Abril 2014

Dimarts 1

Tsunami de gran magnitud a Xile

Un terratrèmol de 8,2 graus en l’escala de Richter a la zona costanera d’Iquique, al nord de Xile, provoca un tsunami que causa cinc morts, grans destrosses i l’evacuació de centenars de milers de persones. L’epicentre se situa a uns 100 quilòmetres mar endins i provoca unes onades de més de 2 m, tot i que els tremolors també tenen lloc terra endins. La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, declara zona catastròfica aquesta part del país. És el terratrèmol més greu que ha patit Xile des del 2010. El 3 d’abril té lloc, al sud d’Iquique, la rèplica més intensa, que és de 7,6 graus, i, tot i que causa destrosses, no provoca morts.

L’OTAN suspèn la col·laboració militar i civil amb Rússia

En una reunió celebrada a Brussel·les, tots els ministres d’Afers Estrangers de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord acorden suspendre totes les activitats de col·laboració civil i militar amb Rússia fins que aquest país no retiri les seves forces de la frontera oriental d’Ucraïna. Rússia replica que les imatges per satèl·lit que l’OTAN ha presentat com a prova són del 2013, però l’Aliança Atlàntica manté que són del 2014. L’OTAN i els seus estats membres acusen el govern de Vladímir Putin de donar suport a la insurgència separatista prorussa d’Ucraïna. D’altra banda, l’OTAN i Ucraïna anuncien conjuntament que intensificaran la cooperació.

Modificada la Llei del cinema

El Govern català modifica la Llei del cinema del 2010 després de la sentència de la Comissió Europea segons la qual els films europeus quedaven discriminats davant els films espanyols, per als quals no era obligatori el doblatge al català del 50% de les còpies. El Govern català anuncia que, a partir d’ara, buscarà la via de l’acord per a augmentar la presència de pel·lícules doblades al català.

Dimecres 2

La FIFA sanciona el FC Barcelona pel fitxatge de menors

La Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) sanciona el Futbol Club Barcelona i la Reial Federació de Futbol per violar les normes de fitxatge de menors. L’organisme imposa al club català la prohibició de fer traspassos de jugadors durant dues temporades i una multa de 450.000 francs suïssos. Tot i això, el 23 d’abril la comissió d’apel·lació de la FIFA suspèn cautelarment la sanció, perquè estima que el recurs que ha presentat el club no es pot resoldre abans que entri en vigor la sanció i, per tant, el club podrà fer traspassos fins al final d’agost del 2014.

Dijous 3

Matança en una base militar de Texas

Fort Hood, la base militar més gran dels Estats Units, torna a ser després de cinc anys l’escenari d’una matança. Un excombatent de la guerra de l’Iraq, afectat d’estrès posttraumàtic i altres alteracions psíquiques, comença un tiroteig, que acaba amb la mort de 4 persones i 16 ferits, després del qual se suïcida.

Tanca amb gran èxit la vintena edició del saló Alimentaria

La vintena edició del saló Alimentaria, que té lloc entre els dies 31 de març i 3 d’abril al recinte firal de la Gran Via de Barcelona, tanca amb el que es considera un gran èxit. L’esdeveniment ha congregat més de 140.000 visitants d’uns 140 països i 380 expositors, que han deixat a la ciutat uns 170 milions d’euros. Enguany, la gran novetat ha estat la secció The Alimentaria Experience, que ha reunit 50 xefs amb estrelles Michelin, entre els quals hi ha Joan Roca, Carme Ruscalleda i Juan Mari Arzak.

Divendres 4

Eleccions presidencials a l’Afganistan

L’Afganistan celebra eleccions presidencials, les primeres després de la transferència de plens poders al Govern i la retirada gradual de les forces de l’OTAN al país asiàtic. Les eleccions també comporten la retirada del fins aleshores president, Hamid Karzai, que ha complert el límit dels dos mandats establerts per la Constitució. Els guanyadors són Abdul·là Abdul·là, l’antic ministre d’Afers Estrangers, i l’anterior ministre de Finances, Aixraf Gani, que competiran en la segona volta que tindrà lloc al mes de juny.

Acord entre el fiscal i els germans Carulla

El fiscal demana l’arxivament de la causa contra els sis germans Carulla, propietaris de l’empresa Agrolimen i investigats per presumpta evasió de l’IRPF sobre 61 milions d’euros, i canvia la petició de la condemna a presó per una multa de 7.200 euros per a un dels germans, després que aquests han pagat a Hisenda 6,4 milions d’euros, suma de la quantitat evadida més els interessos corresponents. El 2013 el jutge va arxivar el cas, però l’Audiència de Barcelona va considerar precipitada la decisió i va ordenar reobrir-lo.

Llançament del primer satèl·lit del projecte Copèrnic

L’Agència Espacial Europea llança des de la base aeroespacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, el primer dels sis satèl·lits Sentinel, que formen part del programa Copèrnic, la missió fins ara més completa dedicada a recollir (tant des de l’espai com des de la Terra), processar i analitzar dades sobre la Terra. Hom preveu que el darrer Sentinel es posarà en òrbita el 2019. El programa Copèrnic permetrà aprofundir el coneixement en àrees d’importància cabdal, com ara el canvi climàtic, la meteorologia, les catàstrofes naturals, l’agricultura o la planificació del territori.

Dissabte 5

Els socis aproven el Nou Espai Barça

Amb el 72,36% dels vots favorables, en un referèndum en el qual han participat poc menys d’una tercera part dels socis, s’aprova el nou projecte de la junta directiva de Sandro Rosell i el seu successor Jaume Bartomeu, que consisteix en la remodelació de l’estadi per a donar cabuda a 105.000 espectadors i la construcció d’un nou palau per a 12.000 espectadors i una pista de gel, un espai social i comercial, unes oficines del club més modernes, una masia rehabilitada i 5.000 places d’aparcament. Les noves instal·lacions es faran a la zona del club a les Corts al llarg d’un període de menys de quatre anys. El cost es calcula en uns 600 milions d’euros.

Diumenge 6

Ruanda commemora el vintè aniversari del genocidi

Amb una missa multitudinària s’inicia a Kigali la commemoració dels vint anys dels enfrontaments entre hutus i tutsis que van causar la mort d’unes 800.000 persones. Les matances van començar el 6 d’abril de 1994, després que el president Juvénal Habyarimana morís en ser abatut l’avió en què viatjava. El genocidi, que va acabar al juliol quan el Front Patriòtic de Ruanda va controlar el país, està considerat un dels pitjors del segle xx, i els anys següents el conflicte es va estendre també als països veïns. França refusa prendre part en les celebracions en protesta per les acusacions del president ruandès, Paul Kagame, segons les quals l’antiga metròpoli va atiar les rivalitats interètniques.

Dilluns 7

El Vaticà accepta les normes financeres internacionals

El cardenal George Pell anuncia que la Banca Vaticana complirà les normes internacionals en matèria de transaccions financeres. Els canvis en l’Institut per a les Obres de Religió, que durant anys ha estat el centre d’un gran nombre d’escàndols i de les crítiques de les institucions financeres internacionals, formen part d’una sèrie de reformes politicoadministratives impulsades pel nou papa Francesc.

Dimarts 8

Visita històrica del president de la República d’Irlanda a Londres

Visita del president d’Irlanda a Anglaterra, on és rebut per la reina Elisabet II i el seu fill Carles al palau de Windsor

© Áras an Uachtaráin

Per primera vegada en vint-i-un anys, un president de la República d’Irlanda visita oficialment la Gran Bretanya. Michael D. Higgins és rebut per la reina Elisabet II, que va visitar Dublín al maig del 2011. Aquestes dues visites s’emmarquen en la normalització de les relacions entre ambdós estats des que es van signar els acords de pau de Divendres Sant (1998), arran dels quals el conflicte d’Irlanda del Nord va iniciar un procés de pau i de normalització política.

El Congrés rebutja cedir a Catalunya la competència per a fer una consulta d’autodeterminació

Marta Rovira al Congrés dels Diputats durant la petició oficial del Parlament de Catalunya d’organitzar una consulta sobre la relació entre Catalunya i Espanya

© Congreso de Diputados

Amb 299 vots en contra (PP, PSOE, UPyD i Foro de Asturias), 47 a favor (CiU, Izquierda Plural, ERC, PNB, Amaiur, BNG, Compromís i Nafarroa Bai) i una abstenció (Coalición Canaria), el Congrés dels Diputats rebutja delegar al Govern català la petició del Parlament de Catalunya perquè aquest organitzi un referèndum d’autodeterminació o una consulta per tal que els catalans expressin quina mena de relació volen tenir amb Espanya. Els diputats catalans Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (Iniciativa-Verds) han defensat la consulta posant èmfasi en el fet que es tracta d’un dret democràtic, mentre que els parlamentaris contraris invoquen la Constitució per a impedir-la. El president Rajoy està disposat a admetre, com a màxim, una reforma constitucional.

Dimecres 9

Un noi apunyala 22 persones en un institut dels Estats Units

Un noi de 16 anys armat amb dos ganivets apunyala 22 persones, la majoria estudiants, en un institut prop de Pittsburgh, a l’estat nord-americà de Pennsilvània. Malgrat que alguns dels ferits es troben en estat crític, finalment totes les víctimes sobreviuen a l’atac. El noi, que és reduït al mateix lloc dels fets per un dels administradors de l’escola, actua sol i és conduït a un centre de detenció de menors per ser jutjat.

Dijous 10

La direcció del PSC expulsa el crític Fabián Mohedano

La direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) suspèn i aparta dels càrrecs de la formació el dirigent Fabián Mohedano, almenys fins a la convocatòria d’un proper congrés. Mohedano, que forma part del corrent crític Avancem, s’havia mostrat disconforme amb la línia oficial del partit amb relació al procés sobiranista. L’endemà dimiteix el primer secretari de la federació de Barcelona, Carles Martí. En principi, la seva dimissió no té a veure amb la crisi del partit oberta pels partidaris i els contraris al dret a decidir, i obeeix només al fet de facilitar el projecte del guanyador, Jaume Collboni, en les eleccions primàries del PSC de Barcelona.

Divendres 11

El papa Francesc demana perdó pels casos de pederàstia comesos per sacerdots

En ocasió d’una trobada amb un grup de defensors dels drets dels infants, el papa Francesc anuncia que se sent personalment obligat a demanar perdó públicament pels danys causats pels sacerdots catòlics que han comès abusos a infants. Es tracta del pronunciament públic més contundent que ha fet fins ara el pontífex. Al mes de febrer el Vaticà va rebutjar les crítiques sobre aquest tema, que qualificà d’interferències en els afers interns de l’Església. El pontífex també es compromet a investigar els autors dels abusos i a penalitzar-los.

Dissabte 12

Un gran incendi devasta la ciutat de Valparaíso

Durant cinc dies un foc devasta la ciutat xilena de Valparaíso i els seus voltants. Quinze persones moren i més de 100.000 han de ser evacuades, i unes 3.000 cases són destruïdes. És un dels pitjors incendis que hi ha hagut mai en aquest país. La presidenta de la nació, Michelle Bachelet, s’ha traslladat a la zona amb motiu de la catàstrofe, els orígens de la qual no són clars, tot i que el fort vent ha contribuït a empitjorar els efectes del foc.

Detingut un violador reincident alliberat per la “doctrina Parot”

La policia espanyola deté a Lugo un condemnat per violacions múltiples després de reincidir. Félix Vidal Anido, conegut amb el malnom d’el violador de l’estilet, ha passat 35 anys dels seus 50 a la presó, però va ser alliberat per l’aplicació de la sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre l’anomenada “doctrina Parot”, un artifici legal per a mantenir a la presó els condemnats per terrorisme, però que també s’aplica a delinqüents i criminals de règim comú, en alguns casos de gran ressò mediàtic com “el boig del xandall” o l’únic condemnat pels crims d’Alcàsser.

Diumenge 13

Desarticulada una banda que estafava a través del web de Loteries i Apostes de l’Estat

La policia espanyola intervé una trama internacional d’estafes a través del web de Loteries i Apostes de l’Estat. Després d’un any d’investigacions, els agents practiquen vuit detencions. Tots els detinguts tenen elevats coneixements informàtics, i operaven mitjançant la sostracció de les dades personals de més d’un miler de persones i blanquejaven els diners a Nigèria.

Dilluns 14

Més de 200 noies segrestades a Nigèria

Més de 200 noies d’una escola són segrestades a la ciutat de Chibok, al nord-est de Nigèria, pel grup islamista radical Boko Haram, el líder del qual apareix en un vídeo el 5 de maig confirmant que han segrestat les noies. El segrest desferma una onada d’indignació mundial i una campanya per a alliberar les segrestades encapçalada per diverses personalitats. Després de vacil·lacions, el Govern nigerià accepta l’ajut dels Estats Units i la Gran Bretanya per alliberar les noies. El 12 de maig, Boko Haram, en un nou vídeo que mostra unes 130 noies, diu que moltes s’han convertit a l’islam i que només les alliberarà a canvi que militants islamistes surtin de les presons. D’altra banda, el 14 d’abril, un atac a la mateixa zona i un atemptat a Abuja, la capital de Nigèria, provoquen uns 130 morts. Boko Haram és també el presumpte autor de les dues accions terroristes.

Es convoquen les primeres places a l’Agència Tributària Catalana

Després que el president Mas presentés al febrer Tributs de Catalunya, l’embrió de la hisenda pròpia, l’Agència Tributària Catalana convoca 24 places per crear el primer cos tècnic de gestors tributaris de Catalunya, que s’encarregaran de recaptar els tributs propis i cedits, i del disseny i desenvolupament de la futura hisenda pròpia. La selecció dels candidats té una durada de prop de dos mesos. El 26 de juny l’Agència Tributària Espanyola anuncia que no permetrà que els seus empleats optin a una plaça de l’organisme català, mesura que justifiquen per l’escassetat de personal.

Dimarts 15

El Govern sirià, acusat de tortures davant del Consell de Seguretat de l’ONU

Un informe de les Nacions Unides presenta un document format per unes 55.000 fotografies que mostren més de 10.000 presumptes presoners de guerra sirians morts i amb signes evidents de tortura. Les imatges, segons s’informa, van ser filtrades per un desertor del règim sirià de Baixar al-Assad, el qual en nega l’autenticitat. Rússia, membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, es nega a condemnar el règim sirià.

El Parlament Europeu aprova la unió bancària

El Parlament Europeu aprova la unió bancària, un instrument per a fer possible un mecanisme per a la liquidació de bancs, i que es considera essencial per a fer front a crisis financeres. Inclou un fons comú de 55.000 milions d’euros per a cobrir-ne el tancament i protegir el ciutadà europeu. També es preveu que els bancs financin els fons nacionals de garantia de dipòsits fins als 100.000 euros. Tot i això, la unió bancària trigarà encara uns quants anys a ser una realitat.

L’Índia reconeix els transsexuals com a gènere

El Tribunal Suprem de l’Índia reconeix els transsexuals com a gènere diferenciat, que anomena “tercer gènere”. La sentència ordena equiparar-los a qualsevol altra minoria, cosa que en la pràctica significa donar-los accés a determinades prestacions socials, ja que es tracta d’un grup de llarga tradició però que és objecte de discriminació.

Dimecres 16

Més de 300 persones moren en l’enfonsament d’un ferri a Corea del Sud

El ferri Sewol, en ruta de la ciutat d’Incheon a l’illa de Cheju, a uns 100 km de la costa sud-coreana, s’enfonsa a mig camí amb 470 persones a bord, la majoria estudiants. Només sobreviuen 172 persones, 22 de les quals són membres d’una tripulació de 29. El 19 de maig s’han pogut rescatar 286 cossos. Després d’una sèrie d’investigacions, les autoritats sud-coreanes conclouen que les causes del desastre es deuen a un encadenament d’errors humans i de negligències. El dia 21 la presidenta de la República de Corea, Park Geun-hye, condemna el comportament de la tripulació, que qualifica de “similar a un homicidi”. El 27 d’abril dimiteix el primer ministre, Jung Hong-won, mesura que qualifica d’“assumpció de responsabilitats”, i el 15 de maig el capità del vaixell és jutjat i condemnat per homicidi. Uns quants dies després, la presidenta anuncia també el desmantellament total i la reestructuració del sistema de guardacostes.

Bolívia litiga amb Xile per la sortida al mar

Evo Morales compareix davant el mitjans durant la seva estada als Països Baixos per presentar, al Tribunal de la Haia, una reclamació sobre el contenciós que manté Bolívia amb Xile per la sortida al mar

© ABI

El president bolivià, Evo Morales, presenta personalment al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia els documents sobre els quals fonamenta la seva reclamació d’un corredor que doni a Bolívia accés al mar. Després de l’anomenada “guerra del Pacífic” entre ambdós estats (1879-83), amb la pau signada el 1904, Bolívia va perdre la possibilitat d’aconseguir aquest territori. El 2013 va reclamar davant les Nacions Unides negociar sobre els 400 km que separen Bolívia del Pacífic, però Xile s’hi va negar.

Dijous 17

Ingrés a la presó dels condemnats pel “cas Pallerols”

L’Audiència de Barcelona ordena l’ingrés a la presó de Fidel Pallerols i Vicenç Gavaldà, declarats culpables del cas de finançament il·legal d’Unió Democràtica de Catalunya conegut com “cas Pallerols”. El cas va suscitar polèmica perquè el judici no es va celebrar, ja que el fiscal i els acusats van pactar una indemnització després que aquests reconeguessin el frau. Malgrat que la condemna era menor de dos anys, cosa que en principi els eximia de la presó i que fa que se substitueixi per treballs socials, finalment es dictamina l’ingrés a la presó per raons d’exemplaritat durant un període de set mesos. Vicenç Gavaldà ingressa a la presó de Can Brians de Sant Esteve Sesrovires el 8 de maig, i el 25 de maig Fidel Pallerols ho fa a la de Figueres.

Divendres 18

Confirmada l’existència del primer exoplaneta habitable

La NASA, l’agència espacial nord-americana, confirma el descobriment per primer cop d’un planeta amb condicions per a acollir vida situat fora del sistema solar. El planeta ha rebut el nom de Kepler-186f, nom que prové del telescopi amb el qual s’ha detectat. Es troba a 500 anys llum de la Terra a la constel·lació del Cigne.

Dissabte 19

El president dels Estats Units veta l’entrada del nou ambaixador iranià a l’ONU

Barack Obama, president dels EUA, signa a requeriment del Congrés una llei que prohibeix l’entrada al país de Hamid Abu Talebi, nou ambaixador de l’Iran a l’ONU. La llei ordena bloquejar l’entrada als Estats Units als sospitosos de terrorisme, com és el cas d’Abu Talebi, que es creu que hauria participat en el segrest d’ostatges a l’ambaixada nord-americana a Teheran (1979).

Diumenge 20

ETA fa un crida per avançar cap a la sobirania

Coincidint amb l’Aberri Eguna, el dia de la pàtria basca, que aquest any té un signe més clarament sobiranista que altres anys, ETA emet a través del diari Gara un comunicat en el qual afirma que les condicions per a avançar cap a la independència són clarament favorables, i insta a la unió de les forces abertzales i al PNB a definir-se amb relació a la independència. Per la seva banda, el lehendakari, Iñigo Urkullu, apuja el to sobiranista i critica l’immobilisme del Govern espanyol.

Dilluns 21

L’ONU denuncia matances ètniques al Sudan del Sud

La missió de l’ONU al Sudan del Sud denuncia que centenars de persones han estat assassinades després que els rebels prenguessin el complex petrolier de Bentiu. L’ONU acusa els rebels, que pertanyen als partidaris del vicepresident, Riek Machar, de matances contra els dinkes (de l’ètnia del president Salva Kiir), sudanesos, però també nuers (l’ètnia de Machar), que es neguen a donar suport a les milícies. Anteriorment, l’exèrcit havia estat acusat de perpetrar matances indiscriminades contra la població nuer.

Dimarts 22

Joaquim Nadal dimiteix la presidència de l’executiva del PSC

L’exalcalde de Girona i exconseller d’obres públiques, Joaquim Nadal, es dóna de baixa com a president de l’executiva del PSC a les comarques gironines. Amb ell ja són 10 els membres de l’executiva dels socialistes que decideixen deixar els seus càrrecs, i en total són 18 els que ho han fet des del principi d’any. Tots ells són de l’anomenat “sector catalanista”, disconformes amb la deriva del partit contrària al procés sobiranista.

Acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi

En la tradicional cerimònia que té lloc cada any a la Generalitat de Catalunya, el Govern català atorga, de mans del president Artur Mas, les Creus de Sant Jordi corresponents a l’any 2014. Entre les 27 personalitats i les 15 entitats guardonades d’aquest any hi ha els escriptors Jaume Cabré i Suso de Toro, l’actriu Vicky Peña, el president de la Real Academia Española, José Manuel Blecua, i entre les entitats, l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’Institut Pere Mata, l’Organització Catalana de Trasplantaments, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i els Pescadors de l’Escala. En el discurs en representació dels premiats, l’escriptor Jaume Cabré fa, a títol personal, una crida al president Mas a mantenir-se ferm en el procés sobiranista.

Dimecres 23

Se celebra la Diada de Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi se celebra amb bona resposta de públic i de vendes de llibres, superant les xifres de l’any anterior. Els títols més venuts són, en català, L’analfabeta que va salvar un país, de l’autor suec Jonas Jonasson, i La frontera invisible, de l’esportista Kilian Jornet, en les categories de ficció i no-ficció, respectivament. En castellà, ho són Las tres bodas de Manolita, d’Almudena Grandes, i La gran desmemoria, de la periodista Pilar Urbano. Aquest any també són notícia la vaga dels treballadors de la cadena FNAC, i la visita a Barcelona de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en un clima enrarit pel procés sobiranista de Catalunya. A banda d’això, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, anuncia que concedirà la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a títol pòstum a Gabriel García Márquez, l’escriptor colombià i premi Nobel autor de Cien años de soledad mort el dia 17, que va viure sis anys a la capital catalana i hi va estar molt vinculat.

Es presenta l’entitat Societat Civil Catalana

El Teatre Victòria de Barcelona acull la presentació de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, que assegura situar-se al marge de l’activitat política. Es declara radicalment en contra del secessionisme i defensa una Catalunya “democràtica, basada en el respecte a l’estat de dret”. Entre els assistents a l’acte hi ha representants del PP, PSC, Ciutadans, UPyD i Vox. Un dels seus fundadors és un membre del partit Comunió Tradicionalista, que mesos enrere havia participat en un acte del partit neonazi Democracia Nacional a Castelló de la Plana, on es va homenatjar la División Azul.

Dijous 24

Netanyahu rebutja el pacte Hamàs Al-Fatah

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es nega en nom d’Israel a seguir negociant amb el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, després de l’acord a què aquest ha arribat amb Ismaïl Haniya, màxima autoritat de Gaza. Aquest acord estableix que les formacions respectives (Al-Fatah i Hamàs) facin un govern d’unitat i convoquin eleccions en sis mesos. Israel declara que no pot negociar amb Hamàs, que qualifica de grup terrorista partidari de la destrucció d’Israel. Després de nou mesos, el dia 29 s’acaba sense resultats el termini de les negociacions conduïdes pel secretari d’estat nord-americà, John Kerry, per a aconseguir un acord entre israelians i palestins.

Un jutge egipci recomana la condemna a mort de més de 500 detinguts

Un tribunal egipci imposa la pena de mort a 529 seguidors del president deposat Muhàmmad Mursí. La sentència es basa en les acusacions d’assassinat d’un policia i danys a la propietat en els disturbis a la localitat d’Al-Minya el 2013. Els condemnats són membres dels Germans Musulmans, l’organització islamista a la qual pertany Mursí, que inclou també el seu líder Muhàmmad Badí. El dia 28 el nombre de condemnats puja a 683. L’execució del veredicte resta pendent de l’aprovació o el rebuig del gran muftí del Caire, la principal autoritat religiosa del país. Les condemnes i el procediment judicial aixequen una onada de crítiques, tant a Egipte com a tot l’àmbit internacional.

Divendres 25

Jordi Cañas renuncia a l’acta de diputat al Parlament de Catalunya

Jordi Cañas, diputat pel partit Ciutadans, renuncia a l’escó després de ser imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un presumpte frau fiscal, en un cas de factures falses per a evitar l’impost de societats l’any 2005. Cañas, que justifica la seva decisió per tal de mostrar un comportament exemplar, ja va renunciar a ser portaveu de Ciutadans al gener, quan va saber que estava sent investigat.

Quatre gegants tecnològics paguen 235 milions d’euros als treballadors

Apple, Google, Intel i Adobe acorden pagar als seus treballadors un total d’uns 230 milions d’euros. És l’acord al qual arriben després que els treballadors de les quatre empreses amenacessin de portar-los davant les autoritats antimonopoli dels Estats Units. El 2011 aquestes quatre empreses, per tal de no fer-se la competència, van pactar no apujar els salaris.

Dissabte 26

La Internacional Liberal dóna suport al dret a decidir dels catalans

En el 59 Congrés que se celebra a Rotterdam, la Internacional Liberal, organització que agrupa els partits i les organitzacions liberals d’arreu del món, entre els quals hi ha Convergència Democràtica de Catalunya, aprova donar suport al dret a decidir dels catalans i demanar un “diàleg real” als governs català i espanyol. El partit liberal és el partit europeu que més explícitament ha mostrat el seu suport a fi que els catalans decideixin lliurement el seu futur.

Núria Picas guanya l’Ultra Trail Mount Fuji

Núria Picas guanya al Japó l’Ultra Trail Mount Fuji, la cursa més dura de l’Ultra Trail World Tour, una de principals competicions de curses de muntanya. Picas ha batut el rècord de la cursa amb un avantatge de 19 minuts sobre la segona classificada. Aquest resultat, que s’afegeix a les victòries en les cinc curses anteriors, la situa en una posició immillorable per a aconseguir el trofeu en les cinc curses que resten.

Diumenge 27

El papa Francesc proclama sants Joan XXIII i Joan Pau II

En una missa multitudinària que ha oficiat conjuntament amb el seu predecessor, el papa emèrit Benet XVI, Francesc, elegit nou pontífex fa poc més d’un any, declara sants Joan XXIII i Joan Pau II. Sovint considerats els papes més importants del segle xx, Joan XXIII va impulsar el concili II del Vaticà, que va comportar una renovació decisiva de l’Església, i Joan Pau II va destacar per la seva bel·ligerància contra el comunisme i les seves posicions conservadores en qüestions de moral.

Confusa agressió al primer secretari del PSC

El líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, afirma haver estat objecte d’una agressió en el transcurs d’un acte privat a la catedral de Terrassa on, segons diu, una dona li hauria donat un cop de puny després d’insultar-lo. El PP, Ciutadans i el mateix Navarro vinculen l’incident a la “crispació” que acompanya el procés sobiranista, bé que posteriorment el cap dels socialistes catalans evita referir-se a l’incident d’aquesta manera. El 13 de maig el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, fa pública la detenció d’una dona que reconeix haver insultat Navarro per una antiga disputa quan era alcalde de Terrassa.

Dilluns 28

Els rebels prorussos ocupen l’emissora pública de Donetsk

Un comando d’homes armats s’emparen de la seu de la radiotelevisió estatal ucraïnesa, i amenacen de substituir les emissions en ucraïnès per emissions només en rus. Els insurgents anuncien la intenció de celebrar l’11 de maig un referèndum d’independència com, d’altra banda, van fer també altres insurgents quan, el dia 7 d’abril, van ocupar edificis públics a Lugansk i Khàrkov. Tot i que el dia 17 d’abril, en una reunió a Ginebra, Rússia, Ucraïna, els Estats Units i la Unió Europea van arribar a un acord per a impulsar una “escalada descendent” del conflicte en aquesta regió ucraïnesa, l’ofensiva militar llançada per Kíev el dia 15 continua i ambdues parts s’acusen mútuament de no respectar l’acord de Ginebra. El 22 d’abril dos polítics ucraïnesos apareixen morts amb signes d’haver estat torturats.

Relleu al Ministeri d’Agricultura espanyol

El ministre d’Agricultura espanyol, Miguel Arias Cañete, és substituït en el seu càrrec per la seva número dos, Isabel García Tejerina, per poder concórrer a les eleccions al Parlament Europeu. Arias Cañete ocupa el primer lloc a la llista del Partit Popular, i en les eleccions del 25 de maig és escollit eurodiputat.

Dimarts 29

El nou Govern francès aprova el pla de retallades

El Govern francès, encapçalat pel nou primer ministre, Manuel Valls, sotmet a votació el pla d’austeritat amb l’objectiu d’afavorir la recuperació de l’economia. El pla ha estat aprovat amb 265 vots a favor, 232 en contra i 67 abstencions, 41 de les quals són de membres del mateix Partit Socialista, que és al Govern.

Alliberada una diputada d’ICV a Palestina

Sara Vilà, diputada d’ICV, obté el permís de sortida després d’estar cinc dies retinguda a Palestina per les autoritats israelianes. Vilà formava part d’un grup de deu persones que havien anat a donar suport als palestins de la franja de Gaza, territori bloquejat per Israel.

Dimecres 30

Comencen les eleccions generals a l’Iraq

L’Iraq comença les eleccions a la cambra legislativa, les primeres des de la retirada de les tropes dels Estats Units i amb la seguretat a càrrec del Govern iraquià. Prop de 9.000 candidats competeixen pels 328 escons del Parlament. La votació comença enmig de la pitjor onada de violència des de la retirada de les forces dels EUA, i només el primer dia hi ha una cinquantena de morts en un atemptat. El resultat, que no se sabrà fins d’aquí uns quants mesos, podria permetre revalidar per tercer cop el mandat del primer ministre, Nurí al-Malikí. A la província d’Al-Anbar, on l’exèrcit lluita contra els insurgents, no se celebren les eleccions.

Entra en vigor la prohibició de les pilotes de goma

Els projectils antidisturbis coneguts amb el nom de “pilotes de goma” deixen d’estar autoritzats, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya al desembre del 2013. La prohibició té l’origen en la polèmica suscitada per la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana durant la manifestació del 14 de novembre passat, en què els Mossos d’Esquadra van utilitzar aquesta mena de projectils.