i metal·lúrgia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

metal·lúrgia

Mostrant 31 - 40 de 544

almasili

Aliatge lleuger d’alumini (97% Al, 2% Si, 1% Mg).

alpaca

argentan
Designació genèrica d’aliatges de coure (50-65%], zinc (15-30%] i níquel (15-30%], anomenats també plata alemanya, plata de níquel, maillechort i metall blanc .

Són de color semblant al de l’argent, inalterables, durs, de bones propietats mecàniques, i poden soldar-se, emmotllar-se i treballar-se fàcilment. Foren molt emprats i s’empren encara per a orfebreria, coberts, monedes, caixes de rellotge, peces d’aparells, etc. La composició més corrent és Cu 55%, Zn 25%, Ni 20%.

alpax

Aliatge eutèctic d’alumini (87%] i silici (13%], que es fon a 577°C i té densitat 2,6.

Per raó de la seva fusibilitat, fluïdesa a l’estat líquid, bones propietats mecàniques i feble encongiment en solidificar-se, és molt utilitzat en foneria.

alt forn

Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.

La zona central, més ampla, és anomenada ventre; a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol (la part de baix) i l'obra (la part de dalt). Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada, per on hom fa la colada del forn. A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres, per on hom injecta l’aire. L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament. El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i mineral (òxids de ferro), amb les addicions eventuals de fundent, ferralla o escòria enriquidora. El conjunt d’aquesta càrrega va baixant regularment cap al ventre del forn. A la boca de les toveres és on té lloc la combustió del coc amb l’aire preescalfat de 700° a 1.200 °C, i així es produeix a l’etalatge una temperatura d’uns 2.000 °C. Els gasos produïts en la combustió, que contenen encara un terç de monòxid de carboni, pugen pel forn travessant la càrrega, redueixen una part dels òxids de ferro i escalfen la càrrega. A la temperatura de 2.000 °C el coc redueix els òxids de ferro (reduïts ja parcialment pels gasos calents als nivells més elevats del forn) i es liquiden el ferro, les impureses i les cendres, com també els altres productes addicionats, i es forma, així, la colada. Els gasos que surten del forn són emprats per al preescalfament de l’aire de combustió, per al cowper, per a l’accionament de compressors i per a diverses necessitats d’escalfament. El desenvolupament de l’alt forn ha anat estretament lligat a la producció del coc, únic tipus de carbó que, per la seva puresa i la seva resistència mecànica, podia permetre d’atènyer altures de més d’1 m, que era el límit del forn baix. Els alts forns han experimentat, els darrers anys, una gran evolució tècnica. Així, mentre que el 1950 els gresols feien uns 6 m de diàmetre i la producció normal era d’unes 1.000 tones al dia, el 1980 hom podia produir, normalment, de 8.000 a 10.000 tones diàries amb forns amb un gresol de 10 a 15 m de diàmetre.

aludel

Tub curt en forma de pera de terra cuita i envernissada proveït sovint d’una coberta en forma de cúpula, o eixamplat al mig i estret en una extremitat.

Era utilizat, sobretot en la metal·lúrgia del mercuri, encaixats uns tubs dins els altres formant una canonada, per a refredar els vapors provinents del forn i recollir el líquid obtingut. D’origen àrab, arribà a Europa a través dels musulmans de la península Ibèrica, on fou un aparell imprescindible als laboratoris alquimistes per a condensar-hi els productes sublimats. Ha restat en ús fins a època recent a les mines d’Almadén.

alumag

Marca registrada d’un aliatge lleuger d’alumini amb 5-7% de magnesi, emprat en la construcció aeronàutica i en la de material de transports terrestres, a causa de la seva bona resistència mecànica i de la seva resistència a la corrosió en ambients salins.

alumel

Marca registrada d’un aliatge constituït pel 94%, aproximadament, de níquel i de petites quantitats ben controlades de silici, alumini i manganès.

És molt resistent a la corrosió en medi oxidant, àdhuc per damunt de 1 000°C. És emprat principalment com a element negatiu de termoparells.

aluminiat

Efecte de l’operació d’aluminiatge.

aluminiat

Que ha estat sotmès a l’operació d’aluminiatge.
| aluminiada

aluminiatge

Operació que consisteix a deposar una capa d’alumini sobre un suport, especialment sobre ferro o un aliatge ferri per a protegir-lo contra la corrosió, sobretot a temperatura elevada.

L’aluminiatge no pot efectuar-se per electròlisi en solució aquosa, bé que, al laboratori, l’electrodeposició de l’alumini ha pogut obtenir-se en solvents orgànics. Tècnicament, l’aluminiatge té lloc per immersió en un bany d’alumini fos (que conté eventualment una petita quantitat de silici); perquè reïxi cal suprimir absolutament tota capa d’òxid entre els dos metalls. Un procediment especial de protecció del ferro per aluminiatge és la calorització.

Llegir més...