2021. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT

a fàbrica [EXW] n m ECONOMIA. Incoterm que estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia en la seva pròpia fàbrica o magatzem, o en un altre lloc convingut, i que, un cop fet això, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.

acció dilema n f POLÍTICA. Acció de desobediència civil no violenta dissenyada per a posar l’oponent en una situació de vacil·lació en què qualsevol de les decisions que pot prendre té inconvenients.

activació per CRISPR o CRISPRa n f GENÈTICA. Activació de l’expressió d’un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas, generalment dCas9, i activadors transcripcionals afegits a aquestes proteïnes o a l’RNA que les guia.

addicció social n f SOCIOLOGIA. Estat de dependència psicològica de determinades pràctiques o hàbits socials que genera una alteració del comportament i l’aïllament o la pèrdua del sentit de la realitat, acompanyats d’efecte de tolerància, síndrome d’abstinència, conflicte i recaiguda.

agroflació n f ECONOMIA. Situació econòmica d’una àrea determinada que es caracteritza per un augment generalitzat del preu dels aliments provocat per l’augment de la demanda de productes agrícoles, especialment per l’ús d’aquests productes en fonts d’energia alternatives.

agrovoltaic -a o agrofotovoltaic -a adj AGRICULTURA | ENERGIA. Relatiu a l’agrovoltaisme.

agrovoltaisme o agrofotovoltaisme n m AGRICULTURA | ENERGIA. Sistema d’explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d’electricitat a partir de la llum solar.

alfabetització mediàtica o educació mediàtica n f SOCIOLOGIA | ENSENYAMENT | COMUNICACIÓ. Acció de proveir de coneixements i d’eines d’anàlisi i reflexió que afavoreixin el consum exigent, selectiu i crític dels continguts audiovisuals i en línia disponibles.

alley-oop [en] o mat al vol n m ESPORT. Jugada ofensiva consistent en l’acció d’un jugador d’aprofitar un mateix salt per a agafar a l’aire la pilota procedent d’una passada elevada d’un company i encistellar, sovint amb una esmaixada.

alley-oop [alley-oop: en] contra tauler o mat al vol contra tauler n m ESPORT. Alley-oop en què el jugador que encistella agafa el rebot d’una passada que s’ha fet rebotar intencionadament contra el tauler.

al·lofília n f ANTROPOLOGIA. Actitud positiva envers els membres d’un altre grup amb característiques diferents, com ara ètnia, religió o cultura.

aplicació enganyosa n f TELECOMUNICACIONS. Aplicació mòbil que oculta intencionadament el cost i les condicions de subscripció, amb l’objectiu de poder cobrar els serveis sense el coneixement de l’usuari, sovint després d’un període de prova gratuïta.

armari intel·ligent n m ECONOMIA. Moble constituït per diversos compartiments independents l’obertura dels quals es controla mitjançant un sistema informàtic, que s’utilitza per a desar temporalment objectes d’una manera segura.

assalt de videoconferència n m TELECOMUNICACIONS. Acció d’entrar de manera deliberada en una videoconferència sense el consentiment de les persones que l’estan duent a terme, amb la finalitat d’inserir-hi contingut no desitjat.

asteroide de tipus C o asteroide carbonaci n m ASTRONOMIA. Asteroide de baix albedo que conté carboni.

asteroide de tipus M o asteroide metàl·lic n m ASTRONOMIA. Asteroide d’alt albedo metàl·lic o metal·lorocós.

asteroide de tipus S o asteroide silícic n m ASTRONOMIA. Asteroide moderadament reflector compost de silicats.

atac de credencials en massa o atapeïment de credencials n m TELECOMUNICACIONS. Atac de força bruta en què l’accés al sistema es fa mitjançant la inserció automatitzada d’una gran quantitat de dades credencials obtingudes d’una manera fraudulenta

atac meow [meow: en] o atac per sobreescriptura n m TELECOMUNICACIONS. Atac consistent a substituir el contingut de bases de dades poc segures, exposades públicament, escrivint-hi caràcters aleatoris a sobre.

àudio espacial n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tecnologia que captura, processa i emet el so tenint en compte l’entorn tridimensional i omnidireccional, per a aportar un alt grau de precisió, realisme i sensació immersiva.

auralització n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Procediment que modelitza i simula l’experiència dels fenòmens acústics representant-los com un camp de so en un espai virtual.

auto alley-oop [alley-oop: en] o auto mat al vol n m ESPORT. Alley-oop contra tauler en què el jugador que encistella agafa el rebot procedent d’un llançament contra el tauler que ha fet ell mateix.

autoimmunitari -ària o autoimmune adj IMMUNOLOGIA | MEDICINA. Relatiu a l’autoimmunitat.

autoimmunitari -ària o autoimmune adj IMMUNOLOGIA | MEDICINA. Que és degut a l’autoimmunitat.

autonomisme o aïllacionisme n m LINGÜÍSTICA. Corrent lingüístic que defensa la consideració del gallec com a llengua independent del portuguès.

autonomista o aillacionista adj LINGÜÍSTICA. Relatiu a l’autonomisme.

autonomista o aïllacionista n m, f LINGÜÍSTICA. Persona partidària de l’autonomisme.

avatar n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Representació digital, generalment gràfica, d’un usuari o d’un grup tipificat d’usuaris a internet, habitualment personalitzable i associada a unes característiques, unes competències i unes habilitats determinades.

avatar client n m MARQUÈTING. Avatar que reuneix les característiques del perfil d’un client ideal, utilitzat com a base per a planificar l’estratègia de comercialització i per a avaluar fins a quin punt el producte o servei que s’ofereix pot satisfer les necessitats del consumidor.

baix -a en carboni adj MEDI AMBIENT. Que produeix poques emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

banquisa fixa o banquisa costanera n f HIDROLOGIA. Banquisa adherida a la costa o a les parts somes de la plataforma continental, que pot atènyer un gruix considerable.

barranquisme o descens de barrancs o descens de canyons n m ESPORT. Esport d’aventura consistent a seguir a peu el curs d’un riu o un torrent a través d’un barranc, generalment en sentit descendent, combinant tècniques de natació, escalada i espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta.

biflació n f ECONOMIA. Situació econòmica d’una àrea determinada que es caracteritza per la presència simultània d’inflació, deguda a un augment del preu dels productes bàsics i dels actius basats en els ingressos, i de deflació, deguda a una caiguda del preu dels actius basats en el deute.

biliard n m MATEMÀTIQUES. La denominació anglesa quadrillion correspon a l’escala curta, que és la utilitzada tradicionalment als Estats Units i als països d’influència nord-americana. En l’escala llarga, utilitzada en la majoria de països europeus, la forma quadrilióequival a 1024.

biopic o cinema biogràfic n m CINEMA. Gènere cinematogràfic en què s’inscriuen les pel·lícules que dramatitzen la vida de personatges històrics coneguts.

biopic o pel·lícula biogràfica n m CINEMA. Pel·lícula que dramatitza la vida d’un personatge històric conegut.

blanc total o contínuum blanc n m METEOROLOGIA. Fenomen òptic en què l’observador té la sensació d’estar envoltat per una lluïssor blanca que no li permet distingir l’horitzó, els núvols o les ombres, que ocorre en àrees totalment nevades, quan el cel està cobert per núvols baixos o boira o quan està nevant, a causa de la reflexió uniforme de la llum.

blanqueig o rentat d’imatge n m MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA. Conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació.

blanqueig blau n m MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern són respectuosos amb els valors que impulsa l’Organització de les Nacions Unides, especialment pel que fa a la responsabilitat social corporativa.

blanqueig d’obert n m MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que els productes, les dades o els serveis d’una empresa, un organisme o un govern són d’accés gratuït o estan lliures de drets.

blanqueig de núvol n m INFORMÀTICA | MARQUÈTING | ECONOMIA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que les dades, productes o serveis d’una empresa, un organisme o un govern es gestionen al núvol.

blanqueig de salut n m MARQUÈTING | ECONOMIA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que els productes, serveis, polítiques o objectius d’una empresa, un organisme o un govern són beneficiosos per a la salut.

blanqueig irisat o blanqueig LGBT n m MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA | SOCIOLOGIA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern són favorables a la comunitat LGBT.

blanqueig lila blanqueig violeta n m MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern són simpatitzants de la causa feminista.

blanqueig roig n m MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern són impulsors de la justícia i la igualtat social.

blanqueig rosa n m MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern afavoreixen la lluita contra el càncer de mama i la solidaritat amb les víctimes.

blanqueig verd o ecoblanqueig n m ECOLOGIA | MARQUÈTING | ECONOMIA | POLÍTICA. Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern, i els seus productes, serveis, polítiques o objectius, són respectuosos amb el medi ambient.

borrasca explosiva o cicló bomba n f METEOROLOGIA. Borrasca de gran intensitat originada per un procés de ciclogènesi explosiva, que pot comportar fortes ventades i precipitacions.

botellot o entrompada n m SOCIOLOGIA. Trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de joves i sovint de nit, per a consumir begudes alcohòliques a baix preu i en abundància, moltes vegades barrejades en ampolles grosses.

breakdance [en] n m DANSA. Ball d’origen nord-americà, de ritme sincopat i amb girs i moviment de gran dificultat, que exigeixen agilitat, força i equilibri, lligat a la música rap i al hip-hop.

burgès bohemi | burgesa bohèmia o bobo n m, f SOCIOLOGIA. Membre de la burgesia benestant que té un estil de vida propi de la bohèmia contracultural.

bústia intel·ligent n f ECONOMIA. Receptacle, independent o integrat en un armari intel·ligent, l’obertura del qual es controla mitjançant un sistema informàtic, que s’utilitza per a la recepció i, eventualment, el retorn d’articles adquirits a través del comerç electrònic.

caça de wifis n f TELECOMUNICACIONS. Pràctica consistent a captar i inventariar senyals de xarxes wifi desprotegides des d’un vehicle en moviment mitjançant un dispositiu portàtil.

càmera de camp de llum o càmera plenòptica n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Càmera que captura tota la informació disponible sobre el camp de llum d’una escena i permet la reconstrucció tridimensional.

camp de llum n m ÒPTICA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Conjunt de rajos de llum que flueixen des de qualsevol posició i direcció en un espai tridimensional.

cap rapat | cap rapada n m, f SOCIOLOGIA. Persona, generalment jove i d’un entorn urbà, amb el cap afaitat i vestit amb indumentària d’inspiració militar, que es caracteritza per l’actitud agressiva i per l’adhesió a tendències polítiques extremes.

capacitisme n m SOCIOLOGIA. Actitud que es caracteritza per la tendència a situar les persones sense discapacitat com a norma social i a obligar les persones amb discapacitat a adaptar-se a aquesta norma.

capacitista adj SOCIOLOGIA. Relatiu al capacitisme.

captura de diòxid de carboni o captura de COn f2 MEDI AMBIENT. Acció de separar el diòxid de carboni de la resta de gasos resultants de la combustió industrial.

captura i emmagatzematge de diòxid de carboni o captura i emmagatzematge de COn f2 o CEDC MEDI AMBIENT. Acció de separar el diòxid de carboni de la resta de gasos resultants de la combustió industrial i d’acumular-lo en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d’estanquitat, amb l’objectiu d’aïllar-lo de l’atmosfera i evitar la seva contribució a l’efecte d’hivernacle i el canvi climàtic.

carboni n m MEDI AMBIENT. Conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera, relacionats amb l’escalfament global i el canvi climàtic.

càtering n m RESTAURACIÓ. Àpat de grup que s’encarrega a una empresa especialitzada, la qual s’ocupa de preparar-lo i, generalment també, de transportar-lo i servir-lo en el lloc convingut.

CAVE [en] n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Sistema que proporciona la sensació d’immersió en el món virtual mitjançant la projecció d’imatges a les parets d’un espai tancat dins del qual es troba l’usuari.

centilió n m MATEMÀTIQUES. Milió elevat a la centèsima potència (10600), d’acord amb l’escala llarga.

ciberestafa n f TELECOMUNICACIONS. Delicte consistent a enganyar algú de qui s’ha guanyat la confiança mitjançant tècniques d’enginyeria social, generalment a través de la missatgeria electrònica, a fi de treure’n un profit econòmic.

cibermula n f TELECOMUNICACIONS. Persona que, de manera conscient o inconscient, actua d’intermediària en la comissió d’un ciberdelicte, generalment transferint els diners obtinguts de la víctima al delinqüent o a un altre intermediari.

cibertrastorn o trastorn associat a la realitat virtual n m MEDICINA. Sensació de malestar general i desorientació que pot experimentar l’usuari d’un entorn virtual pel desajustament entre realitat virtual i món real.

ciclogènesi explosiva n f METEOROLOGIA. Ciclogènesi en què es dona una disminució ràpida i acusada de la pressió atmosfèrica en el centre de la depressió.

cimicífuga n f BOTÀNICA. Planta herbàcia perenne originària de l’Amèrica del Nord, de la família de les ranunculàcies, de l’ordre de les ranunculals, amb fulles compostes grosses, l’arrel i el rizoma de la qual s’utilitzen tradicionalment com a remei per a tractar els símptomes associats a la menopausa.

ciutat difusa o ciutat dispersa n f URBANISME. Configuració urbana en què el poblament i les activitats tendeixen a disseminar-se sobre el territori, formant arees extenses i de baixa densitat de població on concorren habitatges, llocs de treball i serveis.

client simulat | clienta simulada n m, f MARQUÈTING. Persona que, en el marc d’una investigació de mercat, es fa passar per client i fa accions de compra o sol·licitud de béns o serveis, a petició de la mateixa empresa on les fa o d’un òrgan supervisor, amb la finalitat d’obtenir informació relacionada amb els estàndards de qualitat.

compensació de carboni o compensació d’emissions n f MEDI AMBIENT. Acció de contrarestar la quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle emesos, que s’aconsegueix mitjançant la inversió en projectes de reducció d’emissions o bé amb la compra de crèdits de carboni.

condrita carbonàcia n f ASTRONOMIA. Condrita que té una matriu amb matèria orgànica i, de vegades, aigua.

control de la impressió n m SOCIOLOGIA | PSICOLOGIA. Gestió que fa una persona de les impressions que causa en els altres mostrant algunes facetes de la seva personalitat i amagant-ne o dissimulant-ne d’altres.

corporeïtzació n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Acció d’un usuari de realitat virtual d’assumir el seu avatar com a realment propi.

corredor de dades | corredora de dades n m, f TELECOMUNICACIONS. Persona física o jurídica que negocia amb empreses la venda de dades d’usuaris que ha recopilat prèviament.

crèdit de carboni n m MEDI AMBIENT. Unitat d’emissiócorresponent a una tona d’equivalent de diòxid de carboni que ha estat eliminada de l’atmosfera o que ha deixat d’emetre’s.

crida a la devolució n f MEDICINA. Mesura adoptada per l’autoritat competent o per un fabricant consistent a demanar als consumidors que no consumeixin un producte determinat i que el retornin o el destrueixin, perquè s’ha descobert que pot comportar un risc alimentari.

CRISPR n f pl GENÈTICA. Sèrie de seqüències curtes repetides de DNA presents en el genoma d’alguns organismes procariotes, especialment de bacteris i arquees, que s’intercalen a intervals regulars amb seqüències úniques de nucleòtids procedents del DNA d’agents patògens que els han envaït prèviament.

CRISPR-Cas9 n f GENÈTICA. Eina CRISPR-Cas que utilitza l’endonucleasa Cas9.

CTEHM o STEAM n m ENSENYAMENT. Marc educatiu que integra les disciplines de la ciència i la tecnologia amb les humanitats.

CTEM o STEM n f pl ENSENYAMENT. Conjunt de disciplines integrat per la ciència i la tecnologia que es promou com a àmbit d’estudi en tots els nivells d’ensenyament.

cultura fan n f SOCIOLOGIA. Subcultura creada, difosa i compartida pels membres d’una comunitat de fans.

decilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de nonilions (1060), d’acord amb l’escala llarga.

descarbonització n f MEDI AMBIENT. Reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva.

descarbonitzar v tr MEDI AMBIENT. Fer que un procés o una àrea d’activitat redueixi la seva dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva.

descarbonitzar-se v intr pron MEDI AMBIENT. Reduir, un procés o una àrea d’activitat, la seva dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva.

descarbonitzat -ada o lliure de carboni adj MEDI AMBIENT. Que no produeix gens o pràcticament gens d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

desinflació n f ECONOMIA. Desacceleració del ritme de creixement del nivell general dels preus.

despenjat | despenjada o llepacèrcols [BÀSQUET] n m, f ESPORT. Jugador que se situa en una posició molt avançada en el camp de joc o la pista de joc, desentenent-se de la defensa, per poder culminar ràpidament una possible jugada de contraatac.

dessincronització espacial n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Manca de correspondència temporal entre la posició i el moviment dels elements que intervenen en un entorn virtual.

dosi de referència aguda o ARfD n f NUTRICIÓ. Valor toxicològic que indica la ingesta màxima d’una substància present en els productes alimentaris o en l’aigua potable que una persona pot fer, en funció del seu pes, en un període de temps molt curt, generalment en un àpat o durant un dia, sense risc apreciable per a la salut.

drets d’emissió n m pl MEDI AMBIENT. Potestat d’abocar al medi una quantitat determinada de gasos amb efecte d’hivernacle, segons el nivell d’activitat i els objectius ambientals, la qual és transferible en forma de crèdits de carboni.

duodecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió d’undecilions (1072 ), d’acord amb l’escala llarga.

ebitda n m ECONOMIA. Indicador comptable que proporciona informació sobre el benefici brut d’una empresa calculat sense incloure les despeses per impostos o interessos, ni les disminucions de valor per depreciacions o amortitzacions, i que serveix per a avaluar la rendibilitat econòmica de l’organització.

ecològic -a o verd -a adj ECOLOGIA. Dit del producte, la tècnica, el procés o el servei que té un impacte perjudicial nul o molt baix sobre el medi ambient al llarg de les fases de producció, aplicació o prestació, o que contribueix d’una manera directa o indirecta a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat.

efecte acumulatiu n m MEDICINA. Efecte que té en un organisme la prolongació del temps d’exposició a diverses substàncies químiques amb efectes toxicològics similars.

efecte de sacsejada o efecte de sacsada n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Discontinuïtat que es produeix en la imatge mostrada a l’usuari d’un entorn virtual com a conseqüència d’una desalineació entre la freqüència de mostratge i la freqüència de visualització en la pantalla.

efector similar a un activador transcripcional o efector TAL o TALE n m GENÈTICA. Proteïna secretada pels bacteris del gènere Xanthomonasquan infecten algunes espècies de plantes, que té la capacitat d’unir-se a seqüències específiques de DNA i activar l’expressió de determinats gens vegetals que afavoreixen la infecció.

eina CRISPR-Cas o CRISPR-Cas n f GENÈTICA. Eina d’edició genòmica, inspirada en el funcionament del sistema immunitari CRISPR-Cas, que utilitza una endonucleasa Cas amb l’objectiu d’introduir trencaments de cadena doble en el DNA en punts concrets del genoma fent servir un sgRNA com a guia.

emplenament per context n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tècnica de processament d’imatges consistent a extrapolar a una regió deteriorada, oculta o perduda d’una imatge dades visuals de l’entorn immediat o d’altres zones de la mateixa imatge, a fi de restaurar-la o millorar-la.

empresa de càtering n f ALIMENTACIÓ. Empresa que es dedica a la preparació i el proveïment de càterings.

enclaustrament n m SOCIOLOGIA | PSICOLOGIA. Comportament psicosocial caracteritzat per una tendència a recloure’s a casa com a entorn protector.

endonucleasa n f BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Nucleasa que hidrolitza els enllaços entre nucleòtids no terminals d’una cadena d’àcid nucleic i en provoca l’escissió.

endonucleasa Cas o proteïna Cas n f BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Endonucleasa de DNA guiada per RNA, associada amb el sistema immunitari CRISPR de determinats organismes procariotes, que pot tallar amb precisió el DNA aliè que hagi penetrat en la cèl·lula a partir del reconeixement previ que en fa CRISPR.

endonucleasa Cas9 o proteïna Cas9 n f BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Endonucleasa Cas del bacteri Streptococcus pyogenes, que pot tallar amb precisió DNA aliè que hagi penetrat en la cèl·lula a partir del reconeixement previ que en fa el seu sistema immunitari CRISPR-Cas.

endonucleasa Cas9 desactivada o Cas9 desactivada o proteïna Cas9 desactivada n f GENÈTICA. Endonucleasa Cas9 que ha estat sotmesa a mutacions parcials, amb l’objectiu d’aconseguir que no talli el DNA sinó que simplement reguli l’expressió d’un gen determinat.

endonucleasa de restricció o enzim de restricció o tisores moleculars n f BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Endonucleasa capaç d’escindir per uns punts específics una seqüència de DNA que ha reconegut prèviament.

endonucleasa n f GENÈTICA. Endonucleasa de restricció del bacteri Flavobacterium okeanokoites, que té la capacitat d’unir-se a una cadena de DNA al lloc de reconeixement 5’-GGATG-3’ i tallar-lo de manera inespecífica entre 9 i 13 nucleòtids després d’aquest punt.

energia agrovoltaica o energia agrofotovoltaica n f AGRICULTURA | ENERGIA. Energia que s’obté mitjançant l’agrovoltaisme.

entorn immersiu o realitat virtual o RV n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Entorn virtual on un usuari de realitat virtual o realitat augmentada té la sensació de trobar-se físicament.

entorn virtual n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Entorn artificial creat mitjançant eines informàtiques.

equivalent de diòxid de carboni o equivalent de COn m2 o CO2-eq MEDI AMBIENT. Magnitud que permet determinar el potencial d’escalfament global dels gasos amb efecte d’hivernacle a partir de la seva equivalència en diòxid de carboni

escala curta n f MATEMÀTIQUES. Sistema de denominació dels grans nombres en què els noms equivalen a múltiples del miler.

escala llarga n f MATEMÀTIQUES. Sistema de denominació dels grans nombres en què els noms equivalen a múltiples del milió.

espaiador n m BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Fragment d’un virus o plasmidi invasius que queda incorporat entre dues seqüències CRISPR del genoma de determinats organismes procariotes.

específic -a adj IMMUNOLOGIA. Dit de la immunitat o la memòria immunitària que donen una resposta ajustada al patogen o l’estímul patogen concrets amb què l’organisme entra en contacte.

espinífex n m Planta herbàcia dels gèneres Spinifex i Triodia, de la família de les poàcies, amb llavors espinoses i fulles rígides i tallants, pròpia d’Austràlia i l’Àsia Oriental.

establiment de l’agenda n m SOCIOLOGIA | COMUNICACIÓ. Capacitat dels mitjans de comunicació social d’orientar l’atenció pública cap a uns temes determinats, de jerarquitzar-los i també, d’ignorar-ne uns altres, especialment dels àmbits de la política, l’economia i la cultura.

estafa de la fortuna o carta nigerian n f TELECOMUNICACIONS. Ciberestafa en què es tempta la víctima amb la possibilitat d’obtenir una gran quantitat de diners i se la persuadeix de fer un pagament per endavant com a condició per a accedir-hi.

estafa del correu professional n f TELECOMUNICACIONS. Ciberestafa en què se suplanta el correu electrònic d’un professional d’una organització, sovint un alt càrrec, a fi d’aconseguir que un empleat, un proveïdor o una altra persona relacionada amb l’organització efectuï transferències econòmiques a favor de l’atacant.

estafa del directiu n f TELECOMUNICACIONS. Estafa del correu professional en què se suplanta el correu electrònic d’un alt càrrec de l’organització.

estafa romàntica n f TELECOMUNICACIONS. Ciberestafa en què l’atacant es guanya la confiança de la víctima simulant tenir-hi un interès amorós, generalment fent ús d’un perfil fals creat en una plataforma de contactes.

estat de flux o flux o estat d’experiència òptima n m PSICOLOGIA | TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Estat psicològic de benestar, de concentració profunda i de motivació intensa a què arriba l’usuari d’un entorn virtual quan aconsegueix el repte d’immergir-se completament en una experiència de realitat virtual.

esterilitat comercial n f MEDICINA | INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. Qualitat d’un aliment d’estar lliure de microorganismes capaços de reproduir-s’hi en les condicions normals de no refrigeració a què se sol mantenir durant la fabricació, la distribució i l’emmagatzematge.

esterilització UHT o ultrapasteurització n f MEDICINA | INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. Esterilització d’un aliment líquid consistent a escalfar-lo, directament o indirectament, a temperatures compreses entre 135 °C i 150 °C durant poc temps, generalment entre 2 i 10 segons.

evidència n f COMPTABILITAT | ENSENYAMENT. Conjunt d’elements informatius procedents de la recopilació i l’anàlisi de documents i fets diversos que permeten sostenir una opinió o una hipòtesi.

evidència d’auditoria n f COMPTABILITAT. Evidència en què es fonamenta el dictamen d’un auditor durant un procés d’auditoria.

exoma n m GENÈTICA. Conjunt d’exons d’un genoma.

exonucleasa n f BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Nucleasa que hidrolitza un per un els enllaços dels nucleòtids terminals d’una cadena d’àcid nucleic i la va descomponent progressivament.

facilitador | facilitadora n m, f POLÍTICA Persona que, per la seva experiència, els seus contactes i el seu coneixement dels mercats financers i de la política, fa possible la creació d’un negoci o la consecució d’un objectiu polític o econòmic determinat.

facilitador local | facilitadora local n m, f COMUNICACIÓ. Persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d’un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d’assistent d’un periodista estranger que s’hi ha desplaçat durant l’exercici de la seva professió.

fenomen de transferència del joc o GTP n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Conjunt d’alteracions en les percepcions sensorials, en els processos mentals automàtics i en els comportaments involuntaris d’una persona a causa de la transferència d’experiències del món virtual al món real.

fer un mem v prep o memitzar v tr SOCIOLOGIA | TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Convertir un contingut, especialment una imatge, una frase o un vídeo, en un mem.

fòmit n m SALUT PÚBLICA. Objecte inert que pot esdevenir un focus de transmissió d’infeccions com a conseqüència dels microorganismes patògens que té adherits a la superfície.

frànkfurt n m ALIMENTACIÓ Entrepà fet amb una salsitxa de Frankfurt.

frànkfurt n m ALIMENTACIÓ. Establiment on se serveixen frànkfurts i altres entrepans similars.

frau amb identitat sintètica n m TELECOMUNICACIONS. Ciberdelicte consistent a utilitzar una identitat artificial, fabricada mitjançant la combinació de dades personals reals i dades falses, per a cometre un frau.

freqüència de mostratge o freqüència d’actualització n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Freqüència amb què els continguts multimèdia són emesos en un dispositiu de visualització.

fuga de carboni n f MEDI AMBIENT. Trasllat d’una activitat productiva que genera una gran quantitat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a països amb polítiques climàtiques menys restrictives.

funció plenòptica n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Funció heptadimensional parametritzada que descriu el feix de rajos visibles des de qualsevol posició i direcció en un espai tridimensional, en un temps determinat i en un rang de longituds d’ona.

galleguisme n m LINGÜÍSTICA. Element lingüístic d’origen gallec introduït en una altra llengua.

gel de fons o glaç de fons n m HIDROLOGIA. Gel situat sota la superfície de l’aigua, independentment del seu procés de formació, que es troba adherit al fons o a un cos submergit, especialment a la vegetació aquàtica.

gel en crosta o glaç en crosta n m HIDROLOGIA. Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.

gel en galetes o glaç en galetes n m HIDROLOGIA. Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.

gel en prismes o glaç en prismes o carilló de gel n m HIDROLOGIA. Capa de gel podrit en un llac o al mar, formada per prismes de gel orientats perpendicularment a la superfície de l’aigua.

gel granulat o glaç granulat n m HIDROLOGIA. Conjunt de petits cristalls de gel formats en aigües molt fredes i turbulentes, que suren i són transportats pel corrent.

gel greixós o glaç greixós n m HIDROLOGIA. Capa prima i espessa de cristalls de gel granulat agrupats, només dèbilment consolidats entre si, que sura a la superfície d’aigües marines o continentals.

gel podrit o glaç podrit n m HIDROLOGIA. Capa de gel que presenta alvèols a causa del seu avançat estat de fusió.

globalització alternativa n f SOCIOLOGIA. Moviment social sorgit a la darrera dècada del segle XX com a oposició al model neoliberal de la globalització que defensa una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi ambient, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

googol [en] n m MATEMÀTIQUES. Gran nombre equivalent a deu sexdeciliards (10100).

googoldúplex n m MATEMÀTIQUES. Gran nombre que equival a 10googolplex.

googolplex [en] n m MATEMÀTIQUES. Gran nombre que equival a 10googol.

gran nombre n m MATEMÀTIQUES. Nombre natural superior al milió o, especialment, al miliard, d’acord amb les convencions internacionals.

grau de llibertat n m ENGINYERIA MECÀNICA | TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Cadascun dels moviments, de translació i rotació, que pot realitzar un cos sòlid al llarg dels tres eixos de referència d’un sistema de coordenades.

guerra judicial n f POLÍTICA Estratègia consistent a utilitzar sistemàticament l’acció judicial contra una ideologia política o un grup social, polític o ètnic que hi està vinculat.

habitus [la] n m SOCIOLOGIA. Sistema de característiques culturals adquirides i consolidades com a fruit de l’experiència i dels coneixements d’un individu en un àmbit social determinat, que es tradueixen en una manera de sentir, de pensar, de fer i de ser.

hikikomori n m SOCIOLOGIA. Fenomen d’aïllament social extrem propi d’adolescents i adults joves que se senten incapaços de complir les expectatives sobre ells, aclaparats per la competitivitat, la pressió i el nivell d’exigència de la societat actual.

hikikomori n m, f SOCIOLOGIA. Persona afectada pel fenomen del hikikomori.

hiperinflació n f ECONOMIA. Inflació de gran magnitud fora del control de l’autoritat monetària en què els preus dels productes i serveis augmenten a gran velocitat i el diner perd valor de canvi.

hipotrucatge n m TELECOMUNICACIONS. Tècnica de manipulació audiovisual que, mitjançant eines d’edició de vídeo poc sofisticades, permet crear muntatges de vídeo realistes que contenen situacions fictícies, sovint amb l’objectiu de desinformar o difamar.

holoconferència n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Teleconferència que mitjançant l’ús d’hologrames facilita la interacció entre els participants en l’espai virtual i els ofereix una experiència immersiva.

holotransport o teletransport hologràfic n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tecnologia de simulació que permet que la imatge hologràfica d’un usuari situat en un espai físic determinat es transfereixi en temps real a un altre espai.

identitat sintètica n f TELECOMUNICACIONS. Identitat artificial fabricada mitjançant la combinació de dades personals reals i dades falses, o bé amb una combinació de dades reals de diferents procedències.

immersió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Sensació que experimenta un usuari de realitat virtual o realitat augmentada de ser físicament dins l’entorn artificial creat, que varia segons els estímuls sensorials o les possibilitats d’interacció que ofereix el sistema, entre altres factors.

immersiu -iva adj TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Dit de l’element que proporciona immersió o que té relació amb la immersió.

immobilització n f MEDICINA. Mesura cautelar adoptada per l’autoritat competent consistent a aturar la distribució d’un producte a causa d’un risc alimentari o d’un incompliment reglamentari abans que es posi a disposició del consumidor, mentre s’espera una decisió definitiva sobre la seva comercialització.

immunitari -ària o immune o immunològic -a adj IMMUNOLOGIA | MEDICINA. Relatiu a la immunitat.

immunitat adaptativa o immunitat adquirida n f IMMUNOLOGIA. Immunitat que proporciona el sistema immunitari adaptatiu després del contacte amb un antigen o de la inoculació d’anticossos.

immunitat entrenada o immunitat innata entrenada n f IMMUNOLOGIA. Condició adquirida per la immunitat innata després que determinades cèl·lules del sistema immunitari innat hagin estat exposades a un estímul patogen concret, la qual permet que l’organisme reaccioni d’una manera més ràpida i eficient quan torna a entrar en contacte amb el mateix estímul o amb d’altres de similars.

immunitat innata o immunitat natural n f IMMUNOLOGIA. Immunitat que proporciona el sistema immunitari innat, present en l’organisme des del naixement.

informàtica en núvol n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Sistema informàtic que permet posar a disposició dels usuaris abonats un conjunt de recursos i serveis accessibles en línia.

ingesta adequada o IA n f NUTRICIÓ. Ingestamitjana diària de nutrients que es considera que és adequada per a cobrir les necessitats nutritives d’una població sana típica.

ingesta diària admissible o IDA n f NUTRICIÓ. Valor toxicològic que indica la ingesta màxima d’una substància present en els productes alimentaris o en l’aigua potable que una persona pot fer, en funció del seu pes, diàriament al llarg de tota la vida sense risc apreciable per a la salut.

ingesta diària provisional tolerable o IDPT n f NUTRICIÓ. Valor toxicològic corresponent a la ingesta diària tolerable d’una substància sobre la qual existeixen dades concloents que n’avalen l’ús a curt termini sense risc apreciable per a la salut, però no dades que n’avalin la seguretat al llarg de tota la vida.

ingesta diària tolerable o IDT n f NUTRICIÓ. Valor toxicològic que indica la ingesta màxima d’una substància present en els productes alimentaris o en l’aigua potable i no afegida deliberadament que una persona pot fer, en funció del seu pes, diàriament al llarg de tota la vida sense risc apreciable per a la salut.

ingesta màxima tolerable n f NUTRICIÓ. Valor toxicològic que indica el nivell més alt d’ingesta diària d’un nutrient per al qual és probable que no s’observi cap efecte advers per a la salut de la majoria de persones de la població general.

ingesta setmanal provisional tolerable o ISPT n f NUTRICIÓ. Valor toxicològic corresponent a la ingesta setmanal tolerable d’una substància sobre la qual existeixen dades concloents que n’avalen l’ús a curt termini sense risc apreciable per a la salut, però no dades que n’avalin la seguretat al llarg de tota la vida.

ingesta setmanal tolerable o IST n f NUTRICIÓ. Valor toxicològic que indica la ingesta màxima d’una substància present en els productes alimentaris o en l’aigua potable i no afegida deliberadament que una persona pot fer, en funció del seu pes, setmanalment al llarg de tota la vida sense risc apreciable per a la salut.

institució voraç n f SOCIOLOGIA. Organització que demana als seus membres l’adhesió absoluta, fidelitat exclusiva i incondicional, i assimilació completa, de manera que no tinguin altre estatus o rol que el que s’emmarca en l’organització.

interacció multimodal n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Interacció de l’usuari amb l’entorn virtual o físic a través de diversos mitjans naturals de comunicació, especialment la veu, els gestos i el tacte.

interferència per CRISPR o CRISPRi n f GENÈTICA. Interferència de l’expressió d’un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas, generalment dCas9, i repressors transcripcionals afegits a aquestes proteïnes o a l’RNA que les guia.

interseccionalitat n f SOCIOLOGIA. Teoria que sosté que l’experiència de desigualtat i discriminació, o de privilegi, es configura a partir de la interrelació entre diverses categories socials, com el gènere, l’ètnia, la classe social, l’orientació sexual o l’edat.

latència o retard n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Temps transcorregut entre la generació, la captura o la recuperació d’un element multimèdia i la seva presentació a l’usuari d’un entorn virtual.

latència de seguiment del cap o retard de seguiment del cap n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Latència entre el moment en què l’usuari d’un entorn virtual mou el cap i el moment en què la imatge mostrada es reajusta a aquest moviment.

lliurat a lloc o DAP n m COMERÇ. Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia en el lloc de destinació convingut, preparada per a la descàrrega, i a assumir els riscos i costos per a transportar-la fins a aquell lloc.

lliurat a lloc i descarregat o DPU n m COMERÇ. Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia al comprador descarregada en el lloc de destinació convingut.

lluerna o cuc de llum (valencià) o cuca de llum o cuca de Sant Joan (central) o llanterna (balear) n f ZOOLOGIA. Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d’ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d’un to verd brillant per l’extrem abdominal.

locomoció n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tècnica que permet que l’usuari es pugui moure d’un lloc a un altre en un entorn de realitat virtual i realitat augmentada.

lusisme o portuguesisme n m LINGÜÍSTICA. Element lingüístic d’origen portuguès introduït en una altra llengua.

macdonaldització n f SOCIOLOGIA. Sistema d’organització del treball en el sector dels serveis que pretén reduir el cost per unitat de producte, introduir l’economia del temps, facilitar la comptabilitat i el control del treball i accelerar el procés de circulació en el procés de producció.

malaltia autoimmunitària o malaltia autoimmune n f IMMUNOLOGIA | MEDICINA. Malaltia provocada per una resposta immunitària contra estructures del mateix individu afectat.

meganucleasa n f GENÈTICA. Endonucleasa de restricció que pot reconèixer una seqüència de DNA de gran longitud, habitualment compresa entre 12 i 40 parells de bases.

mem n m SOCIOLOGIA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Contingut de to humorístic, generalment una imatge, una frase o un vídeo, que s’escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.

memitzable adj SOCIOLOGIA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Dit del contingut, generalment una imatge, una frase o un vídeo, que és susceptible de convertir-se en mem.

memòria immunitària n f IMMUNOLOGIA. Capacitat desenvolupada pel sistema immunitari d’un organisme de respondre amb més rapidesa i eficàcia que el primer cop a un contacte posterior amb el mateix antigen o estímul patogen, o amb d’altres de similars.

memòria immunitària adaptativa o memòria immunitària adquirida n f IMMUNOLOGIA. Memòria immunitària generada pel sistema immunitari adaptatiu després d’entrar en contacte amb un antigen, caracteritzada especialment per la supervivència de limfòcits B i T de memòria i la producció d’anticossos específics per a aquest antigen.

memòria immunitària innata n f IMMUNOLOGIA. Memòria immunitària poc específica desenvolupada pel sistema immunitari innat com a conseqüència dels canvis epigenètics i metabòlics que experimenten les seves cèl·lules després d’entrar en contacte amb un estímul patogen determinat.

mercat de carboni o mercat d’emissions n m MEDI AMBIENT. Mercat en què els països, les empreses o les plantes de fabricació que emeten gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera poden comprar i vendre els drets d’emissió entre si en forma de crèdits de carboni.

metaanàlisi n f MATEMÀTIQUES | FARMACOLOGIA. Conjunt de mètodes estadístics utilitzats per a integrar els resultats de diversos estudis, usualment assaigs clínics aleatoritzats.

micromasclisme n m SOCIOLOGIA. Comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana.

migrant ambiental o desplaçat ambiental | desplaçada ambiental o refugiat ambiental | refugiada ambiental n m, f MEDI AMBIENT. Persona que es veu obligada a abandonar el seu lloc de residència habitual, de manera temporal o permanent, a causa d’una degradació ambiental que afecta negativament les seves condicions de vida, especialment en contextos de vulnerabilitat.

migrant climàtic | migrant climàtica o desplaçat climàtic | desplaçada climàtica o refugiat climàtic | refugiada climàtica n m, f MEDI AMBIENT. Migrant ambiental que es veu obligat a abandonar el seu lloc de residència habitual a causa de la degradació ambiental provocada pel canvi climàtic.

moviment lent n m SOCIOLOGIA. Moviment cultural que promou la necessitat d’alentir les activitats humanes per contrarestar l’acceleració i la submissió al temps que es considera que han esdevingut la tònica social dominant.

multisensorialitat n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Qualitat de l’experiència multimèdia en què es veuen implicats diversos sentits, especialment la vista, l’oïda i el tacte.

narrativa de marca o relat de marca n f PUBLICITAT. Recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objectiu d’establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.

narrativa de realitat virtual o relat de realitat virtual n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Art de crear continguts i històries en entorns immersius, de manera que l’usuari és part activa d’allò que s’esdevé.

negacionisme n m POLÍTICA | HISTÒRIA | ÈTICA. Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.

negacionista n m, f POLÍTICA | HISTÒRIA | ÈTICA. Persona que nega sistemàticament fets històrics demostrats o teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.

neutralitat de carboni o neutralitat climàtica o petjada de carboni zero n f MEDI AMBIENT. Situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la seva absorció a través dels embornals.

neutre -a en carboni o climàticament neutre -a adj MEDI AMBIENT. Que manté un balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la seva absorció a través dels embornals.

noniliard n m MATEMÀTIQUES. Mil nonilions (1057), d’acord amb l’escala llarga.

nonilió n m MATEMÀTIQUES. Milió d’octilions (1054), d’acord amb l’escala llarga.

novendecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió d’octodecilions (10114), d’acord amb l’escala llarga.

nucleasa n f BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Enzim capaç de descompondre els àcids nucleics hidrolitzant els enllaços que hi ha entre els seus nucleòtids.

nucleasa d’efector similar a un activador transcripcional o nucleasa TALE o TALEN n f GENÈTICA. Endonucleasa de restricció obtinguda artificialment com a resultat de la fusió entre el domini de reconeixement d’un efector similar a un activador transcripcional i el domini de tall del DNA de l’endonucleasa FokI.

nucleasa de dits de zinc o ZFN n f GENÈTICA. Endonucleasa de restricció obtinguda artificialment com a resultat de la fusió de dits de zinc amb el domini de tall del DNA de l’endonucleasa FokI.

núvol n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Conjunt de recursos i serveis accessibles en línia que un proveïdor posa a disposició dels usuaris abonats.

octiliard n m MATEMÀTIQUES. Mil octilions (1051), d’acord amb l’escala llarga.

octilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de septilions (1048), d’acord amb l’escala llarga.

octodecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de septendecilions (10108), d’acord amb l’escala llarga.

parentocràcia n f SOCIOLOGIA. Influència determinant de les condicions socials i del nivell econòmic dels pares en els resultats de l’educació dels infants.

parkour [fr] o PK n m ESPORT. Pràctica esportiva consistent a desplaçar-se d’un punt a un altre superant de la manera més eficient possible els obstacles que es troben pel camí, sense l’ajuda de cap instrument, valent-se únicament de l’agilitat i la força física.

parkour acrobàtic [parkour: fr] n m ESPORT. Modalitat de parkour que sol incloure acrobàcies, piruetes i altres figures artístiques i en què es dona prioritat a l’expressió personal i la bellesa del moviment per damunt de la velocitat i l’eficiència.

parkourista o traçador | traçadora n m, f ESPORT. Persona que practica el parkour.

parkourista acrobàtic | parkourista acrobàtica o traçador acrobàtic | traçadora acrobàtica n m, f ESPORT. Persona que practica el parkour acrobàtic.

patogènesi o patogènia n f MEDICINA. Conjunt de modificacions i reaccions que tenen lloc en l’organisme durant el desenvolupament d’una malaltia o un procés morbós.

patogenètic -a o patogènic -a adj MEDICINA. Relatiu al conjunt de modificacions i reaccions que tenen lloc en l’organisme durant el desenvolupament d’una malaltia o un procés morbós.

patró fosc n m TELECOMUNICACIONS. Tècnica utilitzada en el disseny de la interfície d’usuari d’un web legítim per a manipular l’usuari, amb l’objectiu d’induir-lo a fer-hi accions que no faria lliurement.

perill alimentari n m MEDICINA. Agent biològic, físic o químic que pot causar un efecte perjudicial per a la salut si és present en un aliment.

perill emergent n m MEDICINA. Perill alimentari d’identificació recent o que ha augmentat el potencial de dany, que constitueix una amenaça nova per a la sanitat pública local, regional o internacional, ja que la població hi està més exposada o hi té més sensibilitat.

pes de l’evidència n m MEDICINA. Mètode d’avaluació del risc alimentari en què es tenen en compte, d’una manera ponderada, els diferents tipus d’evidència científica de què es disposa relacionats amb el perill que s’estudia.

petjada de carboni n f MEDI AMBIENT. Quantitat total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades al cicle de vida d’una persona, d’un producte, servei o organització.

pigmentocràcia n f SOCIOLOGIA. El terme pigmentocràcia es va originar als Estats Units d’Amèrica als anys quaranta del segle XX i va ser reprès posteriorment pel sociòleg nord-americà Edward Telles per a referir-se a l’Amèrica Llatina en l’obra Pigmentocracies. Etnicity, Race, and Colour in Latin America(2014). piràmide de Maslow o jerarquia de les necessitats humanes n f SOCIOLOGIA. Teoria psicològica que afirma que les necessitats humanes s’ordenen jeràrquicament i que fins que no s’ha satisfet una necessitat d’ordre inferior no se’n manifesta una d’ordre superior.

pòdcast n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.

predicció a curt termini o previsió a curt termini o pronòstic a curt termini n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica que té un període de validesa comprès entre 12 hores i dos dies.

predicció a llarg termini o previsió a llarg termini o pronòstic a llarg termini n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica que té un període de validesa superior a deu dies.

predicció a mitjà termini o previsió a mitjà termini o pronòstic a mitjà termini n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica que té un període de validesa comprès entre dos i deu dies.

predicció a molt curt termini o previsió a molt curt termini o pronòstic a molt curt termini n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica amb una resolució espacial elevada que té un període de validesa inferior a 12 hores.

predicció ampliada o previsió ampliada o pronòstic ampliat n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica en forma de predicció a mitjà termini o predicció a curt termini que es duu a terme d’una manera ocasional per a conèixer la tendència meteorològica prevista per al cap de tres dies o més, o per a les setmanes següents.

predicció estacional o previsió estacional o pronòstic estacional n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica que té un període de validesa comprès entre un i dotze mesos, consistent en els valors mitjans mensuals o trimestrals previstos, especialment de temperatura i precipitació, comparats amb els valors mitjans climàtics mensuals o trimestrals.

predicció immediata o previsió immediata o pronòstic immediat n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica amb una resolució espacial elevada que té un període de validesa molt curt, generalment de 30 minuts a 2 o 3 hores.

predicció meteorològica o previsió meteorològica o pronòstic meteorològic n f Física > Meteorologia

predicció operativa o previsió operativa o pronòstic operatiu n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica en forma de predicció a curt termini o predicció a mitjà termini que es duu a terme de manera contínua les 24 h del dia i cada dia de l’any des dels serveis meteorològics oficials, amb l’objectiu de garantir els serveis i productes meteorològics essencials i poder emetre, quan escau, els avisos per situació meteorològica de perill.

predicció setmanal o previsió setmanal o pronòstic setmanal n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica que té una validesa compresa entre una i cinc setmanes, consistent en els valors mitjans setmanals previstos, especialment de temperatura i precipitació, comparats amb els valors mitjans climàtics setmanals.

presència n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Sensació interna que experimenta un usuari de realitat virtual o realitat augmentada de ser dins l’entorn artificial creat, malgrat trobar-se físicament dins el món real.

presència emocional n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Grau d’implicació emocional de l’usuari en una experiència de realitat virtual o realitat augmentada, evidenciat per les seves respostes afectives al que s’esdevé.

pressupost de carboni n m MEDI AMBIENT. Quantitat acumulada d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle derivades de l’activitat humana que s’estableixen com a límit màxim per a un termini, un àmbit i una localització determinades.

profecia autocomplerta o profecia autocomplida n f SOCIOLOGIA. Predicció que esdevé la causa de la seva pròpia realització.

programa de recompensa per errors n m TELECOMUNICACIONS. Acord en virtut del qual un lloc web, una organització o un desenvolupador es compromet a compensar i reconèixer els investigadors que detectin errors en els seus programes i eines, especialment errors relacionats amb problemes de vulnerabilitat.

programari antimaliciós n m TELECOMUNICACIONS. Programari que pot contrarestar o prevenir l’efecte de qualsevol tipus de codi no desitjat o maliciós.

programari maliciós metamòrfic n m TELECOMUNICACIONS. Programari maliciós que canvia la seva estructura interna i es reescriu cada vegada que es replica, a fi d’eludir els sistemes de protecció.

programari maliciós polimòrfic n m TELECOMUNICACIONS. Programari maliciós que canvia parcialment les seves característiques cada vegada que es replica, mantenint el nucli i les funcions bàsiques, a fi d’eludir els sistemes de protecció.

proteïna anti CRISPR n f GENÈTICA. Cadascuna de les proteïnes que produeixen els virus i els plasmidis per a inhibir l’activitat normal del sistema immunitari CRISPR-Cas, a fi d’evitar que els organismes procariotes que infecten destrueixin el seu genoma.

prova d’exposició o prova d’inoculació n f MICROBIOLOGIA | MEDICINA. Tècnica experimental que consisteix a introduir un microorganisme en un aliment, amb una concentració determinada, per a fer-ne el seguiment i valorar-ne el comportament durant la vida útil de l’aliment, a fi de garantir la seguretat microbiològica.

prova d’exposició o prova de provocació n f MEDICINA. Prova diagnòstica consistent a administrar un al·lergen a una persona que se sospita que hi és sensible, a fi de comprovar l’existència d’una reacció al·lèrgica i avaluar-ne la gravetat.

proximitat virtual n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Sensació d’afinitat i connexió amb altres usuaris remots que sent una persona en un entorn virtual.

punt de recollida intel·ligent n m ECONOMIA. Espai dotat d’un o més armaris intel·ligents destinats a la recepció i, eventualment, el retorn d’articles adquirits a través del comerç electrònic.

quadriliard n m MATEMÀTIQUES. Mil quadrilions (1027), d’acord amb l’escala llarga.

quatuordecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de tredecilions (1084), d’acord amb l’escala llarga.

quindecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de quatuordecilions (1090), d’acord amb l’escala llarga.

quintiliard n m MATEMÀTIQUES. Mil quintilions (1033), d’acord amb l’escala llarga.

quintilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de quadrilions (1030 ), d’acord amb l’escala llarga.

realitat ampliada n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Segment de negoci que engloba els entorns que poden oferir la realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta.

realitat augmentada o RA n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tecnologia de simulació que permet que l’usuari obtingui en temps real, a través d’un dispositiu, una imatge d’un entorn físic del món real combinada amb elements virtuals superposats.

realitat augmentada web n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat augmentada que permet oferir continguts que es visualitzen directament des d’un navegador web.

realitat mixta o RM n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tecnologia de simulació que combina la realitat virtual i la realitat augmentada, de manera que l’usuari se senti immers en un entorn on hi ha objectes virtuals integrats dins el món real.

realitat virtual o RV n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tecnologia de simulació que permet que l’usuari se senti immers, en temps real, en un entorn virtual.

realitat virtual a escala d’habitació n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que permet configurar l’espai d’una estança de manera que el moviment físic real d’una persona es reflecteixi en l’entorn virtual.

realitat virtual basada en la localització n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que permet que l’usuari, mitjançant l’ús de determinats dispositius i aplicacions, se senti immers en un entorn adaptat al lloc real on es troba, generalment un espai exterior, i pugui interactuar-hi amb altres usuaris.

realitat virtual cinematogràfica n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que permet que l’usuari se senti immers en històries o experiències de vídeo de 360 graus, en 3D i d’alta qualitat.

realitat virtual educativa n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual aplicada amb finalitats pedagògiques.

realitat virtual interactiva n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que permet que l’usuari sigui espectador i actor, de manera que pot mantenir una interrelació amb l’entorn.

realitat virtual multisensorial n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que ofereix a l’usuari la possibilitat de viure experiències en què es recreen estímuls olfactius, gustatius o tàctils, a banda de visuals i auditius.

realitat virtual no immersiva n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que s’executa a través de l’escriptori de l’ordinador, sense equipament específic ni dispositius, de manera que no permet que l’usuari experimenti realment la sensació de ser dins l’entorn virtual.

realitat virtual no interactiva n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que permet que l’usuari sigui tan sols espectador, de manera que no pot mantenir una interrelació amb l’entorn.

realitat virtual social n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual destinada a la comunicació entre usuaris en un espai virtual.

realitat virtual web n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Realitat virtual que permet oferir continguts que es visualitzen directament des d’un navegador web.

reduflació n f MARQUÈTING. Acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda, sovint un producte alimentari o un producte de neteja, sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció.

reflació n f ECONOMIA. Situació econòmica d’una àrea determinada que es caracteritza per un augment de la taxa d’inflació provocat per l’increment de l’activitat econòmica, com a conseqüència de les accions dutes a terme per l’autoritat econòmica amb l’objectiu de revertir un període de recessió o deflació.

reintegracionisme o lusisme n m LINGÜÍSTICA. Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d’una mateixa llengua i que la codificació del gallec s’ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.

reintegracionista o lusisme adj LINGÜÍSTICA. Relatiu al reintegracionisme.

reintegracionista o lusista n m, f LINGÜÍSTICA. Persona partidària del reintegracionisme.

relat de marca n m PUBLICITAT. Història real o de ficció creada mitjançant la narrativa de marca.

retirada n f MEDICINA. Mesura adoptada per l’autoritat competent o per l’operador econòmic autoritzat consistent a treure de la cadena de subministrament un producte que pot comportar un risc alimentari, a fi d’evitar que arribi al consumidor final.

risc acumulatiu n m MEDICINA. Risc alimentari que té en compte l’exposició a diverses substàncies químiques amb efectes toxicològics similars.

risc alimentari n m MEDICINA. Probabilitat que es produeixi un efecte advers sobre la salut com a conseqüència de l’exposició a un perill alimentari en combinació amb la gravetat que pot tenir.

risc emergent n m MEDICINA. Risc alimentari derivat d’un perill emergent.

risc potencial n m MEDICINA. Risc alimentari que es considera que pot provocar un problema de salut pública.

risc real n m MEDICINA. Risc alimentari que s’ha demostrat científicament que pot provocar un problema de salut pública.

RNA de CRISPR o ARN de CRISPR o crRNA n m GENÈTICA. RNA generat pel sistema immunitari CRISPR-Cas a partir dels espaiadors.

RNA de CRISPR transactivador o ARN de CRISPR transactivador o tracrRNA n m GENÈTICA. RNA generat pel sistema immunitari CRISPR-Cas, a partir de l’expressió d’un gen específic, que s’hibrida amb l’RNA de CRISPR per a fer-lo madurar i associar-lo amb l’endonucleasa Cas9.

RNA guia o ARN guia o gRNA n m GENÈTICA. RNA obtingut artificialment que s’acobla a una seqüència complementària de DNA a fi que l’endonucleasa Cas associada quedi col·locada al lloc on cal efectuar una escissió.

RNA guia simple o ARN guia simple o sgRNA n m GENÈTICA. Molècula d’RNA guia que resulta de fusionar una molècula d’RNA guia i una d’RNA de CRISPR transactivador en una mateixa seqüència, present en l’eina d’edició genòmica CRISPR-Cas9.

salsitxa de Frankfurt o frànkfurt n fALIMENTACIÓ Salsitxa cuita i fumada feta amb carn de porc o de boví o amb una barreja d’ambdues.

seguiment de la mirada n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Control de la trajectòria dels ulls de l’usuari d’un entorn virtual, que es duu a terme mitjançant sensors incorporats en un casc o una càmera.

seguiment del cap n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Control de la posició i l’orientació del cap de l’usuari d’un entorn virtual, que es duu a terme mitjançant un casc amb monitors individuals.

seguretat alimentària o innocuïtat alimentària n f MEDICINA. Qualitat d’un aliment de garantir que no pot causar cap dany al consumidor si es prepara o es consumeix d’acord amb l’ús a què està destinat.

seguretat alimentària n f MEDICINA. Situació en què totes les persones d’una zona determinada, en qualsevol moment i circumstància, tenen garantit l’accés a aliments innocus i nutritius en quantitats suficients per a satisfer les seves necessitats alimentàries i energètiques i poder tenir una vida sana i activa.

sensellarisme n m SOCIOLOGIA. Situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat.

sensesostrisme n m SOCIOLOGIA. Situació d’un sensellar que viu al carrer en una situació d’exclusió social.

sensor de profunditat n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Sensor que mesura la profunditat a què es troben els objectes dins del seu camp de visió.

sensòrica n f ELECTRÒNICA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Estudi teòric i aplicat dels sensors, que engloba la concepció, la construcció i l’aplicació d’aquest tipus de dispositius.

septendecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de sexdecilions (10102), d’acord amb l’escala llarga.

septiliard n m MATEMÀTIQUES. Mil septilions (1045), d’acord amb l’escala llarga.

septilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de sextilions (1042), d’acord amb l’escala llarga.

seqüència palindròmica o palíndrom n f BIOQUÍMICA | GENÈTICA. Seqüència d’àcid nucleic en què els nucleòtids d’una cadena estan disposats de manera simètrica amb relació a un punt central, o bé són idèntics als de la cadena complementària però en ordre invers.

servei de càtering o càtering n m RESTAURACIÓ. Servei especialitzat en la preparació i el proveïment de càterings.

sexdecilió n m MATEMÀTIQUES. La denominació anglesa untrigintillioncorrespon a l’escala curta, que és la utilitzada tradicionalment als Estats Units i als països d’influència nord-americana. En la aquesta escala la forma sexdecilióequival a 1051. sextiliard n m MATEMÀTIQUES. Mil sextilions (1039), d’acord amb l’escala llarga.

sextilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de quintilions (1036 ), d’acord amb l’escala llarga.

simulació de compra n f MARQUÈTING. Tècnica d’investigació de mercat consistent a fingir, a través d’una persona que es fa passar per client, accions de compra o sol·licituds d’informació de béns o serveis, amb l’objectiu de verificar el compliment dels paràmetres de qualitat establerts per la direcció de l’empresa avaluada o d’un òrgan supervisor.

simulador de realitat virtual n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Espai per a ús d’una persona o d’un grup de persones proveït de tecnologies específiques que permeten tenir una experiència de realitat virtual.

sincronització espacial n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Correspondència en temps d’execució entre la posició i el moviment dels elements que intervenen en un entorn multimèdia.

sincronització temporal n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Correspondència en temps d’execució entre les diverses accions que tenen lloc en un entorn virtual.

sindicat groc n m TREBALL | SOCIOLOGIA. Sindicat dominat parcialment o completament per una empresa, una patronal o un grup d’empresaris o accionistes, de manera que no té voluntat real de defensar els interessos dels treballadors.

sis graus de llibertat n m pl TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Capacitat de l’usuari d’una experiència immersiva de moure’s en totes direccions i per tot l’espai.

sis graus de llibertat n m pl ENGINYERIA MECÀNICA | TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Conjunt dels sis moviments, de translació i rotació, que pot realitzar un cos sòlid en l’espai tridimensional.

sisme de temporal o terratrèmol de temporal n m GEOLOGIA. Sisme de magnitud moderada induït per l’impacte en el fons marí som de les ones oceàniques generades per grans borrasques o huracans, que pot ser d’una magnitud superior a 3,5 a l’escala de Richter.

sistema immunitari adaptatiu o sistema immunitari adquirit n m IMMUNOLOGIA. Sistema immunitari propi dels vertebrats que desenvolupa una resposta específica contra els antígens amb què entra en contacte.

sistema immunitari CRISPR-Cas o CRISPR-Cas n m GENÈTICA. Sistema immunitari d’alguns organismes procariotes constituït per un locus amb seqüències CRISPR i una endonucleasa Cas, que confereix immunitat adaptativa contra virus i plasmidis.

sistema immunitari innat n m IMMUNOLOGIA. Sistema immunitari propi de la major part d’organismes vius que és el primer a actuar quan l’organisme entra en contacte amb patrons moleculars comuns a molts patògens.

supervivencisme n m SOCIOLOGIA. Moviment de pensament, individual o col·lectiu, que defensa la necessitat de preparar-se per a sobreviure en la situació de caos social, econòmic, sanitari i ambiental que suposadament amenaça de trencar l’equilibri del món a curt termini.

supervivencista n m, f SOCIOLOGIA. Seguidor del supervivencisme.

suplantació n f TELECOMUNICACIONS. Tècnica consistent a alterar la font de procedència d’un conjunt de dades imitant-ne una de legítima perquè el destinatari hi atorgui confiança, amb l’objectiu de cometre un acte fraudulent.

suplantació d’IP n f TELECOMUNICACIONS. Suplantació en què s’altera l’adreça IP d’origen mitjançant la substitució d’alguns dels dígits que la formen.

suplantació de domini n f TELECOMUNICACIONS. Suplantació en què s’altera un nom de domini d’un lloc web o d’una adreça electrònica, a fi d’enganyar algú i poder-hi entrar en contacte i interactuar-hi.

suplantació de GPS n f TELECOMUNICACIONS. Suplantació en què s’altera el senyal de localització que un GPS envia a un receptor, a fi de conduir la víctima a una ubicació diferent a la desitjada.

tecnologia hàptica n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tecnologia que crea una experiència tàctil a l’usuari amb l’aplicació de força, resistència o vibració a un dispositiu de simulació.

teletransport n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Transferència d’un element d’un lloc a un altre sense travessar l’espai físic que hi ha entremig.

temps de permanència n m MEDI AMBIENT. Període mitjà durant el qual una molècula d’un contaminant o una partícula en suspensió es manté a l’atmosfera.

temptació de profetisme n f SOCIOLOGIA | COMUNICACIÓ | GEOLOGIA. Propensió d’alguns científics o estudiosos a participar en el debat públic per opinar i fer previsions sobre qualsevol tema, encara que escapi del seu camp de coneixement específic.

teoria de l’agulla hipodèrmica n f SOCIOLOGIA. Teoria que considera que els mitjans de comunicació de massa tenen una influència poderosa, directa i immediata sobre les persones i poden modificar actituds, opinions i preferències col·lectives dels ciutadans sense que se n’adonin.

tolerància zero n f SOCIOLOGIA. Política que es basa en la rigidesa en l’aplicació de la llei i en l’absència de reconeixement de graus en qualsevol infracció, amb l’objectiu d’eliminar comportaments indesitjables.

traçabilitat endavant o traçabilitat descendent n f MEDICINA | INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. Traçabilitat d’un producte alimentari intermedi o final que permet obtenir informació sobre la seva distribució i comercialització.

traçabilitat enrere o traçabilitat ascendent n f MEDICINA | INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. Traçabilitat d’un producte alimentari intermedi o final que permet obtenir informació sobre el seu procés d’elaboració, les matèries primeres o els ingredients utilitzats i el proveïdor que els ha proporcionat.

traçabilitat interna n f MEDICINA | INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. Traçabilitat d’un producte alimentari dins d’una empresa, que permet obtenir informació sobre el seu procés d’elaboració, incloent-hi les matèries primeres, els productes utilitzats i els resultats de l’autocontrol.

tredecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de duodecilions (1078 ), d’acord amb l’escala llarga.

tres graus de llibertat n m pl TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Capacitat de l’usuari d’una experiència immersiva de mirar en totes direccions.

triliard n m MATEMÀTIQUES. Mil trilions (1021), d’acord amb l’escala llarga.

troià de goteig n m TELECOMUNICACIONS. Troià que força la instal·lació progressiva de programari maliciós en un sistema d’informació sense ser detectat i sense el consentiment de l’usuari.

undecilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de decilions (1066), d’acord amb l’escala llarga.

uperització n f MEDICINA | INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. Modalitat d’esterilització UHT en què l’aliment líquid, prèviament escalfat, s’eleva a una temperatura de 150°C en menys d’un segon mitjançant la injecció directa de vapor i es refreda posteriorment per expansió en una cambra de buit de manera sobtada.

ús d’emergència n m SALUT PÚBLICA. Ús autoritzat d’una vacuna encara no aprovada, o aprovada per a la prevenció d’una altra malaltia, amb l’objectiu de fer front a malalties greus en situacions d’emergència de salut pública, quan no hi ha altres alternatives adequades, aprovades o disponibles.

vial multidosi n m FARMACOLOGIA. Flascó petit i de coll estret, generalment de vidre, que conté més d’una dosi d’un medicament, generalment injectable.

vídeo estereoscòpic n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tècnica de vídeo que permet reproduir la sensació de tridimensionalitat dels objectes fent arribar a cada un dels dos ulls de l’usuari una imatge lleugerament diferent d’un mateix element.

vídeo hipotrucat n m TELECOMUNICACIONS. Vídeo resultant de l’hipotrucatge, que conté situacions fictícies amb una gran aparença de realitat, utilitzat sovint amb l’objectiu de desinformar o difamar.

vídeo volumètric n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tècnica de vídeo consistent a capturar imatges en moviment del món real amb un enfocament tridimensional i visualitzar-les posteriorment des de qualsevol angle, tant en dispositius de visualització bidimensional com tridimensional.

vigilància d’exàmens en línia n f ENSENYAMENT. Control per mitjans telemàtics de la identitat i l’activitat d’un estudiant durant la realització d’un examen en línia.

vigintilió n m MATEMÀTIQUES. Milió de novendecilions (10120), d’acord amb l’escala llarga.

xinos n m pl INDUMENTÀRIA. Pantalons informals fets de cotó o d’un teixit similar, habitualment de tall recte, lleugers i molt còmodes de portar.