i metal·lúrgia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

metal·lúrgia

Mostrant 201 - 210 de 544

enclusa

Part inferior, estàtica, dels martinets de forja moderns.

enduriment

Operació consitent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.

Com la deformació permanent, la fatiga, el desgast superficial, l’envelliment, el tremp (total o local), la carburació, la nitruració, la carbonitruració, la sulfinització, l’aportació metàl·lica (soldadura, metal·lització, cromatge dur, etc). L’enduriment pot ésser superficial o total, segons el tractament. Amb l’enduriment hom dificulta la migració de dislocacions a l’interior dels metalls, bé creant-hi noves dislocacions que s’hi oposin (acritud), bé mitjançant la precipitació d’una fase dins una solució sòlida.

endurir

Produir un enduriment.

engreixinar

Untar amb greix (una superfície metàl·lica) per augmentar el seu poder lubrificant o com a protecció contra la corrosió electroquímica.

enrotllament

Conformació d’un metall consistent a enrotllar l’extrem d’una xapa plana per tal d’obtenir un ull, una vora o un ris.

envelliment

Procés tèrmic de precipitació d’un dels components d’una solució sòlida que es presenta en els aliatges metàl·lics lleugers quan la solubilitat varia amb la temperatura i que produeix un augment de la duresa i de la resistència mecànica.

El precipitat apareix en forma de partícules finament dividides i distribuïdes de manera uniforme en el si del metall dissolvent. L’envelliment pot ésser natural, a temperatura ambient, o bé artificial, provocat per un refredament ràpid d’una solució sobresaturada. Hom l’aplica sobretot als aliatges d’alumini i als acers dolços i extradolços.

escalaborn

Peça metàl·lica, normalment sinteritzada, de forma molt senzilla, que hom empra per a fer-ne, per deformació, unes altres peces de forma més complicada.

escolà

Fargaire responsable del funcionament del forn.

El diumenge al vespre s’encarregava d’encendre'l perquè l’endemà, en arribar els altres fargaires, poguessin començar a carregar el forn amb carbó i mineral. Cada farga solia tenir dos escolans cadascun dels quals amb un ajudant.

escòria

ferrallot, escoria (es), scoria, scum (en)
Subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.

L’escòria prové de les impureses del metall fos o de la combinació de la ganga del mineral amb els fundents i el material refractari, i se separa de la massa metàl·lica surant al seu damunt per efecte del seu menor pes específic. Hom l’empra en la fabricació d’aïllants tèrmics i acústics, en l’obtenció de ciment hidràulic, adobs, etc.

escorificant

Substància productora d’escòria que hom empra per a impedir l’oxidació superficial de metalls en fusió, de soldadures, etc.
Llegir més...