i zoologia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

zoologia

Mostrant 1 - 10 de 3004

raça ‘caniche’

Raça de gos de talla mitjana, de pèl llarg i arrissat, de color negre, blanc o gris, amb orelles llargues i penjants.

Originàriament era utilitzat per a la caça d’ocells aquàtics, però actualment ha esdevingut un gos de companyia.

abranquiat

Sense brànquies.
| abranquiat

acàlef cresp

Nom científic de l’Cotylorhiza tuberculata
Gran medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses, d’uns 40 cm de diàmetre, amb els lòbuls bucals molt desenvolupats.

Generalment va acompanyada de sorells petits, que es refugien sota la umbel·la en cas de perill. Abundant durant l’estiu.

acàlef luminiscent

Nom científic de l’Pelagia noctiluca
Medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses, d’uns 7 cm de diàmetre i de color rosat, que emet llum a la nit.

Només posseix 8 tentacles marginals. És especialment abundant durant la primavera i l’estiu..

acantari

Protozou del grup dels acantaris .

acantaris

Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’un esquelet format per 10 o 20 espícules radials de sulfat d’estronci, sempre unides al centre del cos.

Tenen ectoplasma, d’on surten els pseudopodis, i endoplasma, que conté el nucli i les vacuoles alimentàries. Posseeixen una formació especial que rep el nom de càpsula central i que té una sèrie d’orificis que corresponen a cada una de les espícules radials. La reproducció asexual no té gaire importància. La divisió binària solament ha estat observada en algunes espècies. La reproducció sexual sembla la més corrent, però és poc coneguda; els gàmetes lliures copulen entre ells. La transformació del zigot en un acantari jove no ha estat observada, ja que aquesta part del cicle té lloc a 300 o 400 m de profunditat. Tots són marins i planctònics i es nodreixen de fitoplàncton. El gènere més característic és Acanthometra (acantòmetra).

acantina

Substància orgànica, anàloga a la quitina, que forma les espines o esquelets dels radiolaris.

acantobdel

Anèl·lid de la subclasse dels acantobdels .

acantobdels

Subclasse d’anèl·lids hirudinis integrada per animals que presenten cirrus en els sis primers segments del cos i que tenen una ventosa posterior.

Foren observats per primera vegada en els llacs de Sibèria. Hi ha un sol gènere que representa el grup: Acanthobdella.

acantobdel·la

Nom científic de l’Acanthobdella peledina
Única espècie coneguda de la subclasse dels acantobdels .

Té el cos compost de 30 segments i una ventosa posterior formada per quatre segments. Parasita alguns peixos del grup dels salmònids dels llacs de Rússia i de Finlàndia.

Llegir més...