A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa. A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego (‘que surt de nits’), el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità.