i indústria tèxtil | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

indústria tèxtil

Mostrant 121 - 130 de 2126

avivatge

Tractament químic al qual són sotmesos els teixits o els filats, després de tenyits, per tal d’avivar-ne el color.

Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa

L’edifici de l’arquitecte Muncunill a Terrassa, a començament de segle.

L’empresa es constituí el 1892. És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya. Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners. Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana.

El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i Pau Amat i Boguñà (1847-1926) constituïren la societat esmentada. Es proposaven fabricar draps de llana. Inicialment realitzaran les seves activitats dintre del Vapor de Josep Ros, que els facilita les instal·lacions industrials i l’energia.

Anunci (“El Mercurio”, 1916). Aymerich, Amat i Jover, empresa creada el 1892, construí un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana, avui seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica.

El 1909, vistes les possibilitats industrials del grup, inauguraren una fàbrica pròpia a la Rambla terrassenca, construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill, un dels més prestigiosos del modernisme.

L’edifici consta d’una part frontal, que dóna a la Rambla, ocupada per la màquina de vapor i les calderes. En un segon pla hi havia una nau industrial d’onze mil metres quadrats on s’encabia la maquinària per a tot el procés industrial de la llana: pentinament i cardatge, filatura, tissatge, tints i acabament. La coberta de la nau està formada per dobles voltes catalanes, en forma campaniforme, que s’aguanten sobre columnes de fosa —sis fileres de quaranta-quatre columnes—.

La màquina de vapor de 400 cavalls de potència era construïda per Nuevo Vulcano-Navegació i Indústria. Una bona part de la maquinària era catalana.

Les oficines eren inicialment al carrer del Nord, núm. 5. L’any 1915 hi treballaven 400 persones. Hi ha 2 400 pues de filatura per a la llana cardada i 3 300 per a la llana pentinada —estam—, 1 090 pues per a tòrcer i 90 telers. Fabriquen teixits de llana —“novetats”— destinats a vestits masculins i femenins.

En morir Francesc Jover, el 1912, la societat es transformà en Aymerich i Amat. El 1927 el domicili social es traslladà a Barcelona.

Una part de l’edifici del Vapor es llogarà a altres empreses, un clar símptoma de frenada o retrocés en la producció. L’empresa quedà fortament afectada per les riuades del 1962. El 1976 van acabar les activitats industrials.

Actualment, l’edifici d’en Muncunill és la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

B

Senyal que, a l’edat mitjana, hom posava als draps fabricats a Barcelona.

bac

Estri emprat antigament pels naipers i els estampadors d’imatges populars i els de teixits, els quals encara l’utilitzen en petita escala, per a entintar o sucar de pasta d’estampació els motlles.

Consisteix en una baieta unida a un marc recobert de pell i un caixó que hom omple d’aigua, dins el qual és col.locat el marc. Hom estén la tinta, o pasta d’estampació, sobre la baieta, i el motlle és pressionat sobre ella per entintar-lo o empastar-lo.

baga

Cadascuna de les peces de fil o cinta d’acer o de ferro, antigament de torçal de cotó, de lli o de llana, amb uns ulls als extrems, pels quals passen els perxerats dels lliços del teler, i un ullet a la part central per on és enfilat un fil d’ordit o, eventualment, més d’un, i que serveixen per a aixecar-los o abaixar-los formant la calada.

baga

Tira d’acer o fil retort, generalment de cotó, la qual, penjada a cada arcada de la muntura jacquard, té la mateixa finalitat que la baga dels lliços.

baga boja

Baga que funciona amb evolucions de plana, a l’extrem de les vores d’un ordit, quan cal lligar el retorn d’una passada que es col·loca dins la mateixa calada de la passada anterior.

baga oberta

Baga que entra en la composició dels lliços i llicets destinats a aixecar els fils d’ordit, però no a abaixar-los, per la qual cosa manca d’ullet a la part central, en lloc del qual té una fenedura llarga.

També és anomenada baga coixa .

baieta

Teixit fluix de llana o de llana barrejada amb cotó, amb lligats de plana o de sarja, enfeltrat i cobert de pèl per una cara o per totes dues, d’usos industrials i domèstics.

baietó

Teixit gruixut de cotó emprat antigament per a vestits d’hivern d’home.
Llegir més...