a l’engròs o majorista o al major o en gros adj COMERÇ. Relatiu a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als minoristes.
a la segona o à la seconde [fr] adv DANSA. Manera d’executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos.
a terra o à terre [fr] adv DANSA. Manera d’executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra.
adagi o adagio [it] n m DANSA. Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l’equilibri, elegància i fluïdesa, i inclou sovint el sosteniment de les cames a gran altura.
al detall o detallista o minorista o a la menuda o menudista adj COMERÇ. Relatiu a l’adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre’ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.
allegro [it] n m DANSA. Combinació de salts, sovint amb l’acompanyament de passos i girs, executats amb ritme viu, que cal dur a terme amb agilitat i precisió.
al·lèrgia alimentària n f MEDICINA. Reacció adversa a aliments en què hi ha una resposta nociva i exagerada del sistema immunitari a un aliment o a un component d’un aliment.
allongé [fr] n m DANSA. Moviment consistent a allargar una extremitat, especialment a allargar el braç a partir d’una posició arrodonida, acompanyat generalment d’un moviment del tors i del cap.
amartar v intr Astronàutica. Aterrar a Mart.
amartatge n m Astronàutica. Acció d’aterrar a Mart.
aplicació mòbil o app- o apli n f TIC: Tecnologies de la informació i la Programa informàtic desenvolupat específicament per a dispositius mòbils.
aplicació mòbil de compra o app de compra n f COMERÇ. Aplicació mòbil dissenyada específicament per a l’adquisició de productes o serveis.
arabesque [fr] o arabesc n m DANSA. Posició en què la cama de treball està estirada darrere del cos, acompanyada de posicions concretes de braços.
arabesque penché [fr] o arabesc penché [penché: fr] n m DANSA. Arabesque en què el tors s’inclina cap a la cama de suport, mantenint entre el tors i la cama de treball l’angle previ a la inclinació.
assemblé o pas assemblé [fr] n m DANSA. Salt en què, des de 5a posició en plié, el peu d’una cama llisca per terra en qualsevol direcció fins a estirar la cama a una altura variable, mentre la cama de suport impulsa el cos cap amunt per a ajuntar-se amb l’altra en 5a posició en l’aire o, en tot cas, en el moment de l’aterratge, que realitzen les dues cames de manera simultània.
attitude [fr] n f DANSA. Posició en què la cama de treball està aixecada a una certa altura i flexionada, sense contacte amb la cama de suport.
àudio n m AUDIOVISUALS. Arxiu de contingut exclusivament sonor.
balancé o pas balancé [fr] n m DANSA. Pas de balanceig en què es fan tres canvis de pes d’una cama a l’altra, amb desplaçament cap al costat, endavant, enrere o girant, que generalment s’executa en un temps de 3/4 i en sèries de dos.
ballon [fr] n m DANSA. Qualitat física d’un ballarí que executa els salts de manera suau i elàstica, mantenint la posició en l’aire el màxim de temps possible, amb la qual cosa produeix un cert efecte d’ingravidesa.
ballonné [fr] o pas ballonné [fr] n m DANSA. Salt sobre una cama en el mateix moment que l’altra cama s’estén enlaire en qualsevol direcció i es flexiona a la recepció amb la punta dels dits a la posició de cou-de-pied, davant o darrere de la cama de suport, executat amb l’accent cap a dins.
ballotté [fr] o pas ballotté [fr] n m DANSA. Moviment de balanceig del cos d’una cama a l’altra, en què s’estira alternativament una cama a davant i l’altra a darrere del cos o a la inversa, passant cada vegada per 5a posició amb les cames estirades o bé flexionades en l’aire.
battement [fr] o batement n m DANSA. Moviment consistent a allunyar la cama de treball de la cama de suport, dirigint-la al davant, al costat o al darrere del cos, i a tornar-la al punt de partida, el qual es pot fer de manera repetida.
battement fondu [fr] o batement fondu [fondu: fr] n m DANSA. Battement en què la cama de treball, des de la posició de cou-de-pied, s’estira al davant, al costat o al darrere del cos fins a quedar totalment estesa, ja sigui a terra o en l’aire, mentre la cama de suport, que parteix d’una posició flexionada, també s’estira en el mateix moment, i a continuació les dues cames tornen alhora a la posició flexionada de l’inici.
battement frappé [fr] o batement frappé n m DANSA. Battement en què la cama de treball parteix de la posició de cou-de-pied, s’estira amb força al davant, al costat o al darrere del cos, i torna a la posició de partida.
battement frappé double [fr] o batement frappé doble n m DANSA. Battement en què la cama de treball passa de cou-de-pied davant a cou-de-pied darrere, o a la inversa, s’estira amb força al davant, al costat o al darrere del cos, i torna a la posició de partida.
battement relevé lent [fr] o relevé lent o batement relevé lent n m DANSA. Battement en què, generalment des de 1a posició o 5a posició, la cama de treball, en posició estirada, s’aixeca lentament al davant, al costat o al darrere del cos fins a una altura variable, i torna a la posició de partida.
battement soutenu [fr] o batement soutenu [soutenu: fr] n m DANSA. Battement en què, a partir de 5a posició, la cama de suport es flexiona mentre la cama de treball s’allunya de la primera, ja sigui estirada o bé fent un développé al davant, al costat o al darrere del cos, a qualsevol altura, fins a posar la punta dels dits en contacte amb el terra, i a continuació les dues cames tornen a la posició de partida.
battement soutenu en tournant [fr] o batement soutenu girant [soutenu: fr] n m DANSA. Battement soutenu que finalitza amb un gir en 5a posició.
battement tendu [fr] o batement tendu [tendu: fr] n m DANSA. Battement en què la cama de treball, des de 1a posició, 3a posició o 5a posició, s’estira lliscant al davant, al costat o al darrere del cos fins que la punta del peu queda estirada sense perdre el contacte amb el terra, i a continuació torna a la posició de partida.
battement tendu jeté [fr] o battement dégagé [fr] o batement tendu jeté [tendu jeté: fr] n m DANSA. Battement tendu en què la cama de treball, després d’haver lliscat al davant, al costat o al darrere del cos fins a quedar amb la punta estirada, s’aixeca lleugerament de terra.
battement tendu jeté pointé [fr] o battement piqué [fr] o batement tendu jeté pointé [tendu jeté pointé: fr] n m DANSA. Battement tendu jeté en què, després d’aixecar la cama de treball lleugerament de terra, la punta dels dits torna a tocar el terra i a continuació, en un moviment ràpid de rebot, torna a l’altura anterior.
batterie [fr] o bateria n f DANSA. Conjunt de salts batuts.
battu [fr] n m DANSA. Salt que inclou un encreuament o un xoc de cames en el temps de suspensió.
batut -uda o battu [fr] adj DANSA. Dit del salt que inclou un encreuament o un xoc de cames en el temps de suspensió.
bifenil policlorat similar a les dioxines [DL-PCB] o PCB similar a les dioxines n m QUÍMICA. Cadascun dels dotze bifenils policlorats que contenen àtoms de clor en un mínim de quatre posicions meta i para, i cap o només un en posicions orto, amb una toxicitat semblant a la de les dioxines en contacte amb els receptors d’arils.
big data o dades massives n m INFORMÀTICA. Flux molt gran de dades, de procedència i característiques diverses, que només es pot emmagatzemar i gestionar amb l’ajuda d’eines informàtiques específiques.
bioamplificació n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Augment progressiu de la concentració d’una substància química, generalment tòxica, en els teixits i els òrgans dels éssers vius al llarg dels successius nivells de la cadena alimentària.
biòleg alternatiu | biòloga alternativa n m, f BIOLOGIA. Persona que practica la biologia alternativa.
biologia alternativa n f BIOLOGIA. Recerca biològica que es duu a terme fora de l’àmbit acadèmic, sovint amb material de fabricació pròpia o reciclat, amb l’objectiu de trobar solucions a problemes quotidians o d’interès social i d’acostar la ciència i els avenços científics a la població en general.
boira n f INFORMÀTICA. Conjunt de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades accessibles en línia que un proveïdor situa entre el núvol i l’origen de les dades.
bola de greix n f Veterinària. Preparat alimentós consistent en un conglomerat de llavors i greix de forma generalment rodona que se subministra als ocells en llibertat a l’hivern com a substitutiu del menjar que no poden trobar a la natura.
brisé o pas brisé [fr] n m DANSA. Salt batut i amb desplaçament en què es llança una cama estirada en qualsevol direcció, amb una inclinació del cos cap a la direcció del moviment, mentre la cama de suport impulsa el cos enlaire i seguidament s’acosta a l’altra cama per a mostrar una 5a posició en l’aire i invertir immediatament la 5a posició, fins a aterrar generalment en 5a posició en plié.
brisé volé o brisé dessus-dessous [fr] n m DANSA. Salt consistent en un brisé endavant i un brisé enrere, o a la inversa, acabats sobre un peu i l’altre alternativament, amb la cama de treball estirada o bé a la posició de cou-de-pied, el qual sovint s’efectua en sèrie.
brot d’origen alimentari [BOA] n m CIÈNCIES DE LA SALUT. Aparició inesperada d’una malaltia en dues o més persones després d’ingerir un mateix aliment que, d’acord amb les proves epidemiològiques, contenia un agent perjudicial.
cabriole [fr] o cabriola n f DANSA. Salt d’un peu al mateix peu en què, mentre una cama es troba estesa en qualsevol direcció i altura, la cama de suport, en posició flexionada, impulsa el cos enlaire i s’estira en direcció a l’altra cama, com si li donés un cop, i a continuació retorna a terra en flexió per rebre el pes del cos, mentre l’altra cama es manté en la posició original.
cambré n m DANSA. Extensió del tors a partir d’un moviment cap enrere, en què el cap, i sovint el braç, segueixen la línia de la part superior del cos.
canvi de direcció o canvi explosiu o ziga-zaga n m BASQUETBOL. Driblatge en què l’atacant canvia alhora la mà de fer botar la pilota i l’orientació del seu desplaçament per enganyar el defensor i superar-lo o desequilibrar-lo.
capacitat contributiva n f ECONOMIA. Capacitat econòmica que té una persona per a pagar impostos, que es mesura, entre altres indicadors, a partir de la renda, el consum o la riquesa.
chaînés [fr] o déboulé [fr] n m pl DANSA. Seqüència de mitjos girs ràpids en 1a posició alternant-ne un en dehors i un altre en dedans, que aconsegueix l’efecte d’un seguit de voltes encadenades.
changement de pied [fr] n m DANSA. Salt de dos peus a dos peus en què, des de 5a posició en plié, s’efectua un impuls per a intercanviar la posició dels peus en l’aire i aterrar en la 5a posició contrària a la de partida.
chassé [fr] o pas chassé [fr] n m DANSA. Pas en què un peu avança lliscant, en qualsevol direcció, i l’altre s’hi acosta ràpidament.
ciència ciutadana n f SOCIOLOGIA | EMPRESA. Recerca científica en què participen activament persones que no tenen una relació professional amb la ciència, generalment sota la supervisió de científics professionals o d’institucions.
ciència de dades o datologia n f INFORMÀTICA. Disciplina que, mitjançant mètodes procedents de les matemàtiques, l’estadística, la informàtica i altres àmbits d’estudi, s’ocupa de l’extracció, la gestió, l’explotació, l’anàlisi i la interpretació de les dades, especialment de dades procedents del big data, amb l’objectiu d’extreure’n informació i coneixement.
circuit obert n m TURISME. Circuit turístic en el qual el punt de partença a l’anada és diferent del punt d’arribada a la tornada.
cistella decisiva o llançament decisiu n f BASQUETBOL. Cistella efectuada durant els últims minuts d’un partit en què la diferència de punts entre els dos equips és molt petita o nul·la.
cita exprés n f SOCIOLOGIA. Trobada organitzada mitjançant el procediment de les cites exprés.
cites exprés n f pl SOCIOLOGIA. Procediment per a fer nous amics o trobar parella consistent en l’organització de trobades en què els participants es van alternant per parlar de dos en dos en rondes de converses de pocs minuts.
coallotjament n m SOCIOLOGIA. Modalitat d’allotjament temporal en règim de lloguer en què els ocupants comparteixen espais de treball i lleure i disposen també d’espais privats i serveis diversos, que té com a objectiu afavorir la socialització i l’intercanvi d’idees entre persones amb interessos afins.
cohabitatge n m SOCIOLOGIA. Modalitat d’habitatge de gestió col·laborativa, sovint familiar, que combina l’ús d’apartaments privats i espais compartits que fomenten la cohesió i la vida comunitària.
combustionar v tr QUÍMICA. Fer que un cos o una substància experimentin un procés de combustió.
combustionar v intr QUÍMICA. Experimentar, un cos o una substància, un procés de combustió.
comerç a l’engròs o comerç majorista o comerç al major o comerç en gros n m COMERÇ. Comerç dedicat a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als detallistes.
comerç al detall o comerç detallista o comerç minorista o comerç a la menuda o comerç menudista n m COMERÇ. Comerç dedicat a l’adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre’ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.
compra per pànic n f COMERÇ. Compra sobtada de quantitats inusualment grans d’un producte en previsió de l’escassetat de subministrament o del ràpid augment de preus que una situació de crisi efectiva o temuda podria provocar.
congènere n m QUÍMICA. Cadascuna de les substàncies químiques relacionades entre si per l’origen, l’estructura o la funció.
contaminació creuada n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Contaminació que es produeix quan es transfereix involuntàriament d’un aliment a un altre un microorganisme patogen o una altra substància aliena, sigui per contacte directe o indirecte.
contretemps [fr] o contratemps n m DANSA. Salt que s’inicia en el temps musical dèbil, com a preparació d’un moviment més ample o d’un salt més gran, consistent, segons la majoria d’escoles de dansa clàssica, en un moviment similar a un demi-rond de jambe en dedans saltat, que serveix d’impuls per a ajuntar les dues cames en 5a posició en l’aire passant la cama de darrere a davant abans de tornar a passar immediatament l’altra cama a davant estirada, mentre la cama de suport es recolza flexionada a terra.
coordinació de dades n f INFORMÀTICA. Conjunt d’actuacions destinades a implementar la governança de dades en una organització, que inclou la supervisió dels aspectes relacionats amb el cicle de vida de les dades.
coordinador de dades | coordinadora de dades n m, f INFORMÀTICA. Persona responsable de la implementació de la governança de dades en una organització.
cotreball n m TREBALL | SOCIOLOGIA. Modalitat de treball en què diversos professionals independents comparteixen espai de treball, equipament i recursos tecnològics, que permet estalviar costos i afavoreix la socialització i l’intercanvi d’idees.
cou-de-pied [fr] n m DANSA. Posició en què el peu de la cama de treball està en contacte amb el turmell de la cama de suport.
coupé [fr] n m DANSA. Moviment ràpid de substitució en què un peu pren el lloc a l’altre peu, que serveix generalment d’impuls per a fer un salt o un altre moviment.
coupé jeté en tournant [fr] o coupé jeté [fr] o coupé jeté girant [coupé jeté: fr] n m DANSA. Pas compost consistent en un coupé dessous girant seguit d’un jeté endavant.
creuat -ada o croisé [fr] adj DANSA. Dit del pas o del moviment en què el ballarí es col·loca en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb la cama més a prop del públic o del frontal col·locada per davant de l’altra, de manera que des del punt de vista del públic o del frontal les dues cames es veuen encreuades.
croisé [fr] n m DANSA. Orientació del cos del ballarí en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb la cama més propera al públic o al frontal col·locada per davant de l’altra, de manera que des del punt de vista del públic o del frontal les dues cames es veuen encreuades.
custodi de dades | custòdia de dades n m, f INFORMÀTICA. Persona responsable de regular l’accés a les dades i de mantenir-ne la integritat i la seguretat, d’acord amb les directrius del coordinador de dades o la coordinadora de dades.
custòdia de dades n f INFORMÀTICA. Conjunt d’actuacions destinades a regular l’accés a les dades i a mantenir-ne la integritat i la seguretat, d’acord amb les directrius de la coordinació de dades.
dades de font zero o dades declarades n f pl INFORMÀTICA | MARQUÈTING. Conjunt de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris a partir de la informació que ells mateixos proporcionen, voluntàriament i explícitament, a requeriment de l’empresa o organització.
dades de primera font o dades pròpies n f pl INFORMÀTICA | MARQUÈTING. Conjunt de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris, mitjançant eines pròpies, a partir del comportament que tenen o de les accions que fan a les seves aplicacions o pàgines web.
dades de segona font n f pl . INFORMÀTICA | MARQUÈTING. Conjunt de dades que una empresa o organització recopila d’usuaris propis o aliens a partir de les dades de primera font d’una altra empresa o organització amb qui té relació.
dades de tercera font o dades de tercers n f pl . INFORMÀTICA | MARQUÈTING. Conjunt de dades que una empresa o organització recopila d’usuaris aliens a partir de l’adquisició a proveïdors que no són les fonts que les han obtingudes originàriament.
darrere o derrière [fr] adv DANSA. Manera d’executar una posició col·locant el peu de la cama de treball darrere de l’altre peu o darrere del cos, ja sigui a terra o en l’aire, també d’executar un moviment dirigint una extremitat cap enrere, o d’executar un pas fent servir el peu de darrere.
datòleg | datòloga o especialista en ciència de dades n m, f INFORMÀTICA. Persona que es dedica a la ciència de dades.
davanto devant [fr] adv DANSA. Manera d’executar una posició col·locant el peu de la cama de treball davant de l’altre peu o davant del cos, ja sigui a terra o en l’aire, també d’executar un moviment dirigint una extremitat cap endavant, o d’executar un pas fent servir el peu de davant.
de camp a camp o des de camp propi adv ESPORT. Manera de fer un gol o una cistella impulsant la pilota des de més enrere de la línia central que divideix el camp de joc.
de cara o en face [fr] adv DANSA. Manera d’executar una posició, un pas o un moviment dirigint el tors cap al públic o cap al frontal establert.
de costat o de côté [fr] adv DANSA. Manera d’executar una posició, un pas o un moviment col·locant el tors de perfil al públic o al frontal establert o d’executar un pas desplaçant-se lateralment.
de punta a punta o de cistella a cistella [BÀSQUET] o de porta a porta adv ESPORTS DE PILOTA. Travessant corrent pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi fins a prop de la porteria o la cistella contrària.
décalé [fr] n m DANSA. Desplaçament del pes del cos fora del seu eix central.
delicte d’ús d’informació privilegiada o delicte d’iniciat o tràfic d’informació privilegiada n m DRET PROCESSAL | FINANCES. Delicte consistent a fer servir o subministrar a tercers informació confidencial sobre l’estat financer d’una corporació, aconseguida gràcies a la posició que s’hi ocupa o a la relació professional que s’hi manté, per a alterar el funcionament normal del mercat financer.
demi-plié [fr] n m DANSA. Moviment de flexió moderada de les cames, que s’executa sense aixecar els talons de terra.
derecho [es] n m METEOROLOGIA. Sistema organitzat lineal de tempestes violentes de gran extensió que avança en línia recta, de forma aproximadament perpendicular al seu eix principal, i pot recórrer grans distàncies.
descàrrega de retorn n f METEOROLOGIA. Descàrrega intensa i molt lluminosa que es produeix immediatament després del procés de connexió a través del canal ionitzat establert pel traçador però en un sentit invers.
descàrrega subsegüent n f METEOROLOGIA. Descàrrega de retorn que té lloc immediatament després del traçador ràpid, a través del canal ionitzat establert pel traçador ràpid però en un sentit invers.
desdoblament de tempesta n m METEOROLOGIA. Procés consistent en la divisió d’una tempesta en dues tempestes que segueixen camins divergents, la qual cosa pot comportar la formació d’una o dues supercèl·lules.
desenvolupador de pila completa | desenvolupadora de pila completa n m, f INFORMÀTICA. Desenvolupador d’aplicacions que està familiaritzat amb els diferents components d’una pila de programari i és competent tant en el front com en el fons d’un sistema informàtic.
desinformació n f SOCIOLOGIA | COMUNICACIÓ. Difusió intencionada d’informació que se sap que és falsa o que ha estat volgudament manipulada, generalment amb la voluntat d’influir en l’opinió pública o de servir certs interessos.
desinformació n f SOCIOLOGIA | COMUNICACIÓ. Informació falsa o manipulada que es difon amb ple coneixement d’aquesta circumstància, generalment amb la voluntat d’influir en l’opinió pública o de servir certs interessos.
dessous [fr] o per davall o per sota adv DANSA. Manera d’executar un pas passant la cama de treball per darrere de la cama de suport.
dessus [fr] o per damunt o per sobre adv DANSA. Manera d’executar un pas passant la cama de treball per davant de la cama de suport.
detallista o minorista o menudista n m, f COMERÇ. Comerciant dedicat a l’adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre’ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.
détourné [fr] o soutenu en tournant [fr] o soutenu girant [soutenu: fr] n m DANSA. Gir en què el ballarí, des de 5a posició, volta sobre si mateix en punta o en mitja punta cap a la direcció de la cama de darrere, fins a acabar en la 5a posició contrària a la de l’inici.
développé [fr] n m DANSA. Moviment consistent a pujar la cama de treball des de 5a posició fins a la posició de cou-de-pied o de retiré i a desplegar-la al davant, al costat o al darrere del cos fins a estirar-la del tot, a una altura variable o en contacte amb el terra.
développé ballotté [fr] n m DANSA. Moviment de balanceig consistent en l’execució de dos développés consecutius a 90° o més, el primer fet amb una cama i el segon amb l’altra i en direccions oposades, durant els quals es flexiona la cama de suport i el cos s’inclina en la direcció contrària a la de la cama de treball, enllaçats entre ells a través d’una 5a posició en mitja punta amb el cos erecte.
discriminació de preus n f MÀRQUETING. Estratègia comercial consistent a establir un preu diferent per a un mateix producte o servei segons el comprador, sense que la diferència de preu respongui a una diferència en els costos de producció o distribució.
discriminació de preus de primer grau o discriminació de preus perfecta n f MÀRQUETING. Discriminació de preus en què es cobra el preu màxim que es considera possible per cada unitat, independentment de la quantitat venuda o del segment de mercat a què pertany el comprador.
discriminació de preus de segon grau n f MÀRQUETING. Discriminació de preus en què es cobren diferents preus per unitat en funció de la quantitat de productes o serveis venuts.
discriminació de preus de tercer n f grau MÀRQUETING. Discriminació de preus en què es cobren diferents preus per unitat en funció del segment de mercat a què pertany el comprador.
divertissement [fr] o divertiment n m DANSA. Fragment d’un ballet que permet mostrar les habilitats tècniques d’un o diversos ballarins, sense avançar en el desenvolupament de l’argument o dels personatges.
doll blau n m METEOROLOGIA. Fenomen lumínic transitori de color blau i d’intensitat feble amb forma de con que es propaga de manera ascendent des del cim d’un núvol de tempesta fins a uns 30 km d’altitud.
doll gegant n m METEOROLOGIA. Fenomen lumínic transitori d’intensitat feble, principalment de color blau, que es propaga de manera ascendent des del cim d’un núvol de tempesta i que pot arribar fins a uns 90 km d’altitud.
écarté [fr] adj DANSA. Dit del pas o del moviment en què el ballarí es col·loca en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb una cama estirada a la segona i el tors inclinat cap a la cama de suport.
écarté [fr] n m DANSA. Orientació del cos del ballarí en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb una cama estirada a la segona i el tors inclinat cap a la cama de suport.
échappé sauté [fr] o échappé saltat [échappé: fr] n m DANSA. Salt consistent a separar les dues cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en l’aire, i a aterrar en 2a posició o en 4a posició en demi-plié, des d’on es torna a saltar per recuperar la posició de partida.
échappé sur les pointes [fr] o échappé [fr] o échappé en puntes [échappé: fr] n m DANSA. Moviment consistent a separar les cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en punta o en mitja punta, i a tornar a continuació a la posició de partida, sense perdre el contacte amb el terra en cap moment.
economia de baix contacte n f COMERÇ. Model econòmic que es caracteritza per l’aplicació de polítiques empresarials destinades a disminuir tant com sigui possible el contacte presencial amb els clients i entre treballadors, per l’adopció de mesures de seguretat i salut destinades a evitar contagis i per l’adaptació als hàbits de consum basats en l’ús d’internet.
efecte d’atracció n m FINANCES. Augment important de la inversió en el sector privat en moments de forta inversió pública, la qual genera bones oportunitats de negoci, especialment quan es destina a la millora de les infraestructures.
efecte d’expulsió n m FINANCES. Reducció important de la inversió en el sector privat en moments de forta emissió de deute públic, el qual atrau els inversors per les condicions avantatjoses a què se sol oferir.
effacé n m DANSA. Orientació del cos del ballarí en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb la cama més propera al públic o al frontal col·locada per darrere de l’altra.
effacé DANSA. Dit del pas o del moviment en què el ballarí es col·loca en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb la cama més propera al públic o al frontal col·locada per darrere de l’altra.
elf n m METEOROLOGIA. Fenomen lumínic transitori de fins a 400 km de diàmetre consistent en una lluentor opaca vermellosa en forma d’anell en expansió, que es produeix a les capes altes de l’atmosfera, a uns 90 km d’altitud.
eliminatòria o play-off [en] n f ESPORTS DE PILOTA. Sèrie de proves o encontres que disputen entre si dos equips o dos esportistes posteriorment a la primera part d’una competició, que guanya qui aconsegueix arribar al nombre de victòries establert.
emboîté [fr] o pas emboîté [fr] n m DANSA. Pas amb desplaçament endavant o enrere en què, des de 5a posició en punta o en mitja punta, el peu més allunyat de la direcció en què es vol anar surt arran de terra cap al costat i tanca a la 5a posició contrària, mantenint la posició en punta o en mitja punta, i a continuació es repeteix el mateix moviment successivament alternant les dues cames.
emboîté sur le cou-de-pied [fr] o emboîté al cou-de-pied [emboîté, cou-de-pied: fr] n m DANSA. Sèrie de petits salts en què les dues cames es porten alternativament a la posició de cou-de-pied, que s’executa sovint amb desplaçament en diagonal i fent mig gir en cada salt.
en cloche [fr] o en campana adv DANSA. Manera d’executar un battement fent un moviment pendular amb la cama de treball, alternativament davant i darrere, i passant per terra cada vegada.
en creu o en croix [fr] adv DANSA. Manera d’executar un pas o un moviment repetint-lo davant, al costat, darrere i altre cop al mateix costat.
en dedans [fr] o endins adv DANSA. Manera d’executar un moviment circular d’una cama desplaçant-la de darrere a davant del cos o d’executar un gir sobre l’eix del cos dirigint el sentit de la rotació cap a la banda de la cama de suport.
en dehors [fr] o enfora adv DANSA. Manera d’executar un moviment circular d’una cama desplaçant-la de davant a darrere del cos o d’executar un gir sobre l’eix del cos dirigint el sentit de la rotació cap a la banda contrària a la cama de suport.
en dehors [fr] o rotació externa n m DANSA. Rotació de l’articulació coxofemoral que permet la presentació i el treball de les extremitats inferiors cap a l’exterior.
en face [fr] n m DANSA. Orientació del cos dirigint el tors cap al públic o cap al frontal establert.
en l’aire o en l’air [fr] adv DANSA. Manera d’executar un pas o un moviment amb el peu de la cama de treball o tots dos peus sense contacte amb el terra.
en manège [fr] adv DANSA. Manera d’executar una seqüència de passos, de girs o de salts descrivint una trajectòria circular al voltant de l’escena o de l’aula de dansa.
enchaînement [fr] o encadenament n m DANSA. Seqüència de passos enllaçats rítmicament que constitueixen una frase coreogràfica.
endavant o en avant adv DANSA. Manera d’executar un pas desplaçant-se de cara, en direcció al públic o al frontal establert.
endofuita n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Flux sanguini que es localitza dins del sac aneurismal després de la reparació d’un aneurisma endovascular mitjançant la col·locació d’una endopròtesi.
enrere o en arrière [fr] adv DANSA. Manera d’executar un pas desplaçant-se d’esquena, allunyant-se del públic o del frontal establert.
entrechat [fr] n m DANSA. Salt en què s’encreuen repetidament els peus en el moment de suspensió en l’aire.
entrevista exprés n f EMPRESA | TREBALL. Entrevista organitzada amb el procediment de les entrevistes exprés.
entrevistes exprés n f pl . EMPRESA| TREBALL. Procediment de reclutament de personal consistent en l’organització d’una sessió amb diferents rondes d’entrevistes individuals molt curtes entre els diferents candidats i els diferents ocupadors.
enveloppé n m DANSA. Moviment consistent a portar la cama de treball des de 5a posició fins a una posició estirada al davant, al costat o al darrere del cos, a una altura variable o arran de terra, i a continuació flexionar-la per assolir la posició de retiré o de cou-de-pied i finalment tancar a 5a posició.
épaulé [fr] adj DANSA. Dit del pas o del moviment que s’executa amb épaulement.
épaulement [fr] n m DANSA. Col·locació d’una espatlla més avançada i l’altra més endarrerida, que s’executa mitjançant la torsió del tors, amb el cap dirigit cap a l’espatlla més avançada, la qual afegeix expressivitat i suavitza la línia del cos.
equivalència ricardiana o teorema de l’equivalència ricardiana n f ECONOMIA. Teoria econòmica que postula que l’augment del dèficit fiscal d’un govern no comporta un augment de la demanda agregada.
espai de cotreball n m TREBALL | SOCIOLOGIA . Lloc físic on diversos professionals independents duen a terme la seva activitat laboral, compartint equipament i recursos tecnològics.
espectre vermell n m METEOROLOGIA. Fenomen lumínic transitori de color vermell i d’intensitat feble que es produeix a la mesosfera, coincidint amb un llamp núvol-terra.
failli [fr] n m DANSA. Pas compost en què, partint de 5a posició en plié, s’impulsa el cos enlaire fent un quart de gir, es mostra una 5a posició en l’aire i tot seguit se separen les dues cames fins a aterrar en 1a posició, des d’on es continua amb un chassé a terra endavant.
fals canvi de direcció o fals canvi explosiu o ziga-zaga falsa n m BASQUETBOL. Driblatge en què l’atacant simula un canvi de direcció sense arribar a executar-lo, de manera que supera el defensor fent botar la pilota amb la mateixa mà que a l’inici i mantenint també la mateixa orientació del cos.
fase final o play-off [en] n f ESPORT. Fase d’una competició disputada entre els equips o esportistes classificats en unes posicions determinades durant una fase prèvia, que serveix per a establir la classificació final de la competició.
fenomen lumínic transitori [TLE] n m METEOROLOGIA. Manifestació elèctrica lumínica de molt curta durada que ocorre a les regions superiors de l’atmosfera per sobre de les tempestes elèctriques.
fes-t’ho tu n m SOCIOLOGIA. Pràctica de fabricar, reparar o decorar un mateix objectes, generalment d’ús propi, sense l’ajuda de serveis professionals.
fes-t’ho tu adj SOCIOLOGIA. Dit de l’objecte, generalment d’ús propi, fabricat, reparat o decorat per un mateix, sense l’ajuda de serveis professionals.
finançament col·lectiu mixt n m FINANCES. Finançament col·lectiu en què el projecte, a banda de rebre aportacions individuals, es beneficia de la participació d’una organització que hi afegeix una quantitat rellevant.
flic-flac n m DANSA. Moviment ràpid i enèrgic consistent a flexionar la cama de treball, des d’una posició estirada, generalment al costat del cos i amb la punta dels dits lleugerament aixecada de terra, fent lliscar els dits per terra fins a la posició de cou-de-pied davant o darrere per a tornar-la a allunyar lleugerament cap al costat i, immediatament després, a flexionar-la de nou fent lliscar els dits per terra fins a assolir la posició de cou-de-pied contrària a l’executada anteriorment.
fondu [fr] adj DANSA. Dit del pas o del moviment que s’executa amb la cama de suport flexionada.
fondu [fr] n m DANSA. Flexió de la cama de suport.
fouetté [fr] n m DANSA. Canvi enèrgic de la direcció del cos sobre la cama de suport mentre la cama de treball, que es troba estirada davant o darrere del cos, fa una rotació sobre si mateixa sense variar el lloc que ocupa en l’espai.
galeta de tercers n f CIBERSEGURETAT. Galeta creada per un lloc web amb un domini diferent al del lloc web que visita l’usuari.
galeta pròpia n f
gargouillade [fr] n f DANSA. Pas ràpid semblant a un pas de chat en què cada cama fa un rond de jambe en l’air abans de tornar a terra.
gestió d’ingressos n f TURISME. Tècnica de gestió comercial destinada a obtenir la màxima rendibilitat dels ingressos mitjançant l’adequació de l’oferta de serveis i la tarifació al tipus de client i a l’afluència prevista, d’acord amb les dades obtingudes de l’anàlisi de la demanda i del comportament del consumidor al llarg del temps.
gestor d’ingressos | gestora d’ingressos n m, f TURISME. Persona encarregada de la gestió d’ingressos en una empresa de serveis turístics.
girant o en tournant [fr] adv DANSA. Manera d’executar un pas o un moviment rotant el cos.
glissade [fr] n f DANSA. Pas de desplaçament lleuger, executat en qualsevol direcció, consistent a fer lliscar per terra el peu de la cama de treball, des de 5a posició en plié, fins que la cama i el peu queden estirats, seguidament a impulsar el cos enlaire amb la cama de suport fins que les dues cames i els dos peus queden completament estirats, i finalment a transferir el pes a la cama que a l’inici corresponia a la cama de treball, mentre l’altra cama es manté estirada amb la punta del peu a terra, abans de flexionar-se i tornar a 5a posició en plié.
governança de dades n f INFORMÀTICA. Política de gestió integral de les dades d’una organització destinada a assegurar-ne la disponibilitat, la usabilitat, la consistència, la integritat i la seguretat, a fi que esdevinguin útils i s’adeqüin als objectius estratègics establerts.
gran pas de dos n m DANSA. Pas de dos principal d’un ballet clàssic, interpretat pels dos protagonistes de l’obra.
grand battement [fr] o grand battement jeté [fr] o gran batement n m DANSA. Battement en què la cama de treball, en posició estirada, s’aixeca amb força al davant, al costat o al darrere del cos fins a l’altura del maluc o per sobre, i torna a la posició de partida.
grand battement en cloche [fr] o grand battement balançoire [fr] o gran batement en campana n m DANSA. Battement en què la cama de treball s’aixeca a gran altura i amb energia primer al davant i després al darrere del cos, passant per 1a posició.
grand écart [fr] o gran écart [écart: fr] o espagat n m DANSA. Obertura de les cames recolzades a terra formant un angle de 180°, amb una cama al davant i una altra al darrere del cos o amb una cama a cada costat del cos.
grand fouetté a la italiana [grand fouetté: fr] o gran fouetté a la italiana [fouetté: fr] n m DANSA. Pas compost consistent en un fondu écarté davant relevé, seguit d’un grand battement amb canvi de direcció del cos i finalment un fouetté, el qual acaba en attitude o arabesque darrere.
grand fouetté effacé en face [fr] o gran fouetté effacé en face [fouetté effacé en face: fr] n m DANSA. Fouetté en effacé en què, des d’attitude davant a 45°, la cama de suport, en plié, executa un relevé mentre l’altra cama s’estén a la segona a 90° mentre es fa mig gir en dedans per a acabar a la posició d’attitude en effacé darrere en plié.
grand jeté o gran jeté n m DANSA. Salt d’un peu a l’altre amb desplaçament que s’inicia amb el llançament consecutiu de les dues cames a gran altura en direccions oposades, en què s’intenta mantenir el màxim de temps possible el cos en l’aire abans del retorn a terra.
grand jeté développé [fr] o gran jeté développé [jeté développé: fr] n m DANSA. Salt d’un peu a l’altre amb desplaçament en què una de les dues cames realitza una acció similar al développé fins a mostrar un instant les dues cames estirades en l’aire a gran altura en direccions oposades, intentant mantenir el màxim de temps possible el cos en l’aire abans d’aterrar sobre la cama de llançament en posició flexionada mentre es manté la cama contrària estirada al darrere del cos.
grand jeté entrelacé o tour jeté [fr] o gran jeté entrelacé n m DANSA. Salt d’un peu a l’altre amb un gir en l’aire, consistent en el llançament d’una cama al davant mentre la cama de suport, en posició flexionada, s’impulsa enlaire i va a trobar-se amb la primera, com si s’encreuessin, alhora que es fa mig gir amb el tronc cap a la direcció a la cama que ha fet l’impuls, i finalment s’aterra sobre l’altra cama, mostrant una posició final en arabesque o en attitude.
grand plié o gran plié n m DANSA. Moviment de flexió màxima de les dues cames que comporta, excepte en la 2a posició, l’aixecament mínim dels talons de terra després d’haver superat la realització d’un demi-plié.
grand rond de jambe [fr]o gran rond de jambe [rond de jambe: fr] n m DANSA. Rond de jambe en què la cama de treball, després de fer un développé davant o darrere, descriu mig cercle en l’aire en posició estirada, a una altura variable, sovint a 90° o més.
grand rond de jambe jeté [fr] o gran rond de jambe jeté [rond de jambe jeté: fr] n m DANSA. Rond de jambe en què la cama de treball, des d’una posició flexionada al davant o al darrere del cos a petita altura, s’estira enèrgicament a una gran altura passant per la segona, des d’on inicia el descens per completar l’acció circular fins que la punta del peu toca a terra.
grand tour [fr] o grande pirouette [fr] o gran pirueta o gran tour [tour: fr] n m DANSA. Gir que s’executa mostrant una cama estirada o flexionada a 90° o més, en diferents posicions, principalment en attitude, en arabesque o a la segona.
halo n m METEOROLOGIA. Fenomen lumínic transitori consistent en una resplendor difusa descendent, que es produeix a una altitud d’entre 75 i 85 km, sovint per sobre dels espectres vermells.
hiperglobalització o hipermundialització n f ECONOMIA. Globalització en què els estats no tenen capacitat per a imposar restriccions locals a la lliure circulació de béns, serveis i capital.
hora feliç n f RESTAURACIÓ. Part del dia en què un establiment comercial, especialment un bar o un restaurant, redueix els preus o fa ofertes especials.
impost negatiu sobre la renda n m ECONOMIA. Quantitat de diners que l’Estat transfereix als ciutadans econòmicament més febles, a través de l’impost sobre la renda, per garantir-los uns ingressos mínims.
infecció alimentària n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Malaltia transmesa per aliments en què l’agent causant ingerit és un microorganisme patogen amb capacitat de multiplicar-se activament dins l’organisme o de produir-hi elements tòxics que poden actuar com un antigen.
infestació alimentària n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Malaltia transmesa per aliments en què l’agent causant ingerit és un paràsit macroscòpic.
informació errònia n f COMUNICACIÓ. Informació incorrecta que es difon sense malícia, generalment per ignorància o negligència.
informació maliciosa n f COMUNICACIÓ. Informació sovint manipulada o fora de context que es difon amb la intenció de fer mal a les persones o organitzacions implicades.
informàtica a la boira n f INFORMÀTICA. Organització d’un sistema informàtic en què els recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades es distribueixen en un espai virtual intermedi entre el núvol i l’origen de les dades.
informàtica a la perifèria n f INFORMÀTICA. Organització d’un sistema informàtic en què els recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades se situen en els mateixos sensors o controladors on s’originen les dades o dins la seva xarxa.
informàtica al núvol n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Organització d’un sistema informàtic en què l’usuari fa ús de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades allotjats en servidors externs accessibles a través d’internet.
inseguretat econòmica n f ECONOMIA. Situació de l’individu o la família que no tenen assegurada l’obtenció d’uns ingressos econòmics que els permetin fer front a les necessitats quotidianes presents o futures, la qual provoca sensació de desprotecció i ansietat.
intel·ligència contra amenaces n f CIBERSEGURETAT. Capacitat d’extreure coneixement útil per a la presa de decisions relacionades amb la lluita contra els ciberatacs, especialment sobre vulnerabilitat informàtica, a partir de fonts diverses, mitjançant la recopilació, la selecció, el tractament i l’anàlisi d’informació.
intel·ligència de fonts obertes n f INFORMÀTICA. Capacitat d’extreure coneixement útil per a la presa de decisions estratègiques a partir de fonts públiques i gratuïtes, mitjançant la recopilació, el tractament i l’anàlisi d’informació.
intel·ligència de negoci [BI] n f EMPRESA. Capacitat d’una empresa de generar coneixement útil per a la p n f resa de decisions estratègiques per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l’anàlisi d’informació de fonts diverses.
interval de reserva n m TURISME. Període de temps que transcorre des que un client fa una reserva fins a la seva entrada efectiva a l’establiment.
intolerància alimentària n f MEDICINA. Reacció adversa a aliments en què l’organisme és incapaç de digerir, metabolitzar o assimilar, de manera total o parcial, un aliment o un component d’un aliment.
intoxicació alimentària n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Malaltia transmesa per aliments en què l’agent causant ingerit és una toxina o una substància química tòxica.
inversió d’impacte social n f FINANCES. Inversió en una empresa o organització que, a més de l’obtenció d’un benefici econòmic, té com a objectiu la producció d’un benefici social o ambiental.
jeté n m DANSA. Salt d’un peu a l’altre que s’inicia amb el llançament enèrgic d’una de les dues cames en qualsevol direcció i a diferents altures.
jeté simple o petit jeté n m DANSA. Salt que s’inicia amb el llançament enèrgic d’una de les dues cames a 45° en qualsevol direcció i finalitza sobre aquesta mateixa cama, mentre l’altra cama acaba en una posició de cou-de-pied davant o darrere.
joc d’escapada n m LLEURE. Joc d’aventura en què diversos participants han de resoldre conjuntament un seguit de proves en un temps limitat per poder assolir un objectiu, generalment sortir d’un espai tancat
jugador decisiu | jugadora decisiva n m, f BASQUETBOL. Jugador que té la capacitat de fer cistelles sovint en els trams de partit igualats, especialment durant els trams finals.
llamp ascendent o llamp terra-núvol n m METEOROLOGIA. Llamp que es produeix des d’un element sobresortint de la superfície terrestre cap a un núvol
llamp núvol-núvol [NN] n m METEOROLOGIA. Llamp que es produeix des d’un núvol cap a un altre núvol, o entre parts diferents d’un mateix núvol, sense arribar a tocar a terra.
llamp núvol-terra [NT] o llamp descendent n m METEOROLOGIA. Llamp que es produeix des d’un núvol cap a terra.
llançament damunt la botzina o llançament sobre la botzina o cistella damunt la botzina o cistella sobre la botzina n m BASQUETBOL. Llançament vàlid efectuat just al límit de temps d’un partit o d’una part d’un partit, de tal manera que la pilota arriba al cèrcol amb el temps reglamentari acabat.
llista de persones amb informació privilegiada o llista d’iniciats n f DRET PROCESSAL | FINANCES. Relació de totes les persones que tenen accés a informació confidencial sobre l’estat financer d’una corporació, tant si és de manera permanent com si se circumscriu a determinades operacions, que aquesta corporació està obligada a elaborar, mantenir i posar a disposició de les autoritats que eventualment la puguin demanar.
malaltia transmesa per aliments [MTA] o malaltia de transmissió alimentària n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Malaltia causada per la ingesta d’un agent biològic o químic present en un aliment.
manège [fr] n m DANSA. Trajectòria circular que descriu el ballarí mentre executa una seqüència de passos, de girs o de salts en sèrie.
mesoalta o alta mesoescalar n f METEOROLOGIA. Àrea d’alta pressió mesoescalar.
mesobaixa o baixa mesoescalar n f METEOROLOGIA. Àrea de baixa pressió mesoescalar.
mesocicló n m METEOROLOGIA. Corrent rotatori mesoescalar, d’entre 2 i 10 km de diàmetre, que es pot trobar a l’interior d’una tempesta.
mesoescala n f METEOROLOGIA. Escala corresponent a fenòmens meteorològics que abracen extensions horitzontals mitjanes, d’entre 2 i 1 000 km aproximadament.
mesoescalar adj METEOROLOGIA. Relatiu als fenòmens meteorològics de mesoescala.
mineria urbana n f MEDI AMBIENT. Activitat d’extracció dels materials útils, especialment metalls, continguts en els residus de les ciutats.
minuts decisius o moment de caixa o faixa n m pl BASQUETBOL. Tram final d’un partit en què totes les accions de joc tenen una gran importància perquè queda poc temps de joc i la diferència de punts entre els dos equips és petita o nul·la.
modificació de reserva n f TURISME. Modificació que fa un client en la seva reserva, tant de les dates com de les condicions de la reserva.
monopsonista n m, f COMERÇ. Persona o entitat que exerceix de comprador únic en un mercat, de manera que té capacitat per a fixar el preu del producte.
nit roent n f METEOROLOGIA. Nit amb una temperatura mínima igual o superior a 30 °C.
nit tòrrida n f METEOROLOGIA. Nit amb una temperatura mínima entre 25 °C i 29,9 °C.
nit tropical o nit calorosa n f METEOROLOGIA. Nit amb una temperatura mínima entre 20 °C i 24,9 °C.
només per a adults adj TURISME. Dit de l’allotjament turístic on no està admesa la presència de menors, generalment per a evitar el soroll o les molèsties que es considera que poden causar els infants.
notícia falsa n f COMUNICACIÓ. Notícia que difon informació que no és certa, d’una manera generalment premeditada, sobretot a les xarxes socials, amb la intenció de danyar la reputació d’algú o d’influir en l’opinió pública.
núvol o nigul (balear) n m TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ. Conjunt de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades que un proveïdor posa a disposició dels usuaris a través d’internet.
partenaire [fr] o parella n m, f DANSA. Persona que forma parella amb una altra en una dansa.
pas couru [fr] n m DANSA. Sèrie de petits passos, generalment en punta o en mitja punta, executats de manera molt ràpida, que s’utilitzen com a desplaçament o com a preparació d’un salt.
pas de basque [fr] n m DANSA. Pas complex, amb tres canvis de pes, executat habitualment partint de 5a posició en croisé o en effacé, consistent generalment en un demi-rond de jambe à terre, en dehors o en dedans, realitzat amb la cama de suport flexionada, seguit d’un impuls d’aquesta cama per a fer una transferència de pes sobre l’altra, que es flexiona a la recepció, i a continuació un passatge per 1a posició en plié fins a 4a posició també en plié, el qual acaba finalment amb el pes sobre la cama de suport original i l’altra cama estirada amb la punta dels dits a terra.
pas de bourrée [fr] n m DANSA. Pas amb tres canvis de pes en què un peu passa per davant o per darrere de l’altre, executat en qualsevol direcció.
pas de bourrée ballotté [fr] n m DANSA. Moviment de balanceig consistent en l’execució de dos pas de bourrée consecutius, l’un endavant i l’altre enrere o bé a la inversa, mostrant cada vegada una cama estirada després de fer els canvis de pes a través de la posició de cou-de-pied i inclinant el cos en la direcció oposada a la cama que es desplega.
pas de chat [fr] o saut de chat [fr] n m DANSA. Salt d’un peu a l’altre amb desplaçament generalment lateral en què, des de 5a posició en plié, un peu puja a la posició de retiré mentre l’altre peu impulsa el cos per mostrar immediatament les dues cames flexionades en l’aire abans d’aterrar primer un peu i després l’altre i finalment tancar a la 5a posició en plié.
pas de cheval [fr] n m DANSA. Moviment ràpid en què la cama de treball estirada a petita altura, generalment al davant del cos, es flexiona fent lliscar els dits per terra, acostant-los a la cama de suport, i tot seguit descriu un moviment semblant a un petit développé, sovint executat diverses vegades seguides.
pas de dos n m DANSA. Fragment coreogràfic executat per dos ballarins.
pas de poisson [fr] o temps de poisson [fr] n m DANSA. Salt en què, després de l’impuls des de 5a posició en plié, en el moment de màxima elevació s’arqueja l’esquena i s’impulsen les cames juntes i estirades enrere, el qual acaba sobre una sola cama en fondu amb l’altra cama en arabesque o attitude effacé darrere en l’aire.
pas de tres n m DANSA. Fragment coreogràfic executat per tres ballarins.
pas de valse [fr] o pas de vals n m DANSA. Pas consistent en una combinació de balancés que es poden fer en diferents direccions i amb grans desplaçaments, generalment amb gir, acompanyats del balanceig del cap i els braços seguint el moviment de les cames.
pas marché [fr] o pas jeté fondu [fr] n m DANSA. Seqüència de passos endavant o enrere en els quals la cama de suport, en posició flexionada, impulsa el cos per traslladar-lo sobre l’altra cama, estirada en mitja punta o en punta, i seguidament la primera cama s’aixeca del terra encara flexionada i passa al davant o al darrere de l’altra tot estirant-se, mentre la cama de suport es recolza a peu pla i es flexiona per a enllaçar immediatament amb el pas següent.
passé n m DANSA. Moviment de la cama de treball consistent a passar de davant a darrere de la cama de suport, o a la inversa, ja sigui en una posició de retiré o a través d’una 1a posició.
perifèria n f INFORMÀTICA. Conjunt de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades accessibles en línia que un proveïdor situa en els mateixos sensors o controladors on s’originen les dades o dins la seva xarxa.
persona amb informació privilegiada o iniciat | iniciada n f . DRET PROCESSAL | FINANCES. Persona que té accés a informació confidencial sobre l’estat financer d’una corporació com a conseqüència de la posició que hi ocupa o de la relació professional que hi manté.
petit battement serré [fr] o petit battement battu [fr] o petit batement serré n m DANSA. Battement en què la cama de treball, en posició de cou-de-pied davant o darrere, s’allunya només lleugerament de la cama de suport, mantenint la flexió, i torna ràpidament a la posició de partida, com si colpegés el turmell de la cama de suport.
petit battement sur le cou-de-pied [fr] o petit batement al cou-de-pied [cou-de-pied: fr] n m DANSA. Battement ràpid i enèrgic en què el peu de la cama de treball, des de la posició de cou-de-pied davant o darrere, s’allunya lleugerament de la cama de suport amb un moviment lateral, sense perdre del tot la flexió de la cama, i passa a la posició de cou-de-pied contrària per tornar finalment a la posició inicial.
pila de programari n f INFORMÀTICA. Grup de components independents de programari, de diferents nivells funcionals, que actuen conjuntament per donar suport a l’execució d’una aplicació.
piqué n m DANSA. Pas consistent en un canvi de pes d’una cama a l’altra, en què la cama de suport inicial, en posició flexionada, impulsa el cos per traslladar-lo de manera ràpida en qualsevol direcció sobre l’altra cama, estirada i en punta o en mitja punta.
piqué retiré en tournant [fr] o tour piqué [fr] o piqué retiré girant n m DANSA. Gir que s’inicia amb un piqué sobre una cama per a portar immediatament l’altra cama a la posició de retiré davant o darrere, des de la qual s’executa la rotació.
piqué soutenu en tournant [fr] o piqué soutenu girant [piqué soutenu: fr] n m DANSA. Gir que s’inicia amb un piqué sobre una cama per a portar immediatament l’altra cama al davant o al darrere d’aquesta en 5a posició en punta o en mitja punta, des de la qual s’executa la rotació en direcció a la cama del darrere, la qual queda al davant en finalitzar el gir.
piranga gorja-rosada n f ZOOLOGIA. Passeriformes > Cardinàlids > Piranga
pirouette [fr] o pirueta n f DANSA. Gir sobre una sola cama, que fa d’eix, en punta o en mitja punta, mentre l’altra cama es troba en retiré.
plié n m DANSA. Flexió de l’articulació del maluc, el genoll i el turmell.
pointe tendue [fr] o punta a terra n f DANSA. Posició de la cama de treball estirada en qualsevol direcció, amb la punta del peu també estirada tocant a terra.
port de bras [fr] n m DANSA. Moviment suau i continu dels braços que permet passar-los d’una posició de braços a una altra.
porté o desplaçat -ada adj DANSA. Dit del salt en què s’afegeix un desplaçament.
porté n m DANSA. Acció per la qual el ballarí aixeca la ballarina mentre ella adopta una posició concreta o executa un moviment en l’aire.
predicció retrospectiva n f METEOROLOGIA. Predicció meteorològica d’un moment o període passat a partir de dades conegudes anteriors a aquest moment o període estudiat, amb l’objectiu generalment d’obtenir una mesura de l’eficàcia mitjana d’un model de predicció meteorològica.
prestació en espècie n f FINANCES. Prestació consistent en el lliurament de béns materials, no pecuniaris, o en la concessió de certs avantatges
principi de capacitat contributiva n m ECONOMIA. Principi que estableix la conveniència que els impostos es determinin segons les possibilitats de pagament de cada contribuent.
procés de connexió n m METEOROLOGIA. Unió del traçador descendent i el traçador ascendent d’un llamp núvol-terra, amb la qual cosa queda completament establert el canal inonitzat pel qual puja a continuació la descàrrega de retorn.
programa de telerealitat n m COMUNICACIÓ. Programa televisiu d’entreteniment, amb formats diversos, que mostra com a espectacle el comportament espontani dels participants en situacions reals.
punta a punta o cistella a cistella [BÀSQUET] o porta a porta n m ESPORTS DE PILOTA. Acció individual d’un jugador consistent a travessar pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi, i acabar fent gol o cistella ell mateix, sense la participació de cap company d’equip al llarg de la jugada.
reacció adversa a aliments [RAA] n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Resposta clínica anormal atribuïda a la ingestió, el contacte o la inhalació d’un aliment o d’un dels seus derivats, d’un component de l’aliment o d’un additiu alimentari contingut en l’aliment, els quals són innocus per a la majoria de la població.
reentelatge n m ART. Acció d’adherir una tela nova a la part posterior de la tela original d’una pintura, durant el procés de restauració, a fi de reforçar-la.
refer taula v intr RESTAURACIÓ. Netejar una taula d’un establiment de restauració que ha estat utilitzada i tornar-la a parar per poder servir uns altres clients.
relevé n m DANSA. Moviment en què el cos s’eleva en punta o en mitja punta, ja sigui sobre les dues cames o sobre una sola cama.
renversé adj DANSA. Dit del moviment que es fa amb una gran rotació de la part superior del tronc, que produeix la impressió que el cos es llança cap enrere, a la qual sovint s’afegeix una inclinació.
rèplica digital n f INFORMÀTICA. Rèplica virtual d’un objecte, un sistema, un procediment industrial o un servei que permet analitzar-ne el funcionament al llarg de tot el seu cicle de vida, preveure’n el comportament i millorar-ne l’eficàcia.
retiré n m DANSA. Posició en què la punta dels dits del peu de la cama de treball, en flexió, és a tocar de la cama de suport, sovint a l’altura del genoll.
revisió instantània o repetició instantània n f ESPORT. Sistema de suport a l’arbitratge basat en la repetició de les imatges enregistrades d’un esdeveniment esportiu des d’angles diferents i a velocitats diferents, que s’utilitza com a ajuda en la presa de decisions davant d’accions dubtoses.
revisita o revisitació n f ART. Interpretació d’una obra, un autor, un esdeveniment o un període històric des d’una nova perspectiva o amb un enfocament nou.
revisitar v tr ART. Interpretar una obra, un autor, un esdeveniment o un període històric des d’una nova perspectiva o amb un enfocament nou.
révoltade [fr] n f DANSA. Salt amb gir i amb desplaçament durant el qual el tronc queda paral·lel a terra, en què una cama s’impulsa i fa una trajectòria enlaire al voltant de l’altra cama, formant les dues cames un angle de 90°, fins a rebre altre cop el pes del cos en plié.
rond de jambe [fr] n m DANSA. Moviment en què la cama de treball descriu una trajectòria circular o arrodonida.
rond de jambe a 45° [rond de jambe: fr] n m DANSA. Rond de jambe en què la cama de treball, després de fer un développé davant o darrere, descriu mig cercle en l’aire en posició estirada a 45°.
rond de jambe à terre [fr] o rond de jambe a terra [rond de jambe: fr] n m DANSA. Moviment en què la cama de treball, en posició estirada, descriu mig cercle amb la punta dels dits tocant a terra, el qual es pot executar de manera continuada passant per 1a posició.
rond de jambe en l’air [fr] o rond de jambe en l’aire [rond de jambe: fr] n m DANSA. Rond de jambe en què la cama de treball, des d’una posició estirada al costat del cos i generalment a 45° o 90°, duu a terme un moviment de flexió i un moviment d’extensió del genoll sense moure la cuixa, en un dels quals imprimeix una acció arrodonida.
royal [fr] n m DANSA. Canvi de peu saltat en l’aire en què, partint de 5a posició en demi-plié, s’impulsa el cos amb els dos peus per a mostrar-los lleugerament separats durant l’elevació i tornar-los a ajuntar mostrant la mateixa 5a posició en l’aire, abans d’executar un canvi de peu i aterrar en la 5a posició contrària a la de partida, també en demi-plié.
saltat -ada o sauté [fr] adj DANSA. Dit del pas o moviment que es duu a terme saltant.
saut de basque [fr] n m DANSA. Salt d’un peu a l’altre, precedit d’un pas que serveix d’impuls, en què una cama es llança a la segona mentre el cos s’eleva i s’inicia un gir en l’aire, durant el qual es porta la cama de treball en retiré fins a aterrar en aquesta posició.
sautillé [fr] n m DANSA. Sèrie de petits salts sobre un mateix peu, en què aquest no arriba a estirar-se i el taló gairebé no abandona el terra, durant els quals es pot fer un desplaçament, un gir o diversos girs, mentre es manté la cama de treball en una posició determinada o bé es canvia una o diverses vegades.
sensorització n f ELECTRÒNICA | INFORMÀTICA . Tècnica consistent a posar sensors en un dispositiu, una màquina, una instal·lació o una persona, a fi d’obtenir dades en temps real del seu comportament o estat o de les condicions de l’entorn.
sensoritzar v tr ELECTRÒNICA | INFORMÀTICA. Posar sensors en un dispositiu, una màquina, una instal·lació o una persona, a fi d’obtenir dades en temps real del seu comportament o estat o de les condicions de l’entorn.
servei d’informació o servei d’intel·ligència o intel·ligència o servei secret n m POLÍTICA. Organització governamental que s’ocupa de la recopilació, la selecció, el tractament i l’anàlisi d’informació secreta amb l’objectiu de millorar la presa de decisions estratègiques relacionades amb la seguretat i la defensa d’un país.
sissonne [fr] n m f DANSA. Salt consistent a impulsar el cos amb els dos peus per mostrar una posició en l’aire i aterrar sobre un sol peu.
sistema de pagador únic n m ECONOMIA. Sistema d’assistència sanitària, amb voluntat de cobertura universal, en el qual qui paga l’atenció que reben els ciutadans dels proveïdors de serveis de salut és únicament l’Estat, mitjançant fons públics procedents de la recaptació d’impostos.
soubresaut [fr] n m DANSA. Salt en què el ballarí s’impulsa des de 5a posició i aterra en la mateixa 5a posició.
sous-sus [fr] o sus-sous [fr] n m DANSA. Elevació del cos des de 5a posició en plié, en què els dos peus s’impulsen alhora per a assolir de manera molt ràpida i enèrgica una 5a posició en punta o en mitja punta.
supercèl·lulao tempesta supercel·lular n f METEOROLOGIA. Tempesta consistent en una cèl·lula de convecció de grans dimensions que presenta un mesocicló, amb un cicle de vida que pot tenir una durada superior a diverses hores.
telerealitat n f COMUNICACIÓ. Gènere televisiu d’entreteniment en què s’inscriuen els programes que mostren com a espectacle el comportament espontani dels participants en situacions reals.
tempesta en desdoblament n f METEOROLOGIA. Tempesta que es divideix en dues tempestes que segueixen camins divergents, la qual cosa pot comportar la formació d’una o dues supercèl·lules.
temps de cuisse [fr] n m DANSA. Pas compost en què, des de la 5a posició, es porta la cama de treball a davant o a darrere de la cama de suport fent un battement tendu en plié o bé un petit retiré passé també en plié, i immediatament a continuació es fa un sissonne de costat sense canviar la 5a posició.
temps de flèche [fr] n m DANSA. Salt d’un peu a l’altre en què es llancen enlaire al davant les dues cames consecutivament, amb la segona executant un développé, fins a trobar-se les dues cames un instant en l’aire.
temps levé [fr] n m DANSA. Salt de dos peus a dos peus des d’una de les posicions bàsiques dels peus o d’un peu al mateix peu amb la cama de treball en una posició concreta, en què es manté la mateixa posició des de l’impuls fins a l’aterratge.
temps lié [fr] n m DANSA. Combinació de moviments convencionalment connectats que inclou sempre canvis de pes d’una cama a l’altra, executada de manera harmoniosa i fluida, sense pauses.
tombé o pas tombé [fr] n m DANSA. Moviment de canvi de pes d’una cama a l’altra en què habitualment s’estén la cama de treball en qualsevol direcció en l’aire i, amb una pèrdua momentània de l’equilibri, es trasllada el pes del cos sobre la direcció que indica aquesta cama, la qual es recolza a terra flexionada i a peu pla per a rebre el pes del cos, mentre l’altra cama pot adoptar posicions diverses.
tour de promenade [fr] o tour lent [fr] n m DANSA. Gir lent sobre una cama a peu pla en què aquest peu pivota fent petits desplaçaments del taló, mentre l’altra cama es troba en una posició concreta en l’aire, generalment en attitude, en arabesque o en retiré.
tour en l’air [fr] o tour en l’aire [tour: fr] n m DANSA. Salt vertical en què, partint de 5a posició en plié, s’impulsa el cos enlaire per a executar un gir complet i acabar també en 5a posició, habitualment amb un canvi de peu.
tour fouetté [fr] o fouetté rond de jambe en tournant [fr] o fouetté rond de jambe girant [fouetté rond de jambe: fr] n m DANSA. Gir consistent a efectuar, partint d’una posició amb la cama de suport flexionada i la cama de treball estirada al davant del cos, un demi-rond de jambe en dehors com a impuls per a portar enèrgicament aquesta cama a la posició de retiré mentre la cama de suport s’eleva en punta o en mitja punta, i a fer una volta en aquesta posició fins a acabar en la posició inicial, des de la qual, generalment, es repeteix el moviment diverses vegades.
toxiinfecció alimentària [TIA] n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Malaltia transmesa per aliments en què l’agent causant ingerit és un microorganisme patogen, una toxina o bé una substància química tòxica.
traçador n m METEOROLOGIA. Descàrrega elèctrica feble d’un llamp, prèvia a la descàrrega de retorn, que va formant un canal altament ionitzat que avança per l’aire i pel qual es propaga posteriorment la descàrrega de retorn.
traçador de connexió n m METEOROLOGIA. Traçador que s’inicia a la superfície terrestre, generalment en un element sobresortint del terreny, a mesura que el traçador descendent d’un llamp núvol-terra s’hi acosta.
traçador descendent n m METEOROLOGIA. Traçador d’un llamp núvol-terra que estableix un canal del núvol cap a terra a través del qual puja posteriorment la descàrrega de retorn.
traçador esglaonat n m METEOROLOGIA. Traçador descendent d’un llamp núvol-terra de polaritat negativa que es propaga esglaonadament, de manera no contínua, des del núvol cap a terra.
traçador ràpid n m METEOROLOGIA. Traçador d’una de les descàrregues d’un llamp núvol-terra diferent a la primera descàrrega de retorn, que es propaga veloçment pel canal ionitzat establert prèviament pel traçador descendent.
trobada exprés n f EMPRESA. Trobada de professionals organitzada amb el procediment de les trobades exprés.
trobades exprés n f pl EMPRESA. Procediment per a fer nous contactes o intercanviar idees i informació consistent en l’organització de trobades de professionals en què els participants es van alternant per parlar de dos en dos en rondes de converses de pocs minuts.
turismofòbia n f SOCIOLOGIA | TURISME. Rebuig social al turisme massificat, sovint per les molèsties o per l’impacte negatiu que genera.
ull de falcó n m ESPORTS DE PILOTA. Sistema de suport a l’arbitratge que, mitjançant la triangulació de les imatges obtingudes amb diverses càmeres, digitalitza la trajectòria seguida per una pilota amb relació a les línies del camp de joc, utilitzat com a ajuda per a establir si una acció ha tingut lloc dintre els límits establerts.
vídeo n m AUDIOVISUALS. Arxiu de contingut visual.
videoarbitratge [VAR] n m FUTBOL. Revisió instantània en què un petit grup d’analistes estudien des d’un espai aïllat les imatges en vídeo d’un partit, per a assegurar la correcció de les decisions arbitrals que poden condicionar el resultat final.