indústria tèxtil
Mostrant 41 - 50 de 2090
alpaca
- Indústria tèxtil
Fibra tèxtil procedent de l’alpaca.
Es caracteritza per la seva gran llargada, la seva brillantor i pel seu color canyella. Hom utilitza la llana d’alpaca principalment per a fabricar teixits d’abrigall.
alpaca
- Indústria tèxtil
Tela prima teixida amb lligats diversos, d’ordit generalment de cotó i trama de pèl d’alpaca, que pot ésser tenyit i es caracteritza per la seva brillantor i rigidesa naturals, utilitzada per a fer-ne vestits d’estiu.
alpujarra
- Indústria tèxtil
Catifa de fabricació artesana o industrial, elaborada a la comarca de Las Alpujarras.
És caracteritzada per un tipus de nus, gruixut i poc atapeït, per una senzilla combinació de colors i per l’ús de temes tradicionals de disseny elemental i serial de filiació islàmica; generalment hi figuren, també com a elements ornamentals, el nom del realitzador i la data.
Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme, SA
Acció dels Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme. Un darrer intent de crear una siderúrgia a la platja de Can Tunis de Barcelona, 1900.
El gerent de l’empresa fou Damià Mateu i Vila. Retrobarem aquest personatge al front de La Hispano Suïssa d’automòbils, uns anys més tard.
Tenint en compte l’activitat dels dos socis és fàcil entendre que la nova societat es proposava d’eixamplar per la base les operacions que ja realitzaven.
La societat es constituí amb un capital totalment desemborsat de dos milions de pessetes, una xifra francament important per a l’època.
Amb aquest import compraren uns terrenys a Can Tunis, a l’estreta franja que hi havia entre la platja i la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilanova. La construcció de la fàbrica i la compra dels alts forns i trens de laminatge obligaren l’empresa a augmentar els seus recursos tot fent una emissió d’obligacions per un import d’un milió i mig de pessetes, amb la garantia hipotecària dels terrenys i fàbrica. El seu banquer era J. Marsans i Rof, que donarà origen uns anys més tard a la Banca Marsans.
Dos anys més tard, el 1902, hi havia instal·lats a la fàbrica dos forns Martin-Siemens de fusió, dos forns de rescalfament i dos trens de laminatge, com també un taller de calderería.
L’empresa tingué una vida molt curta. El mes de gener del 1904 presentà la suspensió de pagaments. La Ferreria Sant Josep, de Sants, es va fer càrrec de les instal·lacions, fins que foren tancades definitivament el 1907.
alumenar
- Indústria tèxtil
Impregnar d’alum (els teixits, madeixes, etc), abans de tenyir-los, a fi que els colors s’hi fixin millor.
Amador Pfeiffer, pioner de la maquinària agrícola
Amador Pfeiffer i Pourtet va crear a Barcelona la que serà la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola.
Publicitat dels tallers Amador Pfeiffer, a Dietario y Guía de Barcelona para el año 1867. Amador Pfeiffer creà a Barcelona la que havia de ser la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola.
La seva producció es donà a conèixer amb motiu de l’Exposició de París del 1867. Feia tan sols quatre anys que estava establert, però hi presentà la que serà la gamma principal de productes de la casa: un molí d’oli, una premsa per al raïm, una bomba per a elevar 1’aigua i una sínia.
El molí d’oli tenia "un plat de ferro sobre el qual roden al mateix temps quatre corrons cò-nics, també de ferro, seguint la marxa giratòria d’una corona del mateix metall. Un dels corrons és es triat per tal de premsar amb més facilitat les olives, i els restants són llisos. Al centre hi ha una caixa de fusta, dintre de la qual es llencen les olives, que el moviment de rotació escampa sota els corrons. Un distribuïdor interior permet graduar la quantitat d’olives. Com a conseqüència de la trituració, l'oli és recollit en una canaleta. "(Orellana, F. de, Exposición Universal de París 1867).
La màquina pesava 1 750 quilograms i valia 5 400 rals. El moviment el proporcionava un animal.
La premsadora de raïm funcionava a mà amb un bastidor de ferro i un cilindre que premsava els grans, sense trencar el granet.
La sínia constituïa un mecanisme molt conegut: una roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols –caixons– que han de carregar l’aigua del pou. Un engranatge permetia transmetre la força per moure la roda. Pfeiffer tenia models de sínia petits, moguts a mà, i altres de més grans, moguts per una o dues cavalleries.
Bombes per a elevar aigua. Eren del tipus anomenat anglo-americanes. L’interior del cilindre, els èmbols i totes les peces que tenien contacte amb l’aigua eren de bronze. Les feia de totes mides i tant per ser mogudes a mà, com amb cavalleria o amb vapor. Pfeiffer també oferia bombes d’aigua per a apagar focs.
Els únics ciutadans espanyols que presentaren màquines agrícoles en l’esmentada Exposició foren Amador Pfeiffer i una empresa navarresa, que es deia Pinaquy i Sarvy, uns noms tan navarresos com Pfeiffer català.
A París van donar a Pfeiffer una medalla de plata pel molí d’oli i una altra per la premsa de raïm.
El 1867 Amador Pfeiffer va ser un dels industrials cridats a declarar, a Madrid, davant d’una comissió oficial que estudiava els drets aranzelaris que pagaven els productes metal·lúrgics. Allí dirà que obtenia les peces de ferro emmotllades de les foneries de Barcelona, mentre comprava les barres de ferro mal·leable o bé a empreses espanyoles, com la Duro, asturiana, la Heredia, malaguenya, o la Mare de Déu del Remei, barcelonina, o les importava de les ferreries franceses –Creuzot i Chantillón– (“Información sobre el derecho preferencia! de bandera y sobre los de aduanas exigibles a los hierros”, Madrid 1867).
El fundador va morir el 1875. Pocs mesos abans havia traslladat el despatx i els magatzems de la plaça de Catalunya a la Barceloneta.
Publicitat dels tallers Amador Pfeiffer al “Diari de Barcelona”, abril del 1887.
La filla gran d’Amador Pfeiffer, Matilde Pfeiffer i Garcia, es va casar amb Màrius Puig i Carbonell, l’enginyer industrial que era el director de la fàbrica del seu pare. Però una i altre passaran a la història no pas pel seu èxit industrial, sinó per la seva tràgica mort. A la matinada del 4 d’octubre de 1881 es va ensorrar la casa on hi havia la fàbrica, i van morir tretze persones. Entre elles, el matrimoni Puig-Pfeiffer, dos fills d’aquest matrimoni i dos fills del fundador –Ernest i Enric Pfeiffer Garcia–, com també els treballadors que hi dormien. La causa de l’accident va ser el gas.
L’empresa va continuar a nom de Successors d’Amador Pfeiffer: tres fills que quedaven i dos cunyats, Marcel·lí Casajuana i Ignasi Jaumandreu. I amb força empenta. Al final de segle incorporaren el motor de gas als productes ja coneguts. A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1888 guanyaren una medalla d’or.
Al final de segle era considerada la primera empresa de maquinària agrícola de l’estat. Al seu taller del passeig del Cementiri (Poble Nou) hi treballaven dos-cents obrers.
En començar el segle XX, el negoci va quedar en mans d’Amador Casajuana Pfeiffer, nét del fundador i enginyer industrial. El seu pare, Marcel·lí Casajuana, li regalà, el 1905, el primer Hispano Suïssa que va sortir de la fàbrica amb xassís de ferro. Aquest fet i el seu interès personal el portaren cap al sector de l’automòbil. Va tenir la representació a Catalunya de Dion Bouton i, des del 1906, de la Ford americana.
El taller de maquinària agrícola es va mantenir encara molts anys, però en clar declivi.
amalgamatge
- Indústria tèxtil
Operació de superposar ordenadament dos o més lligats per obtenir-ne de nous.
amarador
- Indústria tèxtil
Persona que amara, especialment les fibres llenyoses.
| amaradora