indústria tèxtil

L’empresa es constituí el 1892. És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya. Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners. Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana.

El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i Pau Amat i Boguñà (1847-1926) constituïren la societat esmentada. Es proposaven fabricar draps de llana. Inicialment realitzaran les seves activitats dintre del Vapor de Josep Ros, que els facilita les instal·lacions industrials i l’energia.

El 1909, vistes les possibilitats industrials del grup, inauguraren una fàbrica pròpia a la Rambla terrassenca, construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill, un dels més prestigiosos del modernisme.

L’edifici consta d’una part frontal, que dóna a la Rambla, ocupada per la màquina de vapor i les calderes. En un segon pla hi havia una nau industrial d’onze mil metres quadrats on s’encabia la maquinària per a tot el procés industrial de la llana: pentinament i cardatge, filatura, tissatge, tints i acabament. La coberta de la nau està formada per dobles voltes catalanes, en forma campaniforme, que s’aguanten sobre columnes de fosa —sis fileres de quaranta-quatre columnes—.

La màquina de vapor de 400 cavalls de potència era construïda per Nuevo Vulcano-Navegació i Indústria. Una bona part de la maquinària era catalana.

Les oficines eren inicialment al carrer del Nord, núm. 5. L’any 1915 hi treballaven 400 persones. Hi ha 2 400 pues de filatura per a la llana cardada i 3 300 per a la llana pentinada —estam—, 1 090 pues per a tòrcer i 90 telers. Fabriquen teixits de llana —“novetats”— destinats a vestits masculins i femenins.

En morir Francesc Jover, el 1912, la societat es transformà en Aymerich i Amat. El 1927 el domicili social es traslladà a Barcelona.

Una part de l’edifici del Vapor es llogarà a altres empreses, un clar símptoma de frenada o retrocés en la producció. L’empresa quedà fortament afectada per les riuades del 1962. El 1976 van acabar les activitats industrials.

Actualment, l’edifici d’en Muncunill és la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.