i indústria tèxtil | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

indústria tèxtil

Mostrant 81 - 90 de 2129

aprest

acabat antiencongiment, aprest antiencongiment
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.

Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut. El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba (fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc.) i l’efecte que hom vol obtenir (càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc.). Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil. Els efectes obtinguts poden ésser permanents o no.

Els fils d’ordit dels teixits sofreixen en el teler grans esforços i una forta fricció. Per aquest motiu són aprestats a fi de donar-los més resistència sense disminuir-ne la flexibilitat ni l’elasticitat. Aquesta operació és anomenada també paratge o encolatge d’ordits. Algunes vegades és feta sobre madeixes o corones de fil abans d’ordir, però generalment hom la fa en les màquines de parar quan l’ordit ja és preparat en plegadors. L’aprest de madeixes és fet en màquines que tenen una pastera, on són submergides, i un cilindre per a escórrer-les. L’aprest dels fils en bobines té utilitat quan aquestes han estat blanquejades o tenyides en aparells de tenyit en bobines. Així hom evita operacions, puix que l’aprest és fet a continuació del blanqueig o la tintura sense treure les bobines de l’aparell. Els teixits poden no ésser aprestats quan, en sortir el teler, ja tenen llur aspecte i tacte definitius, però generalment cal aprestar-los.

L’aprest dels teixits pot ésser fet mitjançant una immersió completa de curta durada (impregnació), per una immersió completa de llarga durada (esgotament), per contacte per una sola cara i per polvorització. El procediment per impregnació és fet en la màquina anomenada fulard. El procediment per esgotament és fet en barca i en jigger, com les tintures per esgotament. En el mètode per contacte el teixit no és submergit, sinó que rep l’aprest en una de les seves cares per contacte amb un corró parcialment submergit en l’aprest. Per polvorització són aplicats aprests o simplement aigua (humitejat) sobre el teixit mitjançant raspalls cilíndrics o polvoritzadors. L'humitejament pot ésser fet també mitjançant vapor. Com a operacions complementàries de l’aprest, cal esmentar la hidroextracció, que treu una gran part de líquid mitjançant corrons espremedors (fulard, calandra d’aigua, etc.), per aspiració (succionadora) o per centrifugació. Per a acabar d’eliminar el líquid cal fer un assecatge en assecadors de cilindres, en assecadors de cambra, d’aire calent o vapor reescalfat, o en la màquina ram.

Finalment hi ha certs tractaments a alta temperatura per a la polimerització i la condensació d’aprests sintètics en màquines semblants a les assecadores d’aire calent. Els teixits de cotó o d’altres fibres cel·lulòsiques són aprestats amb diverses finalitats. Quan hom desitja augmentar el gruix i donar consistència al teixit són utilitzats aprests addicionats a base de substàncies diverses. Als aprests hom afegeix, a més, suavitzants naturals com greixos o ceres, semisintètics com sabons o alcohols sulfonats, i sintètics, generalment substàncies nitrogenades amb un radical gras. Com a càrregues són utilitzats, entre d’altres, el caolí, el talc, el carbonat i el sulfat càlcics, el sulfat magnèsic i la urea. Algunes vegades són afegides substàncies higroscòpiques, com el glicerol, que augmenten la humitat i, per tant, el pes del teixit. Per evitar la formació de floridures i la descomposició de les fibres tèxtils, aquestes són sotmeses als aprests antiflorit i antibacterià, mitjançant l’afegiment d’antisèptics com l’àcid salicílic, el formol i els derivats clorats del fenol. Per a corregir el color dels aprests hom pot afegir pigments, colorants i agents de blanqueig òptic.

Procediments d’aprest més recents

Modernament ha aparegut una extensa sèrie d’aprests a base de resines sintètiques termoenduribles que són aplicades al teixit en forma de precondensats als quals és afegit un catalitzador. Un tractament tèrmic de polimerització o condensació forma la resina que dóna als gèneres propietats d’inarrugabilitat (aprest antiarrugament), inencongibilitat (aprest antiencongiment), l’acabat washand-wear (rentar-i-posar), i permet d’obtenir efectes de calandra i prisats permanents. La inencongibilitat també pot ésser aconseguida provocant l’encongiment natural del teixit per mitjans tèrmics. Per a una impermeabilitat total hom empra l’oli de llinosa, el cautxú natural o sintètic, les resines termoplàtiques i la nitrocel·lulosa. Convé, algunes vegades, que els teixits no s’inflamin fàcilment o bé que s’apaguin sols, puix que únicament les fibres minerals (amiant, vidre) són realment incombustibles. En aquest cas són aplicats derivats del bor, del fòsfor, sals amòniques, silicat sòdic, òxid, sals de zinc i certs composts orgànics. Per a combatre l’acció dels insectes, principalment les arnes, hom efectua l'aprest antiarnament, on són aplicats aprests insecticides de composició molt variada. Per a reduir les càrregues elèctriques estàtiques, especialment de les fibres sintètiques, i evitar que atreguin la pols, és efectuat l'aprest antiestàtic, que pot ésser realitzat amb mitjans físics (augmentant la humitat relativa de la fibra, comunicant-li càrregues oposades, posant-la en contacte amb massa, etc), o bé aplicant a les fibres sals deliqüescents o, millor, composts orgànics tensioactius. Per evitar que els fils d’un teixit rellisquin els uns sobre els altres o que els gèneres de punt s’escorrin, són aplicats certs productes orgànics, dispersions de resines sintètiques o sílice col·loidal, en l'aprest antilliscant. El cotó pot rebre un tractament peculiar a base de sosa càustica sobre el material tens, anomenat mercerització, la finalitat del qual és d’augmentar la brillantor de la fibra i millorar-ne l’afinitat per als colorants. L'organdisatge és un tractament curt, però enèrgic, dels teixits de cotó o viscosilla a base d’àcid sulfúric, que ataca lleugerament el gènere i li dóna una certa rigidesa i un cert grau de transparència. En el cas de la llana cal eliminar les impureses vegetals que porta. Aquesta operació, anomenada desmotatge, pot ésser feta mecànicament o químicament. En aquest últim cas és anomenada també carbonització. És feta impregnant la llana amb un àcid fort i tractant-la seguidament a 80-100°C, operació que destrueix les impureses vegetals sense perjudicar la llana. Aquest tractament pot ésser fet sobre borres, filats o teixits. La llana en floca o borra pot rebre, per facilitar la filatura, l'ensimatge, que consisteix en una lleugera aplicació d’oleïna o altres olis emulsionats. Un altre aprest característic de la llana és el batanatge, que provoca el seu enfeltrament. Inversament, altres vegades hom aplica aprests per evitar l’enfeltrament i l’encongiment de la llana. Com a aprests especials de les sedes naturals o artificials cal esmentar el cracant que és obtingut mitjançant àcids orgànics (tartàric, cítric, etc) i el cresponat dels teixits amb fils fortament torçats, generalment per mitjà de solucions alcalines. L'aprest d’ordit és fet gairebé sempre a les fàbriques de teixits i l’ensimatge de la llana a les fàbriques de filats, però gairebé totes les altres operacions són fetes a les fàbriques o les seccions de fàbrica anomenades del ram de l’aigua, especialitzades en tints, aprests i acabats.

Hom pot combinar els aprests entre si i amb operacions de tintura o acabament. La tendència és de formar grans trens de màquines que facin, en un sol pas, el major nombre possible d’operacions. Cada màquina aplica un tractament determinat sobre el teixit de forma contínua i progressiva. El tren és proveït de dispositius que permeten el funcionament coordinat del conjunt, tals com obridors, guiadors i eixampladors del teixit a l’entrada de cada màquina, compensadors de tensions o de variacions de longitud entre les diverses màquines, plegadors o enrotlladors a la sortida del tren, etc.

aprestador

Operari especialitzat en l’aprest dels teixits.
| aprestadora

aprestar

adobar
Sotmetre a aprest un producte tèxtil.

aprimar un color

Disminuir la consistència d’un color d’estampació, aclarint-ne la pasta.

aranya

Peça que, amb el seu moviment de rotació, torça la metxa i l’enrotlla a la bobina, en les màquines metxeres.

És constituïda essencialment per dos braços, l’un massís, per a equilibrar l' aranya en el seu moviment de rotació, i l’altre, ranurat, amb una plaqueta allargada, anomenada aleta, a l’extrem, que col·loca la metxa a l’entorn de la bobina.

aranya

Guiafils en algunes màquines de filar o de teixir.

aranyer

Peça llarga, dotada d’un moviment de vaivé, que, en les màquines metxeres, selfactines i de rodets, serveix de suport als guiafils coneguts per aranyes.

aranyeta

Peça anàloga a l’aranya de les metxeres pròpia de certes màquines de filar o retòrcer, especialment les contínues.

arbre de dos temps

Arbre que, en les selfactines, determina el moviment del carro en les seves evolucions de pujada i de baixada.

arbre de picada

Arbre transversal del teler mecànic, mogut mitjançant engranatges per l’arbre principal, que comanda les excèntriques que ataquen els dos arbrets de picada.
Llegir més...