Situació i presentació

El Baix Ebre té una superfície de 1 002,72 km2 repartida entre els 14 municipis que l’integren, quatre dels quals són de creació recent, atès que tres d’ells es van segregar de l’antic municipi de Tortosa (Deltebre el 1977, Camarles el 1978 i l’Aldea el 1983), i l’altre (l’Ampolla), del terme municipal del Perelló, el 1990. La gran extensió de l’antic terme municipal de Tortosa desvirtuava la realitat intracomarcal.

Situació i presentació

La comarca del Vallès Occidental és formada per 23 municipis amb una extensió globlal de 583,17 km2 i és envoltada al N i NW pel Bages, a l’E i NE pel Vallès Oriental, al SE pel Barcelonès i al SW i W pel Baix Llobregat.

Situació i presentació

Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km2, que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936. Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva.

Situació i presentació

La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km2. Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp. A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques. A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints.

Situació i presentació

La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs. Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània.

Situació i presentació

Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km2, situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell. La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell.

Situació i presentació

La Garrotxa, amb 735,39 km2 d’extensió, és una de les comarques més complexes i variades de la geografia catalana. És molt difícil d’establir paral·lelismes entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d’Olot, de la plana d’en Bas o de la vall d’Hostoles. Això no vol dir pas que no siguin molts els trets que agermanen aquestes contrades.

Situació i presentació

El Maresme és una de les comarques costaneres del Principat, sens dubte la més abocada a mar, raó per la qual li escau ben plenament el seu nom marítim. Tota la comarca és formada per una estreta llenca de terra situada entre la Serralada Litoral i la mar. Té una amplada que oscil·la entre 5 i 15 km, en línia recta, entre el límit de la carena de la serralada i la riba de la mar; la llargada de la costa de la comarca entre Montgat i la desembocadura de la Tordera és aproximadament de 50 km i la superfície total és de 398,91 km2.

Situació i presentació

La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km2. Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània. El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre.

Situació i presentació

La comarca de la Noguera, composta per 30 municipis, té una extensió total de 1 784,06 km2. És la comarca més extensa de Catalunya. La seva superfície és força superior a la de la segona comarca en extensió, l’Alt Urgell, i supera de llarg l’extensió mitjana de les comarques catalanes (783 km2). La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home, i la comarca es presenta com un espai més aviat poc poblat.