El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona. Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin. Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer.

Formà part de la secció d’atletismede l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el qual guanyà diversos campionats en categories inferiors. Es proclamà vencedor del Cam-pionat d’Espanya de 20 km marxa (1968).

Membre del Club Natació Banyoles, guanyà tretze Campionats d’Espanya entre el 1981 i el 1991 en les especialitats de quatre scull, quatre amb timoner, quatre sense timoner i vuit amb timoner. En l’àmbit internacional, obtingué una medalla d’or en el Campionat del Món de Bled (1979) i dues de bronze als de Hazewinkel (1980) i Munic (1981), sempre en vuit amb timoner. Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles (1984).

Davanter que s’inicià al col·legi Claret de Barcelona, des d’on va fer el salt al Club de Tennis Barcino. Posteriorment jugà al Noia, al Claret de Sevilla, al Sentmenat, al Cerdanyola, al Mollet (en dues etapes), al Piera i al Molins de Rei. Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola (1972). També jugà amb la selecció absoluta, amb la catalana i amb la barcelonina.

Començà a jugar com a professional al Club Natació Helios de Saragossa (1959-61). Posteriorment fitxà pel Real Madrid (1961-63) i retornà dues temporades a l’Helios. Fitxà pel Picadero Barcelona (1965-73) i el Círcol Catòlic de Badalona (1973-74), on es retirà. Disputà, com a pivot, 69 partits amb la selecció espanyola. Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968), els Campionats d’Europa (1961, 1969) i els Jocs Mediterranis de Nàpols (1963), en els quals guanyà la medalla d’argent.