a quo [la] adj DRET PROCESSAL. Dit de l’òrgan jurisdiccional autor d’una resolució recorreguda a un tribunal superior.
a quo [la] adj DRET PROCESSAL. Dit de la data en què comença a comptar un termini.
abusaflació n f ECONOMIA. Augment dels preus de béns i serveis, en un context d’inflació, que sobrepassa àmpliament l’augment dels costos amb l’objectiu d’ampliar al màxim el marge de benefici.
acte processal de causació o acte processal dispositiu n m DRET PROCESSAL. Acte processal de les parts que crea, modifica o extingeix una situació jurídica processal.
acte processal de postulació n m DRET PROCESSAL. Acte processal de les parts dirigit a obtenir una resolució judicial concreta.
actualització professional n f TREBALL. Procés de formació que permet a una persona estar al dia dels avenços en els coneixements tècnics o tecnològics del seu àmbit laboral a fi de millorar la seva capacitació per al lloc de treball que ocupa.
ad quem [la] adj DRET PROCESSAL. Dit de l’òrgan jurisdiccional superior al qual s’adreça un recurs interposat contra una resolució dictada per un òrgan jurisdiccional a quo.
ad quem [la] adj DRET PROCESSAL. Dit de la data en què finalitza un termini.
agent encobert | agent encoberta n m, f DRET PROCESSAL. Agent infiltrat que, en el marc d’una instrucció penal i amb l’autorització prèvia d’un jutge, s’introdueix en una organització delictiva, generalment relacionada amb el crim organitzat o el terrorisme, per obtenir informació sobre la identitat dels seus components i les seves dinàmiques de funcionament, així com proves sobre els elements essencials de la comissió delictiva.
agent infiltrat | agent infiltrada n m, f DRET PROCESSAL. Membre dels cossos i forces de seguretat que, ocultant la seva identitat policial i actuant sota una identitat suposada, s’introdueix en un determinat grup o entorn amb la finalitat d’obtenir-ne informació o proves de delicte, en cas que n’hi hagi.
ajoblanco [es] n m GASTRONOMIA. Sopa freda d’origen andalús elaborada amb molla de pa blanc, ametlla picada, all, oli d’oliva, aigua, sal i vinagre, que sovint se serveix amb raïm.
alfabet dactilològic o alfabet manual n m LINGÜÍSTICA. Sistema de signes visuals en què cada lletra de l’alfabet escrit d’una llengua es representa amb una posició establerta de la mà i els dits sense correspondència amb la seva forma escrita.
alfabet Lorm n m LINGÜÍSTICA. Sistema de signes tàctils en què cada lletra de l’alfabet escrit d’una llengua es representa amb un toc o un moviment específic sobre un lloc concret de la mà.
aliança d’empreses n f EMPRESA. Associació de dues o més empreses jurídicament independents per a cooperar entre si.
al·lucinació o confabulació n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Contingut incorrecte, inapropiat o fictici generat per un sistema d’intel·ligència artificial generativa que és presentat com si fos autèntic o concordés amb la indicació original.
àlula n f ZOOLOGIA. Petit floc de tres a sis plomes curtes i rígides de la vora anterior de l’ala dels ocells, inserit en el primer artell i proper a les cobertores primàries més externes, que facilita el vol, l’aterratge i la maniobrabilitat a velocitats lentes.
amigurumi n m INDÚSTRIA TÈXTIL. Tècnica d’origen japonès que consisteix a confeccionar ninots amb ganxet, habitualment amb forma d’animals, que després es farceixen amb un material esponjós.
amigurumi n m INDÚSTRIA TÈXTIL. Ninot, generalment de petites dimensions i amb forma d’animal, confeccionat amb ganxet i farcit amb un material esponjós.
anàlisi PEST n f EMPRESA. Anàlisi de l’entorn general d’una organització o un sector econòmic centrada en les seves dimensions política, econòmica, sociocultural i tecnològica.
anàlisi PESTEL n f EMPRESA. Anàlisi de l’entorn general d’una organització o un sector econòmic centrada en les seves dimensions política, econòmica, sociocultural, tecnològica, ecològica i legal.
anàlisi STEEPLE o anàlisi STEEPLED n f EMPRESA. Anàlisi de l’entorn general d’una organització o un sector econòmic centrada en les seves dimensions política, econòmica, sociocultural, tecnològica, ecològica, legal, ètica i demogràfica.
aplanament o assentiment n m DRET PROCESSAL. Declaració expressa de conformitat total o parcial de la part demandada amb les pretensions de la part demandant, que comporta la finalització anormal del procés judicial.
apoderament apud acta [apud acta: la] n m DRET PROCESSAL. Apoderament formalitzat davant d’un lletrat de l’Administració de justícia i consignat en l’acta del procediment, que té els mateixos efectes que l’atorgat en escriptura pública.
aprenentatge autosupervisat n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Aprenentatge automàtic en què el mateix sistema etiqueta les dades d’entrenament a partir d’un conjunt de dades no etiquetades.
aprenentatge d’adversari n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Aprenentatge automàtic en què el conjunt de dades d’entrenament inclou informació errònia, enganyosa o expressament manipulada amb l’objectiu que el sistema aprengui a distingir-la, sigui més robust i millori la seva capacitat per a detectar atacs o errors intencionats.
aprenentatge no supervisat n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Aprenentatge automàtic en què el sistema s’entrena a partir d’un conjunt de dades no etiquetades, de manera que ha de ser capaç de descobrir-hi els patrons existents.
aprenentatge per observació n m EMPRESA / TREBALL. Pràctica formativa de durada curta que consisteix a acompanyar un treballador expert en el seu lloc de treball a fi d’observar com es duu a terme una feina determinada.
aprenentatge per transferència n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Aprenentatge automàtic en què un model preentrenat se sotmet a una nova fase d’entrenament sobre un volum reduït de dades relatives a una tasca o situació diferent però relacionada, amb l’objectiu que, amb pocs cicles d’entrenament addicional, s’especialitzi a predir correctament dades sobre la nova tasca o situació.
aprenentatge supervisat n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Aprenentatge automàtic en què el sistema s’entrena amb un conjunt de dades etiquetades a partir de les quals estableix l’associació entre les característiques de l’entrada i les etiquetes, de manera que, un cop entrenat, pot etiquetar correctament casos nous.
apud acta [la] adj DRET PROCESSAL. Dit de l’actuació que es formalitza directament davant l’òrgan competent i queda consignada en l’acta del procediment, sense necessitat d’un instrument públic o document separat.
apud acta [la] adv DRET PROCESSAL. Deixant-ne constància en l’acta del procediment o de la sessió corresponents, sense necessitat d’un instrument públic o document separat.
àrea crítica de biodiversitat n f ECOLOGIA / MEDI AMBIENT. Àrea geogràfica amb una gran riquesa en biodiversitat que es troba amenaçada per la pèrdua d’espècies.
àrea crítica del canvi climàtic n f METEOROLOGIA. Àrea geogràfica en què els efectes del canvi climàtic són especialment acusats.
aristocràcia de la toga n f DRET PENAL. Estat superior de grups o sectors de tribunals, especialment jutges, que, per la seva posició estratègica, s’arroguen la facultat d’orientar o influir en decisions polítiques rellevants.
atac d’injecció n m CIBERSEGURETAT. Atac consistent a introduir informació no desitjada en un sistema informàtic amb l’objectiu de modificar-ne el comportament predefinit.
atenció informada sobre el trauma o TIC n f SOCIOLOGIA. Model d’atenció basat en el reconeixement i la comprensió de l’impacte negatiu que poden tenir en les persones els traumes viscuts al llarg de la vida.
avaluació d’experts o revisió d’experts n f COMUNICACIÓ. AUDIOVISUALS. INFORMACIÓ. Revisió d’un article o un projecte de recerca que duen a terme experts independents en la matèria de què tracta per avaluar-ne la qualitat i la idoneïtat prèviament a la publicació o a l’atorgament d’un ajut o una distinció.
avaluació entre iguals n f SOCIOLOGIA. Avaluació de l’eficiència i la competència d’un organisme, un treball o un grup de professionals duta a terme per persones d’altres organismes amb una formació similar o amb unes funcions anàlogues.
avaluació entre iguals n f ENSENYAMENT. Avaluació en què persones o grups de persones amb una formació equivalent o anàloga s’intercanvien el paper d’avaluadors i avaluats a partir d’uns criteris prèviament establerts, amb l’objectiu de fomentar la cooperació i la reflexió crítica.
baby-boom [en] o explosió de natalitat n m, f SOCIOLOGIA. Augment sobtat de la natalitat.
baby-boomer [en] o boomer [en] n m, f SOCIOLOGIA. Persona pertanyent a la generació del baby-boom.
bandautor | bandautora n m, f MÚSICA. Cantautor que sol acompanyar-se d’una banda de músics, especialment per a la posada en escena.
biomarató n f ECOLOGIA. Activitat consistent en la identificació del màxim nombre d’espècies biològiques presents en una àrea geogràfica específica en un període de temps curt, generalment d’entre 12 hores i pocs dies, en què participen diverses persones amb diferents graus d’expertesa.
bloody-mary [en] n m BEGUDES. Còctel fet amb vodka i suc de tomàquet, habitualment especiat.
bol de poke n m GASTRONOMIA. Plat consistent en peix cru, sovint marinat i tallat a daus, sobre una base d’arròs, acompanyat de verdures i fruites crues, que se serveix dins d’un bol sense barrejar els ingredients.
caipirinya n f BEGUDES. Còctel d’origen brasiler fet amb aiguardent de canya, suc de llima o llimona, sucre i gel picat.
calçada compartida n f TRANSPORTS. Calçada d’una via que permet la circulació simultània de diferents tipus de mitjans de transport, i de vegades el desplaçament a peu, sense establir espais separats o prioritaris per a cadascun.
calçada dos menys u o calçada 2 - 1 n f TRANSPORTS. Calçada de doble sentit de circulació constituïda per un únic carril central de dos sentits, reservat als vehicles de motor, i dos carril laterals, un en cada sentit, reservats a bicicletes i vianants.
calçat minimalista o calcer minimalista n m INDUMENTÀRIA. Calçat amb una puntera ampla i una sola molt prima, plana, lleugera i flexible, concebut per a proporcionar una experiència similar a la de caminar o córrer descalç però amb protecció.
calimotxo n m BEGUDES. Beguda alcohòlica consistent en una barreja de vi negre i refresc de cola.
caminabilitat n f URBANISME / TRANSPORTS. Conjunt de condicions d’un entorn urbà o un itinerari que afavoreixen els desplaçaments a peu, especialment per la facilitat de moure’s d’una manera segura, còmoda i accessible entre espais connectats i pròxims als serveis bàsics.
caminable adj URBANISME / TRANSPORTS. Dit d’un entorn urbà o un itinerari que ofereix un conjunt de condicions que afavoreixen els desplaçaments a peu, especialment per la facilitat de moure’s d’una manera segura, còmoda i accessible entre espais connectats i pròxims als serveis bàsics.
canal o pipeline [en] n m INFORMÀTICA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Seqüència lineal de mòduls especialitzats d’execució d’un procés informàtic que permet iniciar l’execució d’un nou procés abans que l’anterior s’hagi acabat de completar, amb diferents mòduls funcionant simultàniament.
canal de dades o pipeline de dades [pipeline: en] n m INFORMÀTICA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Canal destinat a l’extracció, transformació i càrrega de dades entre sistemes, en temps real o per lots, a fi de permetre’n l’anàlisi.
canalització o pipelining [en] n m, f INFORMÀTICA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Tècnica d’execució d’un procés informàtic consistent en la segmentació del procés en una seqüència lineal de mòduls especialitzats que permeten que s’iniciï l’execució d’un nou procés abans que l’anterior s’hagi acabat de completar, amb diferents mòduls funcionant simultàniament.
carn freda n f ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Carn que, un cop rostida, cuita o curada, es menja freda.
carrer col·lector n m URBANISME / TRANSPORTS. Via urbana de gran amplada que connecta àrees allunyades d’una població i també les seves vies principals, de manera que concentra un volum important del trànsit.
carrer de servei o carrer local n m URBANISME / TRANSPORTS. Carrer de poca amplada connectat a una via més important que és utilitzat quasi exclusivament pels veïns, els negocis establerts i la prestació dels serveis necessaris, de manera que concentra un volum reduït de trànsit.
carrer verd n m URBANISME / TRANSPORTS. Carrer que presenta una gran densitat de vegetació i canalitza les aigües pluvials mitjançant un paviment permeable amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental i l’efecte de la calor, generalment reservat a vianants, bicicletes i vehicles de mobilitat personal.
carretera dos més u o carretera 2 + 1 n f TRANSPORTS. Carretera amb una calçada de doble sentit de circulació dividida en tres carrils, un de lateral per a cada sentit de circulació i un de central que es va alternant en un sentit i en l’altre segons el tram.
carril segregat n m TRANSPORTS. Carril reservat per a determinats mitjans de transport que està separat de la resta de carrils de la via per mitjà d’elements físics, amb l’objectiu de fer més fluida la circulació o de protegir aquests mitjans respecte d’altres.
cel·la o cèl·lula n f QUÍMICA / FÍSICA. Unitat d’un sistema que pot generar energia com a resultat d’un procés físic o químic.
cel·la electroquímica o cèl·lula electroquímica n f QUÍMICA / FÍSICA. Dispositiu constituït per dos elèctrodes separats per un electròlit en què es produeix una reacció química no espontània per mitjà d’un corrent elèctric o, a la inversa, en què es produeix un corrent elèctric per mitjà d’una reacció química espontània.
centrat -ada en l’habitatge adj SOCIOLOGIA. Dit del model d’abordatge del sensellarisme que estableix com a prioritat proporcionar accés a un habitatge a les persones sense llar.
centre de dades d’hiperescala o hiperescalar n m INFORMÀTICA / INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Centre de processament de dades que és capaç d’augmentar ràpidament i de manera eficient els recursos de càlcul i emmagatzematge a una gran escala a mesura que la demanda creix, generalment mitjançant una infraestructura distribuïda i automatitzada de centenars de milers de servidors interconnectats.
cervela n f ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Salsitxa cuita i fumada, d’uns 20 cm de llarg i uns 3,5 cm de gruix, elaborada habitualment amb carn de porc o vedella especiada.
cinema de carretera o road-movie [en] n m, f CINEMA. Gènere cinematogràfic propi de les pel·lícules en què l’acció transcorre al llarg d’un viatge per carretera durant el qual els protagonistes reflexionen o guanyen coneixement sobre ells mateixos.
ciutat lenta n f URBANISME. Municipi de menys de cinquanta mil habitants adherit a un moviment internacional que preconitza la millora de la qualitat de vida i la convivialitat en els entorns urbans, centrant-se en un ritme de vida més pausat i un entorn més amable.
cleptocràcia n f POLÍTICA. Forma de govern que es caracteritza per la utilització il·lícita del poder polític com a via per a l’enriquiment personal, generalment mitjançant el desviament sistemàtic de fons i recursos públics.
coavaluació n f ENSENYAMENT. Avaluació que duen a terme conjuntament, de manera col·laborativa i consensuada, el professor i l’estudiant que és avaluat, que obliga l’alumne a reflexionar sobre la pròpia producció i permet la interacció i la negociació entre totes dues parts.
compareixença apud acta [apud acta: la] n f DRET PROCESSAL. Compareixença que un reu en llibertat provisional, en llibertat condicional o en llibertat vigilada efectua davant de l’òrgan jurisdiccional corresponent, la qual queda consignada en l’acta del procediment.
competències personals n f pl TREBALL. Conjunt de les aptituds d’una persona relacionades directament amb la seva manera de ser, la seva mentalitat i la seva intel·ligència emocional, especialment les que tenen a veure amb les relacions amb els altres.
competències tècniques n f pl TREBALL. Conjunt dels coneixements teòrics i tècnics d’una persona i de l’expertesa per a aplicar-los que permeten que desenvolupi amb èxit la seva feina en un lloc de treball determinat, adquirits a través de la formació i l’experiència.
comunicació accessible n f COMUNICACIÓ. Comunicació en què la informació es presenta de tal manera que pugui arribar a tots els usuaris, independentment de les seves limitacions en l’activitat, generalment mitjançant sistemes d’accés alternatius als sistemes orals o escrits tradicionals.
comunicació clara o comunicació planera n f COMUNICACIÓ. Comunicació en què la informació es presenta d’una manera directa, simple i transparent, a fi que resulti fàcil de discernir i d’entendre per als destinataris.
comunicació hàptica n f LINGÜÍSTICA. Sistema de comunicació propi de les persones amb sordceguesa que consisteix a fer signes tàctils preestablerts en determinades parts del cos del receptor, generalment el braç i l’esquena, per traslladar-li informació no lingüística sobre l’entorn, les interaccions entre les persones, els estats d’ànim o els sentiments, el qual s’utilitza com a complement d’altres sistemes.
condicions ATPD n f pl o condicions de temperatura i pressió ambientals en sec n f pl o ATPD n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Condicions físiques de l’aire o d’un gas respiratori que es troba a una temperatura i una pressió equivalents a les de l’ambient i està desproveït de vapor d’aigua.
condicions ATPS n f pl o condicions de temperatura i pressió ambientals amb saturació n f pl o ATPS n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Condicions físiques de l’aire o d’un gas respiratori que es troba a una temperatura i una pressió equivalents a les de l’ambient i a una humitat relativa del 100 %.
condicions BTPS n f pl o condicions de temperatura i pressió corporals amb saturació n f pl o BTPS n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Condicions físiques de l’aire o d’un gas respiratori que es troba a una temperatura de 37 °C, una pressió equivalent a la de l’ambient i una humitat relativa del 100 %.
condicions STPD n f pl o condicions de temperatura i pressió estàndards en sec n f pl o STPD n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Condicions físiques de l’aire o d’un gas respiratori que es troba a una temperatura de 0 °C i a una pressió de 760 mmHg i està desproveït de vapor d’aigua.
conflicte organitzacional n m EMPRESA. Conflicte que es produeix entre departaments, empleats o directius d’una organització per les diferències de criteri o de percepció entorn dels objectius, les necessitats, les fites, els recursos, els valors o els interessos.
contaminació per plàstics n f MEDI AMBIENT. Contaminació originada per l’acumulació de residus de plàstic en el medi, que comporta riscos diversos per a la fauna, la flora i la població humana.
correcció BTPS n f CIÈNCIES DE LA SALUT. Ajust que es fa sobre el valor mesurat d’un volum o un flux de gas per a obtenir el valor que tindria dins dels pulmons.
crim real n m LITERATURA / TELEVISIÓ. Gènere de no-ficció, literari o audiovisual, en què es recrea un crim que s’ha produït realment i s’analitza de manera aprofundida, incloent-hi les motivacions, les circumstàncies socials i la investigació policial i judicial.
cubalibre n m BEGUDES. Beguda alcohòlica feta, habitualment, amb rom i refresc de cola.
cúpula d’enclusa n f METEOROLOGIA. Protuberància en forma de cúpula per sobre de l’enclusa d’un núvol de tempesta, la qual indica un corrent ascendent molt fort i una elevada probabilitat de fenòmens de temps violent.
cura de la pell o cura facial n f COSMÈTICA Conjunt de pràctiques destinades a millorar i mantenir l’aspecte de la pell, sobretot de la cara, que consisteixen habitualment a utilitzar productes de neteja i d’hidratació, protegir-se del sol i tractar els possibles problemes dermatològics amb productes específics.
dactilologia n f LINGÜÍSTICA. Sistema de comunicació basat en l’ús de l’alfabet dactilològic.
dactilologia al palmell o dactilologia tàctil n f LINGÜÍSTICA. Sistema de comunicació propi de les persones amb sordceguesa que consisteix a representar els mots d’un missatge lletra per lletra sobre el palmell del receptor utilitzant una adaptació tàctil de l’alfabet dactilològic.
dades FAIR n f pl o dades fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables n f pl INFORMÀTICA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Conjunt de dades amb unes condicions d’identificació, descripció normalitzada, accés i llicència d’ús que fan que tant les persones com les màquines puguin recuperar-les i interpretar-les fàcilment i reutilitzar-les en diferents sistemes, aplicacions o organitzacions.
daiquiri n m BEGUDES. Còctel d’origen cubà fet amb rom, suc de llimona i sucre.
decoració d’ungles n f COSMÈTICA L. Tècnica consistent a decorar les ungles amb motius ornamentals dibuixats i altres elements decoratius enganxats o incrustats.
degradaflació n f ECONOMIA. Acció d’un fabricant o d’un proveïdor de serveis de reduir la qualitat d’un producte sense abaratir-ne el preu, especialment en períodes d’inflació.
deliri de reivindicació o deliri querulant n m PSIQUIATRIA. Deliri en què l’individu té la convicció de ser tractat injustament per la seva família, els seus superiors o les institucions, de manera que tendeix a plantejar constantment queixes, reclamacions o plets.
densitat de construcció o densitat d’edificació n f URBANISME. Densitat urbana d’una àrea determinada pel que fa a l’extensió de superfície construïda.
densitat urbana n f URBANISME. Grau de concentració de l’activitat i l’ocupació humanes que presenta una àrea urbana amb relació a la seva superfície, mesurat tenint en compte diferents paràmetres.
desaletar v tr PESCA / ALIMENTACIÓ. Tallar les aletes d’un animal.
desaletatge n m PESCA / ALIMENTACIÓ. Pràctica consistent a capturar taurons per tallar-los les aletes, destinades generalment al consum alimentari, i a retornar-los al mar mutilats.
dia del deute ecològic n m MEDI AMBIENT. Dia de l’any en què la població mundial esgota els recursos naturals generats pel planeta en un any.
digitalització n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Adopció de tecnologies digitals en processos, productes o serveis per a millorar-ne l’eficiència, la productivitat o la qualitat.
digitalitzar v tr TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Adoptar tecnologies digitals en processos, productes o serveis per a millorar-ne l’eficiència, la productivitat o la qualitat.
eix verd n m URBANISME / TRANSPORTS. Via pacificada que connecta àrees importants d’una ciutat, sense voreres i de paviment no asfaltat, amb molta vegetació i amb mobiliari d’oci, en què es restringeix fortament el trànsit motoritzat perquè pugui funcionar com un espai de convivència per als veïns i els vianants en general.
emissions aigües amunt n f pl MEDI AMBIENT. Emissions indirectes de gasos d’efecte hivernacle d’una organització generades per activitats externes o subcontractades que estan relacionades amb el procés productiu dels béns i serveis d’aquesta organització.
emissions aigües avall n f pl MEDI AMBIENT. Emissions indirectes de gasos d’efecte hivernacle d’una organització generades per activitats externes o subcontractades que estan relacionades amb la distribució, l’ús o la gestió final dels béns i serveis que produeix aquesta organització.
empresa conjunta n f EMPRESA. Aliança d’empreses que té com a finalitat la realització d’una activitat econòmica subjecta a un control conjunt de les empreses que hi participen.
enfocament basat en els recursos n m EMPRESA. Enfocament estratègic que considera que l’avantatge competitiu sostenible d’una empresa prové dels seus recursos interns, especialment els que són valuosos, escassos, difícils d’imitar i insubstituïbles.
enginyer d’indicacions | enginyera d’indicacions n m, f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Persona experta en la redacció de les indicacions que s’utilitzen en els sistemes d’intel·ligència artificial, especialment en els models de llenguatge grans, que és capaç de millorar l’efectivitat del model per a obtenir-ne les millors respostes possibles.
enginyeria d’indicacions n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Conjunt de tècniques de redacció de les indicacions que s’utilitzen en els sistemes d’intel·ligència artificial per a fer sol·licituds específiques, especialment en els models de llenguatge grans, orientades a millorar l’efectivitat del model per a obtenir-ne les millors respostes possibles.
entorn psicològicament informat o PIE n m SOCIOLOGIA. Model d’atenció que posa èmfasi en la trajectòria psicosocial de les persones ateses i les seves necessitats psicològiques i emocionals per acompanyar-les i proporcionar-los serveis en un ambient d’afectivitat i seguretat que permeti establir-hi relacions de suport constructives i restauradores.
episodi de tornados n m METEOROLOGIA. Conjunt de tornados simultanis o separats per un període de temps relativament curt en una determinada regió i que van associats a tempestes violentes provocades per una mateixa pertorbació meteorològica.
escorcoll personal n m DRET PROCESSAL. Inspecció corporal consistent a palpar externament i superficialment el cos d’una persona per saber si amaga, entre la roba o les seves pertinences, algun objecte il·legal o vinculat a la comissió d’un delicte.
espai neutre n m LINGÜÍSTICA. Zona de l’espai sígnic situada entre l’abdomen i el pit.
espai sígnic n m LINGÜÍSTICA. Espai tridimensional de davant del cos de la persona que signa on s’expressa la llengua de signes.
estampat animal n m INDUMENTÀRIA. Estampat que imita el pelatge o les escates d’un animal.
estratègia de nínxol n f ECONOMIA. Estratègia d’una organització consistent a concentrar els esforços de producció, promoció o venda en un nínxol de mercat determinat a fi d’aconseguir la màxima rendibilitat.
exili sexual o sexili n m SOCIOLOGIA. Situació pròpia d’una persona del col·lectiu LGBTIQ+ que s’ha vist obligada a abandonar el seu lloc d’origen per a poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual o identitat de gènere.
facilitador processal | facilitadora processal n m, f DRET PROCESSAL. Persona que assisteix una persona amb discapacitat durant un procés judicial i li explica les actuacions processals que es duran a terme i els seus drets amb l’objectiu de garantir-li la tutela judicial efectiva.
factor de correcció BTPS o factor BTPS n m CIÈNCIES DE LA SALUT. Factor multiplicatiu utilitzat en fisiologia respiratòria per a expressar en condicions BTPS el volum o el flux de gas mesurat en unes condicions físiques determinades.
fal·lera de càrrecs n f SOCIOLOGIA. Obsessió per ocupar càrrecs públics.
fitxa del model n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Document estructurat que descriu les característiques principals d’un model d’aprenentatge automàtic determinat, incloent-hi el funcionament, la configuració, la manera com ha estat entrenat, les dades que utilitza o el marc tècnic i ètic d’ús.
focaccia [it] n f GASTRONOMIA. Pa típic de la cuina italiana, de massa semblant a la de la pizza, caracteritzat per les seves marques arrodonides, que tradicionalment porta oli d’oliva, sal i romaní.
fons de rèptils n m DRET PENAL / POLÍTICA. Fons públics opacs que un organisme o institució, generalment un govern, utilitza per a activitats fraudulentes i corruptes, especialment la compra de favors i els suborns als mitjans de comunicació.
fons reservats n m pl POLÍTICA. Partida dels pressupostos de l’Estat destinada a finançar certes despeses en matèria de defensa i seguretat, especialment contra el terrorisme i el narcotràfic, l’ús de la qual no cal justificar, no es dona a conèixer públicament i és difícil de controlar.
formar sala v intr DRET PROCESSAL. Constituir un tribunal col·legiat per a exercir la funció jurisdiccional.
formulació d’indicacions n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Acció d’elaborar les indicacions necessàries per a orientar el comportament d’un model d’intel·ligència artificial en l’obtenció del resultat esperat.
formulació d’indicacions amb exemples n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Tècnica de formulació d’indicacions en què es proporciona al sistema d’intel·ligència artificial uns quants exemples de la tasca que ha de realitzar a fi d’orientar-lo sobre el tipus de resposta que s’espera.
formulació d’indicacions amb un exemple n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Tècnica de formulació d’indicacions en què es proporciona al sistema d’intel·ligència artificial un exemple representatiu de la tasca que ha de realitzar a fi d’orientar-lo sobre el tipus de resposta que s’espera.
formulació d’indicacions per cadena de pensament n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Tècnica de formulació d’indicacions en què s’instrueix el sistema d’intel·ligència artificial perquè resolgui una determinada tasca detallant la seqüència de passos lògics o intermedis del seu raonament.
formulació d’indicacions per instruccions n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Tècnica de formulació d’indicacions en què s’introdueixen al sistema d’intel·ligència artificial instruccions clares i específiques sobre el format, l’estructura, el to i el tipus d’informació que s’espera en la resposta.
formulació d’indicacions sense exemples n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Tècnica de formulació d’indicacions en què s’introdueix al sistema d’intel·ligència artificial un missatge de demanda sense fer ús de cap exemple.
fregidora d’aire n f TECNOLOGIA / ALIMENTACIÓ. Aparell de cuina elèctric que cou els aliments fent circular aire calent a gran velocitat al seu interior, de manera que permet obtenir una textura cruixent similar a l’obtinguda amb una fregida convencional però sense necessitat d’oli o amb poca quantitat.
fumus commissi delicti n m DRET PROCESSAL. Supòsit que, juntament amb el periculum libertatis, permet a un òrgan judicial adoptar una mesura cautelar en un procés penal si existeixen indicis racionals de criminalitat que permetin deduir raonablement la responsabilitat penal del reu.
generació alfa n f SOCIOLOGIA. Generació de les persones nascudes als països occidentals aproximadament entre l’any 2011 i l’any 2025, majoritàriament fills dels mil·lennistes, que es caracteritza per ser la primera que fa un ús habitual de les pantalles tàctils i que no té cap referent analògic per a moltes de les seves activitats.
generació del baby-boom [baby-boom: en] o generació boomer [boomer: en] n f SOCIOLOGIA. Generació de les persones nascudes als països occidentals a mitjan segle XX, durant el període de fort creixement econòmic i demogràfic que s’esdevingué a continuació de la Segona Guerra Mundial.
generació del mil·lenni o generació Y n f SOCIOLOGIA. Generació de les persones nascudes aproximadament entre l’any 1981 i l’any 1996 als països occidentals, que es caracteritza per haver estat la primera a fer ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels jocs d’ordinador des de la infantesa.
generació X n f SOCIOLOGIA. Generació de les persones nascudes als països occidentals entre la segona meitat de la dècada del 1960 i 1980, després de l’explosió de natalitat posterior a la Segona Guerra Mundial i abans de la irrupció de les tecnologies digitals, que van arribar a la joventut coincidint amb grans canvis polítics i socioeconòmics, en el marc de la transició cap a societats postindustrials.
generació Z n f SOCIOLOGIA. Generació de les persones nascudes als països occidentals aproximadament entre l’any 1997 i l’any 2010, que es caracteritza per ser la primera nadiua digital, per haver crescut en un entorn fortament marcat per la tecnologia, amb accés generalitzat a internet, els telèfons intel·ligents i les xarxes socials des de la infantesa, i per haver viscut durant la joventut la pandèmia de la covid.
gestió de la vorada n f URBANISME / TRANSPORTS. Gestió de l’espai urbà d’una via comprès entre la franja de circulació per a vianants de la vorera i els carrils de circulació de vehicles, orientada a equilibrar les necessitats dels diversos usuaris i augmentar la qualitat de l’espai públic.
gimbap o rotlle d’arròs coreà o rotllo d’arròs coreà n m GASTRONOMIA. Plat típic de la cuina coreana que consisteix en un rotlle fet d’algues i arròs, sovint farcit amb carn, verdures o tonyina en conserva, que se serveix tallat a rodanxes.
gràvlax o salmó marinat a l’escandinava n m GASTRONOMIA. Filet de salmó cru marinat amb sal, sucre, pebre blanc i anet, que normalment se serveix a talls prims amb anet fresc i una salsa de mostassa.
grimpar v intr POLÍTICA / SOCIOLOGIA. Millorar, una persona, la seva posició social gràcies a l’augment dels béns, les propietats o la reputació, especialment si ho fa amb martingales o traient profit de les circumstàncies.
guiatge n m LINGÜÍSTICA. Acció d’una persona amb sordceguesa però que conserva restes de visió d’agafar-se a l’avantbraç o el canell de la persona que signa per orientar-se, seguir-ne millor els moviments i ajudar-la a mantenir els signes dins del seu camp de visió.
habitatge adequat n m SOCIOLOGIA. Habitatge assequible i amb una ubicació apropiada que proporciona seguretat de tinença, condicions d’habitabilitat i disponibilitat de serveis, materials, instal·lacions i infraestructures i que és accessible, especialment per a persones amb discapacitat.
identitat corporativa n f EMPRESA. Conjunt d’elements, valors i atributs que una organització configura de manera deliberada per expressar els seus trets essencials i projectar una imatge determinada, coherent i distintiva, davant del seu públic.
identitat organitzacional n f EMPRESA. Conjunt de creences, valors i significats compartits pels membres d’una organització, que sorgeixen de la seva experiència col·lectiva i expressen els trets essencials, distintius i duradors sobre qui són i què fan com a organització.
igual de suport n m, f SOCIOLOGIA. Persona que, havent viscut en situació de sensellarisme i actuant com a col·laboradora voluntària o com a treballadora d’una entitat social, acompanya i dona suport a persones sense llar, sobre la base de la relació entre iguals, l’empatia, el respecte i la participació.
illa de plàstics n f MEDI AMBIENT. Acumulació de gran extensió de deixalles marines, generalment plàstics en forma de microplàstics, flotant en les primeres capes d’aigua sota la superfície, que es forma en una zona oceànica per l’acció dels girs oceànics.
immediació n f DRET PROCESSAL. Principi segons el qual el jutge o els magistrats que han de dictar la sentència han de ser presents obligatòriament en el judici i assistir a la pràctica de les proves.
inamovibilitat o inamobilitat n f DRET PROCESSAL. Prerrogativa dels jutges i els magistrats consistent en la impossibilitat de ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per motius que no siguin els establerts per la llei.
incongruència n f DRET PROCESSAL. Infracció processal consistent en la falta de correspondència entre les peticions de les parts en un procés judicial i allò que ha resolt l’òrgan jurisdiccional.
incongruència extra petitum [extra petitum: la] n f DRET PROCESSAL. Incongruència produïda quan l’òrgan jurisdiccional es pronuncia en una resolució judicial sobre qüestions no plantejades per les parts o sobre la base d’arguments diferents dels plantejats per les parts, o bé concedeix alguna cosa que no s’ha sol·licitat.
incongruència infra petitum [infra petitum: la] o incongruència citra petitum [citra petitum: la] n f DRET PROCESSAL. Incongruència produïda quan l’òrgan jurisdiccional concedeix en una resolució judicial menys d’allò que la part condemnada reconeix.
incongruència ultra petitum [ultra petitum: la] o incongruència supra petitum [supra petitum: la] n f DRET PROCESSAL. Incongruència produïda quan l’òrgan jurisdiccional concedeix en una resolució judicial més del que s’ha demanat.
indicació n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Seqüència de text o de dades d’altra mena que un usuari introdueix en un sistema informàtic, especialment un sistema d’intel·ligència artificial, per fer-li una sol·licitud específica.
informàtica d’hiperescala o informàtica hiperescalar n f INFORMÀTICA / INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Model d’informàtica al núvol dotat de capacitat per a augmentar ràpidament i de manera eficient els recursos de càlcul i emmagatzematge a una gran escala a mesura que la demanda creix, generalment mitjançant una infraestructura distribuïda i automatitzada.
ingerir v tr TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Introduir una gran quantitat de dades en el seu estat d’origen, recopilades de fonts diverses, en un repositori propi, generalment un llac de dades, a fi de centralitzar-les per a facilitar-ne l’ús posterior.
ingestió de dades n f INFORMÀTICA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Procés consistent a introduir una gran quantitat de dades en el seu estat d’origen, recopilades de fonts diverses, en un repositori, generalment un llac de dades, a fi de centralitzar-les per a facilitar-ne l’ús posterior.
injecció d’indicacions n f CIBERSEGURETAT. Atac d’injecció en què s’introdueixen indicacions malicioses en un sistema d’intel·ligència artificial a fi de desviar-ne el comportament i fer que generi respostes inadequades o no desitjades.
inspecció corporal n f DRET PROCESSAL. Examen del cos d’una persona amb l’objectiu d’identificar-la o de trobar-hi senyals de delicte amagats, que no comporta un risc per a la seva integritat física.
intel·ligència artificial agentiva o IA agentiva n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Sistema d’intel·ligència artificial dissenyat per a actuar com un agent autònom capaç de definir i entendre objectius, planificar i executar seqüències d’accions i interactuar amb el seu entorn físic o digital.
intel·ligència artificial de les coses o AIoT o IAdC n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Tecnologia que permet que dispositius connectats a internet actuïn autònomament, optimitzin processos i ofereixin respostes intel·ligents en temps real mitjançant la recopilació i l’anàlisi de dades amb intel·ligència artificial.
internet de les coses o IdC o IoT n f TELECOMUNICACIONS. Interconnexió d’objectes, dispositius electrònics, màquines o espais entre si i amb sistemes informàtics mitjançant internet o altres xarxes de comunicació per a transmetre o rebre dades amb finalitats de monitorització, control i activació de funcions o accionament de processos.
intervenció corporal n f DRET PROCESSAL. Actuació efectuada sobre el cos d’una persona consistent a extreure’n mostres biològiques per a sotmetre-les a examen pericial.
jerricà n m TRANSPORTS. Recipient de plàstic o metall de costats plans i amb nansa, d’uns 20 litres de capacitat, que s’utilitza per a emmagatzemar o transportar líquids, generalment aigua o carburant.
jet-lag o trastorn d’horari n m PSICOLOGIA. Sensació general de fatiga i desorientació que experimenta una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada.
juristocràcia o critarquia o critocràcia n f DRET PENAL / POLÍTICA. Sistema de govern en què el poder judicial s’arroga la facultat d’orientar o influir en decisions polítiques rellevants.
karaague o fregit japonès n m ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Tècnica pròpia de la cuina japonesa consistent a marinar trossos petits de pollastre o d’altres tipus de carn o peix i després arrebossar-los amb farina i fregir-los amb oli.
kimtxi o col xinesa fermentada n m, f GASTRONOMIA. Plat típic de la cuina coreana que consisteix en vegetals, especialment col xinesa, fermentats en una salmorra especiada i picant, usat com a acompanyament o com a ingredient per a l’elaboració d’altres plats.
lectura fàcil o LF n f COMUNICACIÓ. Mètode de redacció i edició consistent a adaptar els textos escrits des del punt de vista del contingut, del llenguatge i de la forma per reduir-ne l’abstracció i fer-los accessibles a persones amb dificultats de comprensió lectora.
legitimació ad causam [ad causam: la] o legitimació directa o legitimació ordinària n f DRET PROCESSAL. Legitimació d’una persona que és titular del dret o obligada en la relació jurídica objecte de litigi.
legitimació extraordinària o legitimació indirecta n f DRET PROCESSAL. Legitimació d’una persona que no és titular del dret ni obligada en la relació jurídica objecte de litigi.
llac de dades n m INFORMÀTICA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Repositori que conserva en el seu format original i sense processar una gran quantitat de dades procedents de diverses fonts.
llar n f SOCIOLOGIA. Habitatge adequat que permet desenvolupar relacions, valors i afectes humans positius.
llengua de signes en camp visual reduït n f LINGÜÍSTICA. Modalitat de la llengua de signes pròpia de les persones amb sordceguesa però que conserven restes de visió que consisteix a ajustar, entre altres aspectes, la distància entre els interlocutors i les dimensions de l’espai sígnic per adequar-les al camp visual de la persona amb sordceguesa.
llengua de signes guiada n f LINGÜÍSTICA. Modalitat de la llengua de signes pròpia de les persones amb sordceguesa però que conserven restes de visió en què el receptor s’agafa a l’avantbraç o el canell de la persona que signa per orientar-se, seguir-ne millor els moviments i ajudar-la a mantenir els signes dins del seu camp de visió.
llengua de signes recolzada a les mans o llengua de signes tàctil o LST n f LINGÜÍSTICA. Modalitat de la llengua de signes pròpia de les persones amb sordceguesa que consisteix a posar les mans sobre les de la persona que signa per percebre el missatge a través del tacte i la propiocepció del moviment.
llenguatge entenedor n m COMUNICACIÓ. Modalitat lingüística utilitzada per a fer que un text pugui ser comprès fàcilment.
llenguatge planer n m COMUNICACIÓ. Varietat de llenguatge entenedor basada en una redacció del text, una estructura i un disseny clars i simples, que faciliten que el públic pugui trobar-hi fàcilment la informació que necessita, entendre-la i utilitzar-la.
llenguatge simplificat o llenguatge fàcil n m COMUNICACIÓ. Varietat de llenguatge entenedor aplicada a textos orals, escrits o multimodals adreçats a persones amb dificultats de comprensió.
majúscules al palmell n f pl LINGÜÍSTICA. Sistema de comunicació propi de les persones amb sordceguesa que consisteix a escriure un missatge lletra per lletra sobre el palmell del receptor traçant amb el dit índex les lletres majúscules de l’alfabet convencional.
marató de sèries n f TELEVISIÓ. Pràctica consistent a mirar molts episodis seguits i sense interrupció de sèries de televisió.
margarita n m/f BEGUDES. Còctel d’origen mexicà fet amb tequila, licor de taronja i suc de llima o llimona, que generalment se serveix en una copa amb la vora coberta amb sal.
màrqueting oportunista n m EMPRESA. Pràctica de màrqueting consistent a aprofitar la repercussió mediàtica d’un esdeveniment important per a fer publicitat del propi negoci i dels propis productes de manera fraudulenta, al marge dels patrocinadors oficials i sense pagar costos de publicitat.
martini o dry-martini [en] n m BEGUDES. Còctel fet amb ginebra i vermut blanc sec.
matèria primera crítica n f GEOLOGIA. Matèria primera de gran importància per a l’economia que pot presentar risc de desabastament.
matriu PEST n f EMPRESA. Quadre que s’utilitza per a elaborar una anàlisi PEST i presentar-ne els resultats.
matriu PESTEL n f EMPRESA. Quadre que s’utilitza per a elaborar una anàlisi PESTEL i presentar-ne els resultats
matriu STEEPLE o matriu STEEPLED n f EMPRESA. Quadre que s’utilitza per a elaborar una anàlisi STEEPLE i presentar-ne els resultats.
mineral crític n m GEOLOGIA. Mineral que forma part de les matèries primeres crítiques, per la seva importància per a l’economia i pel seu risc de desabastament.
model comunitari de primer l’habitatge o CHF n m SOCIOLOGIA. Variant del model de primer l’habitatge que es posa en pràctica en habitatges agrupats i que ofereix serveis de suport a la persona d’intensitat elevada.
model de difusió n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Model generatiu que és capaç de generar dades noves a partir de soroll aleatori mitjançant un procés invers de difusió, de manera que reconstrueix patrons subjacents a mesura que el soroll s’elimina.
model de llenguatge o ML n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Model matemàtic construït amb xarxes neuronals artificials entrenades amb grans conjunts de dades textuals que és capaç de generar text o veu en llenguatge natural.
model de llenguatge gran o LLM o MLG n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Model de llenguatge entrenat amb mètodes d’aprenentatge autosupervisat sobre grans volums de dades que conté milers de milions de paràmetres i és capaç d’entendre indicacions en llenguatge natural i generar contingut nou en diferents LINGÜÍSTICA, àmbits temàtics, estils, registres i situacions comunicatives.
model de llenguatge petit o MLP o SLM n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Model de llenguatge amb un nombre de paràmetres significativament reduït en comparació amb els models de llenguatge grans, que es caracteritza per l’accessibilitat i l’eficiència a l’hora de dur a terme les tasques.
model de primer l’habitatge o HF n m SOCIOLOGIA. Model d’abordatge del sensellarisme centrat en l’habitatge que considera que cal proporcionar a les persones sense llar un habitatge adequat, independent i estable de manera immediata o tan aviat com sigui possible, i oferir-los l’acompanyament i el suport necessaris perquè es mantinguin en l’habitatge i millorin el benestar, l’autonomia i la integració comunitària.
model generatiu n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Model d’aprenentatge automàtic que aprèn la distribució de les dades d’entrenament i, basant-se en principis probabilístics, és capaç de generar elements nous similars a aquestes dades.
model preentrenat n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Model d’aprenentatge automàtic que ha estat entrenat amb un gran volum de dades per a poder ser reutilitzat en diferents tasques relacionades, sovint mitjançant l’aprenentatge per transferència.
mollet n m ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Panet d’origen andalús, de forma rodona o lleugerament ovalada, molt flonjo, amb una crosta molt prima, llisa i blanca, elaborat generalment amb farina blanca i poc cuit.
negroni n m BEGUDES. Còctel d’origen italià fet amb ginebra, vermut negre i bíter.
nínxol n m ECONOMIA / POLÍTICA / COMUNICACIÓ. Part d’un segment estratègic, habitualment un grup específic de població o un conjunt de productes de característiques diferencials, que representa una oportunitat per als interessos d’una organització, especialment una oportunitat econòmica, política, de mercat o d’audiència.
nínxol de mercat n m EMPRESA. Part d’un segment de mercat, de característiques diferencials i encara no prou explotat des del punt de vista comercial, que representa una oportunitat clara de negoci.
nínxol tecnològic n m EMPRESA. Part d’un segment de la indústria tecnològica, de característiques diferencials i encara no prou explotat, que representa una oportunitat clara de negoci.
no-sol·licitant n m, f SOCIOLOGIA. Persona que té dret a una prestació social i no la sol·licita malgrat reunir les condicions objectives requerides.
no-sol·licitud o NTU n m, f SOCIOLOGIA. Fet de no sol·licitar una prestació social una persona que reuneix les condicions objectives requerides.
observació d’ocells n f ZOOLOGIA / LLEURE. Activitat consistent a detectar la presència d’ocells en un hàbitat natural, identificar-los i estudiar-ne les característiques morfològiques, les aptituds, els hàbits i el comportament, amb finalitat recreativa o de recerca.
observador d’ocells | observadora d’ocells o ocellaire n m, f ZOOLOGIA / LLEURE. Persona que detecta la presència d’ocells en un hàbitat natural, els identifica i n’estudia les característiques morfològiques, les aptituds, els hàbits i el comportament, amb finalitat recreativa o de recerca.
organitzacional adj EMPRESA. Relatiu a una organització o a les organitzacions.
paisatge urbà n m URBANISME. Conjunt d’elements construïts i elements naturals visibles a l’espai públic d’una ciutat que en configuren l’aspecte.
pancake [en] n m ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Crep d’origen nord-americà, petita, gruixuda i de textura esponjosa, que s’elabora amb una barreja de farina, llet, ous i llevat químic i se serveix sense enrotllar, habitualment acompanyada de xarops, melmelada, xocolata o nata.
paracaigudisme n m POLÍTICA. Fenomen polític consistent en la presentació de paracaigudistes en unes eleccions.
paracaigudista n m, f POLÍTICA. Candidat que es presenta en una circumscripció electoral que no és la seva per decisió d’un govern o d’un partit polític.
parclet n m URBANISME. Plataforma afegida a la vorera d’una via pública que amplia l’espai destinat als vianants en detriment d’una part de la calçada utilitzada pels vehicles motoritzats, sovint una zona d’aparcament.
pasta bric n f ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Massa elaborada amb sèmola de blat, aigua i sal presentada en làmines molt fines, que es consumeix amb farciments molt diversos, tant dolços com salats.
pasta fil·lo n f ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Massa elaborada amb farina, aigua i sal i presentada en làmines extremament fines, que s’utilitza habitualment en capes superposades per a elaborar menges dolces o salades.
pedra petita o pedra menuda (valencià) n f METEOROLOGIA. Precipitació de pedra en què el diàmetre dels grans és superior a 5 mm i inferior o igual a 2 cm.
pedra petita o pedra menuda (valencià) n f METEOROLOGIA. Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de pedra petita.
pedra petita o pedra menuda (valencià) n f METEOROLOGIA. Cadascun dels grans de glaç que cauen durant un episodi de pedra petita.
pel·lícula de carretera o road-movie [en] n f CINEMA. Pel·lícula en què l’acció transcorre al llarg d’un viatge per carretera durant el qual els protagonistes reflexionen o guanyen coneixement sobre ells mateixos.
periculum libertatis [la] n m DRET PROCESSAL. Supòsit que, juntament amb el fumus commissi delicti, permet a un òrgan judicial adoptar una mesura cautelar de privació de llibertat en un procés penal si hi ha risc que la llibertat del reu pugui comprometre el desenvolupament del procés judicial.
persona en situació de carrer n f SOCIOLOGIA. Persona sense sostre que viu a la intempèrie o en un espai públic.
persona sense llar o sensellar n m, f SOCIOLOGIA. Persona que no disposa d’una llar.
persona sense sostre o sensesostre n m, f SOCIOLOGIA. Persona sense llar que viu en un espai públic o a la intempèrie o pernocta en un alberg i es veu forçada a passar la resta del dia en un espai públic.
personal de suport n m TREBALL. Personal d’una organització que desenvolupa funcions tècniques, logístiques o administratives d’assistència al personal directiu, tècnic o especialitzat que són essencials per a garantir el funcionament de l’organització però que no formen part de la seva activitat principal o productiva.
pinya colada n f BEGUDES. Còctel d’origen porto-riqueny fet amb rom blanc, crema de coco i suc de pinya.
pipistrel·la n f ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Pipistrellus i d’altres d’afins, de la família dels vespertiliònids, caracteritzats pel color marronós i per la seva presència en la majoria d’hàbitats.
pisco n m BEGUDES. Aiguardent de raïm propi de Xile i del Perú.
pisco-sour [en] o sour de pisco [sour: en] n m BEGUDES. Còctel d’origen peruà fet amb pisco, suc de llima i sucre i guarnit amb clara d’ou batuda.
poke n m GASTRONOMIA. Plat típic de la cuina hawaiana fet a base de trossos de peix cru marinat en una salsa especiada amb salsa de soja, oli de sèsam, ceba i altres ingredients.
policia d’estrades o policia de sala n f DRET PROCESSAL. Facultat dels òrgans jurisdiccionals per a vetllar pel bon desenvolupament del procés judicial i pel bon comportament de les persones que hi intervenen o hi assisteixen.
portes giratòries n f pl POLÍTICA. Pas d’un alt càrrec del sector públic al sector privat, o a la inversa, en benefici propi i en detriment de l’interès general.
precessionar v intr FÍSICA. Adquirir un moviment de precessió.
processament intensiu de dades n m INFORMÀTICA. Processament automatitzat de grans quantitats de dades, generalment en brut o en estats d’origen diversos, destinat a depurar-les a fons i estructurar-les per a facilitar-ne l’anàlisi amb els mètodes de la ciència de dades.
producte de nínxol n m EMPRESA. Producte especialment concebut per a satisfer les necessitats d’un nínxol de mercat determinat.
querulància n f POLÍTICA / SOCIOLOGIA. Tendència a plantejar plets, queixes o reclamacions de manera recurrent, compulsiva i irracional, sovint a causa d’un trastorn, amb l’objectiu de defensar uns drets que es creuen vulnerats.
querulant adj POLÍTICA / SOCIOLOGIA. Dit de l’actitud o el comportament d’una persona que planteja plets, queixes o reclamacions de manera recurrent, compulsiva i irracional, sovint a causa d’un trastorn, amb l’objectiu de defensar uns drets que creu vulnerats.
raça de lídia o LID n f RAMADERIA. Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i una variabilitat dels caràcters morfològics.
ratpenat argentat n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors dels gèneres Vespertilio i Lasionycteris, de la família dels vespertiliònids, caracteritzats pel pelatge grisós platejat.
ratpenat cuallarg n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Tadarida i d’altres d’afins, de la família dels molòssids, caracteritzats per la seva cua llarga que es projecta més enllà de l’uropatagi.
ratpenat de bosc n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Barbastella, de la família dels vespertiliònids, caracteritzats pels replecs de la cara i les orelles frontals, que viuen preferentment en entorns forestals.
ratpenat de cova n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Miniopterus, de la família dels minioptèrids, caracteritzats per la capacitat de doblegar cap enrere un tercer dit força llarg quan les ales estan plegades.
ratpenat de ferradura o ferradura n m, f ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Rhinolophus, de la família dels rinolòfids, que presenten una fulla nasal en forma de ferradura, propis d’Europa, Àfrica, Àsia i Oceania.
ratpenat dels graners n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Eptesicus, de la família dels vespertiliònids, caracteritzats per tenir un musell robust, aparentment inflat.
ratpenat muntanyenc n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Hypsugo, de la família dels vespertiliònids, caracteritzats pel pelatge contrastat, fosc al dors i clar al ventre, i pel costum de viure en esquerdes en espais oberts.
ratpenat orellut o orellut n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors del gènere Plecotus i d’altres d’afins, de la família dels vespertiliònids, caracteritzats pels seus grans pavellons auditius.
ratpenat rater o rater n m ZOOLOGIA. Cadascuna de les espècies de ratpenats insectívors dels gèneres Myotis, Eudiscopus i Submyotodon, de la família dels vespertiliònids, caracteritzats pels tragus punxeguts i per la seva habilitat com a caçadors de superfície.
reciclatge professional n m TREBALL. Procés de formació que permet a una persona adquirir noves competències que li donen accés a noves activitats professionals o a una nova professió.
reducció de personal n f EMPRESA / TREBALL. Procés de supressió d’una part dels llocs de treball d’una empresa per raons econòmiques o organitzatives.
reducció estructural o redimensionament n m EMPRESA / TREBALL. Reestructuració d’una empresa o organització per raons econòmiques o financeres consistent en una reducció de personal i sovint també una reducció de la capacitat productiva, amb l’objectiu de guanyar eficiència.
rotlle de canyella o rotllo de canyella n m ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Pastís petit elaborat amb una massa fermentada enriquida enrotllada en forma d’espiral, farcit d’una barreja de canyella, mantega i sucre, i sovint cobert de glaça.
rutina de cura de la pell o rutina de cura facial o rutina facial n f COSMÈTICA. Conjunt d’hàbits diaris d’una persona relacionats amb la seva cura de la pell, especialment la de la cara.
salmorejo [es] n m GASTRONOMIA. Puré d’origen andalús elaborat amb tomàquet, molla de pa, oli d’oliva, all i sal, que se sol servir fred, de vegades acompanyat de trossos de pernil i ou dur.
segment textual n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Unitat mínima resultant de la divisió automàtica d’un text en fragments més petits i manejables que és utilitzada com a entrada o unitat de processament en diferents models d’intel·ligència artificial i en altres aplicacions computacionals.
segmentació n f INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Procés consistent a dividir automàticament un text en unitats més petites i manejables que puguin funcionar com a elements bàsics en el processament de llenguatge natural i en altres aplicacions computacionals.
segmentador n m INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Component de programari que, d’acord amb uns criteris preestablerts, permet dividir un text en unitats més petites i manejables que en facilitin l’anàlisi o el processament automatitzat.
seitan n m ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Producte alimentari altament proteic, amb una textura similar a la carn, elaborat amb gluten de blat barrejat amb aigua i salsa de soja, cuit en brou vegetal i condimentat amb espècies, algues i altres ingredients.
seriòfil | seriòfila n m, f TELEVISIÓ. Persona aficionada a les sèries de televisió.
seriòfil -òfila adj TELEVISIÓ. Que és aficionat a les sèries de televisió.
seriofília n f TELEVISIÓ. Afició a les sèries de televisió.
signació n f LINGÜÍSTICA. Acció d’expressar-se mitjançant una llengua de signes.
skyr o formatge fresc islandès n m GASTRONOMIA. Formatge fresc d’origen islandès fet a base de llet desnatada fermentada, amb addició de quall o sense, i filtrada, que té una textura similar a la del iogurt grec i un alt contingut en proteïnes.
sobreexposició dels fills n f SOCIOLOGIA. Exposició excessiva dels infants en les xarxes socials provocada per la compartició que fan els progenitors de continguts, especialment d’imatges o vídeos, relacionats amb diferents aspectes de la vida dels seus fills.
societat amb propòsit d’absorció o compra o SPAC n f EMPRESA. Societat constituïda amb l’únic objectiu de captar diners d’inversors, generalment per mitjà de la cotització en borsa, que li permetin comprar o absorbir una companyia determinada.
sostenibilitat urbana n f URBANISME. Condició d’una àrea urbana que fa compatibles el desenvolupament econòmic, el benestar de la població i la minimització de l’impacte ecològic sobre el medi, amb l’objectiu de garantir a llarg termini el seu equilibri econòmic, social i ambiental.
sour [en] n m BEGUDES. Còctel fet amb un licor de base, suc de llima o de llimona i un edulcorant, habitualment sucre o xarop.
suport entre iguals n m SOCIOLOGIA. Suport emocional, social o pràctic que algú que ha viscut en situació de sensellarisme ofereix a una persona sense llar, consistent a compartir la seva experiència de vida amb empatia i respecte i a acompanyar-la en la recuperació.
tàctic -a adj URBANISME. Dit d’un element, una acció o un espai que és propi de l’urbanisme tàctic.
tempe n m ALIMENTACIÓ / GASTRONOMIA. Producte alimentari altament proteic, originari d’Indonèsia, elaborat amb grans de soja cuits i fermentats en un cultiu amb fongs, habitualment del gènere Rhizopus, que se sol presentar en forma de blocs rectangulars.
tofi n m GASTRONOMIA. Caramel dur i trencadís o tou constituït per una pasta obtinguda de la cocció d’una barreja de mantega i sucre.
túnel passant n m TRANSPORTS. Túnel practicat en una zona sense accidents geogràfics, sovint una ciutat, per a permetre la circulació de vehicles sense ocupar sòl útil, amb l’objectiu que puguin circular amb fluïdesa sense interferir en la mobilitat de superfície.
urbanisme tàctic n m URBANISME. Urbanisme que reordena l’espai urbà a partir d’accions a petita escala, poc costoses, reversibles i ràpides, com a resultat d’iniciatives ciutadanes o institucionals, amb l’objectiu d’aconseguir un entorn més agradable i més sostenible.
venda en línia sense estoc n f EMPRESA. Model de comerç electrònic en què el minorista no disposa d’estoc propi, sinó que trasllada les comandes a un proveïdor que s’encarrega de l’emmagatzematge i de l’enviament dels productes directament al client final.
vianda o companatge n m, f ALIMENTACIÓ. Producte carni cuit que incorpora fècula en la seva composició.
web de les coses o WdC o WoT n m TELECOMUNICACIONS. Arquitectura que integra els objectes, els dispositius i altres elements de la internet de les coses dins el sistema web i els fa accessibles a través de pàgines i aplicacions web.
whisky-sour [en] o sour de whisky [sour: en] n m BEGUDES. Còctel fet amb whisky, suc de llimona, sucre i gel.
xarxa interorganitzacional n f EMPRESA. Conjunt de tres o més organitzacions que col·laboren entre si i comparteixen recursos o coneixements.
zona tensionada n f URBANISME. Zona urbana en què és especialment difícil accedir a l’habitatge a causa de l’elevat preu mitjà del lloguer o la compra, en la qual l’administració competent pot aplicar mesures especials de regulació o contenció dels preus si es compleixen uns determinats criteris preestablerts.