i metal·lúrgia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

metal·lúrgia

Mostrant 91 - 100 de 544

calorització

alitació
Procés que consisteix a recobrir amb una fina capa d’una mescla d’alúmina i pólvores d’alumini distints metalls (acer, ferro, coure) i escalfar-los tot seguit a 1 000°C en un corrent d’hidrogen.

Els objectes així tractats adquireixen una gran resistència a l’oxidació, fins i tot a altes temperatures, i als agents corrosius.

caloritzar

Sotmetre un objecte a calorització.

carbonat de cobalt

CoCO3
Cristalls vermells obtinguts per escalfament de carbonat de sodi i una solució de sal de cobalt(II), dins un tub tancat.

Present en la natura en el mineral espat cobalt i en l' esferocobaltita . Emprat en ceràmica i en la manufactura de pigments.

carburació

Enriquiment en carboni d’un metall.

carburant

Substància emprada per a efectuar una carburació.

carburar

Efectuar una carburació.

castina

Fundent calcari constituït per carbonat càlcic impur, que conté, almenys, d’un 50 a un 56% d’òxid de calci, emprat quan el mineral a fondre és àcid (és a dir, conté argila).

CEAM

Sigla de Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic , associació privada, constituïda a Barcelona el 1951, que comprèn més de 500 empreses metal·lúrgiques de la regió catalana.

El seu objecte és l’estudi dels problemes de tipus econòmic, tècnic i d’organització de la indústria metal·lúrgica. Ha publicat diversos estudis, i edita la revista CEAM , que tracta temes d’economia industrial.

cement

Substància emprada per a la cementació d’un metall.

cementació

Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement ) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).

La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial (cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C), l’augment de la resistència al desgast (cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz) o bé la millora de la resistència a la corrosió (cementació amb crom, zinc, alumini o calorització). La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com engranatges, arbres de lleves, etc. És efectuada a alta temperatura (900-1 000°C) perquè es formi ferro gamma que dissol el carboni. El cement emprat pot ésser sòlid (carbó vegetal, carbonat de bari), líquid (cianurs alcalins fosos en la cianuració) o bé gasós (monòxid de carboni, hidrocarburs). El cement gasós té l’avantatge de permetre el tractament en sèrie de les peces a cementar.

Llegir més...