abrocòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
acceptació del risc n f ECONOMIA. Decisió de córrer un risc determinat, que es pren amb tot el coneixement de la informació disponible.
acrobàtids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
afrosorícides n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
agafar o capturar rebots o rebotejar v intr ESPORT. Tenir la capacitat d’aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d’un llançament fallat.
aigua virtual o aigua oculta n f MEDI AMBIENT. Quantitat d’aigua necessària per a l’elaboració d’un producte agrícola o industrial o per a la prestació d’un servei, en tots els estadis de la cadena de producció i transport.
ailúrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels carnívors.
alcipeids n m pl ZOOLOGIA. Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes.
al·lergènic | al·lergènica o al·lergogènic | al·lergogènica adj MEDICINA. Relatiu als al·lèrgens o a un al·lergen.
al·lergenicitat o al·lergogenitat n f MEDICINA. Capacitat d’una substància de provocar una reacció al·lèrgica.
allotjament d’hospitalitat o sofà de franc n m TURISME. Allotjament gratuït gestionat a través d’internet en què particulars ofereixen temporalment un espai de casa seva a persones que busquen on hostatjar-se, generalment durant un viatge.
amina biogènica o amina biògena n f BIOQUÍMICA. Compost nitrogenat que es forma per la transformació de determinats aminoàcids presents en els aliments per l’acció d’enzims específics generats per microorganismes.
anàlisi forense n f DRET. Examen de les dades i les mostres relacionades amb un fet delictiu aplicant-hi els mètodes i les tècniques de les ciències forenses, amb l’objectiu d’obtenir proves que puguin resultar útils durant el procés judicial.
anàlisi informàtica forense n f DRET / INFORMÀTICA. Anàlisi de dades emmagatzemades en format electrònic pròpia de la informàtica forense, que es duu a terme durant la investigació d’un fet delictiu a fi d’obtenir proves que puguin resultar útils durant el procés judicial.
anàlisi lingüística forense n f LINGÜÍSTICA / DRET. Anàlisi lingüística de textos orals, escrits o signats pròpia de la lingüística forense, que es duu a terme durant la investigació d’un fet delictiu a fi d’obtenir proves que puguin resultar útils durant el procés judicial.
anisakidosi n f MEDICINA. Malaltia parasitària causada per larves d’anisàquids, especialment dels gèneres Anisakis, Pseudoterranova i, en menor mesura, Contracaeum, que pot provocar dolor gastrointestinal, vòmits, nàusees i reaccions al·lèrgiques, fruit, generalment, de la ingesta de peix d’aigua salada cru o poc cuit infestat i d’alguns cefalòpodes marins.
anisakiosi o anisakiasi n f MEDICINA. Anisakidosi causada per larves del gènere Anisakis.
anisakis n m ZOOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Gènere de nematodes paràsits de la família dels anisàkids que es troben habitualment a la cavitat abdominal de peixos i cefalòpodes, causants d’anisakiosi.
anisakis n m ZOOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Nematode paràsit del gènere Anisakis, de la família dels anisàkids, que es troba habitualment a la cavitat abdominal de peixos i cefalòpodes, causant d’anisakiosi.
anonimització n f CIBERSEGURETAT. Operació de fer anònimes les dades que podrien permetre la identificació personal.
anonimitzar v tr CIBERSEGURETAT. Fer anònimes les dades que podrien permetre la identificació personal.
aòtids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
aplodòntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
aprenentatge automàtic n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Mètode d’aprenentatge propi de la intel·ligència artificial basat en l’adquisició de patrons a partir de dades.
aprenentatge profund n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Aprenentatge automàtic basat en xarxes neuronals profundes.
aroma o aromatitzant n f ALIMENTACIÓ. Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s’afegeix a un aliment per a donar-hi olor o sabor o bé modificar-ne els que ja té.
arqueolemúrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
ascàride humana n f ZOOLOGIA /MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Nematode paràsit de la família dels ascarídids que es troba a l’intestí prim de l’ésser humà, causant d’ascariosi.
ascariosi o ascariasi n f MEDICINA. Malaltia parasitària causada per la presència del nematode Ascaris lumbricoides al budell prim o en altres òrgans, que pot provocar alteracions gastrointestinals i respiratòries, fruit del consum d’aigua o d’aliments contaminats amb ous d’aquest nematode, especialment fruites i verdures crues.
assumpció del risc n f ECONOMIA. Mesura de tractament del risc que consisteix a acceptar directament, amb tot el coneixement de la informació disponible, un risc determinat i les seves conseqüències, sense transferir-lo ni compartir-lo.
atèlids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
atenuació del risc n f EMPRESA. Estratègia de reducció del risc amb la qual es limiten les conseqüències negatives inevitables o probables del risc.
auditor forense | auditora forense n m, f DRET / EMPRESA. Especialista en comptabilitat que practica auditories forenses a fi de detectar irregularitats i obtenir proves vàlides per a un procediment judicial.
auditoria forense n f DRET / EMPRESA. Anàlisi basada en la comptabilitat forense que es duu a terme per a determinar si la gestió d’una entitat s’ajusta a la normativa vigent i per a preparar, si escau, proves vàlides davant d’un tribunal.
bacil piociànic n m MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Bacteri de la família de les pseudomonadàcies, gramnegatiu, facultativament anaerobi, mòbil i en forma de bacil, que pot causar gastroenteritis, pneumònia, nefritis i sèpsia i infectar ferides.
balenoptèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
batièrgids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
biocida n m MEDICINA / ALIMENTACIÓ / QUÍMICA. Producte compost per una o més substàncies actives o per organismes biològics que s’utilitza per a eliminar o controlar plagues, algues, fongs, bacteris o altres microorganismes que poden tenir un efecte perjudicial sobre el medi ambient i la salut humana.
biotoxina marina o toxina marina o ficotoxina n f MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Toxina produïda per diverses espècies de microalgues, principalment dels grups de les diatomees i les dinoflagel·lades, que s’acumula en peixos i mol·luscos filtradors i, a través de l’alimentació, pot passar als humans, en els quals causa quadres d’intoxicació alimentària aguda.
bisfenol A o BPA n m QUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Alcohol aromàtic format per dos 4-hidroxifenils units a un propilè, que es presenta en forma de cristalls blancs i és molt soluble en etanol i insoluble en aigua.
brucel·la n f MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Gènere de bacteris de la família de les brucel·làcies, gramnegatius, aerobis, immòbils i en forma de coccobacil, que es troben en ovelles, cabres, vaques i cavalls, causants de brucel·losi en l’ésser humà i els animals.
brucel·la n f MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Bacteri del gènere Brucella, de la família de les brucel·làcies, gramnegatiu, aerobi, immòbil i en forma de coccobacil, que es troba en ovelles, cabres, vaques i cavalls, causant de brucel·losi en l’ésser humà i els animals.
brucel·losi o febre de Malta n f MEDICINA. Malaltia infecciosa causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja i es pot transmetre a les persones, caracteritzada per una simptomatologia diversa amb quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.
burràmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
cal·litríquids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
calomíscids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
caluta n m ZOOLOGIA. Petit marsupial de la família dels dasiúrids propi de les regions desèrtiques del nord-oest d’Austràlia, d’uns 10 cm de llarg i entre 20 i 40 g de pes, de color vermellós, carnívor i nocturn, que es reprodueix un sol cop a la vida.
càmper n f TRANSPORTS. Furgoneta condicionada per a poder-hi dormir i fer vida al llarg d’un trajecte, utilitzada generalment en períodes de vacances.
campilobàcter n m MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Gènere de bacteris de la família de les campilobacteràcies, gramnegatius, microaeròfils, mòbils i en forma d’espiral, que es troben al tub digestiu de determinats mamífers i ocells, causants de campilobacteriosi.
campilobàcter n m MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Bacteri del gènere Campylobacter, de la família de les campilobacteràcies, gramnegatiu, microaeròfil, mòbil i en forma d’espiral, que es troba al tub digestiu de determinats mamífers i ocells, causant de campilobacteriosi.
campilobacteriosi n f MEDICINA. Malaltia infecciosa causada per bacteris del gènere Campylobacter que afecta els animals i es pot transmetre a les persones, caracteritzada per dolor abdominal, febre i diarrea aquosa o disentèrica amb sang i moc.
cap de sala o maître [fr] n m, f RESTAURACIÓ. Persona que s’encarrega de planificar i organitzar un servei de restaurant, de supervisar i controlar les operacions que hi tenen lloc i d’assegurar la correcta atenció als clients.
càvids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
cenolèstids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels paucituberculats.
cetartiodàctils n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
ciclopèdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels pilosos.
ciències forenses n f pl DRET. Conjunt de disciplines a què recorre la criminalística per valorar les proves i els indicis relacionats amb un fet delictiu.
ciguatera n f MEDICINA. Intoxicació causada per la ingestió de ciguatoxines presents en la carn de determinats peixos o mol·luscos d’origen tropical, caracteritzada per símptomes gastrointestinals i neurològics, especialment diarrea, vòmits, miàlgies, parestèsies o cefalàlgia.
ciguatoxina n f BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Biotoxina marina produïda per determinades microalgues del gènere Gambierdiscus, especialment Gambierdiscus toxicus, que s’acumula en peixos i mol·luscos d’aigües tropicals i, a través de l’alimentació, pot passar als humans, en els quals causa ciguatera.
cingulats n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
cinocefàlids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels dermòpters.
cistúgids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
citòlisi o lisi cel·lular o ruptura cel·lular n f BIOLOGIA. Destrucció de la membrana cel·lular o de la paret cel·lular d’una cèl·lula, que n’allibera el contingut.
clamifòrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cingulats.
cògids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’infraordre dels cetacis, de l’ordre dels cetartiodàctils, amb el cap quadrat, les mandíbules inferiors petites i una marca fosca prop dels ulls semblant a una fenedura branquial.
comerç conversacional n m MÀRQUETING. Model de comerç electrònic que permet al client dialogar lliurement amb la marca en temps real mitjançant aplicacions de missatgeria instantània, sigui per escrit o per mitjà de la veu.
compra en directe n f MÀRQUETING. Compra per internet a partir d’una retransmissió de vídeo en directe que permet la comunicació entre el venedor i el client.
compra per xarxes n f MÀRQUETING. Compra per internet que es fa íntegrament en una xarxa social, sovint en interacció amb altres membres.
comptabilitat forense n f DRET / EMPRESA. Especialitat de la comptabilitat dedicada a aplegar i presentar informació comptable, financera, legal, administrativa i tributària que pugui servir com a prova en un procés judicial.
coneixement del client n m EMPRESA. Imatge precisa que s’adquireix dels consumidors d’un producte o servei a partir de la recopilació i l’anàlisi de les dades disponibles, que permet deduir-ne les necessitats i el tipus de productes que els poden interessar.
contaminació genètica n f MEDI AMBIENT / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Introducció no controlada de gens d’un organisme modificat genèticament en un altre organisme de la mateixa espècie o d’una altra de diferent, especialment per pol·linització creuada, en el cas de les plantes, i per aparellament, en el cas dels animals.
contaminació radioactiva n f MEDI AMBIENT. Presència indesitjable d’elements radioactius, en una proporció significativa, a la superfície o a l’interior d’un medi determinat.
contaminant de procés n m MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Compost químic que es genera d’una manera natural durant el procés d’elaboració d’un aliment o una matèria primera, especialment quan és sotmès a altes temperatures.
contaminant orgànic persistent o COP n m MEDI AMBIENT / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Contaminant ambiental molt tòxic per a la salut humana consistent en una substància química resistent a la degradació que sovint és transportada a una distància considerable del punt d’emissió, roman llargament al medi i s’acumula en els teixits i òrgans dels éssers vius.
contracturar-se v intr pron MEDICINA. Quedar afectat, un múscul, un grup muscular o una zona del cos, una contractura.
coquització o embrutament n f QUÍMICA / ENGINYERIA. Procés de recobriment de la superfície d’un material amb residus carbonosos no desitjats procedents d’oxidacions incompletes de matèria orgànica.
cos estrany n m MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Objecte contaminant, generalment dur o tallant, present en un aliment de manera accidental, que es pot percebre a través del tacte o de la vista i pot comprometre la qualitat i la innocuïtat de l’aliment i provocar una lesió al consumidor.
cosificació o objectificació n f ANTROPOLOGIA. Fet de degradar una persona, una classe de persones o un animal a la condició d’objecte.
cosificar o objectificar v tr ANTROPOLOGIA. Degradar una persona, una classe de persones o un animal a la condició d’objecte.
craseonictèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
criminalística n f DRET. Disciplina que estudia les proves i els indicis d’un fet delictiu per mitjà de tècniques extretes d’altres disciplines, a fi d’establir totes les dades possibles relatives a l’autor, a les circumstàncies en què s’ha produït i a la víctima.
criminalística de camp n f DRET. Especialitat de la criminalística que es basa en la prospecció de l’escena del crim i la recollida de proves i indicis.
criminalística de laboratori n f DRET. Especialitat de la criminalística que es basa en l’anàlisi i la valoració de les proves i els indicis recollits a l’escena del crim.
criminalística financera n f DRET. Especialitat de la criminalística que s’ocupa dels delictes financers.
criminalística informàtica n f DRET / CIBERSEGURETAT. Especialitat de la criminalística que s’ocupa dels ciberdelictes.
criptosporidi n m MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Gènere de protozous paràsits de la família dels criptosporídids, intracel·lulars i de cicle directe, que es troben al tub digestiu d’ocells i mamífers, causants de criptosporidiosi.
criptosporidi n m MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Protozou paràsit del gènere Cryptosporidium, de la família dels criptosporídids, intracel·lular i de cicle directe, que es troba al tub digestiu d’ocells i mamífers, causant de criptosporidiosi.
criptosporidiosi o criptosporidiasi n f MEDICINA. Malaltia parasitària, generalment zoonòtica, causada per protozous del gènere Cryptosporidium, que pot provocar alteracions gastrointestinals i esdevenir greu en persones immunodeprimides, fruit, generalment, del consum d’aigua contaminada o d’aliments que han estat en contacte amb aigua contaminada, sobretot fruites, verdures, productes lactis, mol·luscos bivalves o carn.
crisoclòrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels afrosorícides.
ctenodactílids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
ctenòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
cunicúlids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
dasipròctids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
dasiúrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels dasiüromorfs.
dasiüromorfs n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
daubentònids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
delfínids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
derivat n m LITERATURA / IMATGE I SO / CINEMA. Obra audiovisual, literària o gràfica que té origen en una altra d’anterior molt popular, de la qual, generalment, aprofita un o diversos personatges secundaris que esdevenen protagonistes en el nou relat, sovint en un context espacial o temporal diferent.
derivat | derivada adj LITERATURA / IMATGE I SO / CINEMA. Dit de la producció audiovisual, de l’obra literària o de l’obra gràfica que té origen en una altra d’anterior molt popular, de la qual, generalment, aprofita un o diversos personatges secundaris que esdevenen protagonistes en el nou relat, sovint en un context espacial o temporal diferent.
desactivació n f QUÍMICA / ENGINYERIA. Pèrdua de la capacitat catalítica d’un catalitzador provocada per la disminució de la conversió d’una reacció catalítica amb el temps.
descontracturant adj MEDICINA. Dit d’un producte, una teràpia o una tècnica que relaxa la musculatura i fa disminuir o desaparèixer les contractures.
descontracturant n m >MEDICINA. Producte que relaxa la musculatura i fa disminuir o desaparèixer les contractures.
descontracturar v tr MEDICINA. Fer que un múscul, un grup muscular o una zona del cos deixin d’estar afectats per una contractura.
descontracturar-se v intr pron MEDICINA. Deixar d’estar afectats, un múscul, un grup muscular o una zona del cos, per una contractura.
desjudicialització n f DRET. Fet de renunciar al procés judicial a què s’ha sotmès un afer, el qual es considera que es pot resoldre més satisfactòriament per altres vies.
desjuridificació o desjuridització n f DRET. Fet de sostreure una matèria, una situació o un àmbit a l’ordenament jurídic.
deslegalització n f DRET. Fet de renunciar a regular per llei una pràctica o un costum determinats, els quals s’adjudiquen completament o en els aspectes essencials al dret dispositiu.
diatòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
didelfimorfs n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
dinòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
dipòdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
diprotodonts n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
distribució del risc n f EMPRESA. Mesura de tractament del risc consistent a dividir el risc entre diversos participants que accepten cooperar i compartir els resultats, tant si són positius com si són negatius.
diversificació del risc n f EMPRESA. Modalitat de prevenció del risc en què la disminució de la probabilitat de risc es basa a no concentrar l’activitat en determinats productes, serveis o clients.
dugòngids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels sirenis.
ecotòxic | ecotòxica adj MEDI AMBIENT. Dit d’un agent químic, físic o biològic que produeix efectes adversos sobre el medi ambient i els organismes que hi viuen.
ecotoxicitat n f MEDI AMBIENT. Capacitat d’un agent químic, físic o biològic de produir efectes adversos sobre el medi ambient i els organismes que hi viuen.
efecte dissuasiu n m DRET. Efecte descoratjador sobre l’exercici dels drets legals i naturals de la ciutadania causat per l’amenaça d’una actuació legislativa, judicial o policial en contra, que pot desembocar en la inhibició a l’hora d’exercir aquests drets.
elaboració de perfils o perfilació n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Creació del perfil psicològic, intel·lectual o social d’una persona mitjançant el tractament automatitzat de la seva informació personal i de comportament, recopilada generalment d’internet.
elaboració de perfils criminals o perfilació criminal n f CRIMINOLOGIA. Determinació del perfil psicosocial d’un delinqüent encara desconegut a partir de les dades disponibles, procedents directament de l’escena del crim o bé inferides de l’estudi d’altres perfils criminals.
electrocombustible n m ENERGIA. Combustible sintètic produït generalment a partir de diòxid de carboni i hidrogen verd.
elefàntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels proboscidis.
eliminació del risc n f EMPRESA. Mesura de tractament del risc consistent a fer desaparèixer la font de risc que intervé en una activitat, sigui canviant el procediment amb què es duu a terme o bé substituint la font de risc per un altre recurs que no sigui de risc.
embal·lonúrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
en estríming o en continu adj IMATGE I SO / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Que es difon o es duu a terme mitjançant estríming.
energia aerotèrmica o aerotèrmia n f ENERGIA. Energia renovable que s’obté de l’energia tèrmica de l’aire mitjançant l’ús d’una bomba de calor.
energia de la biomassa o bioenergia n f ENERGIA. Energia renovable que s’obté de la biomassa principalment mitjançant processos de fermentació, combustió, gasificació o piròlisi.
energia de les marees o energia mareomotriu n f ENERGIA. Energia del mar que s’obté de l’energia potencial de les marees mitjançant l’ús de turbines.
energia de les ones o energia undimotriu n f ENERGIA. Energia del mar que s’obté de l’energia cinètica de l’onatge mitjançant l’ús de turbines.
energia del mar n f ENERGIA. Energia renovable que s’obté del potencial energètic del mar, principalment de l’energia potencial, l’energia cinètica i l’energia tèrmica del mar.
energia dels corrents marins n f ENERGIA. Energia del mar que s’obté de l’energia cinètica dels corrents marins mitjançant l’ús de turbines submarines.
energia eòlica marina n f ENERGIA. Energia eòlica que s’obté amb aerogeneradors instal·lats mar endins.
energia eòlica terrestre n f ENERGIA. Energia eòlica que s’obté amb aerogeneradors instal·lats a terra.
energia geotèrmica o geotèrmia n f ENERGIA. Energia renovable que s’obté de l’aprofitament de la calor interna de la Terra.
energia hidràulica n f ENERGIA. Energia renovable que s’obté de l’energia gravitacional i l’energia cinètica dels corrents fluvials i dels salts d’aigua.
energia hidroelèctrica o hidroelectricitat n f ENERGIA. Energia elèctrica produïda a partir de l’energia hidràulica.
energia incorporada n f ENERGIA. Quantitat d’energia necessària per a elaborar un producte o prestar un servei, des de l’obtenció dels recursos naturals fins al lliurament final del producte o servei.
energia minieòlica o energia eòlica de baixa potència n f ENERGIA. Energia eòlica que s’obté amb aerogeneradors de potència inferior a 100 kW.
energia minihidràulica n f ENERGIA. Energia hidroelèctrica produïda a petita escala, amb una potència màxima limitada.
energia osmòtica o energia blava n f ENERGIA. Energia del mar que s’obté, per osmosi, de la diferència de concentració salina entre l’aigua dolça i l’aigua salada quan entren en contacte en la desembocadura d’un riu.
energia renovable o renovable n f ENERGIA. Energia que s’obté d’una font d’energia que, a escala temporal humana, no s’exhaureix o es pot regenerar.
energia solar de concentració n f ENERGIA. Energia solar tèrmica en què la radiació solar incident es concentra en una superfície reduïda mitjançant l’ús d’elements òptics.
energia solar fotovoltaica n f ENERGIA. Energia elèctrica produïda a partir de la conversió directa de l’energia solar mitjançant l’ús de captadors fotovoltaics amb cèl·lules fotoelèctriques.
energia solar tèrmica o energia termosolar n f ENERGIA. Energia tèrmica produïda a partir de la conversió directa de l’energia solar incident mitjançant l’ús de captadors solars tèrmics.
energia solar termoelèctrica n f ENERGIA. Energia elèctrica que s’obté a partir de l’energia solar de concentració.
energia tèrmica del mar n f ENERGIA. Energia del mar que s’obté de la diferència de temperatura entre les aigües profundes, més fredes, i les aigües superficials, més càlides.
ensopeguera de Girona o ensopegall de Girona n f BOTÀNICA. Herba perenne de la família de les plumbaginàcies, endèmica dels roquissars que van del cap de Creus fins al cap de Cervera de la Marenda, de fins a 15 cm d’alçada, de fulles simples i senceres de forma espatulada amb un petit mucró a l’àpex, branques fèrtils i petites espigues que presenten de dues a quatre flors d’un color entre violeta i vermell.
ensopeguera de Trèmols o ensopegall de Trèmols n f BOTÀNICA. Herba perenne de la família de les plumbaginàcies, endèmica del cap de Creus i la zona litoral entre Begur i Llafranc, de fins a 40 cm d’alçada, de fulles simples, verrucoses i de forma espatulada, branques fèrtils i petites espigues que presenten d’una a tres flors de color violaci.
envelliment n m QUÍMICA / ENGINYERIA. Procés de canvi en l’estructura cristal·lina o en la textura d’un material com a conseqüència de l’exposició perllongada a temperatures elevades.
enverinament n m QUÍMICA / ENGINYERIA. Procés d’ocupació dels centres actius d’un material amb substàncies diferents a les que intervenen com a reactius en la reacció d’interès.
equímids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
eretizòntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
escadentis n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
escala de maduresa tecnològica o EMT n f TECNOLOGIA. Escala constituïda per nou nivells que s’utilitza per a mesurar l’estadi de desenvolupament en què es troba una tecnologia en un moment determinat.
escalp n m MEDICINA. Lesió traumàtica produïda per l’arrencament total o parcial del cuir cabellut.
esmíntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
espalàcids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
espigolador | espigoladora n m, f SOCIOLOGIA. Persona que practica l’espigolament, sigui per a ús propi dels productes que recull o per a ús d’altres persones.
espigolament n m SOCIOLOGIA. Pràctica consistent a recollir aliments o altres productes que han estat rebutjats del circuit comercial però que encara es poden consumir o utilitzar, amb la voluntat d’aprofitar-los i lluitar contra el malbaratament.
estanol n m BIOQUÍMICA. Compost hidrogenat saturat derivat d’un esterol.
estanol vegetal o fitostanol n m BIOQUÍMICA. Estanol derivat d’un esterol vegetal amb una estructura molecular similar a la del colesterol, que s’afegeix a alguns aliments per a prevenir o reduir el colesterol.
estratègia omnicanal o omnicanalitat n f MÀRQUETING. Estratègia de comercialització que integra tots els canals de venda d’un producte o un servei entre una empresa i un client amb la finalitat que el client tingui una experiència de compra uniforme i transparent.
estrímer o comunicador en línia | comunicadora en línia n m, f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Persona que retransmet en estríming una acció o un esdeveniment en què intervé, generalment en interacció amb els seus seguidors.
estríming o transmissió en continu n m INFORMÀTICA / TELECOMUNICACIONS. Tècnica de difusió en línia que permet la reproducció de continguts d’àudio i vídeo a mesura que es van transferint, sense necessitat de descarregar-los prèviament.
eulipotifles n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
euplèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels carnívors.
evitació del risc n f ECONOMIA. Mesura de tractament del risc consistent a no participar en una activitat o a retirar-se’n a fi d’eludir un risc determinat i les seves conseqüències.
fascolàrctids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
fil·lostòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
final penjat n m LITERATURA / CINEMA. Final d’un capítol o d’una escena d’una producció audiovisual o d’una obra literària o gràfica que deixa la trama sense resoldre, a fi de crear emoció i despertar en el lector o l’espectador el desig de saber com continua.
finançament del risc n m EMPRESA. Mesura de tractament del risc consistent a preveure recursos suplementaris per a afrontar o modificar possibles conseqüències negatives del risc.
fisetèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
focènids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
FOMO osíndrome FOMO n m f PSIQUIATRIA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Estat d’ansietat o preocupació provocat per la por d’estar-se perdent determinats esdeveniments, comentaris o converses, especialment a les xarxes socials.
forense adj DRET. Que aplica tècniques i mètodes científics a la investigació de delictes per a obtenir proves vàlides en un procés judicial.
fumonisines n f pl BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Família de micotoxines produïdes per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium, principalment Fusarium verticillioides i Fusarium proliferatum, que es creu que pot tenir efectes negatius sobre la salut.
furgoteca n f GASTRONOMIA. Vehicle de dimensions mitjanes o grans, generalment amb motor, especialment equipat per a preparar i servir menjar.
furiptèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
galàgids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
genotòxic | genotòxica adj GENÈTICA / BIOLOGIA. Dit de l’agent físic, químic o biològic que pot danyar el material genètic d’una cèl·lula.
genotoxicitat n f GENÈTICA / BIOLOGIA. Capacitat d’un agent físic, químic o biològic de danyar el material genètic d’una cèl·lula.
geòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
gestió del risc n f EMPRESA. Conjunt d’activitats preventives i correctores que es duen a terme coordinadament per a fer el seguiment i el control del risc i per a mantenir una bona comunicació amb els usuaris i amb la població en general amb relació al risc.
glàmping n m TURISME. Càmping que disposa d’albergs mòbils o de bungalous equipats completament de manera confortable, luxosa i amb bon gust.
glicòsid cianogènic o glicòsid cianogen n m BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Toxina constituïda per una aglicona, un sucre i una molècula d’àcid cianhídric, produïda com a metabòlit secundari per determinades plantes com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
heavy-metal [en] o heavy [en] o mètal n m MÚSICA. Música rock originada als anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units que es caracteritza per un so sovint distorsionat, un ritme intens marcat pel baix, l’ús de la bateria i la presència de balades amb solos de guitarra elèctrica.
heterocefàlids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
heteròmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
hiposidèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
hipsiprimnodòntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
immissió n f MEDI AMBIENT. Introducció, en quantitat significativa, d’un o més contaminants procedents de diversos focus d’emissió en un medi determinat.
implant n m TURISME. Agència de viatges situada físicament en les instal·lacions d’una altra empresa, a la qual presta els seus serveis com a proveïdora externa.
indicador n m INFORMÀTICA. Seqüència de caràcters que apareix a la pantalla d’un ordinador per a advertir que el sistema està a punt per a rebre instruccions.
índrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
informàtica forense n f INFORMÀTICA / DRET. Especialitat de la informàtica que s’ocupa d’identificar, processar, analitzar i comunicar les dades emmagatzemades en format electrònic que poden servir com a proves en un procés judicial.
informe forense n m DRET. Informe que recull els resultats d’una anàlisi forense.
ínids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
IVA a compensar o IVA a retornar n m FINANCES. Diferència negativa entre l’IVA repercutit i l’IVA suportat deduïble, que ha de ser restituïda a l’empresari o professional per l’organisme tributari corresponent.
IVA a ingressar n m FINANCES. Diferència positiva entre l’IVA repercutit i l’IVA suportat deduïble, que s’ha d’ingressar a l’organisme tributari corresponent.
IVA repercutit o IVA meritat n m FINANCES. IVA que una empresa o un professional aplica al client sobre el preu de venda dels productes o serveis.
IVA suportat n m FINANCES. IVA que una empresa o un professional paga quan adquireix els béns o contracta els serveis necessaris per a dur a terme la seva activitat.
judicialització n f DRET. Fet de sotmetre a un procés judicial un afer, especialment quan es podria resoldre més satisfactòriament per altres vies.
juridificació o juridització n f DRET. Fet d’estendre l’ordenament jurídic a una matèria, una situació o un àmbit no regulats anteriorment pel dret.
jurilingüista n m, f LINGÜÍSTICA / DRET. Especialista en jurilingüística.
jurilingüística o lingüística jurídica o lingüística del dret n f LINGÜÍSTICA / DRET. Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l’estudi del llenguatge jurídic, amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.
lepilemúrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
lingüística forense n f DRET / LINGÜÍSTICA. Branca de la jurilingüística dedicada a analitzar textos orals, escrits o signats amb la finalitat d’obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial.
lipòtids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
lloguer amb tripulació n m TRANSPORTS. Modalitat d’arrendament d’aeronaus comercials amb pilot i personal de cabina.
lloguer sense tripulació n m TRANSPORTS. Modalitat d’arrendament d’aeronaus comercials sense pilot ni personal de cabina.
locució n f COMUNICACIÓ. Acció de comunicar verbalment una informació o la relació d’un esdeveniment, especialment per ràdio o televisió.
locutar v tr COMUNICACIÓ. Comunicar verbalment una informació o la relació d’un esdeveniment, especialment per ràdio o televisió.
macropòdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
macroscelideus n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
macroscelídids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels macroscelideus.
mànids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels folidots.
margai o gat margai n m ZOOLOGIA. Petit felí propi dels boscos de l’Amèrica Central i del Sud, que fa entre 50 i 80 cm de llarg i entre 2,6 i 4 kg de pes, de color groguenc o vermellós amb taques i franges negres, els ulls grossos i la cua llarga.
màrquèting d’esquer i ham n m MÀRQUETING. Màrqueting en què s’indueix la compra d’un article oferint-lo de franc o a un preu molt baix, sense fer notar que els consumibles o qualsevol complement o servei necessaris per a fer-lo funcionar tenen un preu elevat, de manera que la inversió es recupera amb la fidelitat del client.
matriu elèctrica o cistella elèctrica n f ENERGIA. Combinació de les diferents fonts d’energia primària o d’energia secundària utilitzades en la producció de l’energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector.
matriu energètica o cistella energètica n f ENERGIA. Combinació de les diferents fonts d’energia primària utilitzades per a cobrir la demanda energètica d’un territori, una col·lectivitat o un sector.
mefítids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels carnívors.
megadermàtids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
megaladàpids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
megaloníquids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels pilosos.
microbiotèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels microbioteris.
microbioteris n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
microplàstic n m MEDI AMBIENT. Partícula de plàstic de diàmetre entre 0,1 micròmetres i 5 mil·límetres.
migració n f MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Alliberament de compostos químics que formen part d’un envàs als aliments que hi estan en contacte.
minioptèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
mirmecòbids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels dasiüromorfs.
mirmecofàgids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels pilosos.
mistacínids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
mizopòdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
model de negoci d’esquer i ham n m MÀRQUETING. Model de negoci en què els productes s’ofereixen mitjançant el màrqueting d’esquer i ham.
monodòntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
nandínids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels carnívors.
nanomaterial n m MEDI AMBIENT. Material natural o fabricat que conté partícules que mesuren entre 1 i 100 nanòmetres.
nanoplàstic n m MEDI AMBIENT. Partícula de plàstic de diàmetre igual o inferior a 0,1 micròmetres.
natàlids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
necroturisme o turisme de cementiris n m TURISME. Turisme consistent a visitar cementiris, pel seu valor artístic, espiritual o perquè hi ha alguna persona cèlebre enterrada.
negociació competitiva o negociació distributiva n f SOCIOLOGIA. Negociació en què les parts estan enfrontades i busquen imposar cadascuna la seva posició per aconseguir el màxim benefici propi, sense tenir en compte els interessos o les necessitats de l’altra.
negociació integrativa n f SOCIOLOGIA. Negociació en què les parts tenen una actitud cooperativa i treballen plegades per trobar una solució que aglutini els interessos de cadascuna i permeti obtenir un resultat beneficiós per a totes dues.
neobalènids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
nesofòntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels eulipotifles.
nesòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
neurona artificial n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Unitat de càlcul de base d’una xarxa neuronal artificial que té com a funció integrar en un senyal únic els diferents senyals d’informació que rep d’altres unitats anàlogues o de les pròpies dades d’aprenentatge i transmetre’l a altres unitats de la xarxa o dirigir-lo directament cap a la sortida com a predicció d’un resultat.
neurotoxicitat n f BIOQUÍMICA / MEDICINA. Propietat d’algunes substàncies o molècules d’alterar de manera nociva el funcionament o la integritat estructural del sistema nerviós.
nictèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
nivell de maduresa tecnològica o NMT n m TECNOLOGIA. Cadascun dels nou nivells de desenvolupament en què es pot trobar una tecnologia en un moment determinat segons l’escala de maduresa tecnològica.
noctiliònids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
nomofòbia n f PSIQUIATRIA. Angoixa provocada pel fet de no poder consultar el telèfon mòbil.
notorictemorfs n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
notoríctids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels notorictemorfs.
nova versió o remake [en] n f CINEMA. Obra, generalment audiovisual, que reprodueix una obra anterior introduint-hi canvis més o menys importants, generalment en els actors, els mitjans tècnics o l’ambientació i fins i tot en l’argument.
ocotònids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs.
ocratoxines n f pl BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Família de micotoxines produïdes per determinades espècies de fongs dels gèneres Aspergillus i Penicillium.
oricteropòdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels tubulidentats.
os gris o grizzly n m ZOOLOGIA. Subespècie d’os bru de grans dimensions pròpia de la regió occidental d’Amèrica del Nord, amb un gran gep a l’esquena, les urpes molt grosses i les puntes del pelatge de la zona dorsal de color platejat.
paleopropitècids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
paquet dinàmic n m TURISME. Paquet turístic personalitzat en què els diferents elements del viatge es poden combinar d’una manera flexible.
paradoxornítids n m pl ZOOLOGIA. Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes.
patulina o PAT n f BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Micotoxina produïda principalment pel fong Penicillium expansum, i també per determinades espècies de fongs dels gèneres Penicillium, Aspergillus, Paecylomyces i Byssochlamys, que pot provocar efectes gastrointestinals aguts i dany renal.
paucituberculats n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
pedètids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
peramelemorfs n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
peramèlids n m pl >ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels peramelemorfs.
perfilació racial n f SOCIOLOGIA. Pràctica consistent a categoritzar algú i deduir-ne el comportament basant-se en prejudicis discriminatoris relacionats amb el color de la pell o amb l’origen ètnic.
perit forense | perita forense o perit judicial | perita judicial o pèrit forense | pèrita forense o pèrit judicial | pèrita judicial n m, f DRET. Persona que, pels seus coneixements científics i tècnics, és cridada per un tribunal de justícia per a dictaminar sobre fets que requereixen, segons l’apreciació del tribunal, aquests coneixements.
peritatge forense o peritatge judicial n m DRET. Tasca del perit forense, que comprèn des de l’obtenció d’indicis fins a la intervenció davant d’un tribunal, passant per l’anàlisi forense dels indicis i la redacció de l’informe forense.
petició o indicació n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Seqüència de text o de dades d’altra mena que un usuari introdueix en un sistema informàtic, especialment en un sistema d’intel·ligència artificial, per fer-li una sol·licitud específica.
petjada energètica n f ENERGIA. Quantitat d’energia consumida per una persona, un grup, una organització o un territori en un període determinat, inclosa l’energia incorporada dels productes consumits o dels serveis utilitzats.
petjada hídrica n f MEDI AMBIENT. Quantitat d’aigua utilitzada per una persona, un grup, una organització o un territori durant un període determinat, incloent-hi l’aigua virtual dels productes consumits i dels serveis utilitzats.
petromúrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
pilosos n m pl ZOOLOGIA. Ordre de mamífers.
pitècids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
platacantòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
plataforma n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Conjunt d’aplicacions en línia que proporcionen un entorn per a la realització d’activitats diverses, especialment de comunicació entre usuaris, de difusió de continguts o de venda.
plataforma n f INFORMÀTICA. Entorn informàtic constituït per diversos components de maquinari i programari compatibles entre si que permet l’execució de programari.
plataforma de distribució directa o plataforma OTT o OTT n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Plataforma que difon els continguts a través d’una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d’accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se’n fa.
platanístids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
pontopòrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
potamogàlids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels afrosorícides.
potoroids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
predicció meteorològica o méteo o previsió meteorològica o pronòstic meteorològic n f METEOROLOGIA. Declaració de les condicions meteorològiques que es preveuen per a un període de temps en una àrea concreta de l’atmosfera.
prevenció del risc n f EMPRESA. Estratègia de reducció del risc amb la qual es fa disminuir la probabilitat que el risc es produeixi.
prionodòntids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels carnívors.
procàvids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels hiracoïdeus.
prolàgids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs.
pseudomònada o pseudomones n f MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Gènere de bacils de la família de les pseudomonadàcies, que no formen espores, gramnegatius, aerobis, oxidatius, mineralitzants i molt resistents als antibiòtics, causants d’infeccions en l’ésser humà.
pseudomònada o pseudomones n f MICROBIOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Bacil del gènere Pseudomonas, de la família de les pseudomonadàcies, que no forma espores, gramnegatiu, aerobi, oxidatiu, mineralitzant i molt resistent als antibiòtics, causant d’infeccions en l’ésser humà.
pseudoquírids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
psitacúlids n m pl ZOOLOGIA. Família d’ocells de l’ordre dels psitaciformes.
pteropòdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
ptilocèrcids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels escadentis.
publicitat en mitjans minoristes n f MÀRQUETING. Publicitat ubicada en pàgines web de comerços que venen al detall.
publicitat exterior digital o DOOH n f MÀRQUETING. Publicitat que es desplega en espais públics mitjançant tecnologia digital.
queropòdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels peramelemorfs.
quirogaleids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels primats.
quoca n m ZOOLOGIA. Petit marsupial de la família dels macropòdids propi d’algunes illes de la costa occidental d’Austràlia, que fa uns 90 cm de llarg, amb la cua curta i el pelatge marró o grisós, herbívor i majoritàriament nocturn.
reacció de Maillard n f BIOQUÍMICA / ALIMENTACIÓ. Conjunt de reaccions químiques produïdes entre determinats aminoàcids i sucres presents de manera natural en els aliments rics en midó quan se sotmeten a coccions a alta temperatura i humitat baixa.
rebotejador | rebotejadora o rebotador | rebotadora n m, f ESPORT. Jugador que es caracteritza per la seva habilitat d’aconseguir el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d’un llançament fallat.
rebotejador | rebotejadora o rebotador | rebotadora adj ESPORT. Que té relació amb l’habilitat d’un jugador d’agafar la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d’un llançament fallat.
recollida en botiga o clica-i-recull n f MÀRQUETING. Servei que permet als clients recollir en un establiment físic una comanda que han fet en línia.
reducció del risc n f EMPRESA. Mesura de tractament del risc consistent a reduir la probabilitat que el risc es produeixi o a limitar les conseqüències negatives que pugui tenir.
renovable adj ENERGIA. Relatiu a l’energia renovable.
renovable adj ENERGIA. Dit de la font d’energia que, a escala temporal humana, es pot regenerar o no s’exhaureix.
repercutir v tr FINANCES. Fer recaure una càrrega econòmica sobre algú o sobre el preu d’una cosa.
reserva oberta n f TURISME. Reserva no finalitzada d’un servei turístic, pendent de formalització del client o pendent d’especificació del proveïdor per a la posterior aprovació del client.
revelació d’informació personal o dòxing n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Pràctica consistent a cercar i difondre per internet informació privada d’una persona o una organització sense el seu consentiment, generalment amb finalitat maliciosa.
rinonictèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
rinopomàtids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
risc residual n m EMPRESA. Risc que roman després d’aplicar una o diverses mesures de tractament del risc.
risc secundari n m EMPRESA. Risc nou provocat per l’aplicació d’una determinada mesura de tractament del risc.
rúter o encaminador n m INFORMÀTICA. Dispositiu que permet l’accés d’altres dispositius a una xarxa de telecomunicacions, sovint internet, i distribueix els paquets de dades que rep perquè arribin a la seva destinació.
sala blanca de dades n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Entorn digital que permet anonimitzar les dades dels usuaris a fi de protegir-ne la privacitat.
saxitoxina n f BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Toxina paralitzant del marisc produïda per l’espècie de microalgues Gonyaulax catenella, que pot provocar paràlisi de les extremitats i, en cas greu, una paràlisi respiratòria completa.
saxitoxines n f pl BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Conjunt de toxines anàlogues a la saxitoxina.
servei de distribució directa o servei OTT o OTT n m IMATGE I SO / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Servei de difusió de continguts que es presta a través d’una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d’accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se’n fa.
sistema contradictori n m SOCIOLOGIA. Sistema de resolució de conflictes fonamentat en els principis d’igualtat, audiència i contrast entre parers enfrontats, segons el qual les parts tenen la responsabilitat d’acreditar els fets i un tercer, que adopta un rol passiu, ha de decidir sobre les qüestions de fet o de dret relacionades, després d’haver avaluat i valorat els fets provats.
spa n m TURISME. Establiment que ofereix tractaments, activitats, teràpies o sistemes de relaxació que tenen com a base principal l’aigua.
taiassuids n m pl ZOOLOGIA. Família de cetartiodàctils del grup dels suïformes pròpia del continent americà, l’únic representant de la qual és el pècari.
tarsipèdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
tast n m IMATGE I SO / CINEMA. Anunci promocional d’una pel·lícula, una sèrie o una altra producció audiovisual de poca durada, generalment menys d’un minut, que en recull escenes sense revelar-ne l’argument, destinat a despertar la curiositat de l’audiència.
tecnologia profunda n f TECNOLOGIA / ECONOMIA. Tecnologia innovadora, fonamentada en els darrers avenços de la ciència i la tècnica, que s’orienta a resoldre problemes complexos que tenen un gran impacte social.
televisió a la carta o televisió a demanda n f COMUNICACIÓ. Televisió que ofereix els seus continguts a través del servei de vídeo a la carta.
televisió de repesca n f COMUNICACIÓ. Servei de televisió que permet accedir a un contingut audiovisual durant un temps després de la seva primera difusió, generalment durant uns dies o unes setmanes.
tenrècids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels afrosorícides.
text corporatiu n m COMUNICACIÓ. Text invariable i relativament breu, d’un o dos paràgrafs, situat al peu de la documentació externa que genera una organització, especialment en els documents de relació amb la premsa, en el qual es fan constar les dades bàsiques amb què l’organització s’identifica i es defineix des del punt de vista corporatiu.
tilacínids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels dasiüromorfs.
tilacòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels peramelemorfs.
tiroptèrids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters.
toxicitat ambiental n f MEDI AMBIENT / MEDICINA. Capacitat d’un agent químic, físic o biològic present en el medi ambient de produir un efecte advers sobre els éssers vius.
toxina paralitzant del marisc o toxina PSP n f BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Biotoxina marina produïda per determinades espècies d’algues dels gèneres Alexandrium, Gymnodinium, Gonyaulax i Pyrodinium, que té un efecte paralitzant sobre el sistema nerviós.
tractament del risc n m EMPRESA. Procés de selecció i implantació de mesures destinades a modificar un risc determinat.
transferència del risc n f EMPRESA. Mesura de tractament del risc consistent a traspassar el risc a una altra part que accepta assumir-lo per una tarifa o una prima.
tricocèfal n m ZOOLOGIA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Nematode paràsit de la família dels tricúrids que es troba a l’intestí gros de l’ésser humà, causant de tricuriosi.
tricotecens n m pl BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Família de micotoxines produïdes principalment per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium.
tricuriosi o tricocefalosi o tricuriasi n f MEDICINA. Malaltia parasitària causada pel nematode Trichuris trichiura, que pot ser asimptomàtica o lleu però que en casos greus pot provocar dolor abdominal i distensió, diarrea mucosa o sanguinolenta, tenesme rectal, pèrdua de pes i fins i tot prolapse rectal, fruit generalment del consum d’aigua o verdures crues contaminades amb els ous d’aquest nematode.
trionòmids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
tupaids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels escadentis.
turisme de reunions i congressos o turisme MICE n m TURISME. Turisme que inclou activitats relacionades amb reunions professionals, viatges d’incentiu, convencions i fires.
turisme negre n m TURISME. Turisme consistent a visitar indrets relacionats amb la mort o la tragèdia.
turistització n f TURISME. Procés de fer esdevenir d’interès turístic una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social o cultural o un producte.
vacances a casa n f pl TURISME. Vacances que es passen a casa o en destinacions properes per qüestions econòmiques o de prevenció de riscos diversos.
venda millorada n f TURISME. Tècnica de venda que consisteix a oferir a un client un servei de qualitat i preu superiors als del servei que ha sol·licitat.
vídeo a la carta o vídeo a demanda o VOD n m COMUNICACIÓ. Servei de difusió en línia que permet la selecció i la reproducció en estríming de continguts audiovisuals en qualsevol moment des d’un dispositiu electrònic que tingui accés a internet.
vídeo a la carta amb publicitat o vídeo a demanda amb publicitat o AVOD n m COMUNICACIÓ. Modalitat de vídeo a la carta que inclou anuncis durant la visualització dels continguts.
vídeo a la carta per subscripció o vídeo a demanda per subscripció o SVOD n m COMUNICACIÓ. Modalitat de vídeo a la carta en què l’usuari paga periòdicament una quota a canvi de l’accés als continguts.
vídeo a la carta per transacció o vídeo a demanda per transacció o TVOD n m COMUNICACIÓ. Modalitat de vídeo a la carta en què l’usuari paga per cada contingut que sol·licita.
vídeo amb compra n m MÀRQUETING. Vídeo comercial que incorpora elements interactius i la possibilitat de comprar els productes que es mostren durant la reproducció del contingut.
vídeo quasi a la carta o vídeo quasi a demanda o NVOD n m COMUNICACIÓ. Servei de difusió de pagament per visió en què el proveïdor emet els continguts en determinades hores i l’usuari tria quan el vol mirar.
visita guiada gratuïta n f TURISME. Visita turística feta amb un guia per la qual els visitants no paguen cap quantitat establerta sinó, generalment, una quantitat decidida lliurement per ells mateixos.
vombàtids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts.
xarxa neuronal artificial o xarxa neuronal o XN o XNA n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Graf consistent en un conjunt de neurones artificials interconnectades sota diferents arquitectures, d’acord amb els paràmetres introduïts, que té capacitat potencial per a aprendre qualsevol funció matemàtica que relacioni una sèrie de variables independents amb una variable d’interès.
xarxa neuronal profunda o XNP n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Xarxa neuronal artificial amb un grau important de complexitat en què les neurones artificials es distribueixen en múltiples capes ocultes jerarquitzades que permeten augmentar el potencial de processament i les capacitats d’aprenentatge mitjançant la combinació de diferents operacions de síntesi i abstracció de les dades disponibles.
zapòdids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
zearalenona o ZEA o ZEN n f BIOQUÍMICA / MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Micotoxina produïda per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium, especialment Fusarium graminerarum i Fusarium culmorum, que té efectes negatius sobre la salut dels animals.
zenquerèl·lids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
zífids n m pl ZOOLOGIA. Família de mamífers de l’ordre dels cetartiodàctils.
zona de perill o zona de temperatura de perill n f MEDICINA / ALIMENTACIÓ. Interval de temperatures comprès entre 4°C i 65°C en què els microorganismes es multipliquen ràpidament.