S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq (7.492 m), a l’Hindu Kush. A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar (8.400 m) els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu (8.463 m) el 1991. Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar (1990) i al pilar oest del Makalu (1991), on perdé la vida durant el descens.

Jugador de cesta punta, fou el fundador de la Federació Catalana de Pilota (1924), que presidí fins el 1934 i, posteriorment, entre el 1939 i el 1943, càrrec que simultaniejà amb la presidència del Club Vasconia. També fundà la Federació Espanyola de Pilota (1927), i fou president de la Federació Internacional de Pilota Basca. Des del 1954 fins a la seva mort en fou president honorari.

Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous. Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter (1946, 1948-53, 1955-58). Les seves parelles foren Teodoro Barasona (1948-49), Antoni Amat (1950-51 i 1957), A. Bastart (1946) i el seu germà Joaquim (1952-53, 1955-56 i 1958), amb el qual fou campió del món (1952) i subcampió (1958). Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal (1970-73).

Jugà a l’Amposta (1953-59), l’Artiguense (1956-57), l’Ourense (1959-63), equip de segona divisió, i el Pontevedra, que acabava d’ascendir a primera. D’aquí sortí el “Hai que roelo” amb què se’l coneixia. Fou central i es retirà quan el Pontevedra perdé la categoria (1969).

Competí representant el club Dojo Cervantes i assolí el cinturó negre segon dan. Fou subcampió d’Europa cadet (1987) i kumite júnior (1989). També es proclamà campió d’Espanya en les especialitats kata aleví i kumite júnior (1991). Fou campió de Catalunya juvenil (1987), de kumite júnior lleugers (1990,1991) i absolut en kata (1991).

Jugà al Futbol Club Barcelona (1918-22) com a defensa esquerre. Disputà un total de 21 partits i obtingué dues Copes d’Espanya (1920, 1922). També guanyà el Campionat de Catalunya en cadascuna de les quatre temporades que estigué al Barça.

Afiliat a l’ONCE, debutà a l’Europeu de l’any 1991. Disputà els Jocs Paralímpics d’Albertville (1992), on guanyà la medalla de plata en supergegant, de Lillehammer (1994), on aconseguí tres plates en eslàlom, eslàlom gegant i supergegant i un bronze en descens, i de Nagano (1998), abans de retirar-se condicionat per les lesions.

Començà en el juvenil del Silla i, posteriorment, jugà amb el Mestalla a segona (1962-63). La temporada 1963-64 debutà amb el València i la temporada següent fou cedit al Sabadell. Tornà al València (1965-66) i de nou actuà en el Sabadell (1966-67), aquesta vegada a primera. Després jugà amb l’Alcoià, el Racing de Santander (1968-72) i l’Alzira.