Defensa central conegut amb el nom de l’Stop, jugà amb el Futbol Club Barcelona durant la temporada 1935-36. La seva trajectòria es veié truncada per la Guerra Civil. Fou director tècnic del Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1963-64.

Porter format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial. Guanyà cinc Lligues espanyoles (1992, 1993, 1996, 1998, 1999), tres Copes d’Espanya (1993, 1998, 1999) i tres Campionats de Catalunya (1994, 1998, 1999). Disputà una final del Campionat d’Europa de clubs (1999). Es retirà en finalitzar la temporada 1998-99. Posteriorment entrenà equips de categories inferiors del club. Jugà la Lliga Catalana de pàdel amateur.

Membre del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona, guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana (1971, 1972). Al final dels anys vuitanta ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita.

De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925. El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà. Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta (1941), es feu arribar aigua potable al complex (1944) i s’asfaltà la carretera (1961).

Membre de la secció de rem del Club Nàutic de Tarragona, guanyà tres Campionats d’Espanya en l’especialitat de vuit amb timoner (1944, 1945, 1946).

Com a corredor de pista destacà el triomf al Critèrium de Reus (1928) i en ciclisme de carretera, la victòria en la prova Barcelona-Igualada-Barcelona (1935). Posteriorment fou president del Club Ciclista Reus.

Formà part de l’equip del Centre Excursionista Montserrat. Fou campió de Catalunya de relleus el 1944, juntament amb Enric Massana, Pere Rota i Josep Espinalt.