i indústria tèxtil | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

indústria tèxtil

Mostrant 61 - 70 de 2129

anell

A les màquines contínues de filar i de retòrcer, cèrcol d’acer o, modernament, de metall sinteritzat i impregnat de lubrificant, fixat al balancer, concèntric amb les pues, de secció generalment en doble T, i que serveix per a guiar el corredor.

També és anomenat anella.

anella

Cert lligat dels fils en les puntes fetes al coixí.

anglesina

Classe de fineta teixida amb cotó de baixa qualitat i de rebuig de filatura.

angorina

Teixit obtingut amb fibra d’angorina.

angorina

Fibra tèxtil que imita la llana d’angora.

ànima

Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.

animalitzar

Fixar, a les fibres vegetals o sintètiques, albúmina o altra substància, generalment d’origen animal, per tal de poder-les tenyir de manera semblant a les fibres animals.

antibaló

antibaloni
En una màquina contínua de filar o retòrcer, dispositiu consistent en un anell de filferro concèntric al fus, o bé en una planxa col·locada entre cada dos fusos, amb la funció d’impedir que els fils es casin.

Antoni Feliu i la indústria llinera, SA. Els inicis de la confecció

Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets (postal del començament del segle).

Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt (el Maresme) el 1842. Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu.

El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest. El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries. Hi havia 12 obrers. Dotze anys després, les coses no havien canviat: les mateixes pues i el mateix personal. El capital invertit era de 1 880 duros o 37 600 rals, una xifra força modesta, fins i tot per a Vilassar de Dalt.

Antoni Feliu farà el trasllat de la fàbrica del Maresme al Vallès Oriental, concretament a Parets, possiblement en la dècada dels anys vuitanta. La fàbrica haurà de funcionar amb vapor. Parets era un poble sense tradició industrial, però amb mà d’obra disponible. Fou aleshores que es passà del cotó al lli i de la filatura al tissatge.

Paper comercial de Fills d'Antoni Feliu (1898).

El fundador morí el 29 de novembre de 1890. L’empresa continuarà com a Fills d’Antoni Feliu, en mans de Josep i Antoni Feliu i Prats. L’hereu, Josep (1877-?) havia viscut a Anglaterra per tal de posar-se al dia sobre la indústria llinera. El 1897 introduí un sistema de blanqueig natural de les teles de lli, d’origen irlandès. L’empresa, que té un despatx a Barcelona —carrer de Casp, núm. 32—, fabrica tota classe de teixits de lli, però s’especialitza en productes per a la llar i per a vestits. Els seus articles tenen noms tan clarament geogràfics com holandes, irlandeses i belgues. En els tres casos, es tracta de països capdavanters en la indústria llinera i que han creat un estil propi.

Fills d’Antoni Feliu prendrà una iniciativa a començament de segle que col·loca l’empresa en el primer rengle del que serà la indústria de la confecció moderna. El 1913 ocuparen una important superfície comercial al carrer de Fontanella de Barcelona: a nivell de planta eren 1 000 metres quadrats i la planta subterrània n’hi afegia uns 1 400 més. El local tenia sortida per la Ronda Universitat. Al carrer de Fontanella, amb una façana de 23 metres, obriren una botiga dedicada exclusivament als seus productes, amb seccions dirigides especialment a la venda a l’engròs i a l’exportació. La casa oferia llenceria, mocadors, llenços, estovalles, tovalloles, etc., i de tot preu desde la docena de pañuelos cuyo precio es de 142 pesetas, cuya labor exquisita satisface al gusto de la dama más encopetada, a la que solo cuesta 2,50 pesetas.

En els 1 400 metres quadrats de subterrani, il·luminats amb llum natural per una claraboia, hi havia els tallers de confecció amb 200 persones, majoritàriament dones. Les màquines que aquestes utilitzaven eren mogudes per motors elèctrics. A més d’aquest personal, l’empresa feia treballar a mans —a domicili— 300 persones més quan la feina ho exigia.

L’arquitecte que dirigí les obres fou Enric Sagnier. Per cert, consta que en els treballs del subsòl es trobaren un tros de l’antiga muralla de Barcelona, que es devia, lògicament, desfer.

Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets (postal del començament del segle).

Fills d’Antoni Feliu farà així el cicle complet del lli, amb l’excepció de la filatura: tissatge, blanqueig, tenyiment, acabament i confecció.

El 1917, amb motiu d’una ampliació de la indústria de Parets, la societat es convertirà en anònima amb el nom d’Indústria Llinera, SA, i un capital de 4 milions de pessetes, dels quals n’hi havia 3 de desemborsats. A la fàbrica de Parets se n’hi afegirà una altra a Lliçà de Munt.

L’empresa funcionarà fins el 1983.

Antoni Gassol i els Sanfeliu, a Mataró

Antoni Gassol i els seus nebots

Antoni Gassol i Civit (Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970). Antoni Gassol, un català que se n'anà a Cuba a fer fortuna, creà una fàbrica de gènere de punt al seu retorn a Catalunya. Els seus nebots la convertiren en la que serà la primera empresa catalana i de l'estat en el seu sector.

Antoni Gassol i Civit va ser un “americano”, el català que se’n va a Amèrica amb un farcellet i en torna quan ha aconseguit una fortuna. Però ni tots tornaven, ni tots guanyaven diners. Va anar a parar a Cuba, que era el port de destinació de la majoria d’ells i hi va obrir un magatzem de productes tèxtils que es deia Los encantos de La Habana, a la capital de l’illa. Hi venia mitges i passamaneria.

El 1894 el trobem de retorn a Catalunya i a Mataró. Són anys de guerra a la colònia i quan tornen homes i capitals. El capital d’Antoni Gassol s’invertí en una fàbrica de gènere de punt. L’empresa la posà inicialment a nom dels seus nebots: Isidre, Joan i Antoni Sanfeliu i Gassol. Ell no tenia fills. La fàbrica era al passeig de Puerto Rico i ocupava una superfície de 20 000 metres quadrats.

El 1901, la societat prengué el nom del seu promotor, Antoni Gassol, i funcionarà com a empresa individual. El creixement fou molt ràpid. El 1911 tenia prop de 500 treballadors a la fàbrica, que feia mitges i mitjons de cotó, fil i seda, de bona qualitat. Des del primer moment una part de la producció s’exportà a Amèrica, aprofitant les relacions comercials establertes i mantingudes pel propietari en la seva etapa de comerciant. El director de la fàbrica era Josep Ruaix. El 1909 inscriví la marca “Gloria” com a pròpia de la casa.

La demanda extraordinària provocada per la guerra europea (1914-18) comportà una nova empenta. El 1917 la societat individual es convertí en societat regular col·lectiva, sota la denominació d’Antoni Gassol i Companyia. Els socis eren el titular, els seus tres nebots i Josep Ruaix, el ja esmentat director de la fàbrica. El capital era d’1 800 000 pessetes. El despatx i domicili central eren a la rambla de Catalunya, núm. 9, de Barcelona. Aquest mateix any anunciaven una producció anual de 700 000 dotzenes de parells de mitges i mitjons, amb un valor en venda de 17 000 000 pessetes. L’exportació es destinava principalment a la República Argentina i a Cuba.

El 1920 la regular col·lectiva es convertirà en societat anònima amb un capital totalment desemborsat de 8 000 000 pessetes.

Anunci a les Manufactures Antoni Gassol S.A. a “El Mercurio”, 1925.

L’any 1923, l’empresa donà un pas endavant amb la compra d’una filatura a Salt (el Gironès), que proporcionava el fil a la fàbrica de Mataró i era moguda per força hidràulica. Es tractava d’una de les dues fàbriques que tenia el cotoner Joan Coma i Cros a la població. Un any més tard hi havia 8 000 pues instal·lades en màquines contínues de procedència anglesa. També a Mataró es començà la construcció d’una nova fàbrica, tot renovant la maquinària.

L’any 1932, les accions de Manufactures Antoni Gassol, SA, foren introduïdes a la Borsa de Barcelona. La cotització no superà mai el 55% del seu valor nominal i les operacions foren mínimes. La cotització es mantindrà fins el 1950, quan deixaran de donar informació. Pagaven un dividend que, després de la guerra, no superà el 5% sobre el nominal de les accions.

Durant la guerra espanyola (1936-39) la fàbrica de Mataró continuà treballant amb quasi normalitat i la de Salt fou transformada en fàbrica d’obusos. Acabat el conflicte, les dues es posaren posar novament en marxa sense dificultats.

Fets posteriors

• 1947. La tercera generació familiar —Sanfeliu— importà les primeres màquines circulars —estàndard— que substitueixen les cotton o planes, que permeten fer mitges sense costura. És l’any en què es fabriquen les primeres mitges de nylon, una fibra d’importació. Però aquesta producció és mínima, tant pel que fa a les màquines com al producte, per les dificultats d’importació existents.

• 1970. Un aiguat destrueix la fàbrica de Salt. Gràcies a l’organització d’un pont aeri per a la substitució de la maquinària, les instal·lacions es posaren novament en marxa al cap de cinquanta-vuit dies.

• 1982. Les accions són introduïdes a la cotització a la Borsa de Madrid.

• 1993. És la primera empresa catalana i de l’estat en el sector del gènere de punt. Manté les seves dues fàbriques a Mataró i a Salt.

Bibliografia
  1. Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970.

Llegir més...