OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

indústria tèxtil

Mostrant 131 - 140 de 2124

baioneta

Cadascuna de les peces, generalment d’acer, en forma de baioneta, que serveixen per a treure la malla de les broques, en els telers de fer xarxa.

balança

Mecanisme semblant a una balança que en algunes màquines de la indústria tèxtil determina un moviment.

Per exemple, el mecanisme que dóna el moviment a la llançadora en el teler de volant.

balancer

Travesser longitudinal on van fixats els anells, a les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.

baldaquí

Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer-ne dossers, cortines, etc.

ball

Cabdell gros, d’uns tres quilograms, fet sobre una ànima cilindricoacanalada de fusta, amb un forat axial central, que és emprat en la preparació d’ordits i estalvia de fer troques de fil i d’haver-les de debanar posteriorment.

La pronúncia del mot ha estat catalanitzada, per l’ús, segons la seva grafia.

Ballber i Companyia, a Terrassa

Paper comercial, 1892. Ballber i Companyia és una de les empreses llaneres més antigues de Terrassa.

Lletra de canvi, 1870.

Segons la mateixa empresa, aquesta tenia el seu origen l’any 1820, a Terrassa.

El seu nom no és recollit correctament pels documents de l’època i això complica enormement les coses. És Balbé per a Madoz (1849), Ballert per a la Revista Industrial (1856), Vallvet per Giménez Guited (1862). Són pocs els cronistes que reprodueixen el seu nom sense errors.

Madoz en el seu Diccionario ens diu que és una de les fàbriques de draps más adelantadas. Produeixen mocadors i franel·les, preferentment, segons la “Revista Industrial”, publicada a Barcelona.

El 1860 es presenten a l’Exposició de Barcelona i l’autor de la ressenya —Orellana— escriu correctament el seu nom i els dedica unes frases força elogioses. Pel que se’n desprèn, l’exèrcit espanyol és un dels principals clients, tant pel que fa a gèneres cars, aplicables a uniformes dels oficials, com a aquells a més bon preu utilitzats per la tropa. En tot cas, entre franel·les, mantons i tartans de diferents colors i qualitats, presenten un catàleg amb vint-i-quatre productes. La nota de precios de esta fábrica nos ha parecido muy arreglada, diu Orellana.

Ballber i Companyia no té filatura, només tissatge i tintoreria. La maquinària de la fàbrica consta de 18 telers grans, una premsa i un tint. Hi treballen 48 obrers (Giménez Guited, 1862).

Anunci de Ballbé i Pous (“El Mercurio”, 1915).

La dècada dels 60 fou bona per als llaners en coincidir amb els anys de la fam de cotó i de problemes de proveïment per als seus col·legues cotoners. La fàbrica es desenvolupa i creix. Afegeix nous productes, entre els quals destaquen ja els teixits de novetat per a dona. Estan instal·lats al carrer de Sant Jaume, núm. 50.

Salvador Ballber i Ferret serà un dels fundadors de l’Institut Industrial de Terrassa el 1873. L’empresa continua creixent, de tal manera que el 1889 dóna una xifra de vendes de 2 milions de pessetes, amb 400 treballadors a la fàbrica. L’alta xifra de personal fa creure que hi inclouen els qui treballen per a ells fora de l’establiment i que desapareixen quan baixa la demanda.

Ballber i Companyia guanyarà una medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Durant tot aquest fi de segle les novetats per a dona constitueixen l’eix de la seva producció, però aquesta baixa fortament ja que el 1897 donen una xifra de vendes de 750 000 pessetes i de 100 obrers a l’empresa.

Ballber i Companyia utilitza els serveis del Vapor Gran, l’Auxiliar Terrassenca, amb magatzems i despatx a l’esmentat carrer de Sant Jaume, de Terrassa.

A començament de segle, Ballber i Companyia es convertirà en Ballbé i Pous.

ballesta

Cordill que, en alguns telers a mà i en els mecànics que tenen els excèntrics a l’interior, lliga cada lliç amb la calca corresponent.

baló

Forma que prenen els fils dels fusos i de les bitlles en enrotllar-se o desenrotllar-se a gran velocitat —per efecte de la força centrífuga— en algunes màquines tèxtils, com les contínues de filar i retòrcer i les filetes, d’ordidor o bobinadora.

Per tal d’evitar que els fils de dos fusos contigus no es casin a causa dels balons, hom hi col·loca els antibalons (antibaló).

banc porta-rodets

Balancer que porta els rodets en les retorcedores d’aranyes.

banc portabobines

Balancer que porta les bobines en les metxeres.
Llegir més...