts i catifes, com el tallament de les bastes; acabaments per a modificar o fixar les dimensions : l' eixamplament per a estirar els teixits en el sentit de la trama i recuperar part de l’encongiment transversal provocat per un tractament anterior; l' allargament , operació equivalent a l’anterior, però que s’aplica en el sentit de l’ordit; l' encongiment i altres tractaments d' antiencongiment que provoquen l’encongiment controlat del teixit, prèviament al seu ús, per tal que els articles manufacturats conservin al màxim llurs dimensions; l' adreçament per a disposar perpendiculars els fils de trama respecte als d’ordit; la rectificació per a posar rectes els fils de trama arquejats: el decatissatge per a fixar el lligament i fer-lo menys sensible a les variacions d’humitat; acabaments per a modificar el tacte : el vaporatge per ablanir i esponjar els teixits; el trencament d’aprests per a treure el tacte encartonat i la rigidesa de certs aprests; acabaments per a modificar l’aspecte superficial : el calandratge per a gravar un dibuix en relleu sobre la superfície del teixit, planxar-lo, enllustrar-lo, aixafar els fils i l’aprest; el manguilatge per a deixar el teixit brillant i amb aparença de granet no aixafat; el tractament amb beetle per a enllustrar i produir efectes de moaré; el maçolatge per a donar brillantor i moaré als teixits de lli i de cotó; el premsatge , l' enllustrament i l' encerada per a produir llustres i donar cos; acabaments especials : l' acoblament d’una o de diverses capes de teixit o de teixits amb una o diverses capes de matèries esponjoses ( foam lay ), impermeables (fulls de goma, de matèries plàstiques); el prisatge per a formar i fixar plecs; acabaments finals : la inspecció per a controlar el resultat d’una operació prèvia i, eventualment, corregir-ne els defectes; l' amidament per a determinar les mesures de les peces acabades; el plegatge a llom per a plegar longitudinalment el teixit; el plegatge en llibre , transversal; l' enrotllament ; l' etiquetatge ; l' embalatge . Cal fer observar que alguns d’aquests processos poden ésser utilitzats per a produir més d’un dels efectes mencionats. Així, l’eixamplament pot servir també per a trencar els aprests, el vaporatge per a fixar les dimensions i el decatinatge constitueix un acabament complex. D’altra banda, en alguns dels acabaments esmentats (calandratge, acoblament, prisatge), junt amb l’acció física en si, hi fa un paper important l’acció química de les substàncies que s’afegeixen al teixit durant l’operació. Alguns dels processos d’acabament (com l’escutiament) són aplicats a la mateixa fàbrica on s’ha obtingut el teixit; en general, però, són fets a les fàbriques anomenades del ram de l’aigua , especialitzades en tints, aprests i acabaments, on aquests darrers són realitzats sols o en combinació amb una o diverses de les operacions del grup del descruatge , el blanqueig , la tintura , l' estampació i els aprests . La tendència és de formar grans trens de màquines que facin, en un sol pas, el major nombre possible d’operacions. Cada màquina aplica un tractament determinat sobre el teixit de forma contínua i progressiva. El tren és proveït de dispositius que permeten el funcionament coordinat del conjunt, tals com obridors, guiadors i eixampladors del teixit a l’entrada de cada màquina, compensadors de tensions o de variacions de longitud entre les diverses màquines, plegadors o enrotlladors a la sortida del tren, etc. Els gèneres de punt i de cinteria són acabats amb operacions similars a les dels altres teixits, per bé que fetes en màquines especialment adaptades a llurs característiques. En el cas dels fils , les operacions d’acabaments acostumen a estar molt relacionades amb els processos de filatura i d’aprest. Això no obstant, els fils són acabats també amb alguns dels processos indicats anteriorment (tals com el raspallament , la crema i l' encerada ) i altres operacions específiques com l' estricament de les madeixes per a desenredar i permetre l’assecatge regular d’un fil que surt d’un cicle de blanqueig, tint o aprest. Les peces de vestir de gènere de punt que, com les mitges, els mitjons, els jerseis, etc, surten ja llestes, o quasi, de les màquines, necessiten, sobretot, una fixació de les seves dimensions que és feta per enformament de la peça en una forma i un tractament en calent del conjunt. Les peces de vestir confeccionades són allisades mitjançant un planxament o enformament, amb l’ajuda de vapor o sense.

acabar

Sotmetre els teixits a les operacions d’acabament.

acanalat

Tipus de lligat derivat del tafetà en què els cordons superficials produïts per les bastes d’ordit i la trama són separats per uns solcs (canals) ben pronunciats.
Llegir més...