i indústria tèxtil | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

indústria tèxtil

Mostrant 71 - 80 de 2129

Antoni Nadal i Derrer

Fabricant d’indianes.
Barcelona, segle XVIII — ?, segle XIX

Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja [Joan Pau Canals i Martí] , a la fàbrica del qual treballà. El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte. Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava. Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona.

Antoni Sadurní

Brodador.
Barcelona, segle XV — Barcelona, segle XV

Nat d’una família de brodadors. Treballà, entre d’altres, per al bisbe d’Urgell, per a la seu de Tortosa i per a la casa reial del conestable Pere IV. La seva obra més destacada —hom diu que basada en un disseny de Bernat Martorell— és el frontal en relleu de Sant Jordi , en fils de seda, or i plata (~1450, Barcelona, capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat), obra mestra del brodat català de l’època.

Antoni Ventós i Arbona

Tapisser.
Barcelona, 1902 — Barcelona, 1987

Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui col·laborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920. Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955. Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona (1959-74). Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística. El seu fill Sever Ventós i Rivases (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970), format amb ell a l’Escola Massana, d’on després fou professor interí, emprà amb estil renovador la tècnica de l’alt lliç.

anyells

Llana d’anyell.

anyí

Llana d’anyell.

anyins

Llana d’anyell.

aparells

Nom que generalment hom dóna al conjunt de màquines per als acabats dels teixits de llana, com també a la secció o el departament de la fàbrica on són instal·lats.

apelfar

Arremolinar el pèl que hom ha fet aparèixer, en la mateixa operació o en una operació de perxatge precedent, en una o en ambdues cares d’una roba.

Quan només es tracta de tornar l’aspecte d’apelfat a algun teixit que l’ha perdut en una de les operacions precedents d’acabament, pot ésser dut a terme simplement per raspallament.

apelfatge

Acció i efecte d’ apelfar .

aprest

Compost d’una o més substàncies emprades en efectuar l’aprest.
Llegir més...